Bohemian Rhapsody és una cançó de la banda de rock britànica Queen. La va compondre Freddie Mercury per l'àlbum de la banda del 1975 titulat A Night at the Opera. Bohemian Rhapsody té una estructura narrativa de monòleg interior dins un malson. La forma musical és més afí a una rapsòdia clàssica que no pas a música pop. La cançó no té tornada, i consta tres parts: una balada que acaba en un solo de guitarra, un passatge operístic i un tros de rock dur.
Quan es va publicar com a senzill, a partir del 31 d'octubre de 1975, Bohemian Rhapsody es va convertir en un gran èxit comercial que va romandre a la primera posició de la llista de senzills britànica durant nou setmanes consecutives.Hodkinson, p.194 A més, es va transformar en un dels senzills més venuts al Regne Unit (arribant a una xifra de vendes de 2.176.000 unitats), tan sols superada per Do They know It’s Christmas? de Band Aid i Candle in the Wind d'Elton John.
El senzill està acompanyat per un vídeo promocional que fou considerat innovador i que va ajudar a establir els fonaments del llenguatge visual dels vídeos musicals moderns. Tot i que les crítiques que va rebre van ser diverses, especialment dels Estats Units, es considera que Bohemian Rhapsody és el magnum opus de Queen i una de les millors cançons de tots els temps.
Història miniatura|Freddie Mercury, lletrista de "Bohemian Rhapsody". Freddie Mercury va escriure la major part de la lletra i la música de Bohemian Rhapsody a la seva casa de Holland Road, Kensington i Chelsea, a l'oest de Londres."The Story of Bohemian Rhapsody", BBC mundo. Publicado por primera vez el 4 de diciembre de 2004 El productor Roy Thomas Baker va relatar com un dia Mercury va tocar per a ell la secció de la balada que donava inici al tema:«Va tocar l'inici al piano, després va parar i digué: "I aquí és on entra la secció operística!" Llavors vam anar a sopar». El guitarrista Brian May va dir que la banda pensà que el pla de Mercury per a la cançó era «intrigant i original, i digne de ser treballat». Gran part del material de Queen, segons May, s'escrivia a l'estudi, però aquesta cançó «estava a la ment de Freddie» abans que es comencés amb el treball, per aquesta raó, la banda denominà l'esbós de la cançó com a "Fred's Thing" (traduïble com "L'assumpte d'en Fred"), en acabar-se la gravació la banda va decidir anomenar el single com a Bohemian Rhapsody.
La cançó es gravà en tres setmanes, començant el 24 d'agost del 1975 al Rockfield Studio 1, prop de Monmouth, després d'un assaig de tres setmanes de duració a Herefordshire. Durant el procés de gravació, foren necessaris quatre estudis addicionals: Roundhouse, SARM (Est), Scorpion i Wessex. D'acord amb alguns membres de la banda, Mercury preparà mentalment la cançó i dirigí la banda durant tot el procés de gravació. Utilitzava un piano de cua Bechstein, que tocà al vídeo promocional i al tour pel Regne Unit. Va ser el senzill més car que es va fer fins aleshores i continua sent una de les gravacions més elaborades de la història de la música.
Atès que els estudis de l'època tan sols oferien gravacions en cintes analògiques de 24 pistes, fou necessari que els tres es gravessin moltes vegades i «rebotar» això a successives submescles. Al final, s'usaren cintes de vuitena generació. Aquestes es van passar pels capçals de gravació tan sovint que la capa d'òxid començà a sortir, i les cintes, que eren normalment fosques, es tornaren gairebé transparents. Diverses seccions de la cinta que contenien les submescles desitjades van haver de ser empalmades (en altres paraules, tallades amb fulles d'afaitar i acoblades a la seqüència correcta fent servir cinta adhesiva).
Títol i significat El títol de Bohemian Rhapsody, el qual traduït al català és Rapsòdia Bohèmia, ha sigut el tema central entre fanàtics de Queen i musicòlegs, ja que, de la mateixa manera que el significat de la lletra, no té un significat clar.
La musicòloga Sheila Witheley suggereix que «el títol es basa en gran manera en la ideologia contemporània del rock, l'individualisme del món dels artistes bohemis del moviment underground de la dècada del 1970, afirmant amb la paraula 'rapsòdia' els ideals romàntics del rock artístic».Witheley p. 22 Pel que fa a l'aspecte «bohemi», Judith Peirano diu que «Mercury va concebre... [aquesta cançó] com una "òpera bufa", cosa que se sortia de la norma de les cançons de rock i això segueix una forma lògica d'operar: els cors de moltes veus en diverses pistes alternats con solos vocals semblants a arias, les emocions són exagerades, l'argument, confús».Peirano p. 30
Durant una gira per l'Iran, segons explica el famós professor de música clàssica i director d'orquestra Marcelo Arce, Freddie Mercury gravà una cinta en idioma farsi amb el significat de la lletra i el títol de la cançó:
La Rapsòdia, forma creada per Franz Liszt, és una cançó o composició dins de la qual és dividida per seccions amb tempos i diverses arrencades.
A Bohèmia, regió de l'est d'Europa, és on es va celebrar el pacte entre Faust (El protagonista de Bohemian Rhapsody) i Belzebú (una encarnació demoníaca)
Segons Mercury el significat de la lletra tracta sobre un jove assassí que confessa a la seva mare que ha matat un home:
Balada: un jove assassí, el qual confessa a Mama que ha matat un home i que sap que morirà.
Solo de guitarra: la resposta de Mama, sobre els fets del protagonista principal.
Òpera: La guerra entre els àngels i el Dimoni (anomenat Belzebú) per l'ànima del jove.
Rock: Belzebú exclamant al protagonista que no pot trencar el tracte entre ells tan fàcilment.
Outro: El jove protagonista recupera la seva ànima, exclamant la frase "...Nothing Really Matters..." (Res ja no és important), i la resposta de les veus en l'alça "...Anyway The Wind Blows..." (Malgrat tot bufa el vent); en el Romanticisme l'última frase de la cançó expressa l'arribada al Paradís.
Pel que fa a la classificació de la cançó com a un tema de rock, és incorrecte, ja que tan sols 38 segons se'n poden considerar.
Lletra i estructura Des del llançament al públic de ”Bohemian Rhapsody”, hi ha hagut diverses especulacions sobre el significat que s'amaga darrere la lletra de la cançó. Una comuna, però errada interpretació, és que la cançó tracta sobre una persona amb SIDA, havent sigut escrita més d'una dècada abans que Freddie Mercury fos portador del VIH, i fins i tot set anys abans que aquest fos considerat un virus. Alguns creuen que la lletra tracta sobre un suïcidi o una representació dels moments previs a una execució, considerant L'estranger d'Albert Camus com una probable inspiració. Altres creuen que la lletra fou escrita, ni més ni menys, per encaixar amb la música, sense tenir cap mena de sentit.
Mercury va ser molt evasiu quan se li preguntava pel significat de la cançó. A diferència dels altres membres de la banda, els quals parlaven constantment sobre la inspiració present a les seves cançons, a Mercury no li agradava analitzar el seu propi treball, i s'estimava més que el públic tingués les seves pròpies interpretacions. Se sap, però, que la cançó té una connexió molt personal amb Mercury, la qual cosa va ser afirmada pels altres membres de la banda.
La cançó està composta per sis seccions diferents: introducció, balada, solo de guitarra, òpera, hard rock i final. Aquest format, ple de canvis abruptes d'estil, to i ritme, va ser inusual per la música rock de l'època.
Introducció (0:00–0:48) La cançó comença amb una introducció a cappella dels quatre integrants de la banda en si♭. Al vídeo els quatre integrants fan sintonia de llavis, ja que totes les veus de la secció eren parts empalmades de Mercury, May i Taylor, després dels primers quinze segons, entra el piano i la veu de Mercury s'alterna amb les altres parts vocals. La lletra presenta el narrador, el qual qüestiona si la vida és real o si és una fantasia:
Concloent que hi ha escapatòria a la realitat, a més de veure si els seus actes deformen la realitat en la qual ell viu. El narrador es defineix com un "pobre nen" de la vida moderna que passa diferents estats d'ànim com la lucidesa i la depressió per mitjà dels versos:
El so, durant aquest vers presenta una atmosfera somiadora. La fi d'aquesta secció és marcada per l'entrada del baix i del piano, tocat a mans creuades en si♭.Enciclopedia Barsa, tomo IV, p.40
Balada (0:48–2:36) miniatura|S'observa un pianista realitzant el moviment de mans creuades en un piano, similar al que utilitzava Freddie Mercury al vamp de Bohemian Rhapsody. Aquesta secció comença quan Freddie Mercury apareix al piano i John Deacon al baix elèctric. El piano és tocat en forma de vamp (una figura repetitiva que s'utilitza molt sovint com a melodia principal) en si♭. El vamp tocat a la balada fou format al voltant de les melodies de My Fairy King i The Fairy Feller's Master-Stroke ambdues cançons també són escrites per Mercury.
El baix de Deacon entra tocant la primera nota i els versos vocals són cantats mitjançant una interpretació apassionada de Mercury.
El context de la lletra comença amb el narrador explicant a la seva mare que ha matat un home fent servir una arma (segurament un revòlver), disparant-lo a la templa:
Darrere aquesta confessió, el narrador admet que la seva vida ha arribat al fons i ha engegat a rodar el seu futur:
La successió cromàtica de notes per part del baix és sobre una modulació a Mi♭, a partir d'aquí el vamp és tocado en Mi♭(1:19).Whiteley, p. 252. En aquest moment Taylor toca a la bateria una forma de balada de la melodia de la cançó "We Will Rock You" (dos xocs al Bombo i un a la Caixa) i el narrador realitza una nova invocació a "Mama" en Mi♭. El narrador tracta de consolar a la seva mare demanant-li que si ell no torna, que segueixi endavant com si no hagués passat res:
Una frase truncada al piano (Mi♭ - si♭/Re - Do) uneix una repetició del vamp en si♭.
Mentre la balada es trasllada al segon vers, el protagonista mostra els dolors i els calfreds que l'afligeixen constantment, mentre Brian May entra i toca les últimes notes del piano a la seva guitarra (1:50).
El narrador diu adéu a tothom, anunciant que se n'ha d'anar i que es prepara per "enfrontar-se a la veritat"; la secció finalitza per mitjà del vers "Jo no vull morir / a vegades voldria no haver nascut".
Solo de guitarra (2:36–3:03) Quan Mercury canta el vers "... I sometimes wish I'd never been born at all...", la banda intensifica el so, sent liderada pel solo de guitarra toca amb la Red Special de Brian May, el qual serveix com a pont entre les seccions de balada i òpera. La intensitat segueix augmentant, però una vegada que el baix finalitza el seu descens, estableix un nou tono i la banda talla abruptament (3:03) excepte per una melodia al piano, tocada amb la modulació la major.
El productor Roy Thomas Baker recalca que el solo es gravà en una única pista, en lloc de ser unida en diverses pistes. May ha declarat que sempre havia volgut compondre "un petit to que es podria fer servir com a contrapunt de la melodia principal, i que no volia tocar la melodia". El guitarrista també va dir que el seu millor material surt de forma tal com: "Els dits tendeixen a ser previsibles, llevat que el cervell els lideri".
Òpera (3:03–4:07)