Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com a Segorb) és un municipi valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.
Geografia El terme municipal de 106,10 km² es troba al bell mig de la vall del Palància, travessat pel mateix riu de nord-oest a sud-est. En la zona nord es troben els contraforts més occidentals de la serra d'Espadà, mentre que al sud limita amb la serra Calderona i els boscs de Porta Coeli. El nucli urbà està situat a 358 metres d'altura, sobre dos tossals situats a la vora del riu.
Límits
Accés S'accedix a Sogorb per l'autovia Mudèjar o A-23, prenent l'eixida 27 (Sogorb-Geldo) o la 31 (Sogorb-Altura). La línia de ferrocarril C5 de la xarxa de Rodalies València té dues estacions al municipi, Sogorb-Ciutat i Sogorb-Arrabal. En la primera fa parada del tren de Mitjana Distància Renfe de la Línia 6 (Saragossa-València).
Nom de la població Els primers documents que es refereixen de manera segura a la població són els d'època àrab, on se l'anomena Suburb des del , encara que en textos àrabs posteriors també es documenten formes com Xobort o Xugurt. L'etimologia d'aquest Suburb podria ser d'origen prerromà o directament del llatí * sub-urbe, per indicar la presència d'una població als peus d'una altra, passada per les transformacions dels parlants andalusins.
Els primers textos de la conquesta cristiana del ja s'hi refereixen majoritàriament amb el mateix nom actual valencià de Sogorb. En canvi, la versió xurra i castellana de Segorbe s'originaria posteriorment a partir de la relació errònia amb la important ciutat visigòtica de Segobriga, realment situada a uns 200 km a l'oest a la província espanyola de Conca, que inicialment es basà sobre el document fals de la Fitació del rei Vamba.
Història La presència humana a Sogorb està corroborada des de temps prehistòrics, ja que les restes més antigues trobades en el tossal de Sopeña situen un assentament humà entorn de l'any 1550 aC. La raó és que la localitat se situa en un punt estratègic, des del qual es domina el camí natural entre la costa mediterrània i Aragó.
La presència humana és de temps remots, i a través d'inscripcions, monedes i autors clàssics com ara Estrabó, Plini el Vell o Claudi Ptolemeu, s'ha identificat amb Segobriga (Σεγόβριγα), una ciutat ibera dels edetans de la Tarraconense.
miniatura|esquerra|Catedral de Sogorb amb la seua característica torre trapezoïdal Després de formar part de la Hispània romana i visigoda, el primer període d'esplendor de la ciutat va arribar amb la dominació musulmana. L'augment de la seua importància estratègica va ser tan gran que Sogorb es convertí en la residència d'Abū Zayd, últim rei musulmà de la Taifa de València, qui, després de capitular davant el rei Jaume I el 9 d'octubre de 1238, va escapar de la ciutat del Túria per a retirar-se en la localitat del Palància fins al 1245, quan va ser definitivament ocupada pels cristians.
Immediatament va ser nomenada seu episcopal en traslladar-s'hi, la qual, fins llavors, havia estat en la vila d'Albarrasí, Terol. Això li va produir l'enemistat del bisbat de València, i davant de la Santa Seu es va dirimir la qüestió tot acordant la fusió de les seus d'Albarrasí i Sogorb el 1259, per a crear el bisbat de Sogorb-Albarrasí.
Des de la reconquesta, la importància de Sogorb va créixer fins a arribar a ser residència del rei Martí I d'Aragó durant el , després del seu matrimoni amb la sogorbina Maria de Luna. Va constituir una àrea de frontera entre el territori dominat per la noblesa aragonesa i l'àrea d'influència dels Furs de València, raó per la qual s'alternen documents oficials en valencià i en castellà durant eixe període.
En 1435 va passar de formar part del patrimoni reial a les mans de l'infant Enric després de la creació del Senyoriu de Sogorb per part d'Alfons el Magnànim per a compensar a l'infant de les pèrdues que havia patit en el Regne de Castella. En 1459, Joan II d'Aragó li va atorgar el títol de ciutat ducal, sent el seu primer duc de Sogorb l'infant Enric d'Aragó, també anomenat «Infant Fortuna», fet que va causar una insurrecció popular. En el eixe títol va abandonar la propietat aragonesa per a passar a les mans dels ducs de Medinaceli.
En el , durant la Il·lustració, la ciutat va viure un gran auge cultural i econòmic que es va estendre fins al , en el qual va arribar a disputar la capitalitat de la província amb Castelló de la Plana. Durant la Guerra de la Independència Espanyola va ser ocupada pel mariscal Suchet. A més, tant les guerres carlines com la guerra civil espanyola van causar danys greus al seu patrimoni cultural.
Des del es va iniciar un període de decadència en el qual la població sogorbina es mantingué estable entre els set mil i els huit mil habitants, fins a principis del , que va perdre importància relativa a causa de l'auge de Castelló de la Plana i de l'àrea urbana que s'ha format en la costa de la província.
No obstant això, a l'inici del Sogorb ha experimentat un creixement demogràfic important i s'ha transformat en una de les destinacions principals de turisme d'interior de tot el País Valencià.
Economia Tradicionalment, el sector primari ha tingut una gran importància en l'economia sogorbina. També ha sigut relativament important com a centre ramader (porcí i oví). Però, sobretot, el municipi ha destacat en l'agricultura: L'horta del riu Palància, irrigada des de temps immemorials, és molt fèrtil i alberga, sobretot, conreus d'arbres fruiters (taronges, nispros, caquis, cireres, albercocs). A més, les grans extensions de secà permeten el cultiu de l'olivera, l'ametler i la garrofera. La mineria ha tingut una importància menor, però s'ha de destacar l'extracció d'argiles i guixos.
Sogorb ha destacat històricament per ser el centre comercial de la comarca; per això hi té molta importància el sector servicis, que ara s'ha vist incrementat per l'auge del turisme rural.
Tots els dijous de l'any, excepte en dies festius, se celebra un mercat que ocupa una gran part de la zona cèntrica de la localitat. Suposa un esdeveniment social i econòmic important, ja que hi acudix gent des de tota la comarca per a realitzar compres.
Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Popular (PP), 4 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 1 de Segorbe Participa (SP) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).
Alcaldia Des de 2019 l'alcaldessa de Sogorb és Maria Carmen Climent García (PP).
Demografia Evolució demogràfica en els darrers anysAny 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2016 Població 7.839 7.946 8.127 8.229 8.299 8.456 8.730 8.889 9.131 9.244 9.267 9.326 9.291 9.089 9.005
Distribució de la població entre els nuclis de població:
Patrimoni cultural miniatura|Claustre de la Catedral miniatura|esquerra|Església de Sant Joaquim i Santa Anna. El Conjunt històric de Sogorb va ser declarat Bé d'Interés Cultural el 24 de setembre de 2002
Monuments religiosos Catedral. Es va començar a construir en el , adossada a la muralla. A causa de la remodelació iniciada l'any 1791, d'estil academicista, de l'estil gòtic només queden algunes restes en la façana oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, la torre de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. És d'una sola nau, sense creuer ni cúpula, amb capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoïdal, obligat per la irregularitat de la muralla a la qual s'adossa, ja que constituïx un dels exemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillesa. En este temple es va instal·lar en el el cantant i músic Joaquin Gil, en qualitat de tenor l'eclesiàstic; i anteriorment, en el , en fou mestre de capella en Miguel Monjiu i Panzano, una persona molt estimada pel Capítol catedralici.Enciclopèdia Espasa Volum núm. 34, pàg. 187 () Museu catedralici. Es troba instal·lat en el claustre alt, al qual s'accedix per una escala del . Destaca per la seua àmplia col·lecció de pintura gòtica valenciana, la millor després del Museu de Belles Arts de València. A més d'algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l'antic retaule major de la catedral, obra monumental que va eixir del taller de Joan Vicent Macip entre 1525 i 1531. També és ressenyable la mostra d'escultures, orfebreria i teixits, en la qual destaca un relleu de la Mare de Déu de la llet en marbre de Carrara atribuït a Donatello. Església de Sant Martí. Casa de la Misericòrdia. És un antic hospital, transformat actualment en hotel, catalogat com a bé de rellevància local, amb codi identificatiu 12.07.104-017, segons dades de la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana. http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/Detalles_brl.asp?IdInmueble=3809 Església de Sant Joaquim i Santa Anna. Església de Sant Pere. Ermita de la Verge de l'Esperança, catalogada com a Bé Immoble de Rellevància Local amb número d'identificació 12.07.104-015. Es troba a uns dos quilòmetres de la vila, al costat de les restes del convent de jerònims, al qual complementava, i del qual actualment no queden més que unes poques restes. Església de Santa Maria. Seminari. El Seminari Menor Diocesà de la Santíssima Trinitat i Sant Pere és el conjunt arquitectònic més monumental de la ciutat. Correspon a l'antiga casa, col·legi i església dels jesuïtes, que es van establir a Sogorb el 1635 gràcies a la fundació de Pedro Millares. L'any 1771, després de l'expulsió dels jesuïtes, Carles III el va cedir al bisbe Alonso Cano com a seminari. Els edificis són del , tant el col·legi com la residència s'estructuren en una doble ala que dona a la zona dels horts, on l'eix està marcat per una gran escalinata coberta per una cúpula. Entre eixes edificacions i la façana principal hi ha un claustre doble i l'església. El conjunt està dominat per la gran cúpula, amb tambor, i l'abundant talla barroca i esgrafiats.
A la part de fora, la frontera s'adapta a la irregularitat del carrer. Tot i la sobrietat, destaca la portada del temple, amb columnes jòniques i retropilastres i un escut al timpà partit i corbat. Un altre element destacable és la portada d'accés principal a l'edifici, adovellada i flanquejada per columnes corínties i un àtic que emmarca un gran balcó i que adopta la curvatura en angle del carrer.
Interiorment, l'edifici s'estructura a banda i banda amb una gran escala amb cúpula sense llanternó i amb una rica decoració a base d'esgrafiats. L'església és de planta de creu llatina, amb galeries sobre les capelles laterals i un creuer dominat per una gran cúpula amb abundant decoració barroca. Elements destacables són la prominent cornisa sobre pilastres corínties que recorre el temple i la rica decoració d'esgrafiats.
Monuments civils miniatura|esquerra|Aqüeducte, torre del Botxí i museu municipal. miniatura|Torre de la presó Conjunt de la muralla i l'aqüeducte. Encara es conserva part del llenç de la muralla medieval, anterior al , en el tram del final es troben alguns trossos de l'aqüeducte del que servia per a abastir d'aigua a la població. Arc de la Verònica. Porta d'accés a la ciutat que s'obri en l'antiga muralla. S'anomena així perquè en la part interior conserva una imatge de la Santa Faç (denominada pels sogorbins la cabecica de nuestro señor). De reduïdes proporcions, es compon d'un arc de mig punt amb dovelles extraordinàriament allargades que semblen indicar un origen musulmà.