Eduard Ferrés i Puig (Vilassar de Mar, 1872Ferrés 1997, p. 21. - Barcelona, 1928) fou un arquitecte modernista i noucentista titulat per la Universitat de Barcelona el 31 de juliol de 1897. Premi d'Arquitectura de la Ciutat de Barcelona el 1915. Fou caricaturista de ¡Cu-Cut!, amb el pseudònim de «Feréstech». Té dedicada una avinguda a Vilassar de Mar i un carrer a Canet de Mar.
Biografia Neix a Vilassar de Mar el dia 20 d'agost de 1872 a ca la Duana,Bas 2003, p. 79 en el si d'una família naviliera. Fill d'Eduard Ferrés i Viada i d'Elvira Puig i Mir. Cursà els primers estudis al Col·legi Nàutic Mercantil de Vilassar de Mar regentat per la família Monjo. Estudià també al col·legi Valldemia de Mataró i el 1890 va assolir el grau de batxiller. Seguidament, ingressà a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i el 30 de juliol de 1897 va rebre el títol d'arquitecte. El 25 d'agost del mateix any l'ajuntament de Vilassar de Mar li encarregà el projecte d'ampliació del cementiri municipal que fou ajornat. El 26 d'abril de 1898 fou nomenat arquitecte municipal de Mataró. I el mateix any director de l'Escola d'Arts i Oficis de la mateixa ciutat, on impartirà classes de modelatge i construcció, també és nomenat cap dels bombers de la ciutat.
A la tardor de 1899 fa un viatge d'estudis a París, de dos mesos de duració, on visita les obres de l'Exposició Universal. El 1901 és nomenat arquitecte municipal de Premià de Mar i el 1902 també de Vilassar de Mar. Són d'aquests anys els esgrafiats de la casa de la vila de Vilassar de Mar, parcialment desapareguts, i la portalada del cementiri municipal.
El 1902 estableix relació amb el constructor Miró i Trepat, després «Construcciones y Pavimentos»; d'aquesta societat, ell en serà el director artístic i l'impulsor. I, a través d'aquesta empresa, serà l'introductor de l'ús del formigó armat a Catalunya. En aquesta època va construir, a Castellar de N'Hug i en col·laboració amb l'arquitecte Lluís Homs, el seu cunyat (casat amb Maria Ferrés i Puig), el xalet del Clot del Moro (1904). El xalet està situat al costat de la fàbrica Asland, on va realitzar diversos edificis industrials i residencials, inspirats en la Secessió de Viena i, en alguns casos, en l'arquitectura de Victor Horta, amb una interpretació molt personal. No s'ha de confondre aquest xalet amb el de les mines del Catllaràs, obra de Gaudí i situat a la mateixa zona (la Pobla de Lillet).
El 24 d'abril de 1904 es casà amb Pepita Puig i Riera, filla d'un important industrial tèxtil de Premià de Mar. La parella s'establí a Mataró (al carrer Lepant) i tingueren quatre fills: Elvira, Joan de Mata, Vicenç i Eduard. El viatge de noces els portà per França, Itàlia, Suïssa, Alemanya i Bèlgica. Posteriorment ell visitarà aquells països en solitari per negocis. miniatura|Projecte no realitzat per l'edifici del Reial Club de Regates de Barcelona A primers de 1905 el Reial Club de Regates de Barcelona li encarrega el projecte de la seva seu social al port de Barcelona, edifici que no es construirà per dificultats de finançament. El mateix any prendrà part en el concurs del projecte de la Gran Via de Madrid. L'any 1907 va a Brussel·les, amb Miró i Trepat, on contacta amb el promotor Marquet per a qui acabarà construint l'Hotel Palace de Madrid i l'Hotel Ritz de Barcelona després de llargues negociacions durant l'any 1910.
Per l'abril assisteix a la inauguració de la Gran Via de Madrid i s'entrevista amb Alfons XIII en la presentació que va fer del projecte al Palau Reial. De fet, amb el rei, ja es coneixien des de l'octubre de 1908 quan aquest visità Barcelona i donà suport al projecte del Reial Club de Regates. En aquella ocasió Ferrés s'embarcà amb la família reial per observar les obres del port i mostrar l'emplaçament del Club. Al novembre del mateix any tornaren a coincidir, aquesta vegada a Canet de Mar, d'on era arquitecte municipal i on el rei feu la inauguració de l'escorxador municipal.Ferrés 1997, p. 112
Durant tot l'any 1911 alterna la seva residència entre Madrid i Barcelona per tal de poder controlar les obres de l'Hotel Palace, que ja estaven en marxa. El 1912 fa el projecte per al Sevilla Palace Hotel i també rep la proposta de fer un gran hotel a Sant Petersburg que quedarà avortada per la Primera Guerra Mundial. L'agost del 1914 presenta el projecte de reforma de les cases que conformaran el Palau Maricel, palau de Sitges que construí conjuntament amb l'enginier Miquel Utrillo i Morlius que havia rebut l'encàrrec del milionari americà Charles Deering.Ferrés 1997, p. 110
L'any 1915 obté el Premi d'Arquitectura de la ciutat de Barcelona pel seu edifici de la gran ferreteria de Can Damians, al carrer Pelai. Edifici que posteriorment va ser ocupat pels magatzems El Siglo.Bas 1997, p. 74 Un altre edifici molt conegut a Barcelona, que ell va fer en aquells anys, va ser l'Hotel Ritz, inaugurat el 1919. Les gestions les va iniciar el 1917 quan estudià els interiors del Ritz de Madrid per tal d'aconseguir un estil uniforme.
A finals de 1919 va a Lisboa, on contacta amb Fauso de Figueiredo, que li encarrega diversos treballs. S'establirà en aquella ciutat i la seva família residirà durant l'estiu a Estoril, on projectarà el Gran Casino.
El 1922 és nomenat director general de les obres de l'Exposició Internacional de Barcelonaa del 1929. Hi dirigirà la construcció del palau de la Indústria a Montjuïc i organitzarà la Fira Internacional del Moble i la Decoració el 1923. Dimitirà d'aquest càrrec l'abril de l'any 1924.
Entre 1926 i 1928 projecta per a Mataró els grups de cases barates El Palau i Goya. Així igualment, a Madrid, la Cooperativa de Empleados del Estado, Provincia i Municipio li encarrega la construcció dels seus habitatges dels carrers Alcántara, Padilla, Fernádez de la Hoz, Viriato Lafuente, Cruz del Rayo i Manzanares. Inicia, també, l'ordenació de la Ciutat Universitària de Madrid.
El 23 de juny de 1928, mentre era a Madrid, va caure greument malalt d'una broncopneumònia. Ràpidament, se'l traslladà a Barcelona on morí, l'endemà, al seu domicili del carrer Pau Claris número 75.
Obres
Barcelona AnyNomUbicacióDescripcióEstatFoto1909Magatzem F. SangràC/ RossellóPrimera obra en formigó armat a Catalunya.Fitxa edifici Sangrà a l'arxiu històric del COAC?1911Carrocerías FarréC/ Aragó, 179Desaparegut1911Xalets Ferrer Vidal GüellC/ Muntaner,?1912Casa Joan MiróGran Via, 493 i 495Edifici de doble escala amb clara tendència noucentista tot i mantenir algun detall d'estils anteriors com les garlandes sobre les portes i la balconada del primer pis en traceria.Correcte140px|Casa Joan Miró1912Casa Ignasi CollGran Via, 461D'estil noucentista amb una façana canviant cada dos pisos creant un mostrari de solucions estilístiques: galeries simètriques o una central, balcons rodons o angulats, galeria porticada. Al costat de l'entrada manté un esgrafiat floral minimalista.Correcte140px|Gran Via, 4611912Casa Joana CollGran Via, 481 Casa de veïns d'estil noucentista on l'arquitecte realitzà una composició de façana atípica amb galeria a l'entresòl i primer pis i balcó porticat a la resta. La planta baixa ha estat totalment reformada.Correcte140px|Casa Joana Coll1913Casa Francesc Coll o casa AguadéFitxa Casa Aguadé a COACGran Via, 464Casa de veïns d'estil noucentista amb molts signes d'incipient art déco. La façana que ocupa tot un xamfrà de l'Eixample combina diverses formes i solucions com era costum en aquest autor, tot mantenint una sòbria simetria.Correcte140px|Casa Francesc Coll1913Tallers de la Unión de FotograbadoresCalàbria, 107-111Nau industrial d'un estil sobri, amb algun tret proper al déco. Ha estat reconvertit en un aparcament públic.Correcte140px|Tallers de la Unión de Fotograbadores1914Casa Lluís Ferrer VidalPg. de Gràcia, 114Casa de veïns amb un tractament diferenciat de la façana segons la planta. L'entresòl el va plantejar com una extensió dels aparadors de la planta baixa, el primer amb una galeria semicircular amb grans finestrals i la resta amb balcons balustrats.Molt bo140px|Casa Lluís Ferrer Vidal1914Torre MiróC/ Escoles Pies,?1914Casa Josep FarréPl. Letamendi, 36Casa de veïns. D'un discret noucentisme, encara conserva elements decoratius modernista. A diferència d'edificis anteriors, manté una estructura molt homogènia a la façana amb reduïda galeria a l'entresòl.Molt bo1914Xalet Luis SusaetaC/ St. Lluís de Sarrià?1915Magatzems DamiansC/ Pelai, 54Els magatzems Damians, posteriorment anomenats El Siglo, varen ser fets en col·laboració amb Lluís Homs i Ignasi Mas i Morell. Varen guanyar el premi de comerços al concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona. Els canvis de propietat els han transformat molt per a adaptar-los al comerç.Correcte140px|Magatzems Damians1915Xalet ArtigasC/ Muntaner, 529Desaparegut1916Clínica del Dr. RaventósC/Provença, 283Edifici d'estructura pròpia d'un equipament no residencial. En l'actualitat l'ocupa el col·legi "la Merced"Regular1918Hotel Palace Barcelona (antic Hotel Ritz)Gran Via, 668Edifici hoteler d'estil neoclàssic construït al lloc on s'ubicava el teatre Gran Via, obra de Joaquim Raspall.Molt bo140px|Antic Hotel Ritz1922Pg. de Gràcia, 9Casa de veïns.?1925Magatzems "Anglo Española de Electricidad"Gran Via, 525Edifici industrial que ocupava tot el xamfrà de la Gran Via amb el carrer d'Urgell. Va ser la seu de l'empresa Anglo a partir de la seva construcció i fins al seu enderrocament. L'empresa Anglo va ser creada el 1880 per un enginyer anglès resident a Barcelona anomenat George St. Noble, i va participar en l'electrificació de l'Exposició Universal de 1888 i de l'Hotel Internacional. Als anys 1960 va obtenir gran popularitat al comercialitzar electrodomèstics com ràdios i televisors. El 1974 va ser comprada per la japonesa Panasonic.Enderrocat el 1994COAC1926Casa Comtessa de BriasPg. de Gràcia, 89-91Ampliació d'una casa de veïns.Correcte140px|Casa Comtessa de Brias
Canet de Mar AnyNomUbicacióDescripcióEstatFoto1908Escorxador municipalActual seu de la policia local.Correcte1909Panteó BusquetsCementiri municipalDel més pur estil Sezession amb escultures d'Alfons Juyol.Molt bo140px|Panteó Busquets1909Passeig de la MisericòrdiaUrbanització.Correcte140px|Passeig de la Misericòrdia1910Vil·la FloraFitxa de Vil·la Flora a l'ajuntament de CanetRiera Gavarra, s.n.Casa d'estiueig encàrrec de Ramiro Busquets, un terratinent i industrial. L'obra és d'estil modernista elegant i amb gran cura pels detalls, com els esgrafiats interiors i la forja de les baranes.Molt bo140px|Vil·la Flora1910Sis fonts i glorieta.Pla de les fonts.Sis sortides d'aigua de la mina Busquets i una glorieta. Formaven part de l'horta de la família Busquets. Actualment es troben en diversos espais públics, ja que en urbanitzar el sector es van respectar i integrar en la nova trama de carrers.Correcte1911Can AlsinaRiera Buscarons cantonada C/ AbellExcel·lent mansió entre mitgeres al cor de la vila de Canet tractada amb un aire general modernista però amb força detalls d'un noucentisme ja molt evolucionat com els esgrafiats o les baranes de forja.Molt bo140px|Can Alsina1911Fàbrica Busquets??
Castellar de n'Hug AnyNomUbicacióDescripcióEstatFoto1904Xalet del Clot del MoroEl Clot del MoroXalet del director de la fàbrica Asland.En runes.140px|Xalet del Clot del Moro
Lisboa AnyNomUbicacióDescripcióEstatFoto1920Gran Hotel Rua Araujo?1920Gran Hotel de Lisboa?
Madrid