fou un matemàtic i físic anglès del , conegut per haver inventat la màquina d'Atwood.
Vida i obra El seu pare era el rector de la parròquia de St Clement Danes. Va estudiar a la Westminster School fins al 1765 en què va ingressar a Trinity College de la universitat de Cambridge on es va graduar el 1769 i va obtenir el Master of Arts el 1772. Els seus dos germans, que també van fer els mateixos estudis, va seguir la carrera eclesiàstica, però ell va romandre a la universitat donant classes de física i matemàtiques.
Va ser fellow del Trinity el 1770 i tutor del mateix College el 1773. El 1776 va ser admès a la Royal Society. Les seves classes eren força populars (un dels seus alumnes va ser el futur primer ministre William Pitt) i el 1776 va publicar un llibre amb totes les seves demostracions.
El 1784 va publicar el seu Treatise on exposa els fonaments i el funcionament de la denominada màquina d'Atwood, amb la qual es poden demostrar les lleis del moviment rectilini i rotacional dels cossos. En qualsevol cas, les seves classes estaven més destinades a mostrar que a demostrar les lleis físiques; és a dir, no existia un enllaç entre els seus experiments i la física teòrica en el sentit modern dels termes.
Aquest mateix any, però, va deixar l'ensenyament i es va incorporar a l'oficina de duanes del Regne Unit, càrrec que li havia ofert el seu antic alumne William Pitt, ara primer ministre. La seva carrera a l'administració pública, dins del cos de finances, va complaure totalment el primer ministre, dedicant tot el seu saber a resoldre els problemes de l'administració. No va deixar, però, de seguir investigant en temes de mecànica newtoniana i, així, els anys 1796 i 1798 va publicar dos articles sobre l'estabilitat dels vaixells, que van ser els més importants publicats a Gran Bretanya sobre el tema.
Atwood fou també un bon jugador aficionat d'escacs, que a més tenia el costum, poc freqüent a la seva època, d'enregistrar i guardar les partides. En particular, les partides que jugà contra Philidor, el millor jugador d'escacs del , van constituir un valuós material per les generacions posteriors d'escaquistes.
Va romandre solter i els darrers anys de la seva vida va estar involucrat en treballs pels parlamentaris i pels comitès legislatius.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Físics londinencs Categoria:Matemàtics londinencs Categoria:Premiats amb les medalles Copley Categoria:Alumnes del Trinity College (Cambridge) Categoria:Alumnes de la Westminster School Categoria:Membres de la Royal Society Categoria:Morts a Anglaterra Categoria:Jugadors d'escacs londinencs Categoria:Professors de la Universitat de Cambridge Categoria:Persones de Westminster Categoria:Matemàtics nascuts al segle XVIII Categoria:Matemàtics morts al segle XIX