Irwin Allen Ginsberg (Paterson, Nova Jersey, 3 de juny del 1926 - 5 d'abril del 1997) fou un poeta beat estatunidenc. Enllaç entre el moviment beat dels anys cinquanta i els hippys dels anys seixanta, i com a estudiant de la Universitat de Colúmbia a la dècada del 1940, va començar una amistat amb Lucien Carr, William S. Burroughs i Jack Kerouac, formant el nucli de la Generació beat. Es va oposar enèrgicament al militarisme, al materialisme econòmic i a la repressió sexual, i va encarnar diversos aspectes d'aquesta contracultura amb les seves opinions sobre les drogues, el sexe, el multiculturalisme, l'hostilitat a la burocràcia. i l'obertura a les religions orientals.
La poesia de Ginsberg estava molt influïda pel modernisme, el romanticisme, el beat i la cadència del jazz, a més, per la seva pràctica del budisme Kagyu i el seu origen jueu. Es considerava hereu de William Blake i de Walt Whitman. La potència dels poemes de Ginsberg, els seus llargs versos i la seva exuberància del Nou Món, reflectien la continuïtat de la inspiració que reclamava. Altres influències també incloïen al poeta estatunidenc William Carlos Williams.
Conegut pel seu poema Howl, Ginsberg va denunciar el que considerava les forces destructives del capitalisme i el conformisme als Estats Units. La policia de San Francisco i la duana dels EUA van confiscar còpies de Howl el 1956, i un judici per obscenitat posterior el 1957 va atreure una gran publicitat a causa del llenguatge del poema i les descripcions del sexe heterosexual i homosexual en un moment en què les lleis de sodomia convertien els actes homosexuals (masculins) en un crim a cada estat. El poema reflectia la pròpia sexualitat de Ginsberg i les seves relacions amb uns quants homes, inclòs Peter Orlovsky, la seva parella de tota la vida. El jutge Clayton W. Horn va dictaminar que Howl no era obscè, preguntant-se: «Hi hauria llibertat de premsa o d'expressió si cal reduir el seu vocabulari a eufemismes innòcus?»
Ginsberg va ser un budista que va estudiar àmpliament les disciplines religioses orientals. Va viure modestament, comprant la seva roba a botigues de segona mà i residint en apartaments a l'East Village de la ciutat de Nova York. Un dels seus professors més influents va ser el budista tibetà Chögyam Trungpa, el fundador de l'Institut Naropa a Boulder, Colorado. A instàncies de Trungpa, Ginsberg i la poeta Anne Waldman van començar allà l'Escola Jack Kerouac de Poètica Desencarnada el 1974.
Durant dècades, Ginsberg va estar actiu en protestes polítiques sobre una sèrie de temes, des de la Guerra del Vietnam fins a la guerra contra les drogues. El seu poema Setembre a Jessore Road va cridar l'atenció sobre els refugiats que fugien del genocidi de Bangla Desh de 1971, exemplificant el que la crítica literària Helen Vendler va descriure com la persistent oposició de Ginsberg a la política imperial i la persecució dels impotents. La seva col·lecció The Fall of America va compartir el National Book Award for Poetry el 1974. El 1979, va rebre la medalla d'or del National Arts Club i va ser inclòs a l'Acadèmia Americana d'Arts i Lletres. Va ser finalista del Premi Pulitzer el 1995 pel seu llibre Cosmopolitan Greetings: Poems 1986–1992.
Biografia Primers anys i família Ginsberg va néixer a una família jueva a Newark, i va créixer a la propera Paterson (Nova Jersey). Era el segon fill de Louis Ginsberg, també nascut a Newark, mestre d'escola i poeta publicat, i de l'antiga Naomi Levy, nascuda a Nével (Rússia) i fervent marxista.
Quan era adolescent, Ginsberg va començar a escriure cartes al New York Times sobre qüestions polítiques, com la Segona Guerra Mundial i els drets dels treballadors. Va publicar els seus primers poemes al Paterson Morning Call. Mentre estava a l'institut, Ginsberg es va interessar per les obres de Walt Whitman, inspirat per la lectura apassionada del seu professor. El 1943, Ginsberg es va graduar a l'Eastside High School i va assistir breument al Montclair State College abans d'entrar a la Universitat de Colúmbia amb una beca de la Young Men's Hebrew Association de Paterson. Ginsberg tenia la intenció d'estudiar dret a Columbia, però més tard es va especialitzar en literatura.
El 1945, es va unir a la Marina mercant per guanyar diners per continuar la seva formació a Columbia. Mentre estava a Columbia, Ginsberg va col·laborar a la revista literària Columbia Review, la revista d'humor Jester, va guanyar el Woodberry Poetry Prize, va exercir com a president de la Philolexian Society (grup literari i de debat) i es va unir a la Boar's Head Society (societat de poesia). Era resident a Hartley Hall, on també vivien altres poetes de la Beat Generation com Jack Kerouac i Herbert Gold. Ginsberg ha afirmat que considerava que el seu seminari de primer any a Great Books, impartit per Lionel Trilling, era el seu curs favorit de Columbia. El 1948, es va graduar a Columbia amb una llicenciatura en literatura anglesa i americana.
Segons The Poetry Foundation, Ginsberg va passar uns quants mesos en una institució mental després que va declarar bogeria durant una audiència. Se suposa que estava sent processat per albergar béns robats a la seva habitació. Es va assenyalar que l'objecte robat no era seu, sinó que pertanyia a un conegut. Ginsberg també va participar en lectures públiques a l'església episcopal de Sant Marc de Bowery, que més tard celebraria un servei commemoratiu per ell després de la seva mort.
Relació amb els seus pares Ginsberg es va referir als seus pares en una entrevista de 1985 com filòsofs de delicatessen passats de moda. La seva mare també era membre actiu del Partit Comunista i va portar Ginsberg i el seu germà Eugene a les reunions del partit. Ginsberg va dir més tard que la seva mare inventava històries abans d'anar a dormir que deien una cosa així com: «El bon rei va sortir del seu castell, va veure els treballadors que patien i els va curar». Del seu pare Ginsberg va dir: «El meu pare ho faria. anar per casa recitant Emily Dickinson i Longfellow per sota del seu alè o atacar a TS Eliot per arruïnar la poesia amb el seu obscurantisme. Vaig sospitar ambdues parts».
Naomi Ginsberg tenia esquizofrènia que sovint es manifestava com a deliris paranoides, pensaments desordenats i múltiples intents de suïcidi. Ella afirmaria, per exemple, que el president els havia implantat aparells d'escolta a casa seva i que la seva sogra intentava matar-la.Hyde, Lewis and Ginsberg, Allen (1984) On the poetry of Allen Ginsberg. University of Michigan Press. , . p. 421. La seva sospita dels que l'envolten va fer que Naomi s'apropés al jove Allen, la seva petita mascota, com diu Bill Morgan a la seva biografia de Ginsberg, titulada I Celebrate Myself: The Somewhat Private Life of Allen Ginsberg. També va intentar suïcidar-se tallant-se els canells i aviat va ser traslladada a Greystone, un hospital psiquiàtric; passaria gran part de la joventut de Ginsberg en hospitals psiquiàtrics.Dittman, Michael J. (2007), Masterpieces of Beat literature. Greenwood Publishing Group. , pàgines 57–58. Les seves experiències amb la seva mare i la seva malaltia mental van ser una gran inspiració per a les seves dues obres principals, Howl i el seu llarg poema autobiogràfic Kaddish for Naomi Ginsberg (1894–1956) .
Quan estava a l'escola secundària, va acompanyar la seva mare en autobús al seu terapeuta. El viatge va pertorbar profundament a Ginsberg: ho va esmentar i altres moments de la seva infantesa a Kaddish. Les seves experiències amb la malaltia mental de la seva mare i la seva institucionalització també es refereixen amb freqüència a Howl. Per exemple, Pilgrim State, Rockland, and Grey Stone's foetid halls és una referència a les institucions freqüentades per la seva mare i Carl Solomon, aparentment el tema del poema: Pilgrim State Hospital i Rockland State Hospital de Nova York i Greystone Park Psychiatric Hospital. a Nova Jersey.Ginsberg, Allen (1995). Howl: Original Draft Facsimile, Transcript & Variant Versions, Fully Annotated by Author, with Contemporaneous Correspondence, Account of First Public Reading, Legal Skirmishes, Precursor Texts & Bibliography. Barry Miles (Ed.). Harper Perennial. . pàgines 131, 132, 139–140.Theado, Matt (2003) The Beats: A Literary Reference. Carroll & Graf Publishers. . p. 53. Això és seguit aviat per la línia amb la mare finalment ******. Ginsberg va admetre més tard que l'eliminació era l'exclamatiu fotut. També diu de Salomó a la secció tres: «Estic amb tu a Rockland on imites l'ombra de la meva mare», mostrant una vegada més l'associació entre Salomó i la seva mare.
Ginsberg va rebre una carta de la seva mare després de la seva mort responent a una còpia de Howl que li havia enviat. Va advertir a Ginsberg que fos bo i que es mantingués allunyat de les drogues; ella diu: «La clau és a la finestra, la clau està a la llum del sol a la finestra - tinc la clau - Casa't Allen no et drogis - la clau està a les reixes, a la llum del sol a la finestra».Hyde, Lewis and Ginsberg, Allen (1984), On the poetry of Allen Ginsberg. University of Michigan Press. , , pàgines 426–427. En una carta que va escriure al germà de Ginsberg, Eugene, va dir: «Els informadors de Déu vénen al meu llit, i Déu mateix el vaig veure al cel. La llum del sol també es veia, una clau al costat de la finestra per poder-me aconseguir. El groc del sol, també mostrava la clau al costat de la finestra». Aquestes cartes i l'absència d'una facilitat per recitar kaddish van inspirar Ginsberg a escriure Kaddish, que fa referències a molts detalls de la vida de Naomi, les experiències de Ginsberg amb ella i la carta, incloses les línies la clau està en el llum i la clau és a la finestra.
Beats de Nova York Durant el primer any de Ginsberg a Columbia, va conèixer el seu company de grau Lucien Carr, que el va presentar a una sèrie de futurs escriptors de Beat, com Jack Kerouac, William S. Burroughs i John Clellon Holmes. Es van vincular, perquè es van veure l'un en l'altre una il·lusió pel potencial de la joventut estatunidenca, un potencial que existia fora dels estrictes límits conformistes de l'Amèrica posterior a la Segona Guerra Mundial, l'era McCarthy. Ginsberg i Carr van parlar emocionats d'una New Vision (una frase adaptada de A Vision) de Yeats, per a la literatura i els Estats Units. Carr també va presentar Ginsberg a Neal Cassady, per qui Ginsberg tenia un llarg enamorament. En el primer capítol de la seva novel·la de 1957 On the Road, Kerouac va descriure la trobada entre Ginsberg i Cassady. Kerouac els va veure com el costat fosc (Ginsberg) i clar (Cassady) de la seva Nova Visió, una percepció derivada en part de l'associació de Ginsberg amb el comunisme, del qual Kerouac s'havia tornat cada cop més desconfiat. Encara que Ginsberg mai va ser membre del Partit Comunista, Kerouac el va batejar Carlo Marx a On the Road. Això va ser una font de tensió en la seva relació.