miniatura|Sardanes a la fira de Millars Millars (, en francès Millas) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 4.077 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. S'estén a banda i banda del riu Tet. Es troba gairebé al límit septentrional del territori de llengua catalana, ben a prop del Fenollet occità. La dita diu: "A Millars, fan el cafè amb el topí (sic)" i "El campanar de sorra".

Toponímia L'etimologia més plausible de Millars, com sembla indicar-ho l'escut del poble provindria del cultiu del mill. Aquest nom, sota una forma llatinitzant "Millares", es documenta per primer cop el 898. Existeix la hipòtesi que el nom de la població podria provenir de les milliaria, pedres miliàries, atès que Millars era una important cruïlla de camins, principalment la via conflentana, de Ruscino al Conflent, i la via que pel Coll de la Batalla (Caladroer) mena a la Fenolleda.

Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Millars en el Rosselló El terme comunal de Millars, d'una extensió de 191.200 hectàrees, és aEl terme de Millars en els ortofotomapes de l'IGNMillars a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN la comarca del Riberal de la Tet, al nord de la dels Aspres, a prop de l'extrem de ponent de la comarca del Rosselló i, al nord, al límit amb la de la Fenolleda.

El terme comunal de Millars s'estén a banda i banda de la Tet, amb dues zones molt diferenciades: a la dreta del riu, la plana del Riberal, on es troba el poble de Millars, essencialment agrícola. A l'esquerra del riu es troba la zona més muntanyosa, que forma part del massís que separa les valls de la Tet i de l'Aglí; en aquest costat del riu, només hi ha la zona de Dellà l'Aigua amb característiques semblants a la del Riberal, ja que pertany a la terrassa fluvial de la Tet. La resta de la meitat nord del terme comunal està dominada pel Mont Ner, punt culminant del Massís de Força-real, que s'estén des del Coll de la Batalla (Caladroer), a ponent, fins al límit oriental del cim del Mont Ner, a llevant (el vessant est i sud-est d'aquesta muntanya són ja dins del terme de Cornellà de la Ribera.

Termes municipals limítrofs:

El poble de Millars Com altres pobles rossellonesos, el de Millars s'origina en la cellera formada al voltant de l'església de Santa Eulàlia i del seu cementiri vell, actualment desaparegut. La vila s'eixamplà al voltant de la cellera, sobretot pel nord, oest i sud, formant una vila medieval murallada, dins de la qual ja es reconeixien els barris del Carrer del Rec, del Carrer dels Nois, del Carrer Major, del Castell i de la Muralla, i que englobava l'imponent Castell de Millars. Posteriorment, superant la vila closa, aparegueren els barris del Camí de Nefiac, de la Ruta de Nefiac, de la Ruta de Perpinyà i de la Ruta d'Estagell. La importància de Millars feu que el poble disposés d'hospital, la capella del qual, dedicada a la Mare de Déu dels Dolors és conservada dins del nucli de població.

Prop del poble de Millars, actualment ja quasi englobada pel sector nord-est del nucli urbà, es troba la Font del Rei, o de Millars, que forneix una aigua de gran puresa. Aquesta font era l'excusa perfecta per a les visites del general de Mailly, esmentat a l'apartat d'història, a la marquesa de Millars, vídua jove de bon veure, segons diuenBecat, Ponsich i Gual 1985. les cròniques.

El creixement contemporaniEl nucli urbà de Millars actual en els ortofotomapes de l'IGN de Millars s'ha produït, com en molts llocs de la Catalunya Nord, a partir d'urbanitzacions, com les dels Camps Grans i la de la Font de la Milla. A part, cal tenir en compte el vil·latge de vacances el Capítol.

Caladroer Caladroer és un antic territori de Millars que des de la Revolució Francesa, quan es constituïren els municipis moderns, forma part oficialment de la comuna de Bellestar (Fenolleda). És un enclavament català dins de terra occitana, de manera que la seva toponímia és catalana, mentre que la de la resta de la seva comuna actual és occitana. Es tracta ben bé de la meitatEl territori de Caladroer, en el centre de l'ortofotomapa de l'IGN oriental del terme de Bellestar.

Força-real La capella de Nostra Senyora de Força-real ésLa capella de Força-real en els ortofotomapes de l'IGN a l'extrem nord del terme de Millars, al límit amb la comuna veïna de Montner. De fet, el conjunt de l'edifici és dins de Montner, i només la terrassa meridional pertany a Millars. Es tractava d'un castell fronterer, del qual ha subsistit la capella, convertida en ermita el 1693 per Joana de Ros, baronessa de Montclar i senyora de Millars. El lloc ofereix una panoràmica excepcional sobre el Riberal i la Vall de l'Aglí.

Sant Martí de la Riba Sant Martí de la Riba actualment no és res més que un oratori. És a la riba esquerra de la Tet, i en temps pretèrits arribà a ser un lloc fortificat. El 1266 era una granja que depenia del monestir cistercenc de Santa Maria de Jau, o de Clariana. A prop seu es troben les ruïnes de l'antic oratori de la Mare de Déu, esmentat el 1760 i desaparegut en un aiguat de la Tet.

Els masos del terme Millars compta amb alguns masos dispersos pel seu terme, com el Casot de l'Aris, el d'en Bef, el d'en Befarà, el d'en Mestres, el de Pardinella, diversos casots de vinya, el Cortal d'en Barra, el del Baró, abans Cortal Sagarriga, el d'en Pasqual, el de Quintús, el Cortal Selva, Mas Batlle, Mas Bonet, Mas Borrell, o Taulet, abans d'en Reganya, Mas Cases (mas antic, desaparegut), Mas Combes, Mas de la Garriga, Mas de l'Azaís, abans Cortal Selva, Mas Deloris, abans Mas de Sagarriga o de sa Garriga, Mas dels Capellans, Mas de Madama, o Mas Camps, Mas d'en Burgat, Mas d'en Cases, abans Mas Oriol, Mas d'en Ferriol (ara en ruïnes), Mas d'en Taxi, Mas Garriga, abans Mas o Cortal Bonet, Mas Molines, Mas Pellicer, Mas Reinal, abans Mas d'en Ronda, Mas Sant Andreu, o Lacomba, Mas Saragossa, Mas Selva, o de la Selva, abans Mas Forgues, Mas Torrent, abans de Montboló, i el Mas Trencat (ara també en ruïnes), el Molí Nou, el de l'Oli, el Molí Fabressa, abans Molí Benecís, la Teuleria d'en Comes, la d'en Tolzà i la desapareguda teuleria de Vall-llobera. D'altres edificacions aïllades són l'Antena de Força Real, la capella de Nostra Senyora de Força Real (en realitat dins del terme de Montner), el desaparegut Castell de Força Real, la Cava Cooperativa, el Cementiri Nou, el Convent (els tres darrers a prop del poble), la Destil·leria, la Gara, la desapareguda, per un aiguat de la Tet, capella de la Mare de Déu del Remei, l'Oratori de la Ruta Vella de Perpinyà, l'Oratori d'en Pasqual, l'Oratori de Sant Martí de la Riba, la Pedra Llarga, dolmen destruït, el Pont de la Bosqueta (nom en desús, ja perdut), el Pou de Gel.

Els cursos d'aigua A la zona plana del Riberal, dins del terme de Millars, hi ha tots de cursos d'aigua d'irrigació, per abastir d'aigua els camps del terme: Agulla de l'Abat, Agulla de la Comuna de Millars, Agulla de la Comuna de Nefiac, anomenada de les Colomines a Nefiac, Agulla de la Figuerassa, Agulla de la Mala Branca, Agulla de la Ruta de Perpinyà, Agulla del Camí de l'Ambega (ve de Nefiac), Agulla del Camí Vell de Nefiac, Agulla del Camp Boixó, Agulla del Camp de l'Esteve, Agulla del Camp del Mas, Agulla del Camp del Rec, o del Cacalar, Agulla de les Aigues Vives, Agulla de les Argiles, Agulla del Mas d'en Baus, Agulla del Molí Nou, Agulla de l'Oratori, Agulla del Perer, Agulla del Pinyer, Agulla dels Aspres, Agulla dels Camps Llargs, Agulla dels Oms, Agulla de l'Ull de Sant Joan, Agulla del Volonàs, Agulla d'en Brial, Agulla d'en Felip, Agulla d'en Patrac, la Botada d'en Ferriol (nom ja en desús), el Cabirà, el Rec de la Font, o de la Font del Rei, el del Molí, el de Millars, també anomenat Rec del Molí, el Rec de Perpinyà, o de les Canals, el Trenc de Fontdera (també nom antic), l'Ull de Darnius, el de l'Abat, el de la Comella, el de l'Agulla de la Comuna de Millars, el de l'Agulla de la Figuerassa, el de l'Agulla del Camí de l'Ambega, el de l'Agulla de l'Oratori, el de l'Agulla dels Aspres, el de l'Agulla dels Oms, el de la Majestera, el del Camp Boixó, el del Camp de l'Esteve, el del Carrer del Rec, el del Molí, o de l'Agulla del Camí de Perpinyà, el del Perer, el del Pinyer, el del Puig, abans de la Puig, el dels Capellans, o de l'Hospital, abans Trenc de l'Hospital, l'Ull d'en Brial, el d'en Boixó, el d'en Felip, el d'en Ferriol, el d'en Patrac, el d'en Selva, abans Ull del Canonge Selva, el de Pastor (altre nom ja en desús), el de Sant Joan, o Ullal Major, abans Ull de Dom Joan, o del Comte Ros, i Ull d'en Patrac.

Creuen el terme de Millars els rius anomenats la Tet i el Bulès, complementats pel torrent de la Comalada, a prop del límit meridional del terme. Al sud del terme només es troba el Còrrec de les Comelles, que prové de Corbera la Cabana. La Tet recull les aportacions de tot un conjunt de còrrecs que davallen del massís del nord del terme; de ponent a llevant, es troben els còrrecs del Duc; de Sant Martí, al qual anteriorment s'han unit els de la Missera, de l'Arca, de la Coma Fonollera, de les Clairanes, del Mas Denaigues, de la Coma d'en Margall, del Coll del Bou, el de la Corbatera i del Dragó; els dos còrrecs de les Planes; el de la Coma de Jan, i el de la Vall-llobera, que aporta el de les Arboceres, els dos còrrecs dels Camps Bernats i el de la Coma de Vinagre, que recull dels Campells.

En terme de Millars hi ha algunes fonts destacades, com la Font, o Font de la Garriga, i la Font del Rei, o Font de Millars.

Els diferents cursos d'aigua de Millars compten amb passos a gual, aquí anomenats passallissos. Hi trobem el Passallís de la Ruta Vella, el del Bulès, el del Camí de Tuïr, el del Mas d'en Burgat i el del Mas Deloris.

El relleu Alguns dels topònims del terme indiquen formes de relleu, com ara colls: Coll del Bou, o Pas del Llop; comes: Coma de Jan, Coma del Duc, Coma dels Muts, Coma de Margall, Coma de Vinagre, Coma Fonollera i la Comella; muntanyes: el Mont Ner; plans: el Pla de Comalada, les Planes Altes, les Planes de Baix, les Planes d'en Burguera i els Plans.

El terme comunal miniatura|esquerra|Vista de Millars des de Força Real Les partides i indrets específics del terme de Millars són els Alous, les Arboceres, l'Arca, les Argiles, el Bulès (com a nom de territori, no només del riu homònim, del qual pren el nom), el Bosc de la Vila, o Bosc Comunal de Millars, la Cabra Salada Alta, o la Cabra Eixaiada, la Cabra Salada Baixa, els Camins d'Illa, els Campells, els Camps Bernats Alts, els Camps Bernats Baix, els Camps de la Bassa, els Camps de la Porta, els Camps de les Canals, els Camps d'en Lloberes, els Camps Grans, els Camps Llargs, el Capítol, les Clairanes, o Claranes, les Closes, el Coll de la Batalla, el Coll del Bou, el Coll del Bou Baix, la Corbatera, el Cortal del Baró, Dellà Bulès, Dellà l'Aigua, les Esclotes, Escota Quan Plou, el Falconer, Fontanilles, la Font de la Milla, Fontfreda, Força Real, Gironelles, les Gotines, Mas Bonet, Mas de la Garriga, Mas Deloris, Mas de la Madama, Mas Denaigues, Mas d'en Burgat, Mas d'en Reganya, Mas Trencat, el Moli Nou, els Palaus, els Pedreguets, el Puig d'en Roure, o d'en Rourer, Puig Galliner, el Rec de Cornellà, Ribes Elnes, les Rotes, el Salt de la Dona, Sant Martí Alt, Sant Martí Baix, Timbaus de Coma Vinagre, el Tornall de Dellà, els Tornalls, la Vall-llobera, la Vila, els Vivers, el Volonàs i la Zona Artesanal. Alguns són ja en desús, noms antics, com Bolfaric i Sant Genís del Bulès. Alguns són senyals termenals, com el Piló Blanc, el Piló de Fontanilles i el Roc del Corbàs.

El Cadastre napoleònic