miniatura|Central Park, i els gratacels de New York en segon pla.
Central Park (literalment Parc central) és un espai verd d'una superfície de 341 hectàrees (3,41 km², aproximadament 4 km de llarg per 800 metres d'ample), situat al borough de Manhattan a New York. És administrat per la Central Park Conservancy (comitè de salvaguarda de Central Park) que disposa d'un pressupost anual de 200 milions de dòlars, i és mantingut al mateix títol que els altres espais verds de la ciutat pel New York City Department of Parks and Recreation (Departament dels espais verds de la ciutat de New York). Central Park constitueix l'espai verd més gran de la ciutat de New York, si no es tenen en compte més que els cinc grans boroughs de la ciutat. Acabat el 1873 després de tretze anys de construcció, segons els plànols de Frederick Law Olmsted i Calvert Vaux (igualment a l'origen del Prospect Park de Brooklyn), Central Park representa una oasi de verdor enmig del bosc de gratacels de Manhattan, fins i tot si és situat al nord de l'illa on els edificis són menys elevats. És delimitat pel carrer 110 al nord, la Vuitena Avinguda a l'oest, el carrer 59 al sud i la Cinquena Avinguda a l'est. Aquests carrers són respectivament batejats Central Park North, Central Park West i Central Park South, i el parc és emmarcat per dos barris residencials: l'Upper East Side (a l'est) i l'Upper West Side (a l'oest). Amb de mitjana 25 milions de visitants anualment, Central Park és el parc més visitat als Estats Units.
El seu aspecte natural és el resultat d'un important treball paisatgista: el parc conté diversos llacs artificials (dels que el més important, The Jacqueline Kennedy Onassis Reservoir s'estén sobre 0,43 km²), Web oficial - The Reservoir camins de vianants, dues pistes de patinatge sobre gel, una zona de protecció de la vida salvatge i gespes per practicar esports i jocs a l'aire lliure. El parc és a més a més un «santuari» per als ocells migratoris, on nombrosos observadors venen a descobrir-los. Una carretera de 9,7 km de longitud, relativament poc sovintejada pels automobilistes, envolta el parc. Pot ser manllevada pels vianants, els corredors de fons, els ciclistes o fins i tot els adeptes al roller, sobretot el cap de setmana i entre setmana després de les set del vespre, quan la circulació en automòbil hi és totalment prohibida.
miniatura|Emplaçament de Central Park
Història Projecte i context Necessitat d'un gran espai verd Central Park és el primer gran parc públic d'haver estat condicionat a una ciutat americana. El projecte d'un gran espai verd situat al cor de New York no formava part del Commissioners' Plan de 1811, gran pla cadastral a l'origen del traçat actual dels carrers. El 1830, New York esdevé la ciutat més gran dels Estats Units, amb aproximadament 200000 habitants.Jacques Binoche, Histoire des États-Unis, Paris, Ellipses, 2003, (), p.82 Cap a 1850, la majoria dels Novaiorquesos resideixen al sud del carrer 38, a barris superpoblats i sorollosos i els habitants no disposen més que d'alguns espais verds condicionats en aquell temps, ben sovint dels cementiris, com el Green-Wood Cemetery a Brooklyn.Central Park Conservancy, « 150+ Years of Park History : 1800-1858 », (pàgina consultada el 25/02/2007)
Quan la ciutat de New York es comença a estendre cap al nord de l'illa de Manhattan al , diverses veus reclamen la creació d'un espai de verdor, a imatge del Bosc de Boulogne a París (acabat el 1852) o de Hyde Park a Londres. Entre els que reclamen la construcció d'un parc, es troben el paisatgista Andrew Jackson Downing, i escriptors com George Bancroft i Washington Irving. El poeta i periodista del New Evening Post William Cullen Bryant, que és un dels suports del projecte, exigeix així que:
«La municipalitat obri un parc, un gran parc, un veritable parc, que, per a la sana diversió del poble, l'allunya de l'alcohol, del joc i dels vicis, per educar-lo en els bons costums i l'ordre.»
Proposa aleshores el 1850 que la municipalitat compri una parcel·la que qualifica de «terra en erm, lletja i repugnant» sobre la qual el projecte pot veure la llum.
El 1853, la legislatura de l'Estat de New York determina el seu emplaçament més enllà del carrer 42, aleshores límit nord de New York. Les autoritats estableixen un espai de 2,8 km² del carrer 59 al 106, entre la 5a i la 8a avinguda, amb un cost de més de 5 milions de dòlars, per a la compra de l'únic terreny.
Desenvolupament del projecte esquerra|miniatura|Fotografia de Central Park durant la construcció, el 1862.
L'Estat va designar així la Central Park Commission (comissió de Central Park) encarregada de supervisar el condicionament de l'espai verd. El 1857, es va organitzar un concurs per dissenyar els plànols del parc, i és el projecte del Greensward Plan de l'escriptor Frederick Law Olmsted i de l'arquitecte britànic Calvert Vaux el que va ser retingut. Segons Olmsted, el parc havia de ser: «D'una importància capital en tant que primer veritable parc del segle, i un desenvolupament democràtic de la major importància».Of great importance as the first real Park made in this century—a democratic development of the highest significance… Aquest punt de vista d'Olmsted era sens dubte degut als seus nombrosos viatges a Europa en el transcurs dels anys 1850, durant els quals havia visitat nombrosos parcs, i havia estat molt impressionat pel Birkenhead Park du Wirral, obert el 1847, i al fet que va ser el primer parc públic totalment construït al món. L'arranjament escultural va correspondre a Jacob Wrey Mould, i Andrew Haswell Green va esdevenir el president de la comissió de Central Park el 1857 lloc que va ocupar fins a 1871. Malgrat la seva manca d'experiència (tenia una formació en dret), va jugar un gran paper en la disposició del parc novaiorquès: el 1858, va negociar l'adquisició de 26 hectàrees suplementàries per desenvolupar-hi el projecte original. Gràcies a ell, Central Park creix cap al nord, fins al carrer 110, mentre que el parc no havia de superar el carrer 106.
Condicionament del terreny Cap a 1850, el terreny designat era cobert d'aiguamolls, sembrat de grans roques i ocupat per nombrosos squatters, que criaven sobretot cabres i porcs, i que empraven de vegades l'espai com un abocador. Els primers treballs no van començar fins al 1857, data a la que Olmsted va ser nomenat superintendent de Central Park. Van durar en total dinou anys i el 150è aniversari del parc es va celebrar el 2003. Va caldre així destruir 300000m³ de roques amb explosius, drenar el terreny pantanós i aportar tres milions de metres cúbics de terra.Philippe Coste, « Happy birthday Central Park ! », a L'Express del 31/07/2003 1500 obrers van treballar catorze hores al dia per tal de plantar 500000 arbres. Les tasques, acabades el 1869, van costar la vida a cinc treballadors i els treballs de construcció i d'excavació de Central Park van costar l'equivalent de 500 milions de dòlars actuals.
La construcció del parc plantejava també el problema de l'evacuació dels diferents habitants del lloc de la construcció del parc, que eren la majoria força pobres amb una majoria d'afroamericans, i d'immigrants d'origen irlandès o alemany. La majoria d'ells vivien a petits pobles abans que Manhattan fos totalment urbanitzada; entre aquests pobles, s'hi trobaven Seneca Village, Harsenville, el Piggery District o fins i tot el Convent of the Sisters of Charity. Van ser així unes 1600 persones que van ser expulsades en nom d'una expropiació per causa d'utilitat pública, el 1857: els pobles van ser arrasats per deixar lloc al futur parc.
Concepció del parc Els grans trets de la construcció miniatura|Un dels trenta-sis ponts de Central Park, en un estil neogòtic metàl·lic.
El projecte de Calvert era «una celebració de la monumental natura americana, concebuda per a ser accessible al major nombre». Les influències són variades, inspirades sobretot dels cementiris paisatgistes (el del Mont Auburn a Cambridge, Massachusetts o el de Green-Wood a Brooklyn), idíl·lics i naturistes. Els paisatgistes del parc es van entestar a reproduir diversos quadres: a l'est del parc, el paisatge és el de Kindred Spirits obra d'Asher Durand que exalta la bellesa dels boscos de les muntanyes Catskill, situades a un centenar de quilòmetres al nord de la ciutat New York. Les obres de Jervis McEntee i Thomas Cole van inspirar la Bethesda Terrace.
La principal innovació en la construcció de Central Park era la separació de les vies de circulació entre vianants, cavallers i vehicles de lleure, per tal de permetre a tots els tipus d'habitants de la ciutat o de turistes circular per la vila amb tota seguretat. El trànsit comercial utilitza carreteres completament amagades per arbusts i matolls, per no pertorbar la impressió de rusticitat dels llocs. Les vies transversals est-oest són enterrades sota el parc. El parc s'ha proveït a més a més de trenta-sis ponts construïts per Vaux, tots d'una arquitectura única, i construïts amb granit, esquist o bé en un estil més neogòtic en metall.
Olmsted i les seves tres parts miniatura|esquerra|La William Merritt Terrace, el 1890.
L'objectiu de Frederick Law Olmsted era de separar el seu futur parc en tres parts. La primera part, «pastoral» havia de recordar, pels seus grans espais de verdor les grans planures verdoses d'Anglaterra. Una segona part, «pintoresca» devia afirmar l'estil escollit per a l'espai, i la tercera secció, «formal», acolliria una font, una bassa o un mirador susceptible d'esdevenir un lloc de trobada.
Durant la construcció del parc, Olmsted va estar en constant desacord amb els membres de la Central Park Commission, del que la majoria eren afiliats al Tammany Hall, organisme informal demòcrata. El 1860, va ser desposseït del seu lloc de Superintendent de Central Park, i reemplaçat per Andrew Haswell Green antic president del New York City's Board of Education, qui va ser nomenat president de la comissió. Malgrat la seva experiència relativament limitada, aquest darrer va aconseguir tanmateix accelerar la construcció, i negociar l'adquisició de la parcel·la addicional de 26 hectàrees, al nord del parc. El paper d'Olmsted va disminuir així en la construcció, i aquest va treballar aleshores per a la realització del Prospect Park, a Brooklyn.
Evolució i declivi del parc miniatura|Patinatge dins Central Park, 1869
Central Park va esdevenir després del seu condicionament un dels centres d'activitats i de lleure favorit dels Novaiorquesos: al final del , era un lloc d'exhibició. El zoo de Central Park va obrir les portes en aquest context el 1864: és d'altra banda el més antic del país. El 1880, el Metropolitan Museum of Art, dissenyat per l'arquitecte Richard Morris Hunt, es va instal·lar a l'est del parc. Però Central Park ha conegut molt ràpidament dificultats, sobretot a conseqüència del desinterès del Tammany Hall, partit informal de tendència demòcrata molt influent a New York de la fi del als anys 1960.