miniatura|upright=2|Infografia dels afluents de l'Elba. LElba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets. Desguassa al mar del Nord en un gran estuari, on hi ha la ciutat estat d'Hamburg (Alemanya), un dels ports més importants d'Europa.
Etimologia miniatura|Albis o Albia són antics noms medievals per al riu Elba Primer testimoniat en llatí com , el nom significa "riu" o "lliç del riu" i no és més que la versió en alt alemany d'una paraula (*albī) que es troba en altres llocs del germànic; cf. Nom del riu nòrdic antic , suec 'riu', noruec 'riu', nom de riu en anglès antic elf , i del baix alemany mitjà 'lliç del riu'.Orel, Vladimir. A Handbook of Germanic Etymology. Leiden, Netherlands: Brill, 2003: 13
Història Els humans van viure per primera vegada a la regió del nord de l'Elba fa uns 200.000 anys, durant el Paleolític mitjà.
Ptolemeu va gravar l'Elba com (germànic per "riu") a Germania Magna, amb la seva font a les Muntanyes dels Gegants.
miniatura|L'Elba prop de la fortalesa de Königstein a Alemanya
L'Elba ha servit durant molt de temps com a important delineador de la geografia europea. Els romans coneixien el riu com l; tanmateix, només van fer un intent seriós de moure la frontera del seu Imperi cap endavant des del Rin fins a l'Elba, i aquest intent va fracassar amb la batalla del bosc de Teutoburg el 9. AD, després de la qual cosa no ho van tornar a intentar seriosament. A l'edat mitjana l'Elba va constituir el límit oriental de l'Imperi de Carlemany (rei dels francs del 769 al 814). Els trams navegables del riu van ser essencials per a l'èxit de la Lliga Hanseàtica a la Baixa Edat Mitjana, i es va fer gran part del comerç a les seves aigües.
Des de principis del , les tribus eslaves (conegudes com els eslaus polabis) es van establir a les zones a l'est dels rius Elba i Saale (que havien estat despoblades des del segle IV). Al segle X la dinastia Otoniana (dominant del 919 al 1024) va començar a conquerir aquestes terres; es va produir un lent procés de germanització, inclosa les croades Wends de 1147.
L'Elba delimitava les parts occidentals d'Alemanya des de l'anomenada Elbia oriental, on el soccage i la servitud eren més estrictes i predominaven més temps que a l'oest del riu, i on els senyors feudals tenien propietats més grans que a l'oest. Així es van caracteritzar els titulars d'enormes possessions de terres com East Elbian Junkers. La zona del nord d'Alemanya al nord de la Baixa Elba abans s'anomenava Albingia del Nord a l'edat mitjana. Quan els quatre cossos de l'església luterana es van unir el 1977 van escollir el nom d'Església Evangèlica Luterana d'Elbian del Nord. Altres unitats administratives van rebre el nom del riu Elba, com ara el departament de l'Elba de Westfàlia (1807–1813) i el departament del Baix Elba (1810), i el departament francès Boques de l'Elba (1811–1814).
El 10 d'abril de 1945, el general Wenck del Dotzè Exèrcit alemany es va situar a l'oest de Berlín per protegir-se de l'avanç de les forces nord-americanes i britàniques. Però, a mesura que el front occidental es va moure cap a l'est i el front oriental es va moure cap a l'oest, els exèrcits alemanys que formaven ambdós fronts van retrocedir l'un cap a l'altre. Com a resultat, l'àrea de control de l'exèrcit de Wenck a la seva rereguarda i a l'est del riu Elba s'havia convertit en un vast camp de refugiats per als alemanys que fugien de l'exèrcit soviètic que s'acostava. Wenck es va esforçar molt per proporcionar menjar i allotjament a aquests refugiats. En un moment, es va estimar que el Dotzè Exèrcit alimentava més d'un quart de milió de persones cada dia. Durant la nit del 28 d'abril, Wenck va informar al Comandament Suprem de l'Exèrcit alemany a Fuerstenberg que el seu Dotzè Exèrcit havia estat forçat a retrocedir al llarg de tot el front. Segons Wenck, no era possible cap atac a Berlín, ja que ja no es podia esperar el suport del Novè Exèrcit de Busse. En canvi, a partir del 24 d'abril, Wenck va traslladar el seu exèrcit cap al bosc d'Halbe, va irrompre a la bossa de Halbe i es va enllaçar amb les restes del Novè Exèrcit, el Grup d'exèrcits Spree de Hellmuth Reymann i la guarnició de Potsdam. Wenck va portar el seu exèrcit, les restes del Novè Exèrcit i molts refugiats civils a través de l'Elba i al territori ocupat per l'exèrcit estatunidenc.
El 1945, quan s'acabava la Segona Guerra Mundial, Alemanya va ser atacada pels exèrcits dels aliats occidentals que avançaven des de l'oest i els de la Unió Soviètica que avançaven des de l'est. El 25 d'abril de 1945 aquestes dues forces es van unir prop de Torgau, a l'Elba. Els països vencedors van marcar l'esdeveniment de manera extraoficial com el Dia de l'Elba. De 1949 a 1990, l'Elba va formar part de la frontera interior alemanya entre Alemanya de l'Est i Alemanya Occidental.
Durant la Dècada del 1970, la Unió Soviètica va declarar que les cendres d'Adolf Hitler havien estat escampades a l'Elba després de l'exhumació del seu lloc d'enterrament original.Hans Meissner, Magda Goebbels, First Lady of the Third Reich, 260–277
Geografia Fa 1.165 km de llarg. La seva conca supera els 140.000 km². La conca abasta quatre països; tanmateix, es troba gairebé íntegrament només en dos d'ells, Alemanya (65,5%) i la República Txeca (33,7%, que cobreix prop de dos terços del territori de l'estat). De manera marginal, la conca s'estén també a Àustria (0,6%) i Polònia (0,2%). A la zona de captació de l'Elba, habitada per 24,4 milions de persones, les ciutats més grans són Berlín, Hamburg, Praga, Dresden i Leipzig. En gran part del seu recorregut, és navegable i està connectat amb el Rin i amb la mar Bàltica mitjançant un extensa xarxa de canals. A Hamburg, des del punt Bunthäuser Spitze, el riu es divideix en uns quants braços, dels quals els principals són: l'Elba sud (Süderelbe), l'Elba nord (Norderelbe), el Dove Elbe, el Gose Elbe i el Reiherstieg.
Els seus afluents principals són:
el Vltava (Moldau en alemany), que passa per Praga; el Havel, que passa per Berlín i Potsdam; el Saale, que passa per Jena; el Jeetze, Hitzacker l'Ohre, a Rogätz l'Ilmenau, que passa per Uelzen i Lüneburg el Sude i el Boize a Boizenburg el Seeve a Stelle el priel de l'Schlinz a Altengamme el Dove Elbe que passa per Hamburg; el Marktkanal que passa per Hamburg; el Bille que passa per Hamburg; l'Alster que passa per Hamburg; el Wedeler Au a Wedel L'Oste el Pinnau a Haselau el Krückau a Seestermühe el Rhin a Glückstadt l'Stör entre Glückstadt i Wewelsfleth L'Este entre Cranz i Neenfeld el Kleine Flottbek a Hamburg el Große Flottbek a Hamburg el Zester a Jork el Neuenschleuser Wettern el Lühe a Grünendeich el Mulde, que s'uneix a l'Elba a Dessau; l'Ohře (nom txec, o Eger en alemany), que passa per Karlovy Vary; el Schwarze Elster, que desguassa a l'Elba a prop de Wittenberg.
Travessa la República Txeca i els estats alemanys de Saxònia, Saxònia-Anhalt, Baixa Saxònia, Slesvig-Holstein i Hamburg. A més, els seus afluents desguassen en parts de Baviera, Berlín, Brandenburg, Mecklemburg-Pomerània Occidental, Turíngia. Aquests deu estats van federar-se amb l'estat federal d'Alemanya per a aplicar la Directiva marc de l'aigua a la part alemanya de la conca de l'Elba, el 4 de març del 2004.
Entre les ciutats que banya, cal destacar Hradec Králové, Pardubice, Ústí nad Labem i Děčín a la República Txeca, i Pirna, Dresden, Meissen, Wittenberg, Dessau, Magdeburg, Hamburg i Cuxhaven a l'Alemanya.
Els romans (Claudi Brutus) van arribar a la seva riba el 9 aC i el van travessar sis anys després (Domitius Ahenobarbus), però no van anar més enllà. Llavors es deia Albis.
El 25 d'abril és el dia de l'Elba, en commemoració de la convergència del fronts occidental i oriental de la Segona Guerra Mundial. Soldats de l'Exèrcit Roig van reunir-se en un pont a l'oest de Leipzig amb tropes de l'Exèrcit dels Estats Units.
Curs A la República Txeca L'Elba (Labe) neix als vessants del mont Violík a una cota de 1386 m a les muntanyes dels Gegants a la frontera nord-oest de la República Txeca. Dels nombrosos rierols les aigües dels quals componen el riu infant. Després de baixar els 30 m de les cascades de l'Elba, aquest darrer rierol s'uneix amb el torrencial Bílé Labe, i després el rierol unit de l'Elba segueix un curs cap al sud, emergint de les valls muntanyoses de Jaroměř, on rep Úpa i Metuje.
Aquí l'Elba entra a la vasta vall anomenada Polabí (que significa "terra al llarg de l'Elba"), i continua cap al sud per Hradec Králové (on desemboca Orlice) i després fins a Pardubice, on gira bruscament cap a l'oest. A Kolín uns 43 km més endavant, s'inclina gradualment cap al nord-oest. Al poble de Káraný, una mica més amunt de Brandýs nad Labem, entra la Jizera.
A Mělník, el seu rierol és més del doble de volum pel Vltava, un riu important que serpenteja cap al nord a través de Bohèmia. Riu amunt de la confluència, el Vltava és, de fet, molt més llarg (434 km contra 294 km de l'Elba fins ara), i té un cabal més gran i una conca de drenatge més gran. No obstant això, per raons històriques el riu conserva el nom d'Elba, també perquè en el punt de confluència és l'Elba el que travessa la vall principal, més àmplia, mentre que el Vltava desemboca a la vall per trobar-se amb l'Elba gairebé en angle recte.
Una mica més avall, a Litoměřice, les aigües de l'Elba estan tenyides per l’Ohře vermellós. Així augmentat i inflat en un rierol 140 m d'ample, l'Elba talla un camí a través de la massa basàltica del České Středohoří, fent camí a través d'un congost rocós pintoresc, profund, estret i corbat.
A Alemanya Poc després de travessar la frontera txeco-alemanya, i travessar els desfilats de gres de les muntanyes de gres de l'Elba, el rierol adopta una direcció nord-oest, que en conjunt conserva fins al mar del Nord.
El riu travessa Dresden i finalment, més enllà de Meissen, entra en el seu llarg viatge a través de la plana del nord d'Alemanya passant per l'antiga frontera occidental d'Alemanya de l'Est, tocant Torgau, Wittenberg, Dessau, Magdeburg, Wittenberge i Hamburg pel camí, i agafant a les aigües del Mulde i Saale des de l'oest, i les del Schwarze Elster, Havel i Elde des de l'est. A la seva secció nord, ambdues ribes de l'Elba es caracteritzen per aiguamolls plans i molt fèrtils (Elba Marshes), antigues planures inundables de l'Elba avui diques.
A Magdeburg hi ha un viaducte, el Pont de l'Aigua de Magdeburg, que porta un canal i el seu trànsit marítim sobre l'Elba i les seves ribes, permetent que el trànsit marítim passi per sota d'ell sense obstacles.
Des de la resclosa de Geesthacht (al quilòmetre 586) aigües avall l'Elbe està subjecte a les marees, la secció mareal de l'Elba s'anomena Unterelbe (Baixa Elba). Aviat l'Elba arriba a Hamburg. Dins de la ciutat-estat, l'Unterelbe té una sèrie de rierols, com ara Dove Elbe, Gose Elbe, Köhlbrand, Norderelbe (Nord de l'Elba), Reiherstieg, Süderelbe (sud de l'Elba). Alguns dels quals han estat desconnectats per als vaixells de la riera principal per dics. El 1390 l'Elba Gose (literalment en ) estava separada de la riera principal per un dic que connectava les dues llavors illes de Kirchwerder i Neuengamme. The Dove Elbe (literalment en ) va ser enderrocat el 1437/38 a Gammer Ort. Aquests treballs d'enginyeria hidràulica es van dur a terme per protegir els aiguamolls de les inundacions i per millorar el subministrament d'aigua del port d'Hamburg. Després de la forta inundació de l'inundació del mar del Nord de 1962, la secció occidental de l'Elba del Sud es va separar, convertint-se en l'Antic Elba del Sud, mentre que les aigües de l'Elba del Sud oriental es fusionen ara amb el Köhlbrand, que és un pont pel Köhlbrandbrücke, l'últim pont sobre l'Elba abans del mar del Nord.