Capritxos - Caprichos en castellà - és una sèrie de 80 aiguaforts creats pel pintor aragonès Francisco de Goya, entre els anys 1797 i 1799, que representen la introducció del gravat romàntic i contemporani a Espanya. La primera edició data del 1799 i va tenir força problemes amb la Inquisició. Constitueixen una col·lecció d'estampes caricaturesques de gran qualitat tècnica que satiritzen amb una extrema ironia la follia universal, les supersticions, el fanatisme, la ignorància, la incapacitat dels governants i la decadència de la raó. Mitjançant el ridícul, l'extravagància i la fantasia, confegeix una crítica lúcida dels vicis i errors de la societat espanyola del i de la humanitat en general.

Encara que Goya ja havia publicat gravats des de 1771, —una Fugida a Egipte que signa com a creador i gravadorhtml «La fugida a Egipte», 1771, en l'Exposició virtual de gravats de Goya de la Biblioteca Nacional d'Espanya.— una sèrie d'estampes sobre quadres de Velázquez publicada el 1788 i alguns d'altres solts entre els quals cal esmentar, per l'impacte de la imatge i el clarobscur motivat per l'atxa, L'encarcarat, de cap 1778-1780; és amb Capritxos, la venda anunciada a la Gaceta de Madrid al febrer de 1799, que Goya inicià el gravat romàntic i contemporani amb una sèrie de caràcter satíric.

esquerra|miniatura|Capritx núm. 23 representant un procés inquisitorial. En primer terme hi ha l'acusat, lluint la gramalleta que l'identifica.

Suposa la primera realització espanyola d'una sèrie d'estampes caricaturesques, a la manera dels que hi havia al Regne Unit i França, però amb una gran qualitat en el maneig de les tècniques de l'aiguafort i l'aiguatinta —amb tocs de burí, brunyidor i punta seca— i una innovadora originalitat temàtica, car els Capritxos no es deixen interpretar en un sol sentit, al contrari de l'estampa satírica convencional.

L'aiguafort era la tècnica habitual dels pintors gravadors al , però la combinació amb l'aiguatinta li permet crear superfícies de matisades ombres gràcies a l'ús de resines de diferent textura, amb les quals obté una gradació en l'escala de grisos que li permet crear una il·luminació dramàtica i inquietant heretada de l'obra de Rembrandt, artista que el mateix Goya considerava el seu gran mestre, al costat de Velázquez.Historia Universal del Arte (1984) pàg. 1486

Amb aquests «assumptes capritxosos» —com els anomena Leandro Fernández de Moratín, que amb tota probabilitat va redactar el prefaci de l'edició—, plens d'invenció, es tractava de difondre la ideologia de la minoria intel·lectual d'il·lustrats. Cal tenir en compte que les idees pictòriques d'aquestes estampes es gesten almenys des de 1796, car n'apareixen antecedents en lÀlbum de Sanlúcar (o Àlbum A) i en l'Àlbum de Madrid (també anomenat Àlbum B).

Als anys en els quals Goya creà els Capritxos, els il·lustrats per fi ocupen llocs de poder. Gaspar Melchor de Jovellanos és des del novembre de 1797 a l'agost de 1798 el màxim mandatari a Espanya. Francisco de Saavedra, amic del ministre i d'idees avançades, va ocupar la secretaria d'Hisenda el 1797 i la de l'estat, del 30 de març al 22 d'octubre de 1798. El període en el qual es gesten aquestes imatges és propici per a la recerca de l'útil a la crítica dels vicis universals i particulars de l'Espanya del moment, encara que ja el 1799 començarà la reacció que va obligar Goya a retirar de la venda les estampes i regalar-les al rei el 1803 curant-se en salut.Bozal (2005), vol. 1, pàg. 107, obre el capítol corresponent al context històric d'aquesta època amb el títol de «La primavera il·lustrada» on assevera:

D'altra banda un paràgraf del llibre de Glendinning (1993, pàg. 56), d'un capítol que titula significativament «La feliç renovació de les idees», afirma:

El gravat més emblemàtic dels Capritxos — i possiblement de tota l'obra gràfica goyesca — és el que inicialment havia de ser el frontispici de l'obra i en la seva publicació definitiva va servir de frontissa entre una primera part dedicada a la crítica de costums i una segona més inclinada a explorar la bruixeria i la nit a què dona inici el capritx núm. 43, El somni de la raó produeix monstres. Des del seu primer dibuix preparatori, de 1797 (titulat en el marge superior com a Somni 1r), es representava el mateix autor somiant, i apareixia en aquest món oníric una visió de malson, amb la seva pròpia cara repetida al costat de cascs de cavalls, caps fantasmal i ratpenats. En l'estampa definitiva, quedà la llegenda en el frontal de la taula on recolza l'home vençut pel somni que entra al món dels monstres una vegada apagat el món de les llums.

Una col·lecció raríssima de proves d'estat dels Capritxos, que procedeix de la col·lecció de Santiago Espona, es conserva a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona.

Llista dels capritxos

Núm. 1: Francisco Goya y Lucientes, pintor

Núm. 2: El sí pronuncian y la mano alargan al primero que llega Núm. 3: Que viene el coco Núm. 4: El de la rollona Núm. 5: Tal para cual Núm. 6: Nadie se conoce Núm. 7: Ni así la distingue Núm. 8: ¡Que se la llevaron! Núm. 9: Tántalo Núm. 10: El amor y la muerte Núm. 11: Muchachos al avío Núm. 12: A caza de dientes Núm. 13: Están calientes Núm. 14: ¡Qué sacrificio! Núm. 15: Bellos consejos Núm. 16: Dios la perdone. Y era su madre Núm. 17: Bien tirada está Núm. 18: Y se le quema la casa Núm. 19: Todos caerán Núm. 20: Ya van desplumados Núm. 21: ¡Cual la descañonan! Núm. 22: ¡Pobrecitas! Núm. 23: Aquellos polvos Núm. 24: No hubo remedio Núm. 25: Si quebró el cántaro Núm. 26: Ya tienen asiento Núm. 27: ¿Quién más rendido? Núm. 28: Chitón Núm. 29: Esto sí que es leer Núm. 30: ¿Por qué esconderlos? Núm. 31: Ruega por ella Núm. 32: Porque fue sensible Núm. 33: Al conde Palatino Núm. 34: Las rinde el sueño Núm. 35: Le descañona Núm. 36: Mala noche Núm. 37: ¿Si sabra más el discípulo? Núm. 38: ¡Bravísimo! Núm. 39: Hasta su abuelo Núm. 40: ¿De qué mal morirá? Núm. 41: Ni más ni menos Núm. 42: Tú que no puedes Núm. 43: El sueño de la razón produce monstruos Núm. 44: Hilan delgado Núm. 45: Mucho hay que chupar Núm. 46: Corrección Núm. 47: Obsequio al maestro Núm. 48: Soplones Núm. 49: Duendecitos Núm. 50: Los Chinchillas Núm. 51: Se repulen Núm. 52: ¡Lo que puede un sastre! Núm. 53: ¡Que pico de oro! Núm. 54: El vergonzoso Núm. 55: Hasta la muerte Núm. 56: Subir y bajar Núm. 57: La filiación Núm. 58: Trágala, perro Núm. 59: ¡Y aún no se van! Núm. 60: Ensayos Núm. 61: Volaverunt Núm. 62: ¡Quién lo creyera! Núm. 63: ¡Miren que graves! Núm. 64: Buen viaje Núm. 65: ¿Dónde va mamá? Núm. 66: Allá va eso Núm. 67: Aguarda que te unten Núm. 68: Linda maestra Núm. 69: Sopla Núm. 70: Devota profesión Núm. 71: Si amanece, nos vamos Núm. 72: No te escaparás Núm. 73: Mejor es holgar Núm. 74: No grites, tonta Núm. 75: ¿No hay quién nos desate? Núm. 76: Está vuestra merced... pues, como digo... ¡eh! ¡cuidado! si no... Núm. 77: Unos a otros Núm. 78: Despacha, que despiertan Núm. 79: Nadie nos ha visto Núm. 80: Ya es hora

Referències

Categoria:Gravats Categoria:Obres del 1799 Categoria:Obres pictòriques del segle XVIII Categoria:Quadres de Goya