Henri Matisse o Henri-Émile-Benoît Matisse (Le Cateau-Cambrésis, 31 de desembre de 1869 - Niça, 3 de novembre de 1954) fou un pintor, escultor i dissenyador francès, que va destacar per un ús característic del color i per un dibuix fluid, brillant i original. Com a dibuixant, gravador i escultor, però principalment com a pintor, Matisse és un dels artistes més importants de l'art modern. Tot i que és considerat com el màxim representant del fauvisme, estil que conreà els seus primers anys, també ha estat aclamat com un dels representants de la tradició clàssica de la pintura francesa.Wattenmaker, Richard J., Distel, Anne, et al. (1993). Great French Paintings from the Barnes Foundation. Nova York: Alfred A. Knopf. . pàg. 272
Primer treballà en un estil acadèmic i, posteriorment, conreà l'impressionisme, el puntillisme, i el fauvisme, del qual fou el cap d'escola; continuà sempre, dins una heterodòxia, fidel al fauvisme. El 1917, inicià una etapa naturalista, de colors clars i lluminosos i d'abandó de recerques. Més endavant, retornà a noves recerques de simplificació, cercant acords cromàtics nous i més força en la línia i el color. Posteriorment, accentuà l'audàcia dels colors forts, per contrast de tons o establint-ne una unitat de color. Vers la fi de la seva vida, practicà tècniques com la dels papiers collés. També practicà el dibuix al llapis i a la ploma. Com a gravador, té més de cinc-centes obres catalogades en diferents tècniques, i il·lustrà importants obres literàries franceses.
Biografia Primers anys i formació miniatura|esquerra|Musée Départemental Henri Matisse a Le Cateau-Cambrésis, a Nord – Pas de Calais, localitat on va néixer Matisse. El seu nom de naixement va ser Henri-Émile-Benoît Matisse, i va néixer a Le Cateau-Cambrésis, a la regió de Nord-Pas-de-Calais, França. Fill primogènit d'una família de comerciants de llavors, es va criar a Bohain-en-Vermandois, al nord-est de França, on els pares tenien el negoci; aquest fet pot explicar el seu interès posterior de representar diverses plantes en els motius tèxtils. El 1887, se'n va anar a París per estudiar dret, i treballà com a passant en un tribunal al seu poble natal, Le Cateau-Cambrésis, després de guanyar la plaça en un concurs. El 1889, va començar a pintar; a causa d'un període de convalescència, després de patir un atac d'apendicitis que el va obligar a fer repòs durant setmanes; perquè es distragués, la seva mare li va portar estris de pintura. Com ell ho va descriure més tard, va descobrir «una espècie de paradís».Leymarie, Jean; Read, Herbert; Lieberman, William S. (1966). Henri Matisse, UCLA Art Council, pàg. 9. Després de recuperar-se de la malaltia, mentre reprèn els estudis de dret, va matricular-se a l'escola de dibuix de Quentin de La Tour per a dissenyadors de la indústria tèxtil.
El 1890, va abandonar els estudis de dret per dedicar-se a la pintura i a l'escultura; havia decidit fer-se artista, tot i que aquesta decisió va decebre profundament el seu pare.Bärbel Küster. «Arbeiten und auf niemanden hören.» Süddeutsche Zeitung, 6 de juliol de 2007. The Unknown Matisse..., ABC Radio National, 8 de juny de 2005 L'any següent, el 1891, es va traslladar a París, on va ser admès a l'Académie Julian. Més tard, el 1895, va assistir al taller de Gustave Moreau. Inicialment, pintava natures mortes i paisatges, en el més tradicional estil flamenc, i era un admirador de Chardin, un dels seus pintors preferits; com a estudiant, arribà a fer quatre còpies d'obres de Chardin que s'exposaven al Louvre.Hilary Spurling. The Unknown Matisse: A Life of Henri Matisse, the Early Years, 1869-1908, pàg. 86. Accés online el 15-07-2007 Al taller de Gustave Moreau, va conèixer Georges Rouault i Albert Marquet, i en aquella època va visitar exposicions d'artistes destacats com Corot i Cézanne.
El 1896, Matisse va exposar per primera vegada al Salon des Cent i al Saló de la Société Nationale des Beaux-Arts. Van ser cinc quadres i l'estat li va comprar dues de les seves pintures.Henri and Pierre Matisse , Cosmopolis, núm. 2, Gener de 1999. A proposta de Pierre Puvis de Chavannes, va fer-se membre associat de la Société Nationale des Beaux-Arts; aquest estatus li va permetre exposar sense haver de superar l'aprovació per part d'un jurat.
Descobriment de l'impressionisme miniatura|esquerra|Autoretrat de Pissarro. Fou un dels impressionistes que van orientar Matisse i contribuïren al seu desenvolupament artístic. El 1897 i 1898, va visitar el pintor australià John Peter Russell a Belle-Île-en-Mer, a la costa de Bretanya. Russell li va mostrar el que era l'impressionisme i el treball de Vincent van Gogh, que havia estat un bon amic de Russell, i que era completament desconegut en aquell moment. Influït per Russell i el seu mestratge, l'estil de Matisse canvià completament; posteriorment va comentar: «Russell va ser el meu mestre, i ell m'exposà la teoria del color.» Per aquest, va conèixer Rodin i Pissarro i pogué gaudir de la pintura impressionista al Museu de Luxemburg.
En aquesta etapa formativa, Matisse va rebre la influència de l'obra de Poussin, Watteau, Chardin, Manet, i els postimpressionistes Cézanne, Gauguin, Van Gogh i Signac; també de Rodin i l'art japonès. Matisse se submergí en els treballs dels altres i comprà obres de molts dels pintors que admirava. Així, a casa seva, tenia un bust de guix de Rodin, una pintura de Gauguin, un dibuix de van Gogh i, la més important, les Tres banyistes de Cézanne. En Cézanne trobà la seva principal font d'inspiració pel que fa al sentit pictòric de l'estructura i del color. Moltes de les seves pintures de 1899 a 1905 fan ús de la tècnica puntillista de Signac. El 1898, seguint el consell de Pissarro, va passar una setmana a Londres per estudiar les pintures de J.M.W. Turner i després realitzà un viatge a Còrsega.Leymarie, Jean; Read, Herbert; Lieberman, William S. (1966). Henri Matisse, UCLA Art Council, pàg. 10.
Mentre residia a Ajaccio, i després a Tolosa de Llenguadoc, experimentà amb el mètode de Turner. A partir de 1900, Matisse va treballar a l'Acadèmia de la Grande Chaumière sota la direcció d'Antoine Bourdelle i també freqüentà l'estudi d'Eugène Carrière.
En les seves primeres obres escultòriques realitzades el 1900, s'adverteix la influència de Rodin a L'esclau; adopta les mateixes textures i actituds que Rodin, com també es continua apreciant als cinc busts de Jeannette (1910-1913), que són respostes estructurals a l'estil cubista. Existeixen quatre versions de l'escultura en relleu Nu d'esquena, que es comparen a temes pintats per Gustave Courbet i Cézanne, la primera d'aquestes escultures va ser exposada a Londres el 1912, les altres van ser desconegudes fins a la seva exposició el 1949 i 1950 a Lucerna i París. Té catalogades seixanta-vuit escultures.Heard Hamilton, George (1989) pàg.182-184
En l'àmbit familiar, cal destacar que el 1894 va néixer Marguerite, filla que era el fruit de la relació amb Caroline Joblau, una de les seves models. El 1898, es casà amb Amélie Parayre, amb qui va tenir dos fills: Jean (1899) i Pierre (1900).
El fauvisme miniatura|Gertrude Stein, escriptora i col·leccionista nord-americana resident a París, que va donar un gran suport a l'obra de Matisse. La seva primera exposició va ser a la galeria Vollard l'any 1904, però no va tenir gaire èxit. La seva afició pel color brillant i l'expressivitat es va fer més pronunciada. El 1905, es va traslladar al sud per treballar amb André Derain i va passar temps a la Costa Blava; Derain li presentaria Maurice de Vlaminck. Les pintures d'aquest període es caracteritzen per formes planes i línies més controlades, i prioritzava l'expressió per damunt del detall.
El 1905, Matisse i un grup d'artistes més endavant coneguts com a «fauvistes», feren una exposició conjunta en una sala del Saló d'Automne; hi havia Albert Marquet, Vlaminck, Derain i Kees van Dongen. Les pintures s'expressaven amb emoció salvatge, sovint amb colors dissonants, que no respectaven els colors naturals; causaren un veritable escàndol per la profusió de colors purs i violents. Matisse va presentar-hi Finestra oberta i Dona amb barret. El crític Louis Vauxcelles descrigué l'exposició amb la frase «Donatello au milieu des fauves!» (Donatello entre les feres!), referint-se a una escultura renaixentista que també hi havia a la mateixa sala amb aquests.Chilver, Ian (Ed.). «Fauvism» , a The Oxford Dictionary of Art. Oxford University Press, 2004. Accés el 26-12-2007. El seu comentari es va publicar el 17 d'octubre de 1905 a Gil Blas, un diari, i d'aquí la generalització popular del terme fauvisme;John Elderfield. «Wild Beasts» Fauvism and Its Affinities, 1976, Museum of Modern Art, pàg.43, el terme «bèstia» es va aprovar immediatament i va ser reclamat pels mateixos pintors. Les pintures reberen una crítica desfavorable, amb comentaris del tipus «un pot de pintura s'ha llançat a la cara del públic» de la crítica Camille Mauclair, però també rebé el suport d'altres. El quadre que va ser objecte d'atacs va ser la Dona amb barret de Matisse, que va ser comprat per Gertrude i Leo Stein; aquest fet va tenir un efecte molt positiu en Matisse, que es desmoralitzava quan la seva obra era mal rebuda. Aquest període va marcar el reconeixement del seu treball, gràcies al qual va poder viure dins una relativa tranquil·litat econòmica.
Matisse va ser reconegut com a líder del grup, juntament amb André Derain; ambdós van ser «amistosos rivals», cadascun amb el seu propi grup de seguidors. Altres membres en van ser Georges Braque, Raoul Dufy i Maurice de Vlaminck. Gustave Moreau, un pintor simbolista professor de l'École des Beaux-Arts de París, va ser el mestre inspirador del moviment; va fer molt i va estimular els seus estudiants perquè pensessin fora de les línies de la formalitat i perquè seguissin els seus impulsos, les seves visions.
El mateix 1905, va conèixer Edmond-Marie Poullain. A partir d'aquell moment, va realitzar molts viatges a la recerca de fonts d'inspiració, i així visita Alemanya, Algèria, Itàlia, Alemanya, Marroc, Rússia, Estats Units i Tahití. miniatura|esquerra|El barri de Montparnase al 1909. El declivi del fauvisme, a partir de 1906, no va afectar la carrera de Matisse, i moltes de les seves millors obres van ser creades entre 1906 i 1917, quan va ser una part activa del gran grup d'artistes de talent de Montparnasse, malgrat que la seva aparença de burgès conservador i els seus estrictes hàbits de treball no encaixaven amb la manera de fer del grup. El 1907, Apollinaire, en un article publicat a La Falange, va opinar sobre Matisse i va dir: «Nosaltres no estem aquí en presència d'un extravagant o d'una extremista empresa: l'art de Matisse és eminentment raonable.»William Rubin. Picasso and Braque pioneering cubism, publicat pel Museum of Modern Art de Nova York, 1989, pàg.348. Entre 1908 i 1912, les seves obres van ser exposades a Moscou, Berlín, Múnic i Londres.
Matisse va mantenir una llarga associació amb el col·leccionista d'art rus Serguei Shchukin. Va crear per a ell una de les seves grans obres, La dansa (1909), com a part d'un encàrrec de dues pintures; l'altre quadre va ser La música (1910). Una versió anterior de La dansa (1909) es troba a la col·lecció del Museu d'Art Modern de Nova York.Historia Universal del Arte (1984)
L'obra de Matisse també va patir una crítica vehement, i això generà dificultats, a ell i a la seva família. El 1913, Matisse exposa a l'Armory Show de Chicago, juntament amb obres de Marcel Duchamp i Francis Picabia, com a representants de l'art modern del moment. La seva controvertida pintura Nu bleu (1907), va ser cremada de manera simbòlica a l'Armory Show a Chicago.«Matisse, Henri.» Encyclopædia Britannica. 2007. Encyclopædia Britannica Online. Accés el 30-07-2007.
Picasso i el mercat nord-americà miniatura|Amb Pablo Picasso, van ser amics i rivals.