La dinastia Yuan (en xinès tradicional i simplificat: 元朝; en pinyin: Yuán Cháo), també anomenada la dinastia mongol, regnà a la Xina en el període comprès entre 1271 o 1279 i 1368. Va ésser fundada per Khublai Kan. Aquesta dinastia seguí progressant en la conquesta de la Xina meridional i va anihilar la dinastia Song del Sud. A partir de l'any 1300 la dinastia Yuan va patir desestabilitzacions a causa de les revoltes xineses en resposta a l'ocupació mongola. La va seguir la dinastia Ming.
Nom i dates de l'inici de la dinastia Yuan -元－ significa "primer" o "principi". Segons alguns historiadors Khublai Kan va escollir el nom a partir d'una sentència del Yi Jing, "Llibre dels canvis o mutacions" també conegut com a "clàssic dels canvis", llibre filosòfic i oracular escrit l'any 2400 aEC, on hi ha un paràgraf que diu: "dà zai Qián Yuán" - 大 哉 乾 元 － que es pot traduir com "Gran es Qian el Primer!".
La dinastia Yuan va ser una de les més curtes de la història de la Xina. No va durar més de 150 anys, i és una de les poques governades per un grup ètnic no han.
Per alguns historiadors el seu inici se situa a 1234, any en què Ogodei, un dels fills de Genguis Kan va conquerir l'imperi Jin al nord de la Xina. Altres indiquen la data de 1279, any de la caiguda en mans dels mongols de l'imperi dels Song, al sud del país, però a la Xina la data més acceptada i utilitzada per determinar l'inici de la dinastia, és l'any 1271, quan Khublai Kan, net de Genguis Khan, la va proclamar amb un títol "a la xinesa": Yuan.
Els mongols i la invasió de l'Àsia central i la Xina
Des de finals del , una minoria ètnica -els mongols- de caràcter tribal, nòmades i caçadors, havia crescut a les estepes del nord de la Xina. Amb una població que segurament no excedia dels dos milions, però amb una important capacitat militar, especialment per la seva cavalleria que li va comportar una forta penetració en tota l'Àsia central, Manxúria, Corea, Iran, Afganistan, Pakistan i part d'Europa (Polònia, Rússia europea, Ucraïna, Romania).
Yesugei, un cap mongol del clan Borjigin va morir quan el seu fill gran Temüjin tenia vuit anys, i la seva família va ser abandonada per la seva tribu a l'estepa mongola. Temüjin va anar creant un petit nombre de seguidors i es va aliar amb Djamuqa i Wang Khan, altres dos caps mongols, en campanyes contra altres tribus mongols, però l'aliança va anar malament i a principis del i Temüjin va derrotar Djamuqa i Wang Khan i unificar totes les tribus per dos anys més tard ser nomenat Genguis Kan, que s'ha traduït com "Governant del Món", o "Emperador dels mars"; des de Karakorum va llançar importants ofensives militars arreu, i aviat va establir l'Imperi Mongol. Genguis Kan va organitzar un dels exèrcits més poderosos del món, i aviat va entrar en conflicte amb la dinastia Jin dels Jurchens i l'Imperi tangut al nord de la Xina, que va caure en 1227, i va haver de tractar amb altres dues potències, el Tibet i Kara-khitai.
Abans de la seva mort, Genguis Kan va dividir el seu imperi entre els seus fills i la família immediata, convertint l'Imperi mongol en propietat conjunta de tota la família imperial que, juntament amb l'aristocràcia mongol, constituïen la classe dirigent. Genguis Kan va morir el 18 d'agost de 1227 i en aquell moment l'imperi mongol anava de l'oceà Pacífic al mar Caspi. Genguis Kan havia nomenat seu tercer fill Ogodei, com a hereu, i durant el seu mandat, en 1231 va conquerir l'Iran occidental, en 1234 el nord de la Xina derrotant a la dinastia Jin, va conquerir Corea en 1236, va tenir lloc la Invasió mongola de Rússia entre 1236 i 1240, va establir protectorats sobre Geòrgia en 1236 i Armènia en 1239, i el regne dels búlgars del Volga quedà destruït en 1237.
Mongke va succeir Guyuk, fill d'Ögedei el 1251 i va concedir al seu germà Khublai el control dels territoris en poder dels mongols a la Xina. Kublai va construir escoles per a estudiosos confucians, va emetre paper moneda, va reviure els rituals xinesos i va aprovar polítiques que estimulaven el creixement agrícola i comercial. Va adoptar com a capital d'estiu Kaiping a la Mongòlia Interior, rebatejada com a Xanadú.
El 1258 en un kurultai celebrat a Mongòlia, Möngke va decidir agafar la direcció de la guerra contra els Song personalment. Amb el principal exèrcit mongol va avançar del Shensi a Sichuan l'octubre del 1258 i va conquerir Pao-ning vers desembre del 1258, però tot i grans esforços no va poder conquerir Diaoyucheng, i va morir l'11 d'agost de 1259 de disenteria, que havia agafat durant el setge.
Khublai va continuar els atacs des de l'est baixant de l'Hopei amb un altre exèrcit i assetjava Wu-tcheu (moderna Wu-tchang) al Yang-tse mitjà, enfront de Han Keu al Hopei; al mateix temps el general Uriyangqatai, que havia tornat des del Tonquín al Yunnan a finals del 1257, va passar al Kwangsi on va atacar Kuei-lin, i va seguir cap a Honan per assetjar Tchang-cha. Així els Song es veien atacats pel nord i el sud. En rebre notícies que el seu germà, Arig Boke, havia convocat un kurultai en què havia estat escollit gran kan el juny de 1260. Khublai va signar una treva amb el ministre song Kia Sseu-tao que establí el Yang-tse de frontera, i llavors va tornar al Hopei amb el seu exèrcit.
La dinastia Yuan Regnat de Khublai Kan L'any 1260 el net de Genguis Khan, Khublai Kan va pujar al tron i després de vèncer en la Guerra Civil Toluida, el 1271 va proclamar la dinastia Yuan i va establir la nova capital a Cambaluc, l'actual Beijing l'any següent. Khublai va prendre va intentar, sense èxit, recuperar el control dels Txagataïdes i Ogodeïdes però la guerra civil juntament amb la guerra Berke-Hulagu i la posterior guerra Kaidu-Kublai havien debilitat molt l'autoritat del gran khan sobre la totalitat de l'Imperi mongol i aquest es va fracturar en quatre khanats separats, cadascun perseguint els seus propis interessos i objectius: el khanat de l'Horda d'Or al nord-oest, el Kanat de Txagatai a l'Àsia central, l'Ilkanat a l'Iran i la dinastia Yuan a la Xina, amb seu a Cambaluc, l'actual Beijing, encara que els emperadors posteriors de la dinastia Yuan eren considerats els sobirans nominals dels kanats occidentals. En 1279 el seu exèrcit va derrotar finalment la dinastia Song que governava el sud del país en la batalla de Yamen.
Khublai Kan va promoure el creixement comercial, científic i cultural. Va donar suport als comerciants de la xarxa comercial de la Ruta de la Seda protegint el sistema postal mongol, construint infraestructures, proporcionant préstecs que finançaven caravanes comercials i fomentant la circulació de bitllets de paper (chao). Durant l'inici de la dinastia Yuan, els mongols van continuar emetent monedes de la dinastia Yuan; tanmateix, sota el regnat de Külüg Khan les monedes van ser completament substituïdes per paper moneda. No va ser fins al regnat de Toghon Temür que el govern de la dinastia Yuan va intentar reintroduir la moneda de coure per a la circulació. La Pax Mongolica, pau mongòlica, va permetre difusió de tecnologies, productes bàsics i cultura entre la Xina i Occident. Kublai va expandir el Gran Canal des del sud de la Xina fins a Daidu al nord. El domini mongol va ser cosmopolita sota Khublai Kan. Va donar la benvinguda a visitants estrangers a la seva cort, com ara el comerciant venecià Marco Polo, que va escriure el relat europeu més influent de la Xina Yuan. Els viatges de Marco Polo van inspirar més tard a molts altres com Cristòfor Colom a traçar un pas cap a la l'Extrem Orient a la recerca de la seva llegendària riquesa.
miniatura|Imperi del Gran Kan ("Catayo" per a Catai) segons l'Atles Català (1375, girat 180°). Xinjiang amb la seva caravana de comerciants apareix a la cantonada inferior dreta, mentre que la costa del Pacífic recorre l'angle superior esquerre. Khublai Kan es veu entronitzat. Una bandera amb tres llunes creixents vermelles apareix a tot el territori. Després d'enfortir el seu govern al nord de la Xina, Khublai va dur a terme una política expansionista d'acord amb la tradició de l'imperialisme mongol i xinès. Va renovar un impuls massiu contra la dinastia Song cap al sud. Kublai va assetjar el Xiangyang entre 1268 i 1273, l'últim obstacle en el seu camí per capturar la rica conca del riu Yangzi. Es va dur a terme una expedició naval sense èxit contra el Japó el 1274. La família Duan que governava el Regne de Dali a Yunnan es va sotmetre a la dinastia Yuan com a vassalls i se'ls va permetre mantenir el seu tron, ajudant militarment la dinastia Yuan contra la dinastia Song al sud de la Xina.
La família Duan encara governava Dalí de manera relativament independent durant la dinastia Yuan. Els caps Tusi i els líders de les tribus locals i els regnes de Yunnan, Guizhou i Sichuan es van sotmetre al domini de Yuan i se'ls va permetre mantenir els seus títols. La família Han Xinesa Yang governant el Cacicat de Bozhou que va ser reconegut per la dinastia Song i la dinastia Tang també van rebre el reconeixement dels mongols per part de la dinastia Yuan i més tard per part de la dinastia Ming. El clan Luo a Shuixi dirigit per Ahua va ser reconegut pels emperadors Yuan, com ho va ser pels emperadors Song quan les van dirigir els emperadors Pugui i Tang que van ser dirigits per Apei. Descendeixen del rei de l'època dels Tres Regnes, Huoji, que llegendàriament va ajudar a Zhuge Liang contra Meng Huo. També van ser reconeguts per la dinastia Ming.
El 1276 Kublai va capturar la capital Song de Hangzhou, la ciutat més rica de la Xina, després de la rendició de l'Emperador Gong de Song del sud de la Dinastia Song del Sud. L'emperador Gong es va casar amb una princesa mongola de la família reial Borjigin de la dinastia Yuan. Els fidels als Song van escapar de la capital i van entronitzar un nen petit com a Emperador Bing de Song, que era el germà petit de l'emperador Gong. Les forces Yuan comandades pel general xinès Han Zhang Hongfan van dirigir una marina majoritàriament Han per derrotar els fidels Song a la batalla de Yamen el 1279. L'últim emperador Song es va ofegar, posant fi a la dinastia Song. La conquesta dels Song va reunir el nord i el sud de la Xina per primera vegada en tres-cents anys.
miniatura|Mapa de la segona invasió del Vietnam (1285), amb els mongols (negre) atacant des del nord i des del sud. Amb la dinastia Song ja conquerida, el 1283, durant el regne d'Indravarman V, Kublai Khan va llançar una invasió naval de Txampa que va donar lloc a l'establiment de relacions tributàries entre el regne vietnamita, abans estat tributari de la dinastia Song. Vijaya va ser capturada i saquejada per l'exèrcit Yuan liderat pel comandant mongol Sogetu a principis de 1283 i Indravarman V va decidir pagar tribut i comprar la pau i els mongols van marxar. L'any 1283 l'imperi Khmer fou amenaçat pel general mongol Sügetü a les ordres de Khublai Khan i el 1285 rei va evitar fer la guerra contra aquest enemic tan poderós pagant-li un tribut anual.
Amb la intenció d'exigir un major tribut i la supervisió directa dels Yuan dels afers locals a Đại Việt i Txampa, els Yuan van llançar una altra invasió el 1285 que no va aconseguir els seus objectius per la seva derrota a la batalla de Chương Dương, però Indravarman V es va fer tributari dels Yuan. Una tercera invasió va tenir lloc el 1287 sent derrotada a la batalla del riu Bạch Đằng i els mongols van retornar a la Xina.
Successors de Kublai Temür Khan