A Place in the Sun és una pel·lícula estatunidenca dirigida per George Stevens, i estrenada el 1951. El guió és de Harry Brown i Michael Wilson, i els protagonistes són Montgomery Clift, Elizabeth Taylor i Shelley Winters; Entre els actors secundaris destaquen Anne Revere i Raymond Burr.Variety film review; July 18, 1951, p. 6.Harrison's Reports film review; July 21, 1951, p. 115.
Argument George Eastman, nebot pobre d'un magnat de la indústria és contractat pel seu oncle. Malgrat les normes estrictes de la fàbrica, té un embolic amb una obrera que queda embarassada d'ell. Al mateix temps, s'apassiona per una noia de la bona societat. El matrimoni amb ella li obriria definitivament les portes d'un altre món. Però hi ha el problema de la seva amant embarassada…
Repartiment miniatura|esquerra|Montgomery Clift a l'estrena de la pel·lícula Montgomery Clift: George Eastman Elizabeth Taylor: Angela Vicker Shelley Winters: Alice Tripp Anne Revere: Hannah Eastman Raymond Burr: Marlowe Keefe Brasselle: Earl Eastman Herbert Heyes: Charles Eastman Shepperd Strudwick: Anthony Vickers Frieda Inescort: Mme Vickers Kathryn Givney: Louise Eastman
Al voltant de la pel·lícula La novel·la de Theodore Dreiser, origen de la pel·lícula, es titula Una tragèdia americana. Els estudis van preferir un títol amb més encís, però l'amargor hi és present en tot cas. George Stevens amaga el seu fàstic pel somni americà darrere un cinema ultra-hollywoodià. Aquest classicisme aparent és un atac provocador contra Hollywood, que s'esforça a fer estètica la misèria, fins a enterrar-la. Aquí resideix el talent de George Stevens, amant de les paradoxes i espectacularment compromès. A Place in the Sun és un rèquiem estrident, a la vegada cridaner i esquinçat. Al final, les cordes dels violins es balancegen penjats, sacrificats per una societat falsament igualitària, condemnats per la seva presumpció de revolta social. El cineasta aconsegueix denunciar, discretament però eficaçment, les lligues antiavortament i la pena de mort. Els seus actors ho fan prou bé, sobretot Shelley Winters, dona martiritzada per falsos amics i que sembla repetir el seu futur paper a The Night of the Hunter.
Premis i nominacions Premis 1952: Oscar al millor director per George Stevens 1952: Oscar al millor muntatge per William Hornbeck 1952: Oscar a la millor banda sonora per Franz Waxman 1952: Oscar al millor guió adaptat per Michael Wilson i Harry Brown 1952: Oscar al millor vestuari per Edith Head 1952: Oscar a la millor fotografia per William C. Mellor 1952: Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
Nominacions 1951: Gran Premi (Festival de Cannes) per George Stevens 1952: Oscar a la millor pel·lícula per Alfred Freed 1952: Oscar al millor actor per Montgomery Clift 1952: Oscar a la millor actriu per Shelley Winters 1952: Globus d'Or al millor director per George Stevens 1952: Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Shelley Winters 1952: Globus d'Or a la millor fotografia per William C. Mellor Referències
Enllaços externs
Fitxa a Gloubik
Categoria:Pel·lícules dirigides per George Stevens Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1951 Categoria:Pel·lícules de drama romàntic de la dècada del 1950 Categoria:Pel·lícules guanyadores de l'Oscar al millor director Categoria:Pel·lícules guanyadores de l'Oscar al millor vestuari Categoria:Pel·lícules guanyadores de l'Oscar a la millor fotografia Categoria:Pel·lícules guanyadores de l'Oscar a la millor banda sonora Categoria:Pel·lícules sobre classe social