Marxuquera (també anomenada ocasionalment la Marxuquera), és una caseria i una partida extramunicipal repartida entre els municipis de Gandia, Palma de Gandia, Ador i Alfauir (La Safor), amb uns 934 habitants repartits en un xicotet nucli històric i diferents urbanitzacions, a més de gran quantitat de cases diseminades. La major part de la partida rural pertany al terme municipal de Gandia. La partida està formada per un extens pla, tancat al nord pel massís del Mondúver, a l'est per la Serra Falconera, a l'oest i al sud per la Serra Grossa i els últims contraforts del Buixcarró i el Vernissa. La seua extensió és d'unes 750 hectàrees, que equivalen al 12,21% del terme municipal de Gandia, més l'enclavament d'Ador (3,53 km²), que forma una llarga llenca de territori entre els termes de Gandia i Palma de Gandia, al llarg del curs del barranc de Lloret.
La carretera Gandia-Simat creua Marxuquera des de Gandia i va cap a la Valldigna, passant per la Drova i Barx, a través del coll dels Caragols. El barranc Verd discorre pel sud del pla, i pel nord ho fa el barranc de Marxuquera, també conegut com a barranc de Sant Nicolau o de Beniopa. Els accidents naturals separen Marxuquera en dos parts ben definides, deixant al centre la serra Falconera i determinant així el límit entre la Marxuquera Alta i la Baixa, exactament dividides pel Racó de Tomba.
Gràcies al seu clima, protegit per les muntanyes i en conseqüència, l'alleujament dels vents que per allí s'hi dona, Marxuquera ha sigut històricament un lloc propici per a l'assentament humà.
Història miniatura|El Morabet en el pla de Marxuquera, la serra Falconera i el Mondúber Per tota Marxuquera podem trobar nombrosos vestigis de poblament humà al llarg de la història. L'etimologia del seu topònim equivaldria a "plana litoral". És geofísicament un complex càrstic, característica que explica la formació de nombroses coves, moltes d'elles poblades -com la cova de les Meravelles o la del Parpalló, un dels primers enclavaments poblats de forma permanent al Mediterrani peninsular i un dels jaciments arqueològics més importants d'Europa -per quantitat de troballes- en la prehistòria.
També hi ha indicis de poblament musulmà, assenyalat per la presència de l'anomenat "Morabito", una espècie d'habitatge o corral d'animals amb característiques de les construccions musulmanes, del qual encara que no s'ha arribat a un consens sobre l'ús que va tindre en el seu temps. Hi havia també una altra construcció similar, a pocs metres d'aquesta i que connectava ambdues mitjançant un túnel, però fou derrocada pels aleshores propietaris del terreny i ningú es preocupà per preservar-la.
Una característica del pla de Marxuquera és que ha estat dividit històricament entre diferents termes municipals. A l'edat mitjana, a principis del , se'l repartien els termes de Bairén, Borró i Palma, els tres pertanyents al ducat de Gandia. Encara avuí dia les terres d'aquesta unitat territorial que és Marxuquera pertanyen a diferents termes municipals, com hem vist.
La història de l'actual població de Marxuquera comença amb la transformació de les seues terres en cultius de secà, creant-se a la segona meitat del a Marxuquera Alta una comunitat de propietaris d'estos terrenys, molts dels quals no vivien a Marxuquera, si no a Beniopa, Benipeixcar, Benirredrà, Gandia, Palma, Ador, Ròtova o Alfauir. Es reunien cada mes de gener per a tractar temes de les seues terres a les Escoles Pies de Gandia i hi havia un representant de cadascun d'estos pobles a la junta directiva. Durant la dècada de 1870 les zones vitivinícoles d'Espanya sofriren la greu plaga de la fil·loxera, que acabà amb moltes de les vinyes. Les famílies que vivien d'aquests cultius van haver de desplaçar-se en búsqueda de noves terres i cultius que treballar. Així, famílies de l'àrea de Xaló i Pedreguer, zona valenciana tradicionalment dedicada al cultiu de vinyes, es reubicaren a Marxuquera, on començaren a treballar de casers i llauradors per als amos de les terres.
Gran part de les actuals famílies de Marxuquera són encara descendents dels primers pobladors d'aquesta. La majoria de famílies provenen de Pedreguer, Benipeixcar, Xaló, Ròtova, Gandia o Barx. Marxuquera va funcionar durant alguns anys com a municipi independent, fins que s'annexionà a Gandia.
A partir de la dècada dels cinquanta del , hi hagué una sèrie d'accions que transformaren la vida dels marxuquerers, com l'asfaltament de la carretera de Gandia a Barx, però sobretot, l'inici de la transformació de les terres tradicionalment de secà en regadius i l'emigració de les famílies a Gandia amb la venda de les seues terres a gandians que les transformaren en fanecades de tarongerar. Els que es quedaren, també transformaren les seues terres al monocultiu dels cítrics. A partir dels setanta, part dels emigrats a Gandia i altres de nous, tornaren amb la millora de l'habitabilitat de les cases i la introducció dels electrodomèstics, però ja molts com a segona residència. Així començava la urbanització unifamiliar en forma de xalets que actualment caracteritza a Marxuquera com una zona residencial.
Històricament, el nom de Marxuquera és extensiu a tot el pla, que abasta fins als límits de Ròtova, Palma de Gandia, Beniopa i la Drova. Però el que determinà la seua identitat és el caseriu que es va aixecar entorn l'Ermita, dedicada a la Verge del Mondúver. Actualment, a més d'este nucli originari i les cases de camp disperses, comprèn també tot el conjunt d'urbanitzacions assentades a les dos Marxuqueres, l'Alta i la Baixa: l'Ermita (Ermita I i Ermita II), Barranc Verd, Xauxa, Montepino, Montesol, Las Cumbres, Racó de Tomba, Racó del Niu, Racó dels Frares i Molló de la Creu (Molló I i Molló II). Segons l'INE, el 2007, Marxuquera Baixa tenia 351 habitants i Marxuquera Alta, 583 hab.
Llocs d'interés Són diversos els llocs visitats assíduament a Marxuquera, gràcies principalment a la seua diversitat ambiental i paisatgística, però també històrica i cultural.
El seu gran parc, conegut popularment com a parc del camp de futbol (camp en desús des de fa uns anys enrere) i els seus torradors, va ser durant les dècades dels 80, 90 i 2000, un dels llocs preferits dels gandians on anar a passar el diumenge en familia o entre amics, amb una paella o "torrà". Actualment seguim trobant gent de Gandia i els voltants que va a passar el dia, encara que l'afluència ha disminuït notablement des de la crisi econòmica de 2008, junt a uns anys en què es va prohibir l'ús dels torradors allí presents (ara de nou en funcionament després de rehabilitar-los seguint les noves normatives).
La Font de Lloret, un paratge natural i font de la qual s'abasteix gran part de l'horta de Marxuquera i que forma part de la seua història. La canalització de les seues aigües va permetre l'extensió dels cultius de regadiu a Marxuquera i va afavorir el poblament de l'enclavament. Es tracta d'un dels indrets més estimats per la població local.
La Cova de les Meravelles, on s'han trobat restes prehistòriques que la situen com una de les primeres zones habitades de la península Ibèrica i d'Europa. Aquesta cova se situa al vessant oest de la Serra Falconera, pel que va ser utilitzada al llarg de la història com a abric per a pastors d'ovelles i els seus ramats, així com a lloc d'esplai per als xiquets de Marxuquera. Trobem a aquesta cova gravats i pintures del Paleolític Superior, que junt a la propera Cova del Parpalló, fan de Marxuquera un dels enclavaments més importants del Paleolític a nivell Europeu, encara que tristament és un recurs turístic i divulgatiu poc explotat. Són representatius de la Cova de les Meravelles quatre dels seus gravats, entre el que destaca el gravat complet d'un cavall. També s'han trobat monedes de l'època ibèrica i romana, junt amb restes de ceràmica, que fan especular sobre el seu possible ús ritual entre el primer mil·lenni a.C. i el primer d.C. Fet curiós és la peculiaritat del seu topònim, llargament repetit al llarg de tota la geografia valenciana.
La Cova del Parpalló, que se situa al massís del Mondúver, al paratge natural municipal Parpalló-Borrell, encara en terme municipal de Gandia, fitant amb el de Barx. S'accedeix per la carretera Gandia-Barx (coneguda com "la carretera de Barx"), abans d'arribar a La Drova. Es tracta d'un dels jaciments del Paleolític superior més importants d'Europa i està catalogat com a Bé d'Interés Cultural (BIC), inclòs en la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco degut al seu important conjunt d'art rupestre. Va ser una de les primeres zones habitades per lHomo Sapiens al llevant peninsular. El 1929, després de les primeres troballes, es va tancar al públic per al seu estudi i acondicionament, reobrint-se l'any 2014, després d'una llarga espera de 85 anys, amb l'objectiu de difondre el seu patrimoni històric, artístic i cultural. Com a anècdota, destacar que el seu nom prové d'un xicotet ocell conegut amb el nom de Parpalló, que era habitual en la zona. El centre d'interpretació del paratge natural municipal Parpalló-Borrell es troba a l'entrada del camí que arriba fins a la cova, i en ell ofereixen informació de la cova a més de tot el paratge, així com visites guiades.
El paratge natural municipal Parpalló-Borrell, que, com el seu nom indica, aglutina dues zones diferenciades, dividides per l'anomenada carretera de Barx: la zona del Parpalló, a l'est d'aquesta si ens dirigim en direcció Gandia-Barx - on es troba l'anteriorment mencionada Cova del Parpalló -, i la zona del Borrell, a l'oest de l'esmentada carretera. Un espai protegit de 549ha amb una microreserva protegida de papallones. Dins d'aquest paratge, destaca, a més de la Cova del Parpalló, la zona del Borrell, nom derivat del barranc de Borrell que discorre per aquesta àrea, i amb una meravellosa ruta en la natura que inclou la famosa estructura natural d'El Portalet. Es tracta d'un gran arc de pedra format de manera natural. Aquesta va ser durant la guerra i la postguerra zona habitual d'amagatall dels maquis i també va ser el camí de pas entre la població de Pinet i Marxuquera, ja que molts dels seus habitants treballaven al camp de Marxuquera i es desplaçaven cada cap de setmana per estes sendes per anar del treball a casa i de casa al treball. Aquest paratge natural compta amb el seu centre d'interpretació, a l'entrada del camí que arriba a la Cova del Parpalló. La zona del Borrell va sofrir intensament els efectes d'un devastador incendi a l'agost del 2018, originat a Llutxent i que va arribar fins al nucli urbà de Marxuquera, arrasant amb la major part de la vegetació de la zona. Durant els anys 2018 i 2019 l'Ajuntament de Gandia va realitzar treballs de neteja, adequació i reforestació a la zona, amb ajuda de la Generalitat Valenciana i també canalitzant la voluntat pública de reconstrucció a través del projecte Marxuquera Verda, un projecte de readequació i reforestació amb mètodes no invasius. L'associació local Grup d'Amics de la Natura de Marxuquera, pel seu propi compte, també va sol·licitar a l'Ajuntament de Gandia el permís de treball per a una parcel·la de propietat pública en la zona afectada per l'incendi, amb la concessió del qual va fer tasques d'adequació i reforestació durant tot un any, fins a l'obligatorietat de quarantena per la pandèmia global de coronavirus l'any 2020.