Zúric (en alemany Zürich, , pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zúric. Està localitzada a la planura central de Suïssa,"Zurich entry at the Swiss Tourist Board". Myswitzerland.com a l'extrem nord-oest del llac de Zúric i a prop de la serralada dels Alps. El municipi tenia 436.332 habitants (dels quals un 32,2% eren estrangers) l'any 2021, mentre que la seva àrea metropolitana comptava amb aproximadament 1,4 milions d'habitants. Tant l'aeroport de Zúric com l'estació central són els més importants i més actius nuclis de transport del país.
Zúric és una important ciutat global i un dels centres financers més grans del món.World's 10 Most Powerful Cities. Prlog.org És la seu de gran nombre d'institucions financeres i d'importants bancs. A més, la majoria dels centres d'investigació i desenvolupament estan concentrats a Zúric i la baixa taxa d'impostos atrau a les companyies a establir-hi la seva seu. Segons diversos estudis des de 2006 fins a 2008, Zúric va ser nomenada la ciutat amb millor qualitat de vida del món i la ciutat més rica d'Europa.
Història L'origen del nom és la paraula celta Turus, tal com suggereix una inscripció en una tomba que data de l'ocupació romana del . El nom romà del poble va ser Turicum i en el dialecte local de l'alemany suís s'anomena Züri.
Orígens miniatura|esquerra|Zúric l'any 1548. Durant l'era de l'Imperi Romà, Turicum va ser fundada per les tropes romanes com un emplaçament estratègic de duanes i va servir de fort juntament amb el riu Limmat. Els primers assentaments se situen a l'actual "Lindenhof" i es creu que, durant l'etapa romana, Turicum va arribar als 300 habitants.Historia de Zúric . Swistownguide. Segons la llegenda, a Zúric van ser capturats i executats cap a l'any 300 els sants patrons de les ciutats Fèlix i Règula, igual que el seu servent Exuperantus, tots procedents de la regió de Tebes. Poc abans de la retirada de l'Imperi l'any 401 dC, l'emperador Valentinià I manà construir un castell amb deu torres al Lindenhof per tal de protegir les duanes dels pobles germànics que amenaçaven des del nord.
Al es va construir un nou castell carolingi, amb el qual es van utilitzar pedres de l'anterior i destrossat castell romà. Cap al 853, Lluís el Germànic, net de Carlemany, va fundar el Fraumünster o convent de dones i vint anys després es va aixecar la primera església d'aquest convent. No obstant això, s'han trobar restes d'una possible església del als terrenys de l'església Sankt Peter.Historia de Zúric . Swistownguide. El 929 es recull per escrit la primera menció de Zúric com a ciutat. El 1045, el rei Enric III el Negre concedeix al convent (més concretament a la princesa abadessa) els drets de mercat, duana i moneda de la ciutat de Zúric, i la ciutat roman sota el monopoli eclesiàstic. La ciutat va esdevenir ciutat imperial l'any 1218, quan moren els ducs de Zähringen i queden sota el control de l'emperador Frederic II. Pocs anys després, la burgesia provoca una revolta que culmina amb la destrucció del Palatinat i la construcció del primer ajuntament en aquest mateix emplaçament. Cap al 1229 arriben a Zúric els dominicans, que hi construeixen l'església dels Predicadors.
Poder de l'Antiga Confederació Suïssa miniatura|Panoràmica de la ciutat i el riu Limmat durant el . El 1230 la ciutat es fortifica amb una muralla aixecada per la burgesia i que ocupa una àrea d'uns 0,38 km². La fortalesa es componia de dues muralles paral·leles de 7 m d'altura i uns 1250 m de longitud. Al llarg del se succeeixen les fundacions dels convents franciscans i agustins. El 1291 mor el rei Rodolf I. És llavors quan es crea la Confederació Suïssa; el 1291, un any després, el duc Albert d'Habsburg tracta d'assetjar la ciutat sense èxit. El famós manuscrit il·lustrat conegut com el Còdex Manesse, ara a Heidelberg (descrit com el "manuscrit alemany més meravellosament il·luminat en segles"), va ser encarregat per la família Manesse de Zúric, copiat i il·lustrat a la ciutat en algun temps del període comprès entre 1304 i 1340. Document d'un treball i prestigi molt alts, va necessitar diversos anys per la seva detallada escriptura i pintures en miniatura.
El 7 de juny de 1336, el cavaller Rudolf Brun substitueix el consell de Zúric per la primera constitució gremial o carta juramentada del 16 de juliol. El mateix Brun es va autoproclamar alcalde vitalici i sota aquesta constitució es va mantenir l'organització política de Zúric fins al 1798. La nit del 23 de febrer del mateix any es va produir un assalt a la ciutat per part d'uns consellers expulsats, que amb ànim de venjança van provar d'assassinar el burgmestre Brun. L'1 de maig de 1350, Zúric passa a formar part de la Confederació Helvètica, en va ser el cinqué cantó. El 1360, el burgmestre Brun mor, segurament enverinat pels seus enemics. De 1386 a 1388 es va produir la batalla de Sempach, en la qual els confederats es van enfrontar altra vegada amb els Habsburg. El 1474 va seguir la Guerra de Borgonya contra Berna, en la qual Carles I de Borgonya és derrotat. Els confederats van ser vençuts el 1515 a la batalla de Marignano, al nord de Milà, el que significa la fi de l'expansió confederada.
Conflictes religiosos i Napoleó A partir del apareixen les polèmiques religioses. El 1523, Zúric se separa del Bisbat de Constança i, per tant, del catolicisme, provocant la retirada massiva d'imatges de sants a les esglésies. Això va portar a la secularització de la ciutat el 1524 i a l'haver de requisar tots els béns i riqueses de l'última princesa abadessa, Katharina von Zimmern. El 1685, la ciutat va a collir als protestants que fugien del rei gal Lluís XIV. El 1717 va acabar el poder dels cantons catòlics amb la derrota d'aquests enfront dels cantons protestants de Zúric i Berna. El 1780 es llança la primera edició del diari "Neue Zürcher Zeitung", que avui en dia encara existeix.
Napoleó va entrar sense oposició a Suïssa amb el seu Directori el 1798 i va elaborar una nova constitució de la República Helvètica, que va substituir a l'anterior del gremis. L'exèrcit austríac, sota el mandat de l'Arxiduc Carles, va derrotar l'exèrcit napoleònic en la primera batalla de Zúric. La segona seria la de la conquesta definitiva l'any 1799. Les històriques muralles medievals van ser destruïdes el 1811, i quatre anys més tard es va declarar la perpètua neutralitat de Suïssa. La població de Zúric va augmentar el 1893, passant de 28.000 a 121.000 habitants, en integrar-se una sèrie de municipis perifèrics de l'urbs. A principis del , Suïssa va ser testimoni d'una vaga general davant l'amenaça del bolxevisme, i a Zúric van arribar a produir-se víctimes mortals a causa de la intervenció militar. El 1934 es van unir, per votació popular, vuit comunitats més confrontants amb Zúric, passant aleshores de 200.000 a 300.000 habitants.
Geografia El terme municipal de la ciutat de Zúric té una superfície de 91,88 km². La ciutat està situada on el riu Limmat conflueix en direcció nord-oest amb el llac de Zúric, a uns 30 km dels Alps. Zúric està envoltat de frondosos turons incloent-hi el Gubrist, Hönggerberg (541 m), Käferberg (571 m), Zürichberg (676 m), Adlisberg (701 m) i Oettlisberg a l'est; i el Uetliberg (part de la serralada Albis) a l'oest. El riu Sihl desemboca al Limmat al final de Platzspitz, que voreja el Museu Nacional Suís o Landesmuseum.
El centre geogràfic i històric de la ciutat és el Lindenhof, un petit turó natural situat junt al riu Limmat. Amb 392 m sobre el nivell del mar, el Limmat és el punt més baix del terme municipal, mentre que l'Uetliberg, amb 869 m sobre el nivell del mar, és el punt de major elevació. El seu cim es pot aconseguir amb facilitat, i des de la plataforma de la torre-mirador ofereix una espectacular panoràmica de la ciutat i el llac, així com una vista dels Alps.Monte Uetliberg. www.myswitzerland.com
Districtes Districtes de Zúric Els límits de la ciutat anteriors a 1893 eren pràcticament els mateixos que a la ciutat antiga o històrica. Es van produir dos expansions l'any 1893 i el 1934, quan Zúric es va fusionar amb altres municipis perifèrics que havien crescut constantment des del . Actualment, la ciutat està dividida en dotze districtes (anomenats Kreise en alemany), cadascun dels quals conté d'un a quatre barris diferents. Els districtes de la ciutat són:
Districte 1: és conegut com a Altstadt i correspon al centre històric de la ciutat. Districte 2: es troba al costat del llac de Zúric i inclou els barris dEnge, Wollishofen i Leimbach. Districte 3: és conegut com a Wiedikon i es troba entre el riu Sihl i l'Uetliberg. Inclou els barris dAlt-Wiedikon, Sihlfeld i Friesenberg. Districte 4: és conegut com a Aussersihl i es troba entre el Sihl i les vies de tren de l'estació de Zúric. Districte 5: correspon a l'antiga zona industrial de la ciutat coneguda amb el nom de Industriequartier. Districte 6: aquest districte es troba a la part est de la ciutat i comprèn els barris de Oberstrass i Unterstrass. Districte 7: aquest districte es troba a la part est de la ciutat i comprèn els barris de Hottingen i Hirslanden. Districte 8: és conegut com a Riesbach i està situat a la part est del llac de Zúric. Districte 9: conté els barris de Altstetten i Albisrieden. Districte 10: comprèn els barris de Höngg i Wipkingen. Districte 11: comprèn els barris de Affoltern, Oerlikon i Seebach. Districte 12: és conegut com a Schwamendingen i està situat al nord-est de Zúric.
Clima El clima de Zúric és temperat. Situat a la zona de transició entre el clima atlàntic i el continental, està sota la influència de les depressions procedents de l'oceà Atlàntic, que porten precipitacions i temperatures més càlides de l'habitual en la latitud en què està situada la ciutat (47°N), i dels vents freds del nord-est (coneguts a Suïssa com Bise) procedents d'Europa Oriental. La temperatura mitjana anual (mesurada des de l'estació meteorològica de Zürichberg a 556 msnm) és de 8,5 °C. A l'estiu es poden arribar temperatures de fins a 35 °C i a l'hivern mínimes de -10 °C.
Demografia miniatura|Vista aèria de la ciutat de Zúric, amb el riu Limmat a primer pla. Hi ha aproximadament 380.000 persones vivint a Zúric (segons estadístiques de l'any 2010),"Bilanz der ständigen Wohnbevölkerung (Total) nach Bezirken und Gemeinden". Bundesamt fur Statistik. convertint-la en la ciutat més poblada de Suïssa. Dels habitants empadronats, un 30,6% (115.379 persones) no tenen la nacionalitat suïssa."Bevölkerung Stadt Zürich". Bundesamt fur Statistik. D'aquest grup, els ciutadans alemanys constitueixen el grup més nombrós amb un 22%, seguits de la nacionalitat italiana. L'àrea metropolitana de la ciutat de Zúric (incloent-hi les ciutats de Winterthur, Baden, Brugg, Schaffhausen, Frauenfeld, Uster/Wetzikon, Rapperswil-Jona i Zug) té una població d'uns 1,68 milions d'habitants.Oficina d'Estadística del Cantó de Zúric. Statistik.zh.ch.
Llengua L'idioma oficial utilitzat pel govern i en la major part de les publicacions és l'alemany, mentre que el dialecte més comunament parlat a Zúric és el Zürichdeutsch i el dialecte local l'alemany suís. L'any 2000 l'alemany era la llengua materna del 77,7% de la població, seguit per l'albanès (5,8%) i l'italià (4,7%).Nombre de població estrangera. stadt-zuerich.ch.
Religió Pel que fa a la religió, des de la reforma de Huldrych Zwingli, Zúric s'ha mantingut com a centre i baluard del Protestantisme a Suïssa. No obstant això, al els catòlics s'han convertit en el major grup religiós de la ciutat (a causa de la immigració), amb un 33,9%, els evangèlics reformats (protestants) representen el 30,3% mentre que cada vegada més habitants de Zúric es declaren sense confessió (un 16,8% l'any 2000)."Gemeinde Zürich:" . Data.statistik.zh.ch.
Societat