LOperació Berlín (alemany: Unternehmen Berlin) va ser un atac dut a terme pels dos cuirassats alemanys de la classe Scharnhorst contra els vaixells aliats a l'Atlàntic Nord entre el 22 de gener i el 22 de març de 1941. Va formar part de la Batalla de l'Atlàntic durant la Segona Guerra Mundial. El Scharnhorst i el Gneisenau van salpar des d'Alemanya, van operar a través de l'Atlàntic Nord, van enfonsar o capturar 22 vaixells mercants aliats i van acabar la seva missió atracant a la França ocupada. L'exèrcit britànic va intentar localitzar i atacar els cuirassats alemanys, però no va aconseguir danyar-los.
L'operació va ser una de les diverses realitzades per vaixells de guerra alemanys durant finals de 1940 i principis de 1941. El seu objectiu principal era que els cuirassats superessin l'escorta d'un dels combois que transportaven subministraments al Regne Unit i després enfonsessin un gran nombre de vaixells mercants. Els britànics s'ho esperaven atès els atacs anteriors i van assignar cuirassats per escortar els combois, cosa que va resultar reeixida, ja que la força alemanya va haver d'abandonar els atacs contra els combois el 8 de febrer, així com el 7 i 8 de març. Els alemanys van trobar i atacar un gran nombre de vaixells mercants sense escorta el 22 de febrer i el 15 i 16 de març.
Al final de la incursió, els cuirassats alemanys havien vagat àmpliament per l'Atlàntic, des de les aigües de Groenlàndia fins a la costa de l'Àfrica Occidental. L'operació va ser considerada reeixida per l'exèrcit alemany, una opinió generalment compartida pels historiadors. Va ser l'última victòria aconseguida pels vaixells de guerra alemanys contra la navegació mercant a l'Atlàntic Nord, amb la sortida realitzada pel cuirassat Bismarck el maig de 1941 que va acabar amb derrota. Tots dos cuirassats de la classe Scharnhorst van ser danyats per atacs aeris mentre eren a França i van tornar a Alemanya el febrer de 1942.
Fons Plans oposats La Kriegsmarine va desenvolupar plans abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial per atacar la navegació mercant aliada en cas de guerra. Segons aquests plans, els vaixells de guerra s'havien d'utilitzar contra la navegació en alta mar i els submarins i avions atacarien la navegació prop de les costes dels països aliats. Els atacs de superfície havien de desplegar-se àmpliament, fer atacs sorpresa i després moure's a altres zones. Havien de rebre el suport de vaixells de subministrament que es posicionarien abans de l'inici de les operacions. El gran almirall Erich Raeder, el comandant de la Kriegsmarine, estava decidit a incloure els cuirassats de la flota en aquests atacs. Creia que la decisió de la Kaiserliche Marine de no utilitzar els seus cuirassats de manera agressiva durant la Primera Guerra Mundial va ser un error, i volia evitar repetir aquest error percebut. Per conservar el petit nombre de cuirassats i altres grans vaixells de la Kriegsmarine el màxim temps possible, els plans de la marina especificaven que els atacs atacarien els vaixells mercants i evitarien el combat amb els vaixells de guerra aliats.
La Royal Navy va anticipar les intencions d'Alemanya i va adoptar plans per instituir combois per protegir la navegació mercant i desplegar creuers per detectar intents de vaixells de guerra alemanys d'entrar a l'oceà Atlàntic. Això incloïa la iniciació de patrulles de creuers a les aigües entre Groenlàndia i Escòcia, per on els assaltants alemanys haurien de passar per entrar a l'Atlàntic després de l'esclat de la guerra. La Home Fleet, la principal força de batalla britànica a l'Atlàntic Nord, era responsable de localitzar i interceptar els vaixells de guerra alemanys a la zona. A partir del 20 de desembre de 1940, va ser comandada per l'almirall John Tovey.
Els cuirassats de la classe Scharnhorst (de vegades anomenats "creuers de batalla"), el Scharnhorst i el Gneisenau, estaven preparats per al combat a l'inici de la guerra, el setembre de 1939. Les funcions previstes per a aquests cuirassats quan van ser dissenyats a principis de la dècada de 1930 incloïen els atacs contra combois. Estaven fortament blindats i més ràpids que els creuers de batalla de la Royal Navy. El seu armament principal eren nou canons de 280 mm, que eren inferiors als canons de 380 mm que armaven la majoria dels cuirassats britànics. Els cuirassats de la classe Scharnhorst eren capaços de navegar durant 14.520 km a 31 km/h. Això era insuficient per a atacs llargs i significava que necessitaven reabastir-se de vaixells de subministrament.
Incursions de superfície alemanyes miniatura|upright|alt=Black and white photograph of a middle aged man wearing military uniform| El vicealmirall Günther Lütjens a l'abril de 1940 Els cuirassats de la classe Scharnhorst van dur a terme el seu primer atac a finals de novembre de 1939. Durant aquesta operació van enfonsar el creuer mercant armat de la Patrulla del Nord entre Islàndia i les Illes Fèroe el 23 de novembre. Tots dos cuirassats, acompanyats pel creuer pesant Admiral Hipper i dos destructors, van sortir per atacar els combois que viatjaven entre les Illes Shetland i Noruega a l'Operació Nordmark el 18 de febrer de 1940. Aquesta força va ser detectada pels britànics poc després de salpar i la Home Fleet va intentar interceptar-la. No hi va haver cap encontre i els vaixells alemanys van tornar al port sense haver-se trobat amb vaixells britànics el 20 de febrer.
L'abril de 1940, els cuirassats de la classe Scharnhorst van participar a l'Operació Weserübung, la invasió alemanya de Noruega. Van formar l'element més poderós del grup de batalla comandat pel vicealmirall Günther Lütjens, que va servir com a força de cobertura per protegir la resta de la flota d'invasió alemanya de l'atac de la Royal Navy. El 9 d'abril es van trobar amb el creuer de batalla britànic davant de les illes Lofoten . Tots dos vaixells alemanys van patir danys a l'acció davant de Lofoten, cosa que va obligar el Lütjens a retirar-se i tornar a Alemanya. Els cuirassats van fer una altra sortida el 4 de juny per atacar els vaixells aliats prop de Narvik, al nord de Noruega, a l'operació Juno. El 8 de juny van enfonsar el transport de tropes buit SS Orama, així com el portaavions britànic i els seus dos destructors d'escorta. Un destructor va torpedinar el Scharnhorst durant aquesta acció, infligint danys que van trigar sis mesos a reparar-se. El 20 de juny, el Gneisenau va participar en una sortida des de la ciutat noruega ocupada de Trondheim. Aquell dia va ser torpedinat pel submarí . L'explosió del torpede va fer grans forats a la proa que van requerir llargues reparacions a Alemanya.
Les reparacions del Scharnhorst es van completar en gran part a finals de novembre de 1940 i el Gneisenau va tornar a entrar en servei a principis de desembre. Els vaixells es van entrenar junts al mar Bàltic durant el desembre. Després que el Scharnhorst completés l'últim element de les seves reparacions, el 23 de desembre tots dos cuirassats van ser avaluats com a preparats per a un altre atac.
L'agost de 1940, el líder alemany Adolf Hitler va ordenar una intensificació dels atacs contra els vaixells aliats a l'Atlàntic. La Kriegsmarine va començar a enviar els seus principals vaixells de guerra que havien sobreviscut a la campanya noruega a l'Atlàntic a l'octubre. El creuer pesant Admiral Scheer va navegar durant aquell mes i va dur a terme un atac reeixit que va durar fins al març de 1941. L'Admiral Hipper va emprendre l'operació Nordseetour des d'Alemanya cap a l'Atlàntic durant el desembre, que va acabar amb el seu atracament a Brest, a la França ocupada. Durant aquesta operació, l'Admiral Hipper va atacar el comboi WS 5A el 25 de desembre i va danyar dos transports abans de ser repel·lit pels creuers britànics d'escorta. Sis vaixells mercants alemanys també van operar contra els vaixells aliats als oceans Atlàntic Sud, Índic i Pacífic. L'atac al comboi WS 5A va demostrar que els assaltants representaven una greu amenaça per a la navegació a l'Atlàntic Nord, i des de principis de 1941 l'Almirallat britànic va assignar cuirassats per escortar els combois que anaven cap al Regne Unit sempre que fos possible. Els combois que anaven cap a l'oest no tenien aquesta protecció i es dispersaven al mig de l'Atlàntic.
L'assalt Primer intent Els cuirassats de la classe Scharnhorst van ser seleccionats per a la següent incursió, l'Operació Berlín. El seu objectiu era que els vaixells irrompessin a l'Atlàntic i operessin junts per atacar els vaixells aliats. El seu objectiu principal era interceptar un dels combois HX que navegaven regularment des de Halifax, al Canadà, cap al Regne Unit. Aquests combois eren un element clau de la línia de subministrament aliada al Regne Unit, i els alemanys esperaven que els cuirassats poguessin desbordar l'escorta del comboi i després enfonsar un gran nombre de vaixells mercants. Raeder va ordenar als cuirassats que acabessin la seva incursió atracant a Brest, que havia estat seleccionada com a base principal de la Kriegsmarine a l'octubre de 1940. Les ordres emeses per a l'operació prohibien els atacs a combois escortats per forces de la mateixa força, com ara els cuirassats britànics. Això es devia al fet que la incursió s'hauria d'abandonar si el Scharnhorst o el Gneisenau patien danys significatius. Lütjens, que havia estat nomenat comandant de la flota de la Kriegsmarine el juliol de 1940 i ascendit a almirall el setembre d'aquell any, comandava el grup de batalla.
Set vaixells de subministrament van ser enviats a l'Atlàntic abans de l'Operació Berlín per donar suport als dos assaltants. Els plans per a l'operació també preveien que l'Admiral Hipper sortís de Brest i ataqués les rutes dels combois entre Gibraltar, Sierra Leone i el Regne Unit. A més d'infligir més baixes, s'esperava que el creuer desviés les forces britàniques de la zona d'operacions de Lütjens. El servei d'intel·ligència de senyals alemany B-Dienst proporcionava als assaltants informació general sobre la ubicació dels vaixells aliats. Tanmateix, el servei generalment no va poder transmetre informació útil, ja que no va poder desxifrar els missatges de ràdio interceptats. Cada assaltant embarcava un destacament B-Dienst que supervisava els senyals de ràdio aliats i utilitzava tècniques de radiogoniometria per localitzar combois i vaixells de guerra. Els alemanys tenien poca informació sobre les dates en què salpaven els combois aliats o les rutes que prenien. Això dificultava que els assaltants de superfície es posicionessin en el camí dels combois.
Berlín va ser llançada el 28 de desembre de 1940. El Scharnhorst i el Gneisenau van salpar de Kiel, amb Lütjens comandant la força des d'aquest últim vaixell. L'atac va haver de ser abandonat abans que els cuirassats entressin a l'Atlàntic quan el Gneisenau va ser danyat per una tempesta davant de Noruega el 30 de desembre. Lütjens inicialment va portar els vaixells a Korsfjord, a Noruega, i va planejar reparar el Gneisenau a Trondheim, però se li va ordenar que tornés a Alemanya. Tots dos vaixells van arribar a Gotenhafen el 2 de gener. El Gneisenau va ser transferit a Kiel per ser reparat. Els cuirassats van rebre canons antiaeris addicionals de petit calibre durant aquest període.
Irrupció a l'Atlàntic miniatura|300px|alt=Map showing the movements of German ships as described in the article| Un mapa que representa les operacions dels vaixells de guerra alemanys Admiral Scheer, Admiral Hipper, Scharnhorst i Gneisenau a l'Atlàntic entre gener i maig de 1941.