miniatura|Maison Jallier, seu de la mancomunitat El Volvestre (en occità Volvèstre) és un Parçan o comarca d'Occitània situada al Llenguadoc. La seva vila principal és Carbona.
Segons la proposta de divisió territorial d'Occitània del diari Jornalet, basada en l'obra de Frederic Zégierman Le Guide des pays de France, el Volvestre estaria ubicat a la regió del Llenguadoc, subregió de l'Alt Llenguadoc.
El Volvestre es constitueix de les valls de l'Arisa i del Volp. Està situat entre el massís de Plantaurel, el massís d'Arisa, el Comenge, el Lauraguès i el riu Garona. Fou poblat en la prehistòria pels tectòsags, poble celta, posteriorment sotmès pels romans.
Administració Oficialment, els municipis del Volvestre estan ubicats a cavall entre els departaments francesos de l'Arieja i de l'Alta Garona: Alta Garona: comunitat de municipis del Volvestre (7 municipis del Cantó de Carbona, 1 del cantó de Le Hosseret, 9 del cantó de Montesquiu de Toars i 10 del cantó de Rius), juntament amb altres municipis del cantó de Casèras. Arieja: cantó de Senta Crotz i part del cantó de Lo Mas d'Asilh.
Viles principals Carbona Senta Crotz Montesquiu de Toars Rius lo Mas d'Asilh
Dialectes de l'Occità El Volvestre, es troba en una àrea de transició entre dos dels principals dialectes de l'occità: el gascó i el llengadocià (variant meridional tolosana), però amb una clara predominança del gascó en moltes localitats. Existeix una isoglossa que segueix aproximadament la vall del Volp. Això provoca una divisió dialectal:
A l'oest del Volvestre (per exemple, en pobles com L'Avelhanet, Sent-Cristau, Le Plan, Fabas, Tourtouse...), s'observa una evolució clarament gascona. Això inclou trets característics com: /n/ intervocàlica que sovint es perd (lua per "luna", garia per "gallina", jolh per "genolh", etc.) -LL final del llatí que es converteix en th (castèth) i -LL intervocàlica en r (bèra), mentre que en lengadocian seria -l (bèl, bèla). Reducció de -MB- i -ND- llatins a [m] i [n]: cama/camba, grana/granda, etc. Exemple: aqueth bèth òme vs aquel bèl òme; aquera bèra hemna aquela bèla femna volvestre-patrimoine.info. A l'est, en municipis com Saint-Julien, Gençac, Montberaud, Sainte-Croix, es percep més l'evolució llanguedociana tradicional: manteniment de la /n/ intervocàlica (per exemple, sudà, krédé, rradin, pladé, pudun...), contrastant amb les formes gascones que presenten suzà, krézé, rrazin, etc.
Referències
Categoria:Geografia de l'Arieja Categoria:Alta Garona Categoria:França medieval Categoria:Comarques Categoria:Comarques de l'Alt Llenguadoc