Thalassodromeus és un gènere de pterosaures de la família dels talassodròmids que visqueren en allò que avui en dia és el Brasil durant el Cretaci inferior, fa aproximadament 100 milions d'anys.
El crani original, descobert el 1983 a la conca de l'Araripe, al nord-est del Brasil, fou excavat peça a peça en moments diferents. El 2002, els paleontòlegs Alexander Kellner i Diógenes de Almeide Campos el designaren com a holotip de l'espècie T. sethi. El nom genèric Thalassodromeus significa ‘corredor del mar’, en referència al mode d'alimentació que se suposa que tenia, i el nom específic sethi es refereix a Seth, un déu egipci que portava una corona que, segons els científics, recorda la cresta d'aquest pterosaure. Altres investigadors han suggerit que la cresta és més aviat similar a la corona d'Amon. El 2005 es referí l'extrem d'una mandíbula a T. sethi, però el mateix espècimen es convertí en l'holotip del nou gènere Banguela el 2014, abans de tornar a ser classificat en el si de Thalassodromeus com una nova espècie, T. oberlii. Una tercera espècie, T. sebesensis, fou descrita el 2015 a partir d'un presumpte fragment de la cresta que al final resultà ser un tros de closca de tortuga.
Thalassodromeus tenia un dels cranis més grossos coneguts entre els pterosaures, d'uns 1,42 m de llarg, amb una de les crestes cranials proporcionalment més grosses de qualsevol vertebrat. Tot i que només es coneix el crani, es calcula que l'animal tenia una envergadura de 4,2 a 4,5 m. La cresta era lleugera i anava des de la punta de la mandíbula superior fins a més enllà de la part posterior del crani, acabant en una osca única amb forma de ve baixa. Les mandíbules eren sense dents i tenien les vores superiors i inferiors esmolades. El seu crani tenia grans finestres nasoantorbitàries (obertura que combinava la finestra antorbitària davant de l'ull amb la fossa nasal òssia), i part del seu paladar era còncau. La mandíbula inferior era semblant a una fulla, i podria haver girat lleugerament cap amunt.
El parent més proper de Thalassodromeus era Tupuxuara; tots dos s'agrupen en un clade que s'ha situat dins dels Tapejaridae (com la subfamília Thalassodrominae) o dins de Neoazhdarchia (com la família Thalassodromidae).
S'han suggerit diverses teories per explicar la funció de la cresta de Thalassodromeus, incloent la termoregulació i la visualització, però probablement tenia més d'una funció. Les crestes dels talassodromins sembla que s'han desenvolupat tard en el creixement (probablement correlacionades amb la maduresa sexual) i poden haver estat sexualment dimòrfiques (difereixen segons el sexe).
Tal com indica el nom del gènere, Thalassodromeus es va proposar originalment per haver-se alimentat com un ocell bec de tisora modern, passant per sobre de la superfície de l'aigua i submergir les seves mandíbules inferiors per atrapar preses. Aquesta idea va ser criticada més tard per manca de proves. Des d'aleshores s'ha trobat que Thalassodromeus tenia una forta musculatura de la mandíbula i podria haver estat capaç de matar i menjar preses relativament grans a terra. Les proporcions de les extremitats de les espècies relacionades indiquen que podria haver-se adaptat per volar a l'interior i hauria estat eficient per moure's a terra. Thalassodromeus és conegut de la formació de Santana, on va conviure amb molts altres tipus de pterosaures, dinosaures i altres animals.
Història i descobriment El primer exemplar conegut d'aquest pterosaure (un ordre extint de rèptils voladors) es va recollir l'any 1983 prop de la localitat de Santana do Cariri, a la conca d'Araripe, al nord-est del Brasil. Trobat en afloraments de la Formació de Santana, va ser recollit durant un llarg període en diverses peces. L'exemplar (catalogat com a DGM 1476-R al Museu de Ciências da Terra) es va conservar en un nòdul calcari, i consta d'un crani tridimensional gairebé complet (els ossos de pterosaure solen ser fòssils de compressió aplanats), mancant dos segments de la part inferior del crani i la mandíbula i la part davantera de la mandíbula inferior. La regió jugal esquerra i la rama mandibular dreta (la meitat de la mandíbula) s'empenyen lleugerament cap a dins. El crani es va informar per primera vegada en un llibre italià de 1984, i va ser descrit i imaginat preliminarment el 1990 pels paleontòlegs Alexander Kellner i Diògenes de Almeida Campos. Tot i que les peces de crani s'havien repartit entre museus d'Amèrica del Sud i del Nord, es van reunir abans del 2002.
L'any 2002, Kellner i Campos van descriure i anomenar el nou gènere i espècie Thalassodromeus sethi, essent el crani DGM 1476-R l'exemplar holotip. El nom genèric deriva de les paraules del grec antic θάλασσα (thálassa, «mar») i δρομεύς (dromeús, «corredor»), que significa «corredor del mar» en referència al suposat comportament d'alimentació piscívora de l'animal. El nom específic fa referència al déu egipci Seth. L'exemplar no estava completament preparat en el moment d'aquesta descripció preliminar. Els descriptors originals van triar el nom «sethi» perquè la cresta d'aquest pterosaure suposadament recordava la corona que portava Seth, però els paleontòlegs André Jacques Veldmeijer, Marco Signore i Hanneke J. M. Meijer van assenyalar el 2005 que la corona (amb les seves dues plomes altes) normalment el portava el déu Amon (o Amon-Ra) i les seves manifestacions, no Seth.
L'any 2006, els paleontòlegs David M. Martill i Darren Naish van suggerir que Thalassodromeus era un sinònim més modern del gènere relacionat Tupuxuara, que va ser nomenat per Kellner i Campos l'any 1988 a partir de fòssils de la mateixa formació. Segons Martill i Naish, les diferències entre aquests gèneres (incloent dues espècies de Tupuxuara, T. longicristatus i T. leonardii) es deuen a l'ontogènia (canvis durant el creixement) i a la compressió dels fòssils; Thalassodromeus era simplement un individu més gran, més gran i millor conservat. Aquesta idea va ser rebutjada per Kellner i Campos el 2007, que van assenyalar que aquestes espècies tenien diferències en característiques diferents de les seves crestes. També van assenyalar que un exemplar de Tupuxuara tenia un crani més gran que Thalassodromeus (mesurat des de la punta de la premaxil·la fins a la part posterior de l'os escatós), malgrat l'afirmació de Martill i Naish que aquest últim era un individu més gran. L'opinió de Kellner i Campos ha estat acceptada des d'aleshores per altres investigadors, inclosos Martill i Naish.
Veldmeijer i els seus col·legues van assignar la part frontal d'una mandíbula recollida de la mateixa formació a T. sethi l'any 2005. Van concloure que, tot i que els dos exemplars diferien en diversos detalls, les diferències no eren prou significatives com per basar una nova espècie en la mandíbula, i que el nou exemplar va omplir el buit de la reconstrucció del crani T. sethi de Kellner i Campos. Els paleontòlegs Jaime A. Headden i Herbert B. N. Campos van encunyar el nou binomi Banguela oberlii, basant-se en la seva reinterpretació de la punta de la mandíbula com a pertanyent a un membre sense dents de la família Dsungaripteridae, l'any 2014. El nom genèric és portuguès per «desdentat» i el nom específic fa honor al col·leccionista privat Urs Oberli, que havia donat l'exemplar al Naturmuseum St. Gallen (on està catalogat com a NMSG SAO 25109). Headden i Campos van interpretar la punta de la mandíbula inferior de T. sethi cap avall; aquest i altres trets el van distingir de Banguela. En la seva re-descripció del 2018 del crani holotip de T. sethi, més preparat, els paleontòlegs Rodrigo V. Pêgas, Fabiana R. Costa i Kellner van tornar a assignar B. oberlii a Thalassodromeus alhora que el van reconèixer com una espècie diferent i, per tant, van crear la combinació nova T. oberlii. Pêgas i els seus col·legues també van rebutjar la teoria que la mandíbula inferior de T. sethi estava cap avall, i van reinterpretar la peça més davantera de la mandíbula inferior perquè s'havia connectat directament amb la peça posterior (sense escletxa).
L'any 2015 els paleontòlegs Gerald Grellet Tinner i Vlad A. Codrea van anomenar una nova espècie, T. sebesensis, a partir del que van interpretar com a part d'una cresta cranial en una concreció trobada prop del riu Sebeș, a Romania. Els autors van dir que això ampliaria considerablement l'abast en temps i espai del gènere Thalassodromeus, creant una bretxa de 42 milions d'anys entre les espècies sud-americanes més antigues i les espècies europees més joves. El paleontòleg Gareth J. Dyke i un gran equip de col·legues van rebutjar immediatament la identificació de pterosauris del fòssil de T. sebesensis, en lloc d'argumentar que era una part mal identificada d'un plastró (closca inferior) de la tortuga prehistòrica Kallokibotion bajazidi (anomenada el 1923). La idea que el fragment pertanyia a una tortuga havia estat considerada i rebutjada per Grellet-Tinnera i Codrea en la seva descripció original. Grellet-Tinnera i Codrea van negar la identitat de la tortuga suggerida per Dyke i els seus col·legues, assenyalant que aquests investigadors no havien examinat directament el fòssil.
Descripció L'holotip (i únic crani conegut) de Thalassodromeus sethi és un dels cranis de pterosaure més grans que s'han descobert mai. S'estima que tot el crani feia 1,42 m de llarg; els ossos estaven fusionats, indicant l'edat adulta. Basat en pterosaures relacionats, la seva envergadura era de 4,2 a 4,5 m, fent de Thalassodromeus el membre més gran conegut del seu clade, Thalassodromidae. De proporcions similars, el seu crani estava més construït que el del seu parent Tupuxuara. Tot i que es desconeix l'esquelet postcranial de Thalassodromeus, els seus parents tenien vèrtebres de coll inusualment curtes i en blocs, amb les extremitats anteriors i posteriors ben desenvolupades que eren gairebé iguals en longitud (excepte el dit llarg de l'ala). Les extremitats posteriors eren el 80% de la longitud de les extremitats anteriors, una proporció única entre els pterodactiloïdeus (pterosaures de cua curta). Com a pterosaure, Thalassodromeus estava cobert de picnofibres semblants a pèls i tenia unes membranes alars extenses (que s'estenia amb el dit de l'ala).
El crani de T. sethi tenia un perfil aerodinàmic, sobretot des de la punta del musell fins a la vora frontal de la fenestra nasoantorbitària (obertura que combinava la fenestra antorbitària davant de l'ull amb la fossa nasal òssia). La característica més conspicua del crani era la gran cresta, que anava al llarg de la vora superior des de la punta del musell i més enllà de l'occípit a la part posterior del crani, gairebé duplicant la longitud i l'alçada del crani. Amb l'excepció del pterosaure Tupandactylus imperator (la cresta del qual consistia principalment en teixit tou), T. sethi tenia la cresta cranial proporcionalment més gran de qualsevol vertebrat conegut (75% de la superfície lateral del crani). La cresta estava formada principalment per les premaxil·les (els ossos del musell més davanters), ossos frontals, ossos parietals i part de l'os supraoccipital. Les premaxil·les formaven la major part de la cresta, estenent-se fins a la seva part posterior, i van contactar amb la part frontoparietal de la cresta mitjançant una sutura recta (una característica diferent d'aquesta espècie). La cresta variava d'1 a 10,5 mm de gruix; es va espessir al contacte entre les premaxil·les i la part frontoparietal, i es va anar aprimant cap a la part superior i posterior (excepte la part inferior darrere de l'occípit, on tenia una base gruixuda).