Neso, també conegut com a Neptú XIII (designació provisional S/2002 N 4), és el satèl·lit irregular més exterior de Neptú. Va ser descobert per Matthew J. Holman, Brett J. Gladman, et al. el 14 d'agost del 2002, tot i que va passar desaparcebut fins al 2003.IAU Circular 8213M. Holman, JJ Kavelaars, B. Gladman, T. Grav, W. Fraser, D. Milisavljevic, P. Nicholson, J. Burns, V. Carruba, J.-M. Petit, P. Rousselot, O. Mousis, B. Marsden, R. Jacobson; Discovery of five irregular moons of Neptune, Nature, 430 (2004), p. 865-867. Final preprint(pdf)
miniatura|esquerra|Satèl·lits irregulars de Neptú.
Neso orbita Neptú en una distància de més de 48 Gm, convertint-lo en el satèl·lit més distant de qualsevol planeta. Segueix una òrbita molt inclinada i molt excèntrica, tal com s'il·lustra en el diagrama. Els satèl·lits sobre l'eix horitzontal són prògrads, i els de sota retrògrads. Els segments grocs s'estenen del pericentre a l'apocentre, mostrant l'excentricitat.
Neso té uns 60 quilòmetres de diàmetre, i assumint una densitat mitjana d'1,5 g/cm³Physical parameters from JPL la seva massa s'estima en 1.6 kg.
Donada la similaritat entre els paràmetres orbitals de Neso i Psàmate, es suggerí que ambdós satèl·lits podrien tenir un origen comú en una lluna més gran.S. Sheppard, D. Jewitt i J. Kleyna A Survey for "Normal" Irregular Satellites Around Neptune: Limits to Completeness, The Astronomical Journal, 132 (2006), p. 171–176. Preprint.
Neso s'anomenà en honor de Neso, una de les Nereides de la mitologia grega.
Referències
Efemèrides de la UAI Paràmetres orbitals de JPL
Enllaços externs Matthew Holman's Neptune's page David Jewitt's pages Scott Sheppard's pages Neso en la ficció
Categoria:Satèl·lits de Neptú Categoria:Satèl·lits irregulars