Opel (Adam Opel GmbH), és una marca alemanya d'automòbils, creada el 1862 per l'alemany Adam Opel. L'empresa té la seu central a la ciutat alemanya de Rüsselsheim. Opel va ser part de General Motors de 1929 a 2017. El març de 2017, General Motors ven Opel al grup francès PSA Peugeot-Citroën.
Història La companyia va ser fundada a Rüsselsheim, a l'estat federal alemany de Hessen el 21 de gener 1863 per Adam Opel. Al principi, Opel produïa màquines de cosir en un estable a Rüsselsheim. A causa del ràpid creixement del seu negoci, el 1888 la producció es va traslladar des de l'estable a un edifici més espaiós a Rüsselsheim. Encoratjat per l'èxit, Adam Opel va llançar un nou producte el 1886: Va començar a vendre bicicletes de roda alta. A més, dos fills d'Adam Opel van participar en les carreres de bicicleta de roda alta i van promoure aquest mitjà de transport. La producció de bicicletes de roda alta aviat va superar la producció de màquines de cosir. En el moment de la mort d'Adam Opel el 1895, l'empresa era líder en ambdós mercats.
Els primers cotxes van ser produïts el 1899 quan els fills d'Adam Opel van entrar en una aliança amb Friedrich Lutzmann, un manyà de Dessau, a Saxònia-Anhalt, que havia estat treballant en dissenys d'automòbils. Aquests cotxes no van tenir molt èxit i la societat es va dissoldre en 1901, i van signar un nou contracte amb el francès Alexandre Darracq. La companyia va mostrar per primera vegada els cotxes del seu propi disseny en la fira del motor d'Hamburg de 1902, i va començar a fabricar el 1906. La producció d'Opel-Darracq es va interrompre el 1907.
El 1909 va ser produït l'Opel 04/08, conegut com a "Cotxe del Doctor". El 1911, la fàbrica de la companyia va ser pràcticament destruïda pel foc i una nova va ser construïda amb la més actualitzada i el 1914 Opel ja era el major fabricant alemany de vehicles de motor. El 1924, van utilitzar la seva línia de muntatge per a produir un nou descapotable denominat "Laubfrosch". El cotxe es va vendre per 4.500 marcs, però en 1928 costava tot just 2.700 marcs} degut en part a la línia de muntatge, i a l'enorme demanda. Adam Opel va obrir el camí per al transport motoritzat de forma fiable per a les persones de totes les classes socials.
Amb una quota de mercat del 37,5% a Alemanya va ser l'exportador d'automòbils més gran del país el 1928. El març de 1929, General Motors, impressionada per les instal·lacions de producció moderna d'Opel, va comprar el 80% de la companyia, augmentant al 100% en 1931. La família Opel va guanyar $33.300.000. Posteriorment, una segona fàbrica es va construir a Brandenburg per la producció de camions lleugers "Blitz" (llampec). El 1935 Opel va ser el primer fabricant alemany d'automòbils en aconseguir produir més de 100.000 vehicles l'any, gràcies al model "P4". Opel també va produir el primer vehicle de producció en massa amb un cos únic d'acer, anomenat "Olympia". Amb el seu petit pes i l'aerodinàmica va significar una millora en el rendiment i el consum de combustible. Opel patenta el que es considera una de les innovacions més importants en la història de l'automòbil.
Del 1903 al 1932, Opel produí també motocicletes, inicialment amb motors d'altres fabricants i després amb uns de propis. Eren motos de mitjana cilindrada, una de les quals, de competició amb motor de 175 cc.
En el 1939 va veure la presentació de "Kapitan", amb un 2.5 litres i sis cilindres, el cos completament d'acer, suspensió davantera independent, amortidors hidràulics, aigua calenta per calefacció amb bufador elèctric i velocímetre central. Van sortir 25.374 Kapitäns de la fàbrica abans de la intensificació de la Segona Guerra Mundial, que va portar a una parada temporal a la tardor de 1940, per ordre del govern.
Segona Guerra Mundial La Segona Guerra Mundial va fer que 1945 fos l'únic any en tota la història d'Opel en què no es va produir cap cotxe. Abans que esclatés la guerra, Adam Opel AG s'havia establert com el fabricant d'automòbils més gran de vehicles a Europa. La combinació dels coneixements tècnics d'Opel i els recursos GM van produir excel·lents resultats. Malgrat l'asfixiant burocràcia, l'ambient econòmic a Alemanya en la dècada de 1930 havia fecundat amb força el creixement d'Opel i altres empreses d'automòbils. Però en el cas d'Opel, almenys, estava clar que l'expansió d'aquesta màquina industrial no estava dirigit en absolut cap als objectius militars.
Fins i tot després del juny de 1940, les connexions oficials entre Opel i Amèrica no es van trencar i van continuar durant tota la guerra, doncs la planta de Rüsselsheim, controlada per la firma JP Morgan, mai va tenir un paper important en els preparatius de la guerra d'Alemanya. Ni la planta de Ford a Colònia es va considerar prou fiable per la fabricació de tancs. En un principi es creia que la guerra seria una curta en favor d'Alemanya i les plantes van ser tancades per conservar els recursos, però no es convertiren a altres utilitats.
Quan en 1942 es va fer clar que la lluita continuaria per un temps, les fàbriques d'automòbils i camions van passar a treballar d'una manera modesta, Opel va assumir la producció de peces d'avions i tancs. Per satisfer les creixents demandes dels temps de guerra, camions de tres tones de disseny d'Opel es van construir sota llicència per Daimler-Benz a l'antiga fàbrica Benz a Mannheim.
Un dels vehicles militars més versàtil, el Kettenkrad, barreja de tanc i de la motocicleta, va ser impulsat amb un motor de 1.488 cc de quatre cilindres d'Olimpia. Produït per NSU, que tenia direcció de roda davantera de la motocicleta tipus per a girs suaus i corbes tancades negociades amb els frens a les erugues de propulsió.
A mesura que la guerra avançava, les autoritats militars van posar un major èmfasi en el desenvolupament dels motors refrigerats per aire. Per satisfer aquesta demanda, els enginyers d'Opel van desenvolupar una variació inusual en refrigeració normal per al motor del camió 3.6 litres. Se li va cridar "l'aire de refredament d'oli," i l'oli de motor usat per a prendre la calor de les camises dels barrils del cilindre. Els caps van ser refredats directament per via aèria, i hi ha tres caps d'alumini amb aletes per separat, cada porció de dos cilindres. D'aquest motor interessant, que es va desenvolupar 72 CV (54 kW, 73 CV) a 3000 rpm en el combustible de 74 octans, només tres exemples van ser construïts.
Altres treballs especials es van dur a terme a la fàbrica de Rüsselsheim, un va ser la construcció d'un intercooler per a la sobrealimentació dels motors d'aviació Junkers Juno. Amb un treball com aquest en marxa, els enemics d'Alemanya, naturalment, van prendre nota de les diverses plantes d'Opel i, a partir d'agost de 1944, la fàbrica va ser atacatada. La planta de camions de Brandenburg va caure en mans dels russos després de la divisió d'Alemanya en la guerra.Com reparacions de guerra per la destrucció, en virtut dels plans de les forces aliades, la Unió Soviètica va demanar al Govern Militar Aliat eines, plantilles, matrius, dispositius, i els dibuixos per al Kadett. Es faria servir per començar la producció d'automòbils a una filial d'Opel a Rússia ocupada per Leipzig. L'equip va ser lliurat degudament als soviètics el juny de 1946. Només un any més tard es va construir un cotxe Soviètic, el Moskvitch 400, va sortir d'una línia de muntatge de Moscou. Va ser l'Opel Kadett en cada detall, només es va canviar el nom. A finals de 1950 els russos estaven exportant aquests Kadetts Kremlin a Bèlgica. No va ser fins a 1959 un model de Moskovitch introduïdes que no tenia cap empremta d'enginyeria d'Opel. I en aquell moment estava a punt la companyia Opel per introduir un nou Kadett propi.
Només la forta resistència del govern nord-americà en la zona d'ocupació a Rüsselsheim, va impedir el desmantellament total de tota la planta d'Opel per reparacions a Rússia. GM no tenia ni veu ni vot en aquestes discussions i no estava segur exactament de quina postura prendre en algun moment cap a la seva filial. Alfred Sloan de GM va recordar:
Sloan i els seus col·laboradors no estaven segurs si valia la pena el risc en el caos de l'Europa de postguerra. L'extraordinària lleialtat dels seus treballadors va ser la responsable de la recuperació d'Opel el 1945: No eren oportunistes ambulants que havien vist en el seu treball a Rüsselsheim uns feina qualsevol. Al final de la guerra un petit grup de treballadors van començar a netejar la runa de la planta, i al maig de 1945, aquesta obra havia avançat prou com per permetre l'inici de la producció de peces d'Opel.
Després de la Segona Guerra Mundial Després de la guerra, la planta de Brandenburg va ser desmantellada i transportada a Rússia, i el 47% dels edificis destruïts en Rüsselsheim, ex empleats d'Opel van començar a reconstruir la planta de Rüsselsheim. En resposta a la urgent necessitat de nous camions a Alemanya lluiten per reconstruir, les autoritats nord-americanes que regulen Rüsselsheim concediren el permís a la planta per produir una tona d'1 i mig d'un camió accionat pel motor de 2 litres i mig Kapitan. Va ser un petit miracle que encara això era possible. El gener de 1946, la planta en si estava preparat per a construir camions, però moltes de les gairebé 12.000 peces necessàries per fabricar cada un no en tenien. I la malaltia i la mala nutrició van paralitzar el personal (6000 treballadors).
La superació d'aquests i altres obstacles, Opel finalment van celebrar la finalització de la primera postguerra, el camió Opel Blitz, dissenyat per funcionar tant amb gasolina o amb gas de fusta. Amb una producció a un ritme de 150 al mes, i al final de 1946 la producció total va ser de 839. Els refrigeradors Frigidaire també es fabricaven a Rüsselsheim, així com els motors per l'Olympia i el Kettenkrad NSU.
El següent pas per a Opel va ser la represa de la producció d'automòbils de passatgers. Podria haver estat més obvi la producció del Kapitan, ja que el seu motor estava ja en la producció de la camioneta, però les regulacions d'ocupació restringida als civils alemanys va fer l'Olympia el candidat obvi. Sota el Dr Ing e.h. Stief Karl, que havia estat cap d'enginyers d'Opel des de 1934, es van fer canvis útils a aquest cotxe. La suspensió davantera Dubonnet va ser substituïda per una disposició convencional de la bobina i la direcció es va reorganitzar en conseqüència. Anunciat el novembre de 1947, la producció d'Olimpia, va començar el desembre de 1948 i va permetre un modest retorn a les vendes d'exportació en aquest any. L'octubre de 1948, l'Kapitan tornava de nou a la línia d'Opel, sense canvis, excepte per detalls com la forma dels fars i les millores en els molls i amortidors.
Altres esdeveniments de gran abast que podria afectar el futur d'Opel es duien a terme el 1948. Al febrer i març, un grup d'estudi de GM va arribar a Alemanya per investigar tots els aspectes de la situació econòmica d'Europa i els problemes especials d'Opel. En tornar es va presentar un informe, el 26 de març, recomanant que General Motors reprengués el control d'Opel. El 5 d'abril, però, el comitè de política financera de GM va arribar a la conclusió que "en vista de les incerteses que envolten l'operació d'aquesta propietat, la Corporació no es justifica en la represa de la responsabilitat del seu funcionament en aquest moment ..." GM, pel que sembla, no volia Opel.