Un eixample (calc de l'espanyol 'ensanche' i que en català hauria de ser 'eixamplada' o 'eixamplament', conforme a les regles pròpies de derivació, com sosté Gabriel Bibiloni;"eixample, el de les ciutats, que no pot ser mai un derivat d'eixamplar, sinó un apedaçament barroer d'un 'ensanxe' inicial, que ja es veu d'on surt",a l'article de Gabriel Bibiloni Josep Pla en diu eixamplis en diversos dels seus articles de principis del segle XX) és l'expandiment de la zona edificada o construïda d'una població, és a dir la concentració d'un conjunt de cases i carrers nous que eixamplen una població.
Els eixamples solen ser fruit de la concentració extraordinària de la població, la indústria i el trànsit a les ciutats. En la història, durant la revolució industrial fou necessari l'expandiment fora dels recintes emmurallats.
En els territoris de parla catalana són d'importància rellevant: l'eixample de Palma (principis del ), el de València (1865, 1887, 1912) i sobretot el de Barcelona (1859), ideat per Ildefons Cerdà i Sunyer, primer teoritzador del concepte d'urbanisme. El primer eixample que existí a la ciutat de Barcelona fou, però, el barri de Poble-sec (1858).
Vegeu també Eixample de poblacions a Espanya Pla Cerdà Urbanisme de Barcelona
Referències
Eixample (urbanisme)