miniatura|La maquinària, el treball dur i músculs són habitualment associats amb la masculinitat El terme masculinitats generalment s'utilitza en plural per donar a entendre que no existeix una manera única de concebre i viure la masculinitat, sinó moltes.
Es tracta del conjunt de qualitats, atributs, rols, experiències, pràctiques i comportaments associats al fet de ser home d'acord amb les convencions socials de cada cultura. El terme s'utilitza en plural per fer evident que la masculinitat no és natural sinó que es tracta de construccions culturals canviants en les societats i al llarg de la història, i per mostrar que hi pot haver moltes maneres de viure la masculinitat. Es tracta d'una expressió emergida als Critical Studies of Men and Masculinities que es van començar a realitzar des d'una perspectiva de gènere a partir de final dels anys vuitanta del segle passat. Aquests estudis mostren que les identitats masculines varien no només segons l'època o el lloc, sinó també en funció de factors com l'edat, la classe social o el grup ètnic. També s'usa per reclamar models de masculinitat alternatius o contraris al model hegemònic que tradicionalment ha definit un tipus de masculinitat (agressiva, dominant en l'espai públic) per contraposició a una feminitat considerada negativament. Això és, unes masculinitats que tinguin consciència crítica de la seva condició i posició de privilegi per gènere, perquè esdevinguin aliats en la lluita contra la misogínia, l'homofòbia i la prepotència implícita en el model de masculinitat patriarcal.
Context Es tracta d'una expressió introduïda als Men's Studies, els estudis que des de la perspectiva de gènere es van a començar a realitzar sobre els homes a l'àmbit anglosaxó, a partir dels anys 1970 i 80. Els autors d'aquest corrent proposen parlar de «masculinitats», en plural, perquè les identitats masculines varien enormement segons l'època i el lloc, i també en funció de factors com l'edat o la classe social. Segons ells «La virilitat no és estàtica ni atemporal, és històrica; no és la manifestació d'una essència interior, és construïda socialment; no puja a la consciència des dels nostres components biològics; és creada a la cultura. La virilitat significa coses diferents en diferents èpoques per a diferents persones.» És el conjunt de comportaments, llenguatges i pràctiques que en un context cultural i d'organització específi és normalment associat als homes i es defineixen culturalment com no-femenins.
La insistència en les masculinitats en plural té un component polític evident, perquè contribueix a superar la visió reduccionista de la masculinitat que hem heretat del passat (la masculinitat tradicional), caracteritzada per regles o mandats com: "evita tot el que et sembli femení" (repudi de la feminitat); "has de ser una persona important" (poder, estatus, posició dominant); "has de ser un home dur" (resistència, insensibilitat, manca d'empatia i d'emocions); o "has de ser capaç de manar a tothom al diable" (desimplicació afectiva, força, agressivitat, temeritat).
En lloc d'aquest model de masculinitat, encara hegemònic, que impedeix establir relacions de parella equilibrades i satisfactòries i provoca patiment tant a les dones com als propis homes, els Men's Studies postulen "noves masculinitats" que integrin aspectes com l'empatia, la sensibilitat, l'expressivitat (en lloc de la màscara d'impassibilitat o duresa), la cura d'un mateix i de les persones properes, etc.
Classificació de les masculinitats Sense ser una classificació rígida, les masculinitats es poden agrupar en tres tipus amb relació a les relacions de poder: Masculinitats hegemòniques: són molt visibles i respectades i tenen una posició d'autoritat respecte les altres masculinitats en un ambient concret. No són necessàriament les més esteses, sinó que es caracteritzen per ser les més admirades i l'estàndard per a les altres masculinitats. Masculinitats còmplices: es beneficien del domini social dels homes sense activament cercar l'opressió de les dones. Masculinitats subordinades: són les considerades culturalment com inferiors o aquelles que fan un esforç conscient per protestar i eixir de les posicions hegemòniques i còmplices. Pot incloure a persones amb aparença física que no es correspon a la personificació hegemònica. Les masculinitats marginades són les classificades com a diferents per qüestions de classe, ètnia o estatus.
Masculinitat tòxica La masculinitat tòxica és el conjunt d'actituds construïdes socialment que exigeixen que els homes siguin violents, poc emotius i sexualment agressius, entre altres estereotips de gènere.Bel Olid, Feminisme de butxaca, Angle, 2017
Teories vers la masculinitat miniatura|Autorretrat vestit de dandy, segle XIX No existeix una manera única de concebre i viure la masculinitat, sinó moltes. No és estàtica ni atemporal, ni la manifestació d'una essència interior ni puja a la consciència des de la biologia. Al contrari, és històrica i creada a cada cultura, significant coses diferents en diferents èpoques per a diferents persones.Michael S. Kimmel, Masculinity in America, 1997.
Masculinitat sociobiologica Un dels principals corrents teòrics dels quals s'han derivat explicacions sobre la condició masculina és el d'orientació sociobiologista. Per als sociobiologistes, també anomenats “diferencialistes”, el comportament humà s'explica en termes d'herència genètica i de funcionament de les neurones. Hereus de les tesis de Darwin, creuen que la conducta humana resulta de l'evolució i de la necessitat d'adaptar-se.
Aquestes teories sociobiològiques sostenen que "els sexes no estan fets per entendre's sinó per reproduir-se". De gran atractiu pels qui defensen el caràcter natural i inevitable del patriarcat, aquest corrent considera que la condició dels homes és innata i ve donada pels espermatozoides –així com la de les dones pels ovaris- i, per tant, permet defensar l'existència d'un etern masculí. Els homes estan en "competència inevitable per la possessió del potencial reproductiu limitat de les femelles", extrapolant models de comportament basats en la naturalesa. Seria la capacitat donada per la força i l'agressivitat el que compte en aquesta competència i només els que posseeixen aquests atributs aconsegueixen imposar-se.
Essencialistes: Monick i el fal·lus miniatura|Home exhibint masculinitat basada en el fal·lus Per a altres essencialistes, no és la genètica ni els espermatozoides el que està a la base de ser home sinó el fal·lus. Aquest és el cas d'Eugene Monick, per a qui això és el que «els homes són: fal·lus –que és erecció i mai un penis flàccid-. (...) El fal·lus és concebut com força originadora i (...) com a element primordial de la psique».
La noció de psiques, que utilitza Monick, prové de Carl Jung. Jung hauria entès la psique «en el sentit original grec d'ànima, aquesta part de l'experiència humana que arriba a un des d'endins», que interacciona amb el «món exterior, però en cap cas com un epifenomen d'aquest».
La masculinitat seria, llavors, un món interior essencial i no un producte extern o social. Es tracta d'un món essencial sense història, comú a tots els homes però que els transcendeix. D'aquest món transpersonal és d'on, com que no es troba un terme millor, se situa la font de la qual emana la identitat masculina.
Monick atribuieix al fal·lus una naturalesa sagrada, convertit en un símbol religiós i psicològic, el fal·lus «decideix pel seu compte –independentment de les decisions de l'ego del seu propietari- quan i amb qui entrar en acció», els «homes no poden –per més que desitgin el contrari- fer que el fal·lus obeeixi a l'ego. El fal·lus té la seva pròpia ment». Així col·loca el tema de l'origen de la identitat masculina fora de qualsevol explicació d'origen cultural i ho ubica en aquest món-interior-transpersonal.
El patriarcat inevitable miniatura|Genguis Kan és conegut per haver conquerit terres al front del seu exèrcit i haver violat moltes dones
En 1973 Steven Goldberg va publicar un llibre titulat La inevitabilitat del patriarcat en el qual definia el patriarcat com a «tota organització política, econòmica, religiosa o social, que relaciona la idea d'autoritat i de lideratge principalment amb l'home, i en la qual l'home ocupa la majoria dels primers llocs d'autoritat i direcció».
Segons Goldberg, és una evidència que en totes les societats la voluntat de la dona està «quelcom subordinada» a la de l'home, i que «l'autoritat general en les relacions duals home-dona i familiars, qualssevol que siguin els termes en què una determinada societat defineixi l'autoritat, resideix, en últim terme, en l'home». Per tant, totes les societats accepten aquestes proves i s'hi adapten mentalitzant els «nens en aquest sentit, perquè no els queda més remei que fer-ho».
Segons Goldberg senzillament, «el domini masculí és universal; no hi ha societat que mai hagi deixat d'adaptar el que espera de l'home i de la dona, així com els rols socials corresponents...».
La masculinitat arquetípica. El corrent mitopoètic Una de les obres més influents als Estats Units sobre la crisi de la masculinitat i la manera de superar-la ha estat Iron John: A Book About Men de Robert Bly. Escrita des de pressupostos llunyans al feminisme i sota l'influx dels plantejaments jungians, que apel·len a l'existència d'un "animus" masculinitzant i d'una "ànima" feminitzant en tot home, Bly senyala com a causa d'aquesta crisi l'oblit de la veritable masculinitat a què ens ha portat la revolució industrial, en trencar el profund vincle que abans s'establia entre pares i fills.
miniatura|esquerra|Rebel sense causa, segle XX miniatura|Arquetip del mag en una carta del segle XV Segons Blay, els pares en arribar l'adolescència transmetien als seus fills els aprenentatges bàsics de la vida, establint llavors ençà amb ells una intensa interacció que posava fi a l'etapa infantil, caracteritzada pel vincle amb la mare. Tanmateix, ara, els pares passen la major part del temps lluny de la llar i els nois es feminitzen excessivament, sense acabar de trencar amb l'univers matern. Per superar aquesta situació, Bly exhorta a recuperar els antics ritus d'iniciació, uns rituals que abans permetien als nois assumir plenament la seva identitat masculina i establir una comunió satisfactòria entre home, dona i natura. tot afavorint un redescobriment d'aquests vincles i el camí és tornar a lhomosocialització.
En la mateixa línia, es pronuncien Robert Moore y Douglas Gillette, autors de: La Nueva Masculinidad (1993), que situa l'origen d'aquesta desviació en l'època de la Reforma.Navarro i Miralles, Joan Miquel. ENTORN LA PERSPECTIVA MITOPOÈTICA DELS ESTUDIS DE LA MASCULINITAT . Jornades de Foment de la Investigació. Universitat Jaume I
El corrent mitopoètic estableix quatre arquetips que conformen la psicologia de l'home adult: El Rei (que encarna la centralitat del poder que transmet l'ordre correcte de les coses i d'un mateix), El Guerrer (que ha d'unir fortalesa, competència i resistència al dolor), El Mag (que personifica el pensament i la reflexió, la seguretat d'un si mateix madur que és estable, centrada i emocionalment freda), L'Amant (que es caracteritza per la passió i el misticisme i la degustació dels plaers de la vida: el sibarita, el col·leccionista, el contemplatiu...).
Masculinitat estructuralista Una de les aportacions més influents i valorades sobre la construcció de la masculinitat ha estat la de l'antropòleg francès Maurice Godelier, autor del llibre La producció de grans homes (The Making of Great Men: Male Domination and Power Among the New Guinea), on va estudiar la societat dels baruya de Nova Guinea.