James Cleveland Owens o Jesse Owens (12 de setembre de 1913 – 31 de març de 1980) va ser un atleta estatunidenc d'origen afroamericà especialment destacat pels seus èxits als Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 a Berlín. Allà va assolir un reconeixement internacional en aconseguir quatre medalles d'or en els 100 metres llisos, 200 metres llisos, salt de llargada i com a membre de l'equip de relleus 4x100 metres.
Biografia Primers anys Jesse va néixer a Oakville, Alabama (EUA), i es va traslladar a Cleveland, Ohio, quan tenia nou anys. Va ser el setè dels onze fills de Henry i Emma Owens, grangers; el seu avi havia sigut esclau. Va rebre el sobrenom de "Jesse" d'un professor de Cleveland, que no podia entendre el seu accent quan el jove Owens va dir que s'anomenava "J. C."."J. C.", són les sigles de James Cleveland, i en anglès tenen una fonètica semblant a "Jesse")
Owens sempre va atribuir la seva reeixida carrera dins l'atletisme a l'estímul de Charles Riley, el seu entrenador quan estudiava a l'institut Fairview Junior High, que va ser qui el va introduir dins l'atletisme. Riley, junt amb Harrison Dillard, un atleta de Cleveland, van ser les referències del jove Owens. Quan acabava la jornada escolar Jesse treballava arreglant sabates; per això, Riley va deixar que Jesse entrenés abans de les classes, en comptes de fer-ho dins l'horari habitual dels entrenaments.
El 1933, Owens va començar a destacar a nivell nacional quan, com a estudiant de l'institut East Technical High School de Cleveland participà en el National High School Championship i fer un salt de 7,56 metres en salt de llargada, i igualà el rècord del món dels 100 metres llisos amb una marca de 10,4 segons.
NCAA Amb aquestes grans marques moltes universitats van voler fitxar-lo, però finalment Owens escullí la Universitat Estatal d'Ohio i només després que li haguessin promès treball per a ell i el seu pare, assegurant-se l'estabilitat econòmica de la seva família. Durant aquesta època, en la qual rep el sobrenom afectuós de "Buckeye Bullet", aconsegueix el rècord de vuit campionats de l'NCAA (National Collegiate Athletic Association): quatre el 1935 i uns altres quatre el 1936. El rècord d'aconseguir quatre medalles d'or en un mateix any a la NCAA només ha estat igualat per Xavier Carter, el 2006, però els seus títols incloïen les medalles de les carreres per relleus.
La major gesta d'Owens es produeix en un lapse de 45 minuts el 25 de maig de 1935, durant la Big Ten Conference a Ann Arbor, a Michigan, on va establir quatre rècords mundials. Igualà el rècord mundial dels 100 iardes (91 metres en 9,4 segons) i superà els rècords mundials de salt de llargada (8,13 metres, un rècord que va durar 25 anys), 220 iardes (201 metres) llises (20,3 segons) i 220 iardes tanques (22,6 segons, convertint-se en la primera persona a baixar dels 23 segons). Aquesta increïble gesta, és considerada una de les més grans proeses de l'atletisme de tots els temps. A partir d'aquell dia, se'l comença a conèixer amb el sobrenom de l'"Antílop de Banús".
Els Jocs Olímpics de Berlín de 1936
miniatura|<center>Owens en el salt de llargada, als Jocs Olímpics de Berlín (1936). El 1936, Owens viatja a Berlín, Alemanya, per participar amb l'equip dels Estats Units en els Jocs Olímpics. Adolf Hitler volia utilitzar aquests jocs per mostrar al món la gran Alemanya nazi. Hitler i altres membres del govern tenien grans esperances en què els atletes alemanys dominessin els jocs amb les seves victòries. La propaganda nazi promovia el concepte de la superioritat de la raça ària i considerava els individus d'origen africà com a éssers inferiors; els anomenaven bastards de Renània.
Owens causà una gran commoció en guanyar quatre medalles d'or: el 3 d'agost als 100 metres llisos derrotant Ralph Metcalfe; el 4 d'agost en salt de llargada,(8,03m)després d'uns amables i útils consells del seu rival alemany Luz Long; el 5 d'agost als 200 metres llisos; el 9 d'agost, aconsegueix la seva quarta medalla amb l'equip de relleus 4x100 metres. Aquesta marca de quatre medalles d'or en unes olimpíades no va ser igualada fins al 1984 amb les victòries de Carl Lewis.
El primer dia, Hitler només va aplaudir amb les victòries d'Alemanya, i hi ha qui afirma que es va negar a donar la mà a Cornelius Johnson, que era afroamericà, encara que segons el portaveu de Hitler, aquest va sortir de l'estadi abans del previst. Els directius del Comitè Olímpic Internacional pressionaren Hitler perquè aplaudís a tots els medallistes o no ho fes amb cap. Hitler optà per la segona opció i no presencià les següents imposicions de medalles.Hnn.us
Owens, en la seva autobiografia,Jesse Owens. The Jesse Owens Story, 1970. conta com posteriorment Hitler el va saludar:
Owens va ser aclamat per 110.000 persones a l'Estadi Olímpic de Berlín i, posteriorment, molts berlinesos li demanaven autògrafs quan el veien pel carrer. Durant la seva estada a Alemanya estava exclòs del dret a la ciutadania d'acord amb la Llei de Ciutadania del Reich del 15 de setembre de 1935. Tanmateix, a Owens se li va permetre viatjar i allotjar-se en el mateix hotel que els blancs, cosa que en aquell moment no deixava de ser una ironia, ja que els afroamericans dels EUA no tenien igualtat de drets.
El retorn a "casa" De retorn a Alemanya, i després d'una estada en la borsa de Nova York en honor seu, Owens recuperà el seu treball de grum a l'hotel Waldorf-Astoria. Més tard explicaria:
El llavors president, Franklin Delano Roosevelt, va refusar de rebre Owens a la Casa Blanca. Roosevelt es trobava en plena campanya de reelecció i temia les reaccions dels estats del Sud, clarament segregacionistes, en cas de retre-li honors a Owens. Aquest va comentar més tard que Roosevelt el va tractar amb brusquedat.
Més endavant va tenir moltes dificultats i va passar a ser un promotor de l'esport, essencialment un animador d'espectacles. La seva autopromoció va acabar eventualment convertint-lo en relacions públiques a Chicago, incloent una llarga temporada com a discjòquei de música jazz. El 1968, Owens rebé algunes crítiques per donar suport als turbulents aldarulls racials que van succeir durant els Jocs Olímpics de Mèxic d'aquell any.
Owens, fumador d'un paquet de tabac diari durant 35 anys, morí d'un càncer de pulmó el 31 de març de 1980, als 66 anys, a Tucson, Arizona. Està enterrat al cementiri d'Oak Woods, a Chicago.
Assoliments esportius Fonts:
Escola secundària Fairmount Trobada anual del Cleveland Athletic Club a l'interior del Cleveland Public Hall
3× Campió de salt d'alçada (1928–1930) Campió de 40 iardes amb tanques baixes (1929) Campió de la cursa de 40 iardes (1929)
Escola Tècnica Superior de l'Est Relleus interescolars de Mansfield
2× Campió de salt de longitud (1932, 1933) Campió de 100 iardes llises (rècord de l'educació secundària empatat el 1933) Campió de la cursa de 220 iardes (1933) Campió de relleus 4 × 220 iardes (1933)
Trobada intraescolar a Cleveland (3 de juny de 1933)
Campió dels 100 metres Campió dels 200 metres Campió de salt de longitud (rècord de l'escola secundària) Campió de relleus 4 × 220 iardes
Campionats estatals de l'OHSAA
2× Campions estatals – East Technical HS (1932, 1933) 3× Campió de salt de longitud (rècord de l'escola secundària de 1931–1933) 2× campió dels 100 iardes llisos (1932, 1933) 2× campió de les 220 iardes llises (rècord de l'escola secundària de 1932 i 1933) 2 campions de relleus de 4 × 220 iardes (1932, 1933)
Campionats Nacionals de Batxillerat (17 de juny de 1933)
Campions Nacionals – East Technical HS Campió de 100 iardes (empat a WR) Campió de la cursa de 220 iardes (rècord de l'escola secundària) Campió de salt de longitud
Fira Estatal d'Ohio (31 d'agost de 1933)
Campió de 100 iardes llises
Universitat – Universitat Estatal d'Ohio Relleus interiors de Virgínia Occidental (10 de febrer de 1934)
Campió dels 60 metres (empat a WR)
Partit de dobles estudiants de primer any contra Indiana (20 de febrer de 1934)
Campió de la cursa de 60 iardes Campió de salt de longitud
Partit de dobles estudiants de primer any contra Michigan (26 de febrer de 1934)
Campió de la cursa de 60 iardes (empat a WR) Campió de salt de longitud
Partit de dobles estudiants de primer any contra Chicago (3 de març de 1934)
Campió de la cursa de 60 iardes Campió de salt de longitud
Reunió de l'AAU a Cleveland (24 de març de 1934)
Trobada interior de la AAU de la ciutat de Cincinnati (31 de març de 1934)
Campió de la cursa de 50 iardes (empat a WR) Campió de salt de longitud
Partit de primer any contra Purdue (4 de maig de 1934)
Campió de la cursa de 100 iardes Campió de la cursa de 220 iardes Campió de salt de longitud
Partit de dobles estudiants de primer any contra Michigan (11 de maig de 1934)
Campió de 100 iardes llises Campió de la cursa de 220 iardes Campió de salt de longitud
Trobada anual intramural (22 de maig de 1934)
Campió de 100 iardes llises Campió de la cursa de 220 iardes Campió de salt de longitud
Campionats de primer any de la Big Ten (26 de maig de 1934)
Campió de 100 iardes llises Campió de la cursa de 220 iardes Campió de salt de longitud
Jocs de Millrose (2 de febrer de 1935)
Campió de la cursa de 60 iardes
Trobada doble contra Indiana (9 de febrer de 1935)
Campió de la cursa de 60 iardes Campió de salt de longitud
Dual Meet vs. Illinois (15 de febrer de 1935)
Campió de la cursa de 60 iardes Campió de 70 iardes amb tanques Campió de 75 iardes amb tanques baixes Campió de salt de longitud
Trobada doble contra Michigan (2 de març de 1935)
Campió de 65 iardes amb tanques baixes
Relleus de St. Louis (5 d'abril de 1935)
Campió de les 50 iardes (empat a WR)
Relleus de Drake (26 d'abril de 1935)
Campió de 100 iardes llises Long jump champion (NR)
Trobada doble contra Notre Dame (4 de maig de 1935)
Campió de 100 iardes llises Campió de la cursa de 220 iardes Campió de salt de longitud
Dual Meet vs. Michigan (11 de maig de 1935)
Campió de 100 iardes llises Campió de la cursa de 220 iardes Campió dels 220 iardes tanques baixes Campió de salt de longitud
Trobada de quatre equips contra Wisconsin, Northwestern i Chicago (18 de maig de 1935)
Campió de 100 iardes (empat a WR) Campió de la cursa de 220 iardes Campió de 220 iardes amb tanques baixes (WR) Campió de salt de longitud
Trobada dual contra USC (15 de juny de 1935)
Campió de 100 iardes llises Campió de la cursa de 220 iardes Campió dels 220 iardes tanques baixes Campió de salt de longitud
Relés interiors Butler
2× campió de les 60 iardes (1935 WR, 1936) 2× Campió de 60 iardes amb tanques baixes (1935, 1936) Campió de salt de longitud (1936)
Penn Relays (25 d'abril de 1936)
Campió dels 100 metres Campió de salt de longitud Campió de relleus estils sprint
Trobada doble contra Michigan (2 de maig de 1936)
Campió de 100 iardes (empat al # WR) Campió de la cursa de 220 iardes Campió dels 220 iardes tanques baixes Campió de salt de longitud
Tri-Meet contra Notre Dame i Michigan State (9 de maig de 1936)
Campió de 100 iardes llises Campió de la cursa de 220 iardes Campió dels 220 iardes tanques baixes Campió de salt de longitud
Trobada doble contra Wisconsin (16 de maig de 1936)
Campió de 100 iardes llises (# WR) Campió de la cursa de 220 iardes Campió dels 220 iardes tanques baixes Campió de salt de longitud
Trobada dual contra USC (13 de juny de 1936)
Campió de 100 iardes (empat a WR) Campió de la cursa de 220 iardes Campió dels 220 iardes tanques baixes Campió de salt de longitud
Campionats de la Conferència Interuniversitària Central (1935, 1936)
Campions de la Conferència Interuniversitària Central – Universitat Estatal d'Ohio (1935) 2× campió dels 100 iardes llisos (1935, 1936) 2× campió de la cursa de 220 iardes (1935, 1936) 2× Campió de salt de longitud (1935, 1936)
Campionat de pista coberta Big Ten (9 de març de 1935)