L'autoanomenat Proceso de Reorganización Nacional (Procés de Reorganització Nacional en català)Las Mujeres y las guerras: el papel de las mujeres en las guerras de la Edad Antigua a la contemporánea, pàgina 302.Argentina del peronisme a l'actualitat, pàgina 3. o simplement El Proceso,Escrituras de la historia: Proceso de Reorganització Nacional fou l'expressió usada pels quatre governs militars (…). La forma abreujada, El Proceso, fou adoptada per comentadors i opositors com al·lusió directa (i no eufemistica) a la repressió i altres concomitàncies kafkianes a les que remetia la situació. (Pàgina 28). va ser una dictadura militar —la cinquena de la història republicana de l'Argentina, i la més sagnant—Nunca más: La nostra comissió no va ser instituïda per a jutjar, que això pertoca als jutges constitucionals, sinó per a indagar la sort dels desapareguts en el curs d'aquests anys infausts de la vida nacional. Però, després dels milers de declaracions i testimoniatges rebuts, d'haver verificat o determinat l'existència de cents de llocs clandestins de detenció i d'acumular més de cinquanta mil pàgines documentals, tenim la certesa que la dictadura militar va produir la més gran tragèdia de la nostra història, y la més salvatge. (Capítol 1). que va governar de facto el país des del cop d'estat del 24 de març de 1976 contra el govern constitucional de la peronista María Estela Martínez de Perón (Isabelita) fins a l'assumpció democràtica del candidat de la Unión Cívica Radical, Raúl Alfonsín, el 10 de desembre de 1983. Entre els seus resultats més notables es troben el segrest i posterior desaparició forçada d'aproximadament entre nou mil i trenta mil personesHistòria contemporània d'Amèrica: Tot i que la junta militar va establir la pena de mort, mai no la va aplicar legalment, i totes les execucions —entre nou mil i trenta mil desapareguts, sense que puga establir-se'n una xifra definitiva— van ser clandestines. (Pàgina 312). (prop de quatre-centes originàries dels Països Catalans) la utilització sistemàtica de la tortura,NUNCA MÁS: En la quasi totalitat de les denúncies rebudes per aquesta Comissió es mencionen actes de tortura. No és casual. La tortura va ser un element rellevant en la metodologia empleada. Els Centros Clandestinos de Detención van ser concebuts, entre altres coses, per a practicar-la impunement.
L'existència i generalització de les pràctiques de tortura esglaia per la imaginació posada en joc, per la personalitat dels seus executors i de qui l'avalaren i van emprar com a mitjà la creació de més de tres-cents camps de detenció il·legal amb desaparició de persones,El desafío de la democracia: L'informe entregat en setembre de 1984 amb el nom de Nunca Más identificava més de 300 camps de concentració (…). (Pàgina 24). l'enorme augment del deute externGOLPE DE ESTADO S.A. Un buen negocio: La inflació argentina va ser la major del món durant el període 1976-1984. L'índex de preus al consumidor, amb base 1974 = 100, en desembre de 1983 va ser de 2.875.900 segons els propis dades de l'INDEC. El resultat va ser l'augment del deute extern, eixida de capitals -especialment a partir de 1978- i reducció dels nivells d'activitat (lo qual incloïa el tancament de milers de fàbriques petites i mitjanes). (fins i tot estatitzant deute extern privat)GOLPE DE ESTADO S.A. Un buen negocio: El 1982, Domingo Cavallo -president, en eixa època, del BCRA- va estatitzar el deute extern privant, sense distingir entre deute real del qui no ho era. i la invasió de les illes Malvines amb la posterior pèrdua de la guerra de les Malvines.Buenos Aires, otoño 1982: El dimarts 15 de juny es va reconèixer la derrota. Front a la Casa de Govern, una multitud enfurida, estafada per més de cent setanta comunicats que hi havien assegurat que los chicos estaven bé. El lament pels fills perduts va ser bruscament interromput per una sèrie de descàrregues de gas lacrimogen. (Pàgines 123-124).<ref name="rattenbach">Informe Rattenbach: 790. D'acord amb ho detallat als capitles precedents, la Comissió considera que els membre de la Junta Militar, órgan supremo de l'Estat (Estatuto para el Proceso de Reorganización Nacional, Artículo) són responsables de:
a. CONDUIR LA NACIÓ A LA GUERRA AMB GRAN BRETANYA, SENSE ESTAR DEGUDAMENT PREPARADA PER A UN ENFRONTAMENT D'AQUESTES CARACTERÍSTIQUES I MAGNITUD AMB LES CONSEQÜÈNCIES CONEGUDES DE NO ASSOLIR L'OBJECTIU POLÍTIC I D'HAVER COL·LOCAT AL PAÍS EN UNA CRÍTICA SITUACIÓ POLÍTICA ECONÒMICA I SOCIAL. (Cap. IX).</ref>
En finalitzar la dictadura, malgrat que la junta de govern havia promulgat la Ley de Pacificación Nacional N° 22.924/83 (una llei d'autoamnistia,Manual de Historia Constitucional Argentina: En plena agonia el règim militar va sancionar l'anomenada "llei" 22.924 qualificada d'"amnistia" o de "pacificació nacional", per la qual es considerava extinta l'acció penal contra delictes comesos amb finalitat terrorista o subversiva entre el 25 de maig de 1973 i el 17 de juny de 1982. En la nota d'elevació del projecte de llei es prenia a compte la possibilitat de la comissió d'"excessos" en la lluita desenvolupada contra la subversió. (Pàgina 386). ràpidament anul·lada, respectant promeses electorals, pel govern d'Alfonsín)El desafío de la democracia: En els primers dies de govern, Alfonsín va anunciar una legislació per a anul·lar l'amnistia dictada pel govern militar, per ser "moralment inacceptable" (…). (Pàgina 24). es va celebrar l'anomenat Juicio a las Juntas (una fita històrica: mai un país que havia patit una dictadura havia portat els responsables davant dels jutges) en el qual van ser processats tots els integrants de les successives juntes de govern del Proceso, a més a més d'una important quantitat de repressors que van participar en la repressió política, i la conducció de les organitzacions armades de l'ERP i Montoneros.
Diversos aixecaments militars carapintadas durant el govern d'Alfonsín van provocar l'aprovació de dues lleis d'amnistia, les de Punto Final i dObediencia Debida.Llei 23.521 del 8 de juny de 1987. El seu successor, Carlos Saúl Menem va signar entre 1989 i 1990 uns decrets indultant a quasi quatre-cents processats i condemnats.Derechos humanos y reparación, pàgines 101 i 102.Decret 1002/1989 , Decret 1003/1989 , Decret 1004/1989, Decret 1005/1989 , Decret 2741/1990 , Decret 2742/1990 , Decret 2743/1990 , Decret 2744/1990 , Decret 2745/1990 , Decret 2746/1990 Durant el govern de Néstor Kirchner es va declarar primerament la derogacióLlei 24.952 del 25 de març de 1998 i després la nulitatLlei 25.779 del 21 d'agost de 2003 de les dues lleis d'Alfonsín, mentre que diversos jutges, a més a més de la Cort Suprema, van signar sentències dictant com anticonstitucionals els decrets d'indult de Menem. Diverses sentències judicials estan qualificant els assassinats massius durant la dictadura com a actes de genocidi (un genocidi que hauria començat des d'abans, durant el govern dIsabelita)Història contemporània d'Amèrica, pàgines 311 i 312. qualificació que també es comparteix des d'àmbits polítics i d'organitzacions defensores dels Drets Humans. Aquesta condició de crims contra la humanitat i de genocidi va fer que les distintes condemnes judicials contra repressors del Proceso hi hagin declarat la seva imprescriptibilitat, i per aquest motiu les actuacions judicials continuen fins i tot en l'actualitat.
El 24 de març, data de l'aniversari del cop, se celebra al país el Día nacional de la memoria por la verdad y la justicia.Llei 26.085, sancionada el 15 de març de 2006
El cop Situació prèvia Context internacional i influència estatunidenca miniatura|Estats participants de l'Operació Còndor: Els exèrcits llatinoamericans tenien una participació destacada en tots els àmbits de la vida pública i política dels seus països, tant en forma directa com indirecta, estant les dictadures (que es van repetir a tot arreu durant la història llatinoamericana del ) una de les seves característiques més destacades.Història contemporània d'Amèrica, pàgina 300. miniatura|esquerra|Escola de les Amèriques, a Panamà. La importància donada pels governs nord-americans al seu paper de regulació i intromissió en els assumptes interns dels països llatinoamericans va ser definida per les declaracions com les que va efectuar el director de la CIA en funcions en aquell moment, William Colby, el 25 d'octubre de 1974: "Estats Units té dret d'actuar il·legalment en qualsevol regió del món, acumular investigacions als altres països i fins i tot portar a terme operacions tals com la intromissió en els assumptes interns xilens".Los años del lobo, pàgines 18 i 19.
Ja des de la dècada de 1960 la idea de l’"enemic intern", ideològicament caracteritzat com a marxista i participant d'una conspiració internacional, era un tema central dins les preocupacions de la cúpula militar.Manual de Historia Constitucional Argentina, pàgina 362. Aquesta idea de l’"enemic intern" tenia com a fonamentació l'anomenada Doctrina de seguretat nacional impulsada des dels Estats Units i en el marc de la Guerra Freda entre els dos pols de poder de l'època.Història contemporània d'Amèrica, pàgina 23.
Els eixos de la política estatunidenca envers Llatinoamèrica per a fer front als desafiaments més o menys d'esquerres i revolucionaris amb els quals xocaven les seves administracions van passar per l'Aliança per al ProgrésHistòria contemporània d'América, pàgina 255. com per la Doctrina de Seguretat Nacional, a més a més de la contrainsurgència.
La "lluita contra la subversió" va ser una de les fonamentacions del Proceso, la qual va ser internacionalitzada mitjançant l'Operación Cóndor, amb el suport dels Estats Units d'Amèrica,Escuela de las Américas: Entrenamiento militar, violencia política e impunidad en las Américas, pàgines 31 i 133. que fins i tot va donar cursos a oficials i suboficials de les forces armades llatinoamericanes, a l'Escola de les Amèriques, on es van ensenyar, entre les tècniques de contrainsurgència i guerra bruta, l'aplicació de tortura, segrests i desaparició forçada.Escuela de las Américas: Entrenamiento militar, violencia política e impunidad en las Américas, pàgina 107.
L'arribada al poder dels militars va comptar amb el suport tant de l'administració de Gerald Ford com d'importants periòdics de distribució nacional als Estats Units. A 1976, amb els militars ja en el poder, els Estats Units no només van donar suport a la repressió il·legal, sinó que, mitjançant Henry Kissinger, van demanar la seva acceleració.
Context nacional miniatura|José López Rega, assenyalat com a cap de l'Aliança Anticomunista Argentina o Triple A (al seu costat, María Estela Martínez de Perón).