Samuel Leroy Jackson, més conegut com , és un actor de cinema i teatre estatunidenc.
Biografia Primers anys de vida Samuel Leroy Jackson va néixer a Washington, DC, el 21 de desembre de 1948, fill únic d'Elizabeth Harriett (de soltera Montgomery) i Roy Henry Jackson. Va créixer a Chattanooga, Tennessee. El seu pare vivia lluny de la família a Kansas City, Missouri, i després va morir d'alcoholisme. Jackson el va conèixer només dues vegades durant la seva vida. Va ser criat per la seva mare, treballadora d'una fàbrica i després compradora de subministraments per a una institució mental; també va ser criat pels seus avis materns, Edgar i Pearl Montgomery, així com per la família extensa. Segons les proves d'ADN, Jackson descendeix parcialment del Poble benga de Gabon i es va convertir en ciutadà naturalitzat de Gabon el 2019. Va assistir a diverses escoles segregades i es va graduar a la Riverside High School de Chattanooga. Va tocar la trompa francesa, piccolo, trompeta i flauta a l'orquestra de l'escola. Va desenvolupar un tartamudeig durant la infància i va aprendre a «fingir ser altres persones que no tartamudejaven». Encara utilitza la paraula «fill de puta» per superar un bloc de parla. Encara té dies en què tartamudeja. Inicialment amb la intenció de cursar una llicenciatura en biologia marina, va assistir al Morehouse College d'Atlanta, Geòrgia. Després d'unir-se a un grup d'actuació local per guanyar punts addicionals en una classe, va trobar interès per actuar i va canviar de carrera. Abans de graduar-se el 1972, va cofundar el Just Us Theatre.
Després de l'assassinat de Martin Luther King el 1968, Jackson va assistir al funeral de King a Atlanta com un dels acomodadors. Després va viatjar a Memphis, Tennessee, per unir-se a una marxa de protesta per la igualtat de drets. En una entrevista a Parade de 2005, va dir: «Estava enfadat per l'assassinat, però no em va sorprendre. Sabia que el canvi anava a prendre alguna cosa diferent — no assegudes, ni convivència pacífica.» El 1969, Jackson i diversos estudiants van mantenir com a ostatges als membres del consell d'administració del Morehouse College (incloent-hi Martin Luther King Sr.) al campus, exigint una reforma en el currículum i el govern de l'escola. La universitat finalment va acceptar canviar la seva política, però Jackson va ser acusat i finalment condemnat per confinament il·legal, un delicte de segon grau. Va ser suspès durant dos anys pels seus antecedents penals i les seves accions. Més tard tornaria a la universitat per obtenir una llicenciatura en teatre el 1972. Mentre estava suspès, va agafar una feina com a treballador social a Los Angeles. Va decidir tornar a Atlanta, on es va reunir amb Stokely Carmichael, H. Rap Brown i altres actius en el moviment Black Power. Va començar a sentir-se empoderat amb la seva implicació en el moviment, sobretot quan el grup va començar a comprar armes. No obstant això, abans que pogués involucrar-se en cap enfrontament armat important, la seva mare el va enviar a Los Angeles després que l'FBI li advertís que moriria en un any si es quedava amb el grup. En una entrevista del 2018 a Vogue, va negar haver estat membre del Partit de les Panteres Negres.
Carrera Jackson es va especialitzar inicialment en biologia marina al Morehouse College abans de passar a l'arquitectura. Més tard es va establir pel drama després de prendre una classe de parlar en públic i d'aparèixer en una versió de L'òpera dels tres rals. Jackson va començar a actuar a l'escenari, incloent-hi Home i A Soldier's Play, que va ser la inspiració per a la pel·lícula de 1984, A Soldier's Story. Va aparèixer en diverses pel·lícules de televisió i va debutar al llargmetratge a la pel·lícula independent blaxploitation Together for Days (1972). Després d'aquests papers inicials, Jackson es va traslladar d'Atlanta a la ciutat de Nova York el 1976 i va passar la dècada següent apareixent en obres teatrals, incloses les estrenes de The Piano Lesson i Two Trains Running al Yale Repertory Theatre. Jackson va desenvolupar addiccions a l'alcohol i la cocaïna, que li van impedir continuar amb les dues obres a Broadway (els actors Charles S. Dutton i Anthony Chisholm van ocupar el seu lloc).
Dècada de 1980 Després d'una actuació l'any 1981 a l'obra A Soldier's Play, Jackson es va presentar al director Spike Lee, que el va triar per a petits papers a School Daze (1988) i Do the Right Thing (1989). També va treballar durant tres anys com a substitut de Bill Cosby a The Cosby Show. Al llarg de la seva primera carrera cinematogràfica, principalment en papers mínims en pel·lícules com Coming to America (1988) i diverses pel·lícules de televisió, Jackson va ser mentor de Morgan Freeman.
Dècada de 1990 esquerra|miniatura|Jackson a l'estrena de Cleaner a París, abril de 2008 Jackson va tenir un paper menor a la pel·lícula de Martin Scorsese de 1990 Un dels nostres, com a soci de la màfia. Després d'haver pres una sobredosi d'heroïna diverses vegades, es va canviar a la cocaïna. La seva família el va ingressar a una clínica de rehabilitació de Nova York. Després de completar la rehabilitació, va aparèixer a Jungle Fever com un addicte a la cocaïna. Jackson va dir que el paper era catàrtic, comentant: «Va ser una cosa divertida. Quan vaig sortir de la rehabilitació, aproximadament una setmana més tard estava al plató i estàvem preparats per començar a rodar.» La seva actuació va ser tan aclamada que el jurat del Festival de Cannes de 1991 va afegir un premi especial «actor secundari» només per a ell. A més d'aquest premi, en va guanyar molts més: un Os d'or al Festival Internacional de Cinema de Berlín, un premi de l'BAFTA i dos Premis Independent Spirit. Després d'aquest paper, Jackson es va involucrar amb la comèdia Strictly Business i els dramas Juice i Patriot Games. Després va passar a altres dues comèdies: Amb l'arma a punt (el seu primer paper protagonista) i Atrapeu el lladre. Jackson va treballar amb el director Steven Spielberg a Jurassic Park de 1993.
Després d'un gir com el criminal Big Don a True Romance de 1993 —escrit per Quentin Tarantino i dirigit per Tony Scott—, Tarantino va demanar a Jackson que interpretés Jules Winnfield a Pulp Fiction (1994). Jackson es va sorprendre en saber que la part havia estat escrita específicament per a ell: «Saber que algú havia escrit una cosa com Jules per a mi. Vaig quedar aclaparat, agraït, arrogant: tota aquesta combinació de coses que podríeu ser, sabent que algú us donarà una oportunitat com aquesta.» Pulp Fiction, la trentena pel·lícula de Jackson, el va fer reconegut internacionalment i va rebre elogis de la crítica. Entertainment Weekly va escriure: «Per excel·lents que siguin Travolta, Willis i Keitel, l'actor que regna sobre Pulp Fiction és Samuel L. Jackson. Gairebé encén focs amb els seus ulls de gremlin i transforma els seus discursos en soliloquis hipnòtics de bebop.» Per als Premis de l'Acadèmia, Miramax Films va impulsar i va rebre la nominació a Millor actor secundari per a Jackson. També va rebre una nominació al Globus d'Or i va guanyar el premi BAFTA al millor paper secundari.
Després de Pulp Fiction, Jackson va rebre diversos guions per revisar: «Fàcilment podria haver fet una carrera fent de Jules al llarg dels anys. Tothom m'envia sempre el guió que creu que és el nou Pulp Fiction.» Amb una successió de pel·lícules de baix rendiment com Kiss of Death, The Great White Hype i Losing Isaiah, Jackson va començar a rebre males crítiques de la crítica que havia elogiat la seva actuació a Pulp Fiction. Això va acabar amb la seva participació en els dos èxits de taquilla, Die Hard: With a Vengeance, protagonitzat al costat de Bruce Willis a la tercera entrega de la sèrie Die Hard; i A Time to Kill, on va interpretar un pare jutjat per matar dos homes que van violar la seva filla. For A Time to Kill, Jackson va guanyar una imatge NAACP al millor actor secundari en una pel·lícula i una nominació al Globus d'Or com a millor actor secundari. El 1995, va ser nominat als Premis de l'Acadèmia a la categoria d'Oscar al millor actor secundari pel seu paper com a Jules Winnfield en la pel·lícula Pulp Fiction.
Es va convertir ràpidament en una estrella de taquilla, Jackson va continuar amb tres papers protagonistas el 1997. A 187 va interpretar un professor dedicat que s'esforçava per deixar un impacte en els seus alumnes. Va rebre un premi Independent Spirit a la millor primera pel·lícula al costat de l'escriptor/director per primera vegada Kasi Lemmons al drama Eve's bayou, del qual també va exercir de productor executiu. Va tornar a treballar amb Tarantino a Jackie Brown i va rebre l'Ós de Plata al Millor Actor al Festival de Cinema de Berlín i una quarta nominació al Globus d'Or per la seva interpretació del comerciant d'armes Ordell Robbie. El 1998, va treballar amb actors consolidats: Sharon Stone i Dustin Hoffman a Sphere; i Kevin Spacey a The Negotiator, interpretant un negociador d'ostatges que recorre a prendre ostatges ell mateix quan és acusat falsament d'assassinat i malversació. El 1999, Jackson va protagonitzar la pel·lícula de terror Deep Blue Sea, i com el Mestre Jedi Mace Windu a Star Wars: Episode I - The Phantom Menace de George Lucas. En una entrevista, Jackson va afirmar que no va tenir l'oportunitat de llegir el guió de la pel·lícula i que no va saber que interpretava el personatge de Mace Windu fins que li van preparar el seu vestit (tot i que més tard va dir que estava impacient per acceptar qualsevol paper, només per tenir l'oportunitat de formar part de la saga de La Guerra de les galàxies).
Anys 2000 esquerra|miniatura|Les empremtes de mans de Jackson davant de Mickey & Minnie's Runaway Railway al parc temàtic Disney's Hollywood Studios de Walt Disney World