En els noms personals alemanys, von és una preposició, que significa aproximadament de, i en general denota una mena de noblesa. Tot i que von (sempre en minúscula) forma part del cognom o de la designació territorial, no és ni un nom ni un segon cognom, per la qual cosa, si el noble només es coneix amb el cognom, utilitzarem Schiller o Clausewitz o Goethe, no von Schiller, etc. fou un general de divisió prussià, reformador de l'exèrcit, científic militar i ètic.
Clausewitz es va fer conegut per la seva obra principal inacabada, Vom Kriege, (en català De la guerra) que tracta de la teoria de la guerra. Les seves teories sobre estratègia, tàctica i filosofia van tenir una gran influència en el desenvolupament de la guerra a tots els països occidentals i encara s'ensenyen a les acadèmies militars fins als nostres dies. També s'utilitzen en la gestió empresarial i el màrqueting.
El lligam entre política i guerra és ben present en els seus treballs i és famosa la sentència «La guerra és una mera continuació de la política per altres mitjans»:Der Krieg ist eine bloße Fortsetzung der Politik mit anderen Mitteln.Clausewitz va morir sense completar Vom Kriege, però malgrat això, les seves idees han tingut una gran influència en la teoria militar i, específicament, han tingut una forta influència en el pensament militar alemany. Els generals prussians i alemanys posteriors, com Helmuth von Moltke, van ser clarament influenciats per Clausewitz: la declaració àmpliament citada de Moltke, segons la qual «cap pla de campanya sobreviu al primer contacte amb l'enemic» és un reflex clàssic de la insistència de Clausewitz en el paper de l'atzar, la fricció, la «boira», la incertesa i la interactivitat en la guerra.
Biografia Origen Clausewitz era fill del recaptador d'impostos Friedrich Gabriel Clauswitz (1740-1802) i de la seva esposa Friederike Dorothea Charlotte, nata Schmidt (1746-1811) Kurt von Priesdorff: Soldatisches Führertum. Vol. 4, Hanseatische Verlagsanstalt Hamburg, sense data [Hamburg], sense data. Segons les seves pròpies declaracions, la seva família provenia d'una família noble de l'Alta Silèsia. Tot i que el pare havia estat destituït de l'exèrcit a causa dels seus orígens no aristocràtics, i la seva petició de reincorporació havia estat rebutjada per Frederic el Gran, tant Carl com dos dels seus germans van ser acceptats en un regiment purament aristocràtic de l'exèrcit prussià. Mentrestant, Frederic el Gran havia mort, però quedaven dubtes sobre la noble ascendència de Clausewitz, una situació que li semblava molt incòmoda. Birgit Aschmann: Preußens Ruhm und Deutschlands Ehre. Múnic 2013, pàg. 196 i ss. El títol de noblesa fou reconegut oficialment per a ell i per a tres dels seus germans només el 1827; mentrestant Carl ja era general de divisió i s'havia casat amb una dama de la família d'un comte. Friedrich Doepner: Die Familie des Kriegsphilosophen Carl von Clausewitz. A: Der Herold. Vierteljahresschrift für Heraldik, Genealogie und verwandte Wissenschaften. Vol. 12 (1987), pàg. 54–68.
Els germans grans de Carl eren el tinent general prussià Friedrich Volmar Karl Heinrich von Clausewitz (1771–1854) i el major general Wilhelm Benedikt von Clausewitz (1773–1849).
Fins als 12 anys, Clausewitz rebé només una educació molt limitada en una escola llatina local. A causa de les bones relacions del pare, que havia servit d'oficial a la Guerra dels Set Anys, el fill va poder unir-se al regiment d'infanteria Prinz Ferdinand com a «von Clausewitz» a principis d'estiu de 1792, on es va convertir en Fähnrich (un grau equivalent a alferes).
Primers anys de servei miniatura|L'esposa de Carl, Marie von Clausewitz (1779–1836), segons una litografia de l'època El 1793 el regiment va entrar a la Guerra de la Primera Coalició, on Clausewitz va tenir la seva primera experiència bèl·lica als 13 anys a les trinxeres durant el setge de Mainz. Després va venir la llarga campanya al Rin fins que la pau de Basilea va acabar la guerra per a Prússia. El regiment va ser transferit de nou a la seva guarnició de Neuruppin. Del 1796 al 1801, Clausewitz hi va trobar temps per dedicar-se als seus estudis. Va llegir literatura contemporània sobre la revolució francesa, la guerra i la política, però també va assistir a classes sobre lògica i ètica.
Gràcies a les millors cartes de recomanació, a l'octubre de 1801 ja pertanyia a la primera classe de l'Escola General de Guerra de Berlín, recentment fundada per Gerhard von Scharnhorst. Aquí fou significativament influït pel pensament de Scharnhorst, que ja havia entès les connexions entre la política i la guerra. També es va familiaritzar amb els escrits d'Immanuel Kant a l'escola. Com a membre de la Militärische Gesellschaft, un fòrum de discussió per a alts oficials prussians, va entrar en contacte amb els temes més candents per als militars de l'època, i un manuscrit inèdit (ara conegut com a Strategie von 1804) testimonia que ja pensava en la constitució d'escrits militars en aquell moment. El 1804 Clausewitz es va graduar com a número 1 de la seva promoció i després va treballar com a adjutant del príncep August de Prússia. Això li va donar accés a la cort i a l'alta societaqt, on també va conèixer la seva futura esposa Marie von Brühl. L'any següent va aparèixer a la revista Neue Bellona un article anònim adreçat contra l'obra de l'escriptor militar Dietrich Adam Heinrich von Bülow, que es considera la primera publicació de Clausewitz.
Participació a les guerres napoleòniques El 1806 Clausewitz va anar a la Guerra de la Quarta Coalició com a stabskapitän i adjutant. Després de la derrota prussiana a les batalles de Jena i Auerstedt el 14 d'octubre de 1806, es va rendir juntament amb el batalló del ferit August de Prússia, que cobria la retirada, només després de nous combats i una persecució el 28 d'octubre de 1806 a Uckersümpfen, Prenzlau, de la divisió Beaumont i, per tant, del mariscal Murat. W. von Schramm: Clausewitz. Esslingen 1977, pàgines 114-120. Per esgotament, aproximadament 100 dels 240 homes restants es van quedar atrapats als pantans sense poder alliberar-se'n. Va ser portat a Berlín i presentat juntament amb el príncep August a Napoleó I, que residia al palau. En la curta i condescendent conversa, Napoleó va afirmar que sempre havia volgut la pau i que no entenia per què Prússia li havia declarat la guerra; Més tard, Clausewitz va traduir aquesta afirmació en un expressió enginyosa particularment valorada per Lenin:El conqueridor sempre és amant de la pau, li agradaria molt traslladar-se tranquil·lament al nostre estat. Vom Kriege. 18a edició, p. 215, citada per W. von Schramm: Clausewitz. Esslingen 1977, pàgines 123-124.Clausewitz va passar un any com a presoner de guerra dels francesos el 1807, primer a Nancy, després a Soissons i París. Aquí va analitzar la derrota de l'exèrcit prussià en les seves cartes històriques sobre els grans esdeveniments bèl·lics de l'octubre de 1806. Després del seu retorn, Scharnhorst el va portar al seu equip personal el 1809. A partir de llavors va treballar com un dels reformadors més importants en la reorganització de l'exèrcit.
El 1810 va ser ascendit a major i va exercir com a cap de l'oficina de Scharnhorst i com a professor de tàctiques i servei de l'estat major. A més, com a professor particular, també va ensenyar als prínceps prussians (incloent-hi el príncep hereu i posteriorment el kàiser alemany Guillem I).
Atès que no era moralment possible per a Clausewitz el fet de donar suport a Napoleó en la seva guerra contra Rússia el 1812, va deixar l'exèrcit i va començar a treballar per als russos. Va deixar un memoràndum patriòtic al seu amic August Neidhardt von Gneisenau, que només va ser descobert als anys 30 i publicat amb el títol Bekenntnisschrift von 1812.En català, "Confessió del 1812" Va participar en totes les batalles importants i va jugar un important paper de mediador a la convenció de Tauroggen. El rei prussià Frederic Guillem III després va refusar d'acceptar de nou el «desertor» al servei prussià. Clausewitz va participar en les Guerres d'Alliberament com a cap d'estat major d'un cos rus fins que se li va permetre tornar a Prússia com a coronel l'abril de 1814. Pel seu servei a la batalla de Borodinó el 1812, se li va concedir l'Espasa Daurada per la valentia el 1819.
El 1815 va tornar a participar com a cap d'estat major d'un cos prussià en la campanya contra Napoleó, que va culminar amb la batalla de Waterloo.
Servei durant el període de la Restauració En els tres anys següents, Clausewitz va exercir com a cap d'estat major poer a August Neidhardt von Gneisenau a Koblenz. Atès que tots els reformadors liberals eren indesitjables durant la Restauració, van ser transferits a llocs menys influents. Clausewitz va ser nomenat director de l'Escola General de Guerra de Berlín el 1818, però no se li va donar permís per ensenyar-hi. Al setembre també va ser ascendit a general de divisió. Als 38 anys era el general més jove de l'exèrcit prussià. Aquest càrrec no el satifeia, però totes les sol·licituds de trasllat van ser rebutjades, tot i que a partir del 1821 fou almenys admès a l'Estat Major.
Cap al 1823/24 es va crear una altra obra amb Nachrichten über Preußen in seiner größten KatastropheEn català, "Notícies sobre Prússia en la seva major catàstrofe" en què tractava de nou els esdeveniments de 1806. En general, el càrrec a l'escola de guerra li donava molt de temps per fer la seva pròpia feina. La seva obra principal, Vom Kriege, va ser escrita entre 1816 i 1830 i va ser publicada per primera vegada per la seva vídua entre 1832-1834.Clausewitz, Carl Philipp Gottlieb von deutsche-biographie.de El 1827 Clausewitz i els seus germans van ser oficialment ennoblits pel rei prussià. Això no era més que una confirmació de la noblesa familiar, que la família encara no havia pogut demostrar clarament.
No va ser fins al 1830 que va ser traslladat, primer a la primera inspecció d'artilleria de Breslau. Però el juliol d'aquell any va esclatar la insurrecció polonesa i Clausewitz va ser nomenat cap de gabinet del cos d'observació prussià dirigit per Gneisenau. Les tropes russes van portar el còlera a Polònia, que aviat es va estendre per Europa. Gneisenau també en va morir i Clausewitz va assumir el comandament de les tropes prussianes. Però també es va posar malalt pel còlera, va tornar a Breslau la tardor de 1831 i va morir pocs dies després el 16 de novembre de 1831 a l'edat de 51 anys. No s'ha determinat de manera concloent si la causa de la mort va ser realment el còlera.W. von Schramm: Clausewitz. Esslingen 1977, (pàg. 35–36) ho dubta i apunta a una insuficiència cardíaca, perquè la mort es va produir molt ràpidament (en nou hores) i Clausewitz havia estat prèviament en quarantena sense emmalaltir. Segons un testimoni contemporani de metges, "la ràpida consumpció" es va deure a un "estat dels seus nervis sacsejat per un profund dolor de l'ànima".
Primer va ser enterrat a Breslau. Les seves despulles van ser reenterrades, junt amb les de la seva dona, el 1971, al cementiri est de la seva ciutat natal, Burg.Carl von Clausewitz stadtburg.info
Entre 1832 i 1837 la seva vídua, Marie von Clausewitz, va publicar els escrits del general a costa seva.
Fonaments de les teories de Clausewitz miniatura|Edició original del llibre Vom Kriege del 1832 General