El cap-roig, també anomenat comunament rascassa o escórpora, amb variants locals com escórpora de cap roig, escórpora dels bruts, escórpora groga, escorpa, gallineta, polla d'alguer, rascla, rasclot, polla de marTERMCAT o escórpora barbuda (Scorpaena scrofa) és un peix de la família dels escorpènidsThe Taxonomicon present a la MediterràniaGalil, B.; Goren, M.; Mienis, H., 2011. Checklist of marine species in Israel. Compiled in the framework of the EU FP7 PESI project. (incloent-hi la costa de la Península Ibèrica i les Illes Balears)Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. Pàg. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia i a l'Atlàntic oriental (des del sud de les illes Britàniques -rar-Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37 fins al Senegal i el Gabon,Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27 incloent-hi les illes Açores,Gallagher, L.; Porteiro, F.; Dâmaso, C., 2006. Guia do consumidor dos peixes Açoreanos. Universidade dos Açores: Açores. 51, pictures pp. Madeira,Nunes, A., 1953. Peixes da Madeira. Edição da Junta Geral do distrito Autón. les illes Canàries, São ToméAfonso, P., F.M. Porteiro, R.S. Santos, J.P. Barreiros, J. Worms i P. Wirtz, 1999. Coastal marine fishes of São Tomé Island (Gulf of Guinea). Arquipélago 17(A):65-92. i Cap Verd).
És molt apreciada la seva carn. Com que és un peix molt espinós, però molt gustós, se sol preparar en suquets. També és molt habitual preparar-lo en pastís.
És capturada amb soltes, tresmalls, palangres i bous d'arrossegament. En cas de picada, la seva punxada pot ser molt dolorosa.
Morfologia Els exemplars més vells poden arribar als 50 cm de llargadaEschmeyer, W.N. i L.J. Dempster, 1990. Scorpaenidae. Pàg. 665-679. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2. (encara que la mida més freqüent és de 30)Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p. i 2.900 g de pes.IGFA, 2001. Database of IGFA angling records until 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units Els seus trets diferencials són: Cos globós i voluminós. Coloració vermellosa o taronja tacada de marró i negre més o menys intensament. La regió cefàlica és mig cuirassada i plena d'espines. Làmines cutànies repartides per tot el cos, incloent-hi la part inferior de la mandíbula. 12 espines i 9 radis tous a l'aleta dorsal, i 3 espines i 5 radis tou a l'aleta anal. Les espines de l'aleta dorsal, així com les de les ganyes, són molt fortes, esmolades i disponen de glàndules verinoses en la base.Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pàg. 68-69. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. FishBase
Ecologia És una espècie d'aigua marina i salabrosa, demersal, no migratori i de clima subtropical (60°N-35°S, 26°W-36°E), el qual viu sobre fons de sorra, fang o roques entre els 20 i els 500 m de fondària (normalment, fins als 150),Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p. on passa força desapercebuda, tot esperant a l'aguait les seues preses.
És un peix sedentari, el qual no fa gaires desplaçaments. En sentir-se en perill, aixeca lentament les espines dorsals en senyal d'avís, i poc després, emprèn la fugida amb un cop de cua. Es nodreix de peixos, crustacis i mol·luscs. L'aparellament ocorre entre els mesos de maig i agost.
Referències
Vegeu també Pastís d'escórpora
scrofa