Madeleine, també coneguda com L'absenta o Au Moulin de la Galette, és una pintura a l'oli de 117 cm per 90 cm, realitzada per Ramon Casas el 1892 a París i actualment exposada al Museu de Montserrat.

Context històric i artístic Els cafès són un dels motius favorits de la pintura que es desenvolupa a París els últims anys del . Es tractava d'una temàtica lleument escandalosa, que presentava ambients i personatges poc recomanables: una dona sola en un cafè bevent i fumant era una imatge inequívoca per al públic de l'època. Casas recorda de bell nou Manet, tant en la iconografia com en la integració en un sol pla de l'espai de la figura i el fons esbossat del local, com en l'espai del bar del Folies-Bergère. Per al quadre va posar Madeleine de Boisguillaume, la qual també fou model de Rusiñol i de Toulouse-Lautrec.

Descripció En aquesta pintura a l'oli sobre tela, una noia en primer pla, vestida de roig, amb un aire despenjat, sola, en actitud d'espera (reflectit en el gest nerviós de la mà esquerra), bevent absenta i fumant un cigar havà, mira cap a l'esquerra amb una expressió tèrbola accentuada per les profundes ulleres. El mirall del fons reflecteix l'interior d'un cafè ple de gent i de fum, que recorda inevitablement el d'El bar del Folies-Bergère pintat per Manet el 1882. Cal destacar com les dues cadires Thonet (aquella on seu la noia i la del davant) queden parcialment fora del quadre (un fotògraf, d'això, en diria fora de camp), en un tipus de visió a què ens ha acostumat el cinema, però que Degas i Casas ja empraven abans per a donar a les seues obres un major aire de veracitat casual.Barral, Xavier i Vicens, Francesc, 2002. 100 Obres de Pintura Catalana. Editorial Pòrtic, Barcelona. . Pàg. 160-161.

Història Al llarg del temps l'obra s'ha conegut amb altres noms: Au Moulin de la Galette és el primer que tingué i amb el qual es va mostrar a l'Exposition des Indépendents (París, 1892). En arribar a Barcelona per ser exposat en una mostra col·lectiva a la Sala Parés es deia Au bal (Barcelona, 1892), i encara van anar sorgint altres denominacions per al mateix quadre: Celos (Ilustración Artística, 1893), i també Louise, L'absinthe, etc. El nom de Madeleine va ser posat per Utrillo en la primera exposició antològica de Casas a la Sala Parés (1900) i és el que ha prevalgut.

El quadre va ser adquirit per Enric Batlló i després per Josep Sala Ardiz, que el donà al Museu de Montserra.

Cafés-concert Els cafés-concert van ser espais de retrobament social, com els cabarets o el music-hall, normalment, s'associen a la Belle Époque francesa. En aquests indrets, les persones acudeixen a beure alcohol, contemplar espectacles i interactuar socialment. Tant els cafès-concerts com els music-hall o els cabarets, són una derivació del que en el passat havien estat les tavernes i més contemporàniament els cafès. A partir del 1860, es van convertir en espais destacats dins de la vida nocturna parisenca. Al principi, els trobem a l'aire lliure, com per exemple, als Champs-Elysées. Més tard, s'instal·len en espais d'interior dins dels principals bulevards construïts per Haussmann. Els cafès-concert van aconseguir reunir públics de diferents classes socials en un mateix espai duent a terme les mateixes activitats. Els bohemis i els artistes aprofitaven aquests espais per inspirar-se, per intercanviar idees i per crear.

Referències

Bibliografia Doñate, Mercè; Mendoza, Cristina, 2001: Ramon Casas. El pintor del modernismo. MNAC. .

Enllaços externs La model Madeleine Boisguillaume en tres obres de Casas del MDM El Museu de Montserrat treu de la reserva quadres de Casas i Rusiñol o escultures noucentistes - La Vanguardia

Categoria:Quadres de Ramon Casas Categoria:Quadres al Museu de Montserrat Categoria:Obres pictòriques del 1892 Categoria:Obres pictòriques modernistes