Los Amaya és el nom d'un duo musical format a finals dels anys 60 pels germans José Amaya (la Corunya, 1950) i Delfín Amaya (Oviedo, 1952 - Barcelona, agost de 2026) a Barcelona, on residien des de petits. Van ser un dels principals exponents de la rumba catalana.
Biografia Familiars de la bailaora Carmen Amaya, esta parella de germans d'ètnia gitana va instal·lar-se amb la seua família a Barcelona essent molt joves. Des de xiquets que tocaven la guitarra i cantaven a les festes gitanes. Els seus primers passos al món de l'espectacle els donaren de mans del guitarrista de Carmen Amaya, Andrés Batista, i el 1969 debutaren discogràficament amb un repertori variat de cançons aflamencades com ara Los Campanilleros, però sobretot versions rumberes del tema de la pel·lícula El bo, el lleig i el dolent, Zapatero remendón, Pena, tristeza y dolor o Bailadores.
Troben la fama a començaments de 1971 amb la seua versió del clàssic llatinoamericà Caramelos, que esdevé un gran èxit. També en esta època enregistren altres cançons com El jala-jala o ¡Qué mala suerte la mía!
El 1978 coneixen Tony Ronald, qui seria una figura clau en el desenvolupament posterior de la seua carrera, qui els contracta pel seu segell discogràfic. Amb ell de productor arriben a la seua època daurada, quan enregistraren per a RCA temes tan exitosos com La inyección. A partir d'eixe moment, amb Vete (el seu principal èxit fins ara), Amor amor, Decirle a ella que vuelva... i sempre sota la batuta de Ronald, el grup es torna més orientat cap a les balades i les cançons sentimentals alhora que la instrumentació s'enriqueix. En estos temps treballen amb músics tan il·lustres com Max Sunyer o Carles Benavent.
Després d'esta època daurada enregistren molts discos per a diferents segells amb una falta d'orientació bastant palpable, sovint enregistrant material d'altres compositors d'una qualitat molt inferior a la de les seues creacions. Esta època inclou una breu tornada a la popularitat amb la seua aparició a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 a Barcelona, on van actuar al costat de Peret i Los Manolos.
El 2013 van publicar Vuelven... Los Amaya, un treball en què van tornar a enregistrar alguns dels seus èxits amb la participació d'artistes com Bebe, Macaco, Marlango i Muchachito Bombo Infierno.
Delfín Amaya va morir a Barcelona l'agost de 2026, als 74 anys. La seva mort va posar fi a una trajectòria conjunta de més de cinc dècades en què els germans Amaya havien esdevingut un dels noms de referència de la rumba catalana.
Discografia en CD Todas sus grabaciones en Discos Regal y Odeón (1969-1976) (Blanco y Negro, 2001). Sus primeros LP's en Discos RCA (1977-1979) (Blanco y Negro, 2001). Marylin (CBS-Sony). Perdoname, mujer (Divucsa, 1995). El platanito (Divucsa, 1997). En directo (Picap, 2000). Únicos (Picap, 2003). Vuelven... Los Amaya (Universal, 2013).
Àlbum d'homenatge Bailen mi rumbita - Tributo a Los Amaya (El Diablo, 2005). El juny de 2005 es publicà un disc d'homenatge a Los Amaya, amb participants de l'alçada del dominicà Luis Miguel del Amargue.
Referències
Enllaços externs Disc d'homenatge als Amaya
Categoria:Grups de música barcelonins en castellà Categoria:Grups de rumba catalana Categoria:Grups de música gitanos Categoria:Duos musicals Categoria:Duos de germans