Xert és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Canet lo Roig, la Jana, Sant Mateu i Catí. Darrere el poble s'alcen les Moles de Xert, on el cim més alt és la Mola Grossa, de 806 m.

Geografia miniatura|esquerra|Moles de Xert Xert està situat en la conca alta de la rambla de Cervera, en el sector occidental de la comarca.

És bàsicament muntanyenc, coronat per les impressionants Moles de la Redona, la Moleta i la Mola Murada o Tormassal: s'exploten en aquesta última pedreres de marbre jaspiat o roig.

Història miniatura|esquerra|Poble vell A la Mola Murada, autèntica fortificació natural, hi ha les restes d'un gran poblat del bronze. D'origen musulmà, formava part de la batlia de Cervera, per la qual cosa pertanyé a l'orde de l'Hospital des del 1233, any de l'ocupació cristiana. El 1235 va rebre carta pobla del mestre de l'orde. El 1319 passa a l'orde de Montesa fins al , fi dels senyorius. Durant l'època medieval hi havia el poblat de La Barcella, abandonat el 1609, any de l'expulsió morisca, i Xert tenia un lligallo propi per a l'organització de la ramaderia. El 1836 tingué lloc als seus voltants un fort combat entre liberals i carlins.

Economia miniatura|esquerra|Oli d'oliva de la cooperativa Clot d'en Simó (Xert, Castelló) L'economia es basa essencialment en l'agricultura de secà, l'oli d'oliva i la ramaderia. A la Mola Murada s'han explotat mines de marbre roig.

Demografia Evolució demogràfica en els darrers anysAny 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Població 894 888 895 903 896914912918927 906 897889873862819779754733725

Alcaldia Des de 2019 l'alcaldessa de Xert és Susana Sanz Ferreres del Partit Popular (PP).

Monuments Monuments religiosos miniatura|esquerra|Església vella miniatura|Església Nova de Xert miniatura|Campanar de l'Església Nova miniatura|Campanar de l'Església Nova miniatura|Ermita de Sant Marc de la Barcella, Xert miniatura|Capella de la Mare de Déu del Pilar d'Anroig (Xert) Església vella de l'Assumpció Construïda a la fi del i reformada al per l'arquitecte Esteve Ganaut. Presenta una bella portada lateral del , abocinada i amb arquivoltes. Té una estructura de nau amb capelles laterals i voltes de creueria.

Des de 1984 s'han portat a terme treballs de restauració de l'edifici més emblemàtic de Xert. El Patronat Pro Restauració Església Vella de Xert va néixer amb aquest motiu i fins al moment ve gestionant-ne el procés de restauració ajudat per la pràctica totalitat d'habitants de Xert. Església Nova Ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella.Bibliografía de la lengua valenciana Del s. XVI, restaurada el 1991. Es troba darrere la Mola Murada. Ermita de l'Esperança. Capella d'Anroig a la caseria d'Anroig. Retaules ceràmics de la Santíssima Trinitat, del segle XVII; de Sant Marc i de Sant Vicent i Sant Cristòfol, del .

Monuments civils miniatura|Palau dels Comtes de Pestagua (Xert) miniatura|Torreta del Molinar miniatura|Torre i aljub de Sant Marc (Xert) Palau dels Comtes de Pestagua. És l'edifici civil més notable de la població. Els seus constructors i posseïdors van ser els Feliu, de Castelló de la Plana, una de les branques de la família que es va assentar en aquest poble en el . Així ho prova mossèn Miguel Segarra en la seua Història eclesiàstica de Xert, que conta que eren uns "rics hisendats" que posseïen el patronatge d'una capella en "l'església Vella", amb dret a sepultura. Aquest edifici, venut per la família a principis del , es compon actualment de dues parts ben diferenciades: la situada al cantó del carrer València; la darrera, habitada per la comtessa de Pestagua, i adquirida pel farmacèutic del poble, fou coneguda com a "casa del metge Garcia" pel metge titular que va casar-se amb la filla d'aquell i hi va viure fins als anys 60. Actualment propietat d'una família valencianoasturiana, fou acuradament restaurada des dels anys 90. L'altra, propietat de la cooperativa agrícola Sant Marc, fou objecte d'importants obres de reconstrucció, encara no finalitzades, des de 2009, amb una subvenció de 500.000 euros de la Generalitat Valenciana. Tornada la façana i cos que dona al carrer València d'aquesta segona part a la seua antiga esplendor, després de les infortunades intervencions de dècades anteriors, està previst que allotge un contenidor cultural. Forn medieval. Molt degradat, però també en procés de restauració. Castell. Va estar edificat en el lloc que ocupa l'església antiga; així com la fortificació de la població; era d'origen àrab. Va passar a poder dels cristians el 1233, i en prengué possessió el mestre de l'orde de l'Hospital, per anterior donació de Ramon Berenguer IV, respectada per Jaume I. Muralles. Queda molt poc de les muralles, i formen part dels habitatges actuals. Es pot observar el portal dels Porxes, de 1609. Torres. En el terme municipal de Xert es localitzen diverses torres de les quals disposava la població per defensar-se: torre d'En Molinar, torre Sant Marc, torre d'En Roig, torre de Pepo. Mola Murada.

Llocs d'interès miniatura|Pont medieval del barranc del Molinar (Xert, Castelló) Font de l'Auvelló. Font del Molinar. Fontanals. Llogaret actualment deshabitat. Torresseta del Turmell. Microreserva de flora.

Festes i celebracions Festes majors. Del 14 al 23 d'agost en honor de la Mare de Déu d'Agost i a Sant Roc. Sant Marc. Romeria el 25 d'abril a l'ermita del sant. Xòfers. Xaranga nocturna perquè ningú se'n vaja a dormir després de l'orquestra de la nit anterior. Samarretes commemoratives. Xocolata i "prims". Berenar de germanor. Festa de l'aigua. Orquestra i revetlla.

Referències

Enllaços externs

Ajuntament de Xert. País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. Institut Valencià d'Estadística . Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat .