El tinent general Sir Brian Gwynne Horrocks KCB, KBE, DSO, MC va ser un oficial de l'exèrcit britànic. És principalment recordat com a comandant del XXX Cos Britànic durant l'Operació Horta (Market Garden), a més d'altres participacions durant la Segona Guerra Mundial. També va servir a la I Guerra Mundial i a la Guerra Civil Russa, i fou presoner de guerra en dues ocasions. Va participar en els Jocs Olímpics de París 1924. Posteriorment va exercir de presentador de televisió, va escriure diversos llibres d'història militar i va ser Bastó Negre a la Cambra dels Lords durant 14 anys.
El 1940, Horrocks comandava un batalló durant la batalla de França, sent allà la primera vegada que serviria sota Bernard Montgomery, el comandant britànic més famós de la guerra. Montgomery posteriorment assenyalaria a Horrocks com un dels seus oficials més capaços, nomenant-lo per comandant de cossos tant a les campanyes del nord d'Àfrica com a Europa. El 1943, Horrocks va resultar greument ferit, i li va costar un any recuperar-se abans de tornar a comandar un cos a Europa; aquest període d'inactivitat li va fer patir un retard en la promoció, car mentrestant els seus companys comandants de cossos al nord d'Àfrica passarien a comandar exèrcits. Les ferides de Horrocks li causaren posteriors problemes de salut, obligant-lo a retirar-se de l'exèrcit un cop havia acabat la guerra.
Ja des de 1945 hom l'ha considerat com un dels comandants britànics de més èxit de la guerra, així com el "beau ideal d'un comandant de cos". Dwight D. Eisenhower l'anomenà el general britànic més destacat sota Montgomery.
Biografia Horrocks va ser l'únic fill del Coronel Sir William Horrocks, metge del Reial Cos Mèdic de l'Exèrcit. Educat a la Uppingham School, una escola pública anglesa, ingressà a la Reial Acadèmia Militar de Sandhurst el 1913. El seu resultat va ser el 6è més baix dels 167 alumnes que van ser acceptats per a cadets (i això que tenia un bonus de 200 punts d'un certificat del Cos d'Entrenament d'Oficials. Un alumne gens brillant, no va poder rebre el despatx d'oficial fins a l'esclat de la I Guerra Mundial.
El 8 d'agost de 1914 va ser destinat al 1r Batalló del Regiment Middlesex, i el Tinent de 2a Horrocks s'uní al Cos Expedicionari Britànic mentre que es retiraven després del seu baptisme de foc a la batalla de Mons. El 21 d'octubre, a la Batalla d'Armentières, la seva secció va quedar envoltada, i Horrocks va resultar ferit i va ser capturat. Empresonat a un hospital militar, va ser repetidament interrogat pels seus captors alemanys, que creien que els britànics estaven fent servir bales explosives, contravenint la Convenció de la Haia de 1899. Els guardians de Horrocks van rebutjar canviar-li la roba o els llençols, negant-li les comoditats bàsiques ofertes a un oficial. A més va perdre temporalment l'ús de les cames, veient-se obligat a arrossegar-se fins al lavabo, la qual cosa li ocasionà diverses ferides que se li van infectar. No obstant això, les condicions van millorar després que li fossin retirats els càrrecs, sent enviat a un camp de presoners de guerra. De camí cap al camp, Horrocks va fer-se amic amb el seu escorta alemany (ell ho atribuí al respecte mutu que es tenien les tropes del front). Va ser promogut a tinent el 18 de desembre de 1914, tot i estar en mans enemigues, i intentà evadir-se en diverses ocasions, arribant en una ocasió a només 500 metres de la frontera neerlandesa abans de ser capturat de nou. Va ser enviat a un camp per oficials russos, amb l'esperança de què allà la barrera del llenguatge li privaria d'intentar escapar de nou. Allà, Horrocks aprofità el temps per aprendre l'idioma rus (anys després, mentre treballava a la Cambra dels Comuns, va sorprendre a Nikita Khrusxov i a Nikolai Bulganin saludant-los en la seva pròpia llengua). La seva resistència en captivitat li atorgaria una Creu Militar, concedida el 1920 amb data 5 de maig de 1919.
Repatriat al final de la guerra, Horrocks va tenir dificultats en adaptar-se a la rutina del temps de pau (en sis setmanes es gastà el sou acumulat de 4 anys). Però tornà al servei actiu el 1919, quan l'Oficina de Guerra demanà voluntaris que sabessin parlar rus.
Període d'entreguerres Rússia El 1919, Horrocks va ser destinat a Rússia formant part de la Intervenció aliada a la Guerra Civil Russa. Després de desembarcar a Vladivostok el 19 d'abril, va ser enviat al quarter general britànic. L'Exèrcit Blanc, comandat per l'Almirall Koltxak, amb l'ajut de presoners alliberats de la Legió Txeca, havia fet fora de Sibèria l'Exèrcit Roig. Però les tropes txeques tornaven cap a casa, i el contingent militar britànic estava intentant urgentment substituir-los amb russos. Per aconseguir-ho, els britànics només tenien dos batallons d'infanteria i dos petites missions administratives, una encarregada de l'entrenament i d'armar als russos amb excedents d'equipament britànics, i l'altra encarregada de la millora de les comunicacions de l'Exèrcit Blanc.
miniatura|Russos blancs posen juntament amb cadàvers de soldats de l'Exèrcit Roig morts prop de Vladivostok La primera missió de Horrocks, juntament amb un grup de 13 oficials britànics i 30 homes més d'altres rangs, va ser protegir un tren amb 27 vagons de munició per a l'Exèrcit Blanc a Omsk, a través de gairebé 5.000 km del Transsiberià. El viatge durà més d'un mes, i com que Horrocks era l'únic que parlava un rus fluid, va haver de fer front a totes les dificultats que van trobar durant el viatge. A totes les estacions va haver de discutir amb els caps d'estació que intentaven adquirir els cotxes. Mentre que es trobaven aturats a Manchuli, els oficials britànics van veure com la seva presència provocava un duel entre dos oficials cosacs. Horrocks acceptà la invitació per actuar com a segon d'un d'ells, i aquest va ser arrestat abans que el duel tingués lloc. No obstant això, aconseguí arreglar la situació abans del judici, afirmant que els seus errors en el rus havien estat la causa d'un malentès. El tren finalment arribà a Omsk el 20 de maig, amb la càrrega sencera.
El seu següent destí va ser a Iekaterinburg, als Urals, on va ser nomenat segon al comandament d'una escola de sots-oficials adjunta a la Brigada Anglo-Russa. Va trobar aquest càrrec frustrant, arribant a l'extrem de pidolar els subministraments i el suport a les autoritats de l'Exèrcit Blanc. Malgrat això, adquirí una gran admiració cap al soldat rus.
Tot i que les forces britàniques es retirarien poc després, Horrocks i un altre oficial, George Hayes, van romandre a Rússia com a consellers del 1r Exèrcit Siberià. L'Exèrcit Blanc es trobava en plena retirada, i Horrocks se'ls uní mentre que es retiraven cap a Vladivostok, a 5.000 kilòmetres. Va ser capturat per l'Exèrcit Roig el 7 de gener de 1919 a Krasnoiarsk, va passar 10 mesos com a presoner de guerra i va patir el tifus. El govern britànic negocià un alliberament de presoners, i Horrocks abandonà Rússia el 29 d'octubre, tornant a Anglaterra a bord del creuer de la Royal Navy HMS Delhi.
De tornada a Anglaterra Horrocks tornà al seu regiment, en aquells moments destinat a Alemanya amb l'Exèrcit Britànic del Rin, per anar després cap a Irlanda, participant en la Guerra Angloirlandesa. Entre els seus deures s'incloïen la recerca d'armes i els combats en emboscades, la qual cosa originà que ho anomenés la forma més incòmoda de fer la guerra. Prosseguí una breu estança a Silèsia, per arbitrar en les disputes entre les poblacions alemanyes i poloneses.
Quan retornà a Gran Bretanya, Horrocks començà a practicar el pentatló modern. Va participar amb èxit en diverses competicions militars, sent seleccionat per formar part de l'equip olímpic britànic pels Jocs Olímpics de París 1924, on finalitzà el 20è de 38 participants. Horrocks passà la resta del temps dels anys d'entreguerres en diversos destins, sent adjunt del 9è Batalló del Regiment Middlesex de l'Exèrcit Territorial (1926-1930); estudiant a l'Acadèmia d'Estat Major de Camberley (1931-32); a l'Estat Major de l'Oficina de Guerra (1934-36), Major de Brigada de la 5a Brigada d'Infanteria (1936-38) i instructor a l'Acadèmia d'Estat Major. El període a l'Exèrcit Territorial, que Horrocks considerà com un dels seus períodes més feliços, li proveí d'experiència per tractar amb soldats civils, que li seria de gran profit durant la Segona Guerra Mundial. Va rebre una llicència el 1935, sent promogut a major el 1936 i amb llicència de tinent coronel el 1937.
El 1928, Horrocks es casà amb Nancy Kitchin, filla d'un arquitecte del Gabinet del Govern Local. Van tenir una filla, Gillian, que es va ofegar el 1979 mentre nedava al riu Tàmesi
La Segona Guerra Mundial En el moment de l'esclat de la II Guerra Mundial, Horrocks estava exercint d'instructor a l'Acadèmia d'Estat Major, on portava des de 1938. Després d'organitzar un nou curs abreujat d'oficial al desembre de 1939, va ser promogut definitivament a tinent coronel. El maig de 1940, va ser destinat a França per comandar el 2n Batalló del Regiment de Middlesex, un batalló de metralladores directament subordinat al quarter general de la 3a Divisió d'Infanteria del Major General Bernard Montgomery. La doctrina britànica d'aquells moments feia que les metralladores pesades quedessin sota el comandament directe del cos o de la divisió, més que no pas com una part orgànica de formacions subordinades. S'uní al batalló durant la seva retirada fins a Dunkerque, i després de només 17 dies d'estança ja havia impressionat suficientment als seus superiors com perquè li atorguessin el rang temporal de brigadier i el comandament de l'11a Brigada d'Infanteria. L'anterior comandant de la brigada, Kenneth Anderson, va ser promogut a Major General durant l'evacuació, quan el general Brooke, comandant del II Cos va haver de tornar al Regne Unit i Montgomery prengué el comandament del cos. Quan Horrocks retornà a Gran Bretanya, se li atorgà el comandament de la 9a Brigada d'Infanteria, sent destinat a la defensa contra una possible invasió alemanya. Va seguir una breu estança com a Brigadier a l'Estat Major General del Comandament Occidental, abans de la promoció a Major General provisional i el comandament de la 44a Divisió d'Infanteria Home Counties el 25 de juny de 1941. A més, va ser promogut de manera definitiva a Coronel el 28 de maig de 1941 (amb antiguitat de l'1 de juliol de 1940).
El 1942, Horrocks va rebre el comandament de la recentment formada 9a Divisió Blindada britànica, ascendint de manera interina al rang de major general el 27 de juny. Horrocks, un soldat d'infanteria sense cap mena d'experiència en cavalleria, va ser una tria gens usual per a comandar una divisió blindada. Entrenà durament a la divisió, organitzant diversos exercicis per millorar l'efectivitat de les seves tropes, així com per familiaritzar-se ell mateix amb la Guerra mecanitzada. Tot i no haver comandat mai tota una divisió en batallà, va ser promogut a tinent general interí i enviat a Egipte per comandar el XIII Cos Britànic, pertanyent al 8è Exèrcit del tinent general Montgomery. El General Harold Alexander i el tinent general Montgomery havien decidit fer neteja quan van substituir al General Claude Auchinleck com a Comandant de l'Orient Mitjà i Comandant del 8è Exèrcit respectivament. Els oficials dels quals es percebia que havien fracassat durant l'anterior mandat van ser rellevats, i Montgomery es portà als comandants que coneixia i en els que hi confiava. Entre aquests es trobava Horrocks, un oficials el qual Montgomery creia que era exactament el que es necessita per la tasca que se'n presenta
El nord d'Àfrica