, . [Accedit el 25-08-2021]. també anomenat Abraam bar Hiia, Abraham bar Hiyya ha-Nassí [el Príncep] o Abraham bar Hiyya ha-Bargeloní [el barceloní], conegut en català amb el sobrenom de Savassorda i en llatí medieval amb el nom de Abraham Iudaeus Savasorda, corrupció del nom àrab Sàhib aix-Xurta [‘Cap de la Guàrdia’ o 'prefecte de la guàrdia'], fou un matemàtic, astròleg-astrònom i filòsof hebreu català. És autor de diversos tractats i de nombroses obres matemàtiques i astronòmiques que contribuïren a la difusió de la ciència àrab en el món occidental. Destaca la seva obra Geometria pràctica (1116), escrita en hebreu.

Vida Gairebé no es coneix res de la seva vida i persona: no es tenen fonts fiables contemporànies que parlin d'ell.

Resident a Barcelona al final del segle XI i la primera meitat del segle XII, on probablement va néixer, segurament es devia formar científicament en el món islàmic, com per exemple en la cort dels Banu Hud de Saragossa-Lleida. A més, va ocupar càrrecs d'importància en les corts islàmiques, un dels quals li va valer el sobrenom pel qual més se'l coneix: Savasorda o Savassorda.

Va ser pioner del corrent de traductors que s'establirien a la península per difondre la ciència àrab per tot Europa. Va col·laborar molt eficaçment durant el primer terç del amb un dels primers traductors vinguts a la península: Plató de Tívoli (en llatí, Plato Tiburtinus), un italià que va viure a Barcelona entre l'1134 i l'1145, i amb qui feia traduccions a quatre mans de l'àrab i l'hebreu a l'italià - el Bar Hiyya dictava, segurament en català, mentre aquest escrivia en llatí.

Obra A més de la seva obra original, es reconegut com a traductor de l'àrab a l'hebreu. Cal destacar també les seves traduccions en col·laboració amb Plató de Tívoli (Plato Tiburtinus), al qual serveix com a traductor intermediari oral de l'àrab al romanç -segurament català-, per arribar finalment al llatí. D'aquesta col·laboració, que es va mantenir del 1134 al 1145, en van resultar prop d'una desena d'obres llatines en el camp de les matemàtiques, l'astronomia i l'astrologia. La seva obra original més assenyalada és l'Eibbur ha-Meshihah veu-ha-Tishboret ('Tractat sobre mesures i càlculs' o 'Llibre de la geometria i la mesura'), traduït posteriorment al llatí per Plató de Tívoli com a Liber Embadorum (1145), amb el qual va assolir gran reconeixement a l'edat mitjana per tractar per primera vegada en llatí les equacions de segon grau. Aquest text, a més, se cita com una de les fonts del Liber abaci de Leonardo de Pisa (Leonardo Fibonacci).

També és autor d'una enciclopèdia, la primera en hebreu, titulada Yesod ha-Tebunah o-Migdal ha-Emunah (Fonaments de la intel·ligència i la torre de la fe). Entre les seves traduccions en col·laboració amb Plató de Tívoli, es troben el Quadripartitum de Claudi Ptolemeu, lEsfèrica de Teodosi de Bitínia i el De Motu Stellarum d'al-Battaní, obra que va comentar i en la qual es va inspirar posteriorment Regiomontanus. Hi ha manuscrits de Savassorda a les biblioteques de París, Parma, Roma, Dublín i Múnic.

Originals Les seves obres originals demostren el seu ampli i profund coneixement de la ciència del seu temps. Estan escrites en un hebreu senzill i planer, destinat a la divulgació a una audiència sense coneixements previs del tema.

Yêsodé ha-têbuná u-migdal ha-êmuná (Fonaments de la intel·ligència i torre de la creença): una mena d'enciclopèdia científica; en el prefaci, diu bar-Hiyya que és una traducció de l'àrab a l'hebreu, però no s'ha trobat cap original àrab amb el mateix contingut. Hibbur ha-mêsihá wé-ha-tidbóret (Tractat de geometria i mesurament): traduït al llatí amb Plató de Tívoli amb el títol de Liber Embadorum. Surat ha-áres (Forma de la Terra): tractat d'astronomia i cosmografia, dedicat a un desconegut Abraham ben Selomo; deriva bàsicament del Kitab fi harakat as-samawiyya wa-jawami ilm an-nujjum d'al-Farghaní. Hoesbón mahlêkot ha-kokabim (Càlcul dels moviments dels astres): part pròpiament matemàtica del tema astronòmic, seguint l'obra d'al-Battaní. Luhot (Taules astronòmiques): complement de l'anterior i conegudes com a Taules de Savasorda. Se'n conserven diferents versions, unes de calculades per al meridià de Raqqa i d'altres per al meridià de Tolosa de Llenguadoc: aquestes taules van ser seguides segles després per Bonet Bonjorn. Sêfer ha-cibbur (Llibre de la intercalació del calendari): per a determinar les dates del calendari jueu, un problema important per a la litúrgia. Hegyón ha-néfes (Meditació de l'ànima): tractat de filosofia, que va ser una de les fonts d'inspiració dels cabalistes d'Europa Occidental en les segles següents. Mêguil·lat ha-mêgal·lé (Llibre revelador): exegesi messiànica, tot i que no pot considerar-se una obra mestra de la teologia, i de la qual s'han trobat recentment (2015) a biblioteques alemanyes dues traduccions llatines desconegudes fins a la data. Iggéret ha-astrologiya (Epístola sobre l'astrologia): vers 1120, dirigida a Jafudà ben Barzilai, el Barceloní. Tot i defensar l'astrologia, va establir una clara separació entre astronomia (la ciència dels moviments dels astres) i l'astrologia ( la "ciència" del poder dels astres) i va reconèixer la dependència epistemològica de la segona respecte la primera.

Traduccions amb Plató de Tívoli miniatura|Càlcul de l'àrea d'un cercle amb el "métode dels indivisibles". Llegenda: R - radi; L - longitud de la circumferència; S - Àrea del cercle De horarum electionibus d'Ali ben Aḥmad al-Imrani, datada el 1133. De iudiciis nativitatum d'Abu Alí al-Jayyat, datada el 1136. Iudicia seu propositiones d'un desconegut Al-mansur, datada el 1136. Quadripartitum de Ptolemeu, datada el 1138. Centiloquium d'Àhmad ibn Yússuf al-Misrí, datada el 1138. Liber embadorum de Bar Hiyya, datada el 1145. De motu stellarum d'Al-Battaní, sense data. Esfèriques de Teodosi de Bitínia, sense data. De revolutionibus nativitatum d'Albubather (Abu Bakr ibn al-Jasib), sense data. De operibus astrolabiae d'Ibn as-Saffar, sense data. Questiones geomanticae d'autor desconegut, sense data. Aeneas de pulsibus et urinis, probablement d'Hunayn ibn Ishaq, sense data.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Astrònoms barcelonins Categoria:Filòsofs jueus medievals en hebreu Categoria:Jueus catalans medievals Categoria:Matemàtics barcelonins Categoria:Traductors de l'àrab Categoria:Traductors a l'hebreu Categoria:Astròlegs catalans Categoria:Filòsofs del segle XII Categoria:Escriptors catalans històrics en hebreu Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Traductors aragonesos Categoria:Traductors barcelonins històrics Categoria:Filòsofs aragonesos Categoria:Filòsofs barcelonins històrics Categoria:Científics jueus Categoria:Escriptors jueus Categoria:Matemàtics espanyols Categoria:Jueus espanyols Categoria:Morts a Narbona Categoria:Escriptors saragossans Categoria:Escriptors del segle XII Categoria:Jueus medievals dels Països Catalans Categoria:Astrònoms aragonesos Categoria:Matemàtics catalans històrics Categoria:Nascuts al segle XI Categoria:Morts al segle XII Categoria:Filòsofs del segle XI Categoria:Escriptors del segle XI