miniatura|Com es mesura l'ample de via L'ample internacional o ample normal és l'ample de via (distància entre els costats interiors de dos rails paral·lels) que fa 1.435 mm. Aquest ample és conegut com a estàndard internacional. És regulat per la norma europea EN15273 de 2017.
Història L'enginyer George Stephenson (1781-1848) l'havia triat per les seves locomotores quan el 1822 va rebre la llicència reial per una primera via ferrea. Havia estudiat diversos ferrocarrils (amb tracció animal o humana) utilitzades en les mines de carbó. L'ample de 1435 mm donava un bon equilibri entre resistència, velocitat i cost de construcció per a locomotores de vapor. El 1846 el Parlament britànic va ser el primer a fixar l'ample normal, El 1918, va publicar al diari La Veu de Catalunya una sèrie de vuit articles llargs intitulada «L'isolament de la xarxa ferroviària nacional ¿Pot o ha de perdurar?» Hi parla de «L'inanitat de les galgues amples» i hi explica que qualsevol via ampla no aporta cap avantatge tècnic, ni pel que fa al desgast ni a la velocitat, ni tampoc com a protecció davant una eventual invasió militar, ja que els pocs passos del Pirineu són «obres fàcilment aniquilables» en cas de conflicte. A més, es demana «Com podria Espanya rebre eventualment ajuda exterior oportuna per terra, si és trobés envestida o bloquejada per una puixant agressio marítima?» Aquesta aïllament en el sentit més literal, només es va començar a trencar el 1969, més d'un segle més tard, amb el talgo, solució costosa que fa perdre temps, que nogensmenys permetia passar a la xarxa europea amb uns deu a quinze minuts de parada.
El 1988 es va decidir que la nova xarxa de trens d'alta velocitat seria en ample normal. Els trens convencionals d'ample ibèric que hi circulen, han de passar per un canviador. El que és factible per el transport de passatgers però roman problemàtic per a les mercaderies. Des de 2007, el Ministeri de Foment estudia quan i com fer el canvi i es preveien obres «fins enllà de l'any 2020. Des de 2010, a poc a poc, en el marc del Corredor del Mediterrani, s'adapten la xarxa a l'ample normal, per la creació de terceres vies o vies mixtes. Adif va desenvolupar travesses polivalents. Es tracta de travesses de formigó que permeten la instal lació de vies que requereixen ambdós amples. Així, durant futures operacions de manteniment de la via es podrà adoptar l’ample estàndard sense grans obres complementàries.
Altres amples A la xarxa d'uns països de l'Est d'Europa, del Bàltic i del nord d'Àsia, antany la zona d'influència russa, Rússia va imposar construir ferrocarrils amb ample rus (1520 mm), igual que els països del sud d'Àfrica. Al Bàltic, s'estudia en quina mesura i mitjançant quines adaptacions, l'ample rus, 85mm més ample que el normal, pot ser compatible amb l'ample normal. Això és important per a la integració dels països bàltics en la xarxa de la Unio Europea. Rail Baltica, un nou eix nord-sud, des de Finlàndia cap a Polònia amb ample normal és en construcció.
L'ample mètric (o algunes rares vies encara més estretes com l'ample bosnià) encara és utilitzat en xarxes de tramvia o de muntanya, car permet un cercle de gir més curt i i l'adaptació a la geografia particular.
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Amples de via