Sander volgensis és una espècie de peix de la família dels pèrcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia Els mascles poden assolir 40 cm de longitud total. La segona aleta dorsal té 19-21½ radis ramificats. 70-83 escates a la línia lateral. Galtes amb escates. Es distingeix dels seus congèneres europeus per l'absència de dents canines.FishBase Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p.
Reproducció Assoleix la maduresa sexual en arribar als 3-4 anys de vida (entre 20 i 30 cm de llargària). Fresa entre l'abril i el maig i pot emprendre migracions curtes per a reproduir-se. Els mascles són territorials i excaven nius sobre el fons sorrencs o de grava on els ous seran dipositats a 1-2 m de fondària. Els nius, sovint, es troben a prop dels de Sander lucioperca.Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007.
Alimentació És més actiu al vespre i l'alba que és quan s'alimenta de peixos petits i invertebrats. Les larves i els joves són pelàgics i es nodreixen de zooplàncton.
Depredadors A Hongria és depredat per Sander lucioperca.Biró, P., 1973. The food of pike perch (Lucioperca lucioperca L.) in Lake Balaton. Annal. Biol. Tihany 40:150-183.FishBase
Hàbitat És un peix d'aigua dolça i salabrosa, demersal i de clima temperat (8 °C-22 °C; 50°N-43°N, 15°E-40°E), el qual viu a les aigües tèrboles de grans rius i llacs i, també, a llacunes salabroses costaneres i estuaris.Baensch, H.A. i R. Riehl, 1995. Aquarien Atlas. Band 4. Mergus Verlag GmbH, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Melle, Alemanya. 864 p.
Distribució geogràfica Es troba a Europa: la conca septentrional de la mar Negra des de la conca del riu Danubi (Viena avall) fins a la del riu KubanSvetovidov, A.N., 1964. Handbook of the fauna of the USSR, fishes of the Black Sea. Izdatel'stvo Nauka, Moscou, 550 p. i, també, la conca de la mar Càspia (conques dels rius Volga i Ural). Ha estat introduït a Anatòlia.
Observacions És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 12 anys.
Referències
Bibliografia Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes. Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Americà d'Història Natural. Museu Americà d'Història Natural, Central Park West, NY 10024-5192 (Estats Units). Baillie, J. i B. Groombridge (editors), 1996. 1996 IUCN red list of threatened animals. UICN, Gland, Suïssa. 378 p. Eschmeyer, William N., 1990: Catalog of the Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia, Estats Units). iii + 697. .
Gerstmeier, R. i T. Romig, 1998. Die Süßwasserfische Europas: für Naturfreunde und Angler. Franckh-Kosmos Verlag, Stuttgart. 368 p.
Rab, P., P. Roth i B. Mayr, 1987. Karyotype study of eight species of European percid fishes (Pisces, Percidae). Caryologia 40(4):307-318. Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p. Vostradovsky, J., 1973. Freshwater fishes. The Hamlyn Publishing Group Limited, Londres. 252 p.
Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (editors), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
volgensis