Günther Lütjens (25 de maig de 1889 – 27 de maig de 1941) va ser un Almirall alemany, el servei del qual s'expandí durant 3 dècades. Lütjens és conegut sobretot per les seves accions durant la Segona Guerra Mundial, principalment pel seu comandament del Cuirassat Bismarck durant la sortida de l'Operació Exercici Rin.
Biografia Lütjens va néixer a Wiesbaden, a Hessen-Nassau, una província del Regne de Prússia, el 25 de maig de 1889. Era fill de Luise (de soltera Volz) i Johannes Lütjens, un comerciant. Va créixer a Friburg de Brisgòvia i es va graduar al Berthold-Gymnasium amb el seu diploma als 17 anys.
miniatura|esquerra|Berthold-Gymnasium Freiburg, 1900 Va ingressar a la Marina Imperial Alemanya com a Seekadett (cadet) el 3 d'abril de 1907 a l'Acadèmia Naval Imperial Alemanya de Kiel, on va rebre el seu entrenament inicial d'infanteria. Va passar el seu primer any al Freya (9 de maig de 1907 - 1 d'abril de 1908) per al seu entrenament pràctic a bord i el seu primer creuer mundial, abans d'assistir a un curs d'oficials a l'Acadèmia Naval Imperial Alemanya de Kiel. Els seus camarades li van posar el sobrenom de "Pee Ontgens", en honor a un personatge del llibre Das Meer (El Mar) de Bernhard Kellermann, que era un dels seus llibres preferits. Lütjens es va graduar com el 20è de 160 cadets de la seva "Tripulació 1907" (la promoció entrant de 1907), i posteriorment va ser ascendit a Fähnrich zur See (Aspirant) el 21 d'abril de 1908. A partir de l'1 d'abril de 1909, va rebre entrenament d'artilleria naval a l'Escola d'Artilleria Naval Escola d'Artilleria Naval —Schiffsartillerieschulede Kiel-Wik i després va participar en un curs de torpedes a bord del Württemberg l'1 de juliol de 1909.
Lütjens va assistir a un altre curs d'infanteria amb el 2n Batalló de Mar i va embarcar a l'Elsass l'1 d'octubre de 1909.2n Batalló de Mar — II. See-Bataillon Després de rebre el seu nomenament com a Leutnant zur See el 28 de setembre de 1910, va servir a bord del König Wilhelm (26 de setembre de 1910 - 1 d'abril de 1911), un vaixell portuari, i després del Hansa (1 d'abril de 1911 - 1 d'abril de 1913). Després va tornar al König Wilhelm (1 d'abril de 1913 - 1 d'octubre de 1913), on va servir com a instructor de grumets i més tard com a instructor de cadets. El König Wilhelm en aquell moment era un vaixell de caserna amb base a Kiel i utilitzat com a vaixell d'entrenament per a cadets navals. Després va completar dos creuers mundials més amb el Hansa. Després d'aquests destins, va ser ascendit a Oberleutnant zur See el 27 de setembre de 19133.
La següent destinació de Lütjens va ser a la 4a Flotilla de Torpeders, on va servir com a oficial de guàrdia.4a Flotilla de Llanxes Torpedineres — 4. Torpedobootflottille L'1 d'octubre de 1913, va ser nomenat oficial de companyia de la I. Torpedodivision, i va servir com a oficial de guàrdia a la torpedinera G-169 de la 2a Semiflotilla de Torpeders a partir de l'1 de novembre.2a Semi-Flotilla de Llanxes Torpedineres — II. Torpedoboot-Halbflottille El 24 de desembre de 1913, va tornar al seu càrrec d'oficial de companyia a la I. Torpedodivision, abans de convertir-se en oficial de guàrdia a la G-172 de la 2a Semiflotilla de Torpedineres el 15 de març de 1914.
Primera Guerra Mundial Poc després de l'inici de la Primera Guerra Mundial, Lütjens va ser transferit a la Flotilla del Port de Jade BightFlotilla portuària de Jade Bight—Hafenflottille der Jade l'1 d'agost de 1914, seguit poc després del seu primer comandament: la torpedinera T-68 de la 6a Semiflotilla de Torpedineres el 4 de setembre de 1914. El 7 de desembre de 1914, va tornar a la I. Torpedodivision, abans d'assistir a un curs de dragamines el 2 de gener de 1915. Després de completar aquest curs, va ser enviat de nou a la I. Torpedodivision, on va assumir el comandament de la torpedinera d'entrenament T-21 el 16 de gener. Va servir en aquest càrrec fins al 14 de març de 1915, quan va ser destinat de nou a la I. Torpedodivision. El 5 de maig, va ser transferit a la Flotilla de Torpedineres "Flandern", servint com a comandant de les torpedineres A-5 i A-20.Flotilla de Llanxes Torpedineres "Flandern"—Torpedobootsflottille "Flander" Va ser nomenat cap de la Flotilla A de la II Flotilla de Torpedineres "Flandern" el febrer de 1916, i alhora comandava la torpedinera A-40.Semiflotilla A — A-Halbflottille Va ocupar aquest càrrec fins al final de la Primera Guerra Mundial l'11 de novembre de 1918, quan va tornar a Anvers i Kiel.
El 24 de maig de 1917, Lütjens va ser ascendit a Kapitänleutnant durant aquesta missió Com a comandant de torpedineres al llarg de la costa de Flandes, va dirigir incursions contra Dunkerque el 23 de març de 1917. Va estar en combat amb quatre torpedineres britàniques el 2 de maig de 1917 i va dirigir cinc de les seves embarcacions en accions contra quatre destructors francesos el 19 de maig de 1917.
Pel seu servei a la Primera Guerra Mundial, va rebre la Creu de Cavaller de l'Orde de la Casa de Hohenzollern amb Espases i la Creu de Ferro (1914) de 2a i 1a classe, entre altres condecoracions i premis.
Període d'entreguerres miniatura|El Creuer alemany Karlsruhe davant de San Diego, Califòrnia, el 1934 Després de la guerra, Lütjens va exercir com a cap de l'Agència de Transport Marítim de Warnemünde (1 de desembre de 1918 - 24 de gener de 1919 i 8 de febrer de 1919 - 10 de març de 1919) i de Lübeck (24 de gener de 1919 - 8 de febrer de 1919 i 8 de juliol de 1919 - 15 de setembre de 1919) .Agència de Transport Marítim —Seetransportstelle Va ser destinat a l'Oficina Naval Imperial Alemanya el 10 de març de 1919 i va començar a servir a l'Agència de Transport Marítim de Lübeck el 8 de juliol de 1919.Oficina Naval Imperial Alemanya—Reichsmarineamt
Com a resultat del Tractat de Versalles (signat el 28 de juny de 1919), la Marina Alemanya es va reduir a 15.000 homes, inclosos 1.500 oficials. L'1 de gener de 1921, la Marina Imperial Alemanya va passar a anomenar-se Reichsmarine a l'era de la República de Weimar. El 15 de setembre de 1919, va finalitzar el destí de Lütjens a l'Agència de Transport Marítim i va ser destinat al Departament de Defensa Costanera III i més tard IV a Cuxhaven-Lehe com a cap de companyia.Departament de Defensa Costanera—Küstenwehrabteilungcap de companyia—Kompanieführer A partir de l'1 de gener de 1921 també estava subordinat a l'Estat Major del Mar del Nord. Lütjens va ser destinat al Departament de Flota del Comandament Naval el 7 de juny de 1921.Comandament naval —Marineleitung El seu oficial al comandament aquí era l'almirall Paul Behncke. Aquí, Lütjens va exercir com a cap del Departament de la Flota fins a finals de setembre de 1923.Cap de departament—Dezernent En aquest càrrec, Lütjens es va ocupar de qüestions estratègiques i de política naval. Això incloïa l'observació i l'anàlisi de la Conferència Naval de Washington i els seus acords de desarmament. El 4 d'octubre de 1923 va tornar a la força de torpedes, prenent el comandament de la 3a Flotilla de Torpedineres.
El 26 de setembre de 1925 va esdevenir el primer ajudant de la Marinestation der Nordsee. Va servir en aquest càrrec fins al 2 d'octubre de 1929. Aquí va ser ascendit a Korvettenkapitän l'1 d'abril de 1926. Aquesta assignació es va interrompre per un destí al veler Asta ( 1-31 d'agost de 1926) i de nou per un curs curt de torpedes per a oficials d'estat major a l'escola de torpedes de Mürwik (5-9 de desembre de 1927). El 21 d'abril de 1928 va participar en un exercici d'entrenament al Schlesien, aleshores sota el comandament d'Alfred Saalwächter, que va acabar el 28 d'abril. Del 14 al 18 d'agost de 1928 va tornar a abordar el Schlesien per a un exercici de llançament de torpedes. El 3 d'octubre de 1929, Lütjens va assumir el comandament de la 1a Flotilla de Torpedineres a Swinemünde (actual Świnoujście), que va comandar fins al 17 de setembre de 1931. Aquest càrrec va ser interromput per diversos cursos de formació, el primer per a oficials d'estat major (9-12 de gener de 1930), un curs de torpedes (3-8 de febrer de 1930), per a comandants i oficials d'estat major en càrrecs de lideratge (2-7 de febrer de 1931) i, finalment, un curs de navegació (16-21 de febrer de 1931).
Lütjens va ser cridat per l'almirall Erich Raeder al Comandament Naval del Ministeri del Reichswehr el 17 de setembre de 1931.Ministeri del Reichswehr — Reichswehrministerium Poc després de ser assignat al Ministeri del Reichswehr, va ser ascendit a Fregattenkapitän l'1 d'octubre de 1931. Al Comandament Naval, Lütjens va servir primer com a Cap de Departament del Departament de Personal d'Oficials de la Flota i la Marina.Departament de personal d'oficials navals i de flota —Flotten- und Marineoffizierspersonalabteilung El 26 de setembre de 1932 va ser nomenat cap d'aquest departament, una funció que Lütjens va ocupar fins a mitjans de setembre de 1934. Va ascendir de rang a Kapitän zur See l'1 de juliol de 1933.
L'Alemanya nazi miniatura| Günther Lütjens en visita a Cali, Colòmbia, 1935 miniatura| Günther Lütjens en visita a Mèxic el 1935
El 30 de gener de 1933, el Partit Nazi, sota el lideratge d'Adolf Hitler, va arribar al poder a Alemanya i va començar a rearmar les seves forces, inclosa la Marina. El 1935, la Reichsmarine va ser rebatejada com a Kriegsmarine.
El 16 de setembre de 1933, el Lütjens va rebre el comandament del Karlsruhe i va navegar per tot el món per fer visites de bona voluntat. Burkard Freiherr von Müllenheim-Rechberg, l'oficial de més alt rang que va sobreviure a l'última batalla del Bismarck, era un cadet d'oficial al Karlsruhe en el moment del comandament de Lütjens. El Lütjens va portar el Karlsruhe al seu quart creuer d'entrenament. El Karlsruhe va sortir de Kiel el 22 d'octubre de 1934. El vaixell va navegar via Skagen, les Açores i Trinidad, a la costa est de Sud-amèrica, va passar el Cap d'Hornos i va recórrer la costa oest de Sud-amèrica, Central i del Nord fins a Vancouver. A Callao (25 de gener - 6 de febrer de 1935) es van unir a la celebració dels 400 anys del Perú. El Karlsruhe va tornar a Kiel el 15 de juny de 1935, viatjant pel Canal de Panamà fins a Houston, Charlestown i Vigo.
Lütjens va conèixer Karl Dönitz, futur comandant en cap de la Kriegsmarine, a Vigo el juny de 1935. En aquell moment, a Dönitz se li havia confiat la reconstrucció de l'Arma de Submarins, però havia passat l'estiu al mar comandant l'Emden. Després d'arribar al port, es va reunir amb Raeder. Raeder va informar a Dönitz que:
El 1936, Lütjens va ser nomenat Cap de l'Oficina de Personal de la Kriegsmarine, un càrrec que havia ocupat entre 1932 i 1934, i el 1937 va esdevenir Führer der Torpedoboote (Cap de Torpedineres), amb el Z1 Leberecht Maass com a vaixell insígnia, i va ser ascendit a Konteradmiral l'1 d'octubre de 1937. Mentre estava al comandament del departament de personal, no va fer res per fer complir les Lleis de Nuremberg sobre la raça a la Kriegsmarine. El novembre de 1938, Lütjens va ser un dels tres únics oficials de primera fila, inclòs Dönitz, que van protestar per escrit a Raeder, comandant en cap de la marina, contra els pogroms antijueus de la Kristallnacht.
El seu successor al Marinepersonalamt, Conrad Patzig, va descriure Lütjens com un oficial naval dedicat que va posar el seu servei a la nació per davant del partit governant. També el va descriure com un home difícil de conèixer. Auster, força prohibitiu, deia poc i, quan ho feia, limitava els seus comentaris a l'essencial. Patzig va dir d'ell "un dels oficials més capaços del servei, molt lògic i astut, incorruptible en les seves opinions i una personalitat atractiva quan el coneixies". Pocs ho van fer. La dedicació de Lütjens als seus principis d'oficial va fer que no es casés fins als 40 anys, adherint-se a un codi que un oficial només es casaria quan pogués mantenir una esposa.
Segona Guerra Mundial