Prehistòria (llatí, præ = 'abans', grec, ιστορία = 'història') es fa servir per a descriure el període anterior a la història escrita.
Paul Tournal va encunyar el terme Pré-historique quan parlava de les troballes que havia fet a les coves d'Occitània. Es va popularitzar en francès a la dècada del 1830 per descriure el temps anterior a l'escriptura, i es va introduir-se en l'anglès per Daniel Wilson el 1851 en un llibre sobre la prehistoria d'Escòcia. Fins ara, els textos escrits més vells es van trobar a la zona del Pròxim Orient, Mesopotàmia, en unes tauletes d'argila amb escriptura cuneïforme, i més endavant a Egipte.
miniatura|esquerra|Stonehenge, Anglaterra, erigit per gent neolítica fa 4.500-4.000 anys. L'arqueologia és sovint un camp important quan es tracta d'entendre la prehistòria La prehistòria es pot fer retrocedir fins al començament de l'Univers mateix, encara que el terme és més utilitzat per a descriure períodes de quan ja hi havia vida a la Terra; els dinosaures poden descriure's com a animals prehistòrics i els humans de les cavernes com a gent prehistòrica. Normalment el context determina el període temporal geològic o prehistòric que s'utilitza, p. e. «simi miocè prehistòric», pels volts de 2,3 - 5,5 milions d'anys enrere, o «Homo sapiens del Paleolític mitjà», 200.000 - 30.000 anys enrere.
Perquè, per definició, no hi ha registres escrits coneguts dels temps prehistòrics; la informació que coneixem sobre aquest període s'extreu dels camps de la paleontologia, biologia, palinologia, geologia, arqueoastronomia, antropologia, arqueologia i d'altres ciències naturals i socials. En societats en què la introducció de l'escriptura és relativament recent, les històries orals, coneixement del passat que ha passat de generació en generació, conté registres dels temps «prehistòrics».
El terme va esdevenir menys estrictament definit al mentre la frontera entre història (interpretació dels registres escrits i orals) i altres disciplines es feu menys rígida. Evidentment avui en dia la majoria d'historiadors es basen en proves de moltes àrees i ells mateixos no necessàriament es restringeixen en el període històric i en fonts codificades de comunicació escrites, orals o altres simbologies; a més a més, el terme «història» és utilitzat cada cop més en lloc de «prehistòria» (p. e. història de la Terra, història de l'Univers). Tanmateix, la distinció es manté en molts textos acadèmics, particularment en les ciències socials. Els principals investigadors de la prehistòria humana són arqueòlegs prehistòrics i antropòlegs físics que utilitzen l'excavació, l'examen geogràfic i l'anàlisi científica per a revelar i interpretar la natura i comportament de la gent prehistòrica.
La prehistòria humana difereix de la història no sols en termes de cronologia sinó en la forma en què tracta les activitats de cultures arqueològiques més que de nacions amb noms o individus. Restringit a restes materials més que a registres escrits (i evidentment només aquelles restes que han sobreviscut), la prehistòria és anònima. Per això, els termes de referència utilitzats pels prehistoriadors com Neandertal o edat de ferro són etiquetes modernes i arbitràries, la definició precisa de les quals és sovint subjecta a discussió i argumentació.
La data que marca la fi de la prehistòria, que és la data en què els registres històrics escrits foren un recurs acadèmic útil, varia de regió a regió. A Egipte s'accepta generalment que la prehistòria acaba pels volts del 3200 aC mentre a Nova Guinea la fi de l'era prehistòrica es fixa molt més recentment, el 1900.
Prehistòria, història i arqueologia
Períodes Vegeu també la taula dels temps geològics. La prehistòria és l'estudi de la vida dels éssers humans des dels inicis fins a la invenció de l'escriptura. En canvi, la història comença quan s'escriu el primer document que es coneix, datat de poc abans del 3000 aC a Mesopotàmia.
Aquest període és molt extens i tradicionalment es divideix en tres períodes desiguals: Edat de pedra: subdividit al seu torn en dos períodes: Paleolític (de 2000000 aC fins al 6000 aC) Neolític (del 6000 aC fins al 3000 aC) Edat del bronze Edat del ferro
Alguns autors consideren que l'edat del bronze i la del ferro formen part de la història i no de la prehistòria. Cal destacar que durant la prehistòria tenim diferents períodes, com hem vist en els paràgrafs anteriors; un esdeveniment clau en la història de la humanitat va ser l'aparició dels homínids. Segons les investigacions, els primers homínids procedeixen de la zona de l'Àfrica central: un escalfament del clima feu que molts arbres de la zona desapareguessin i els primats es veiessin obligats a adaptar-se a una nova forma de vida sense poder-se desplaçar pels arbres; els primats es veuen obligats a desplaçar-se per terra i això provoca que passin de caminar a quatre potes a ser bípedes. Aquestes transformacions físiques, produïdes durant milions d'anys, fan que els homínids (primats que caminen sobre dues potes) desenvolupin extremitats més petites i la columna vertebral sigui més recta, originant així un creixement del cervell, una disminució de la llargada dels braços i dels dits tant dels peus com de les mans. D'aquesta manera tindran una aparença més semblant a un homo que no pas a un primat. La seva intel·ligència també es desenvolupa: així, podem parlar de diferents estadis dHomo, com per exemple Homo erectus, Homo neardenthalensis, Homo sapiens…
Edat de pedra
miniatura|400px|Mapa de les primeres migracions humanes, extrapolades segons la genètica de poblacions i l'ADN mitocondrial. Xifres expressades en mil·lennis abans de la nostra era: L'edat de pedraC. J. Thomsen exposà el 1836 el sistema de les Tres Edats per classificar els materials prehistòrics: edat de pedra, edat del bronze i edat del ferro. és el període de la prehistòria durant el qual els éssers humans creaven eines de pedra a causa de la manca d'una tecnologia més avançada: empraven pedra per a fabricar eines i armes, tant de tall com de percussió. Tanmateix, aquesta és una circumstància necessària, però insuficient per a la definició d'aquest període, ja que hi van tenir lloc fenòmens fonamentals per al que seria el món actual: l'evolució humana, les grans adquisicions tecnològiques, com van ser el foc, l'ús d'estris, habitatge i roba, entre d'altres. L'evolució social, els canvis climàtics, la diàspora de l'ésser humà arreu del món des del seu bressol africà i la revolució econòmica, passant d'un sistema recol·lector caçador a un sistema parcialment productor (entre altres coses). miniatura|100 px|esquerra|Eina de pedra tallada El període que abasta aquesta edat és ambigu, disputat i variable segons la zona en qüestió. Tanmateix, en general, es creu que aquest període començà a l'Àfrica fa 2,5 milions d'anys, quan els primers homínids del gènere Homo van tallar la pedra (per a alguns l'iniciador fou Homo habilis). Aquest període va precedir el Calcolític o edat del coure i, sobretot, l'edat del bronze, durant la qual les eines d'aquest aliatge esdevingueren comunes, transició que va ocórrer entre el 6000 i el 2500 aC.
En l'edat de pedra cal distingir dues èpoques importants: el Paleolític (que significa 'pedra antiga') i el Neolític ('pedra nova'). Recentment se'n fa una divisió més precisa: Paleolític, Mesolític ('pedra intermèdia') i Neolític.
Paleolític
El Paleolític, conegut també com a antiga edat de pedra, abraça un període molt llarg que s'estén fins al 9000 aC aproximadament, i es desenvolupa en el període geològic anomenat Plistocè. miniatura|Evolució humana És el període que considera el naixement del primer Homo, fa més de sis milions i mig d'anys, a l'Àfrica subsahariana. Inclou pràcticament tots els grans passos de l'evolució humana, així com importants avenços culturals, dels quals amb prou feines es coneixen els referents en uns pocs vestigis conservats de pedra i os. Per filar feien servir el fus.
Socialment, el Paleolític és l'època dels caçadors i recol·lectors de fruites, tiges i canyes, dels éssers humans nòmades i de l'ús d'eines fetes amb pedra i ossos. Els humans del Paleolític també van començar a donar explicacions màgiques a algunes coses que els passaven: temes com la vida i la mort van començar a ser explicats pels bruixots de les tribus amb rituals.
Se'n sol dividir en tres períodes: Paleolític inferior, Paleolític mitjà, Paleolític superior. La definició i durada varia segons la zona geogràfica.
Mesolític
El Mesolític, o edat mitjana de la pedra, és el període al final del Paleolític superior, com a transició entre aquesta època i el Neolític, i es data d'aproximadament al 9000 aC fins al 6000 aC: es desenvolupa en el període geològic anomenat Holocè. Pràcticament abasta ja l'època postglacial, en què canvia el clima i es modifiquen les formes de viure i, per tant, l'utillatge. És durant aquest període que sorgeixen els grans boscos (a causa de la modificació climàtica) i s'extingeixen els grans animals com l'elefant llanut, el rinoceront llanut i els ossos de les cavernes. El ren emigra. En canvi, animals com el cérvol, el maguri, el sarrió, la cabra salvatge, el senglar i el cabirol augmenten molt de nombre i són les peces de cacera principal; en aquest període es desenvolupa la pesca i els pobles primitius comencen a tornar-se seminòmades; es millora el sistema de recol·lecció. Actualment es diferencia entre epipaleolític (en què les cultures mantenen un estil de vida propi del Paleolític, sense canvis substancials, com per exemple l'azilià), del Mesolític (en què les cultures mostren una tendència a evolucionar cap al sedentarisme i altres trets propis del Neolític, com el tardenoisià).
Durant la transició entre el Paleolític superior i l'Epipaleolític es produeix un important canvi conceptual. Les eines lítiques més antigues s'obtenen en processos operatius especialitzats, amb l'objectiu d'obtenir micròlits laminars. A inicis de l'Epipaleolític, en canvi, el mètode no es destinà a obtenir fulletes, sinó fulles per a micròlits geomètrics: apareix la tècnica del microburí i les primeres puntes de sageta amb retocs plans que les cobreixen (en el Mesolític sorgeix la invenció de l'arc).
Neolític
El Neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és l'últim període del Paleolític, en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris.
Fa poc més de 10.000 anys esclatà un seguit d'innovacions a la zona de l'Orient Pròxim que foren tan notables que varen donar lloc al que s'ha anomenat la Revolució del Neolític. Més concretament en els territoris anomenats Creixent Fèrtil, que comprèn: Mesopotàmia (actualment, Iraq) i Canaan (actualment, Palestina) i que també inclou la vall del Nil (Egipte), Líban, el nord de Síria i el sud-est d'Anatòlia (Turquia).
Els pobladors de l'Orient Pròxim foren els primers a domesticar animals (ramaderia), així com a cultivar plantes (agricultura). L'evidència més antiga de treballs agrícoles s'ha trobat al jaciment de Tell Abu Hureyra (Síria), fa 11.000 anys; mentre que al jaciment de Zawi Chemi Shanidar (Iraq) s'han localitzat les restes dels primers animals domèstics, fa vora 10.500 anys.
miniatura|400px|center|El Creixent Fèrtil
Des del Creixent Fèrtil, el Neolític s'expandí per Àsia (cap a l'Índia i Xina), Àfrica (en especial a Egipte) i per Europa a través del Mediterrani: afectà totes les regions habitades.
S'inventen nous utensilis: molt variats, però fonamentalment s'originà la ceràmica i la filatura. La ceràmica apareix força avançat el Neolític: dona lloc al període anomenat «preceràmic». Les primeres restes ceràmiques conegudes daten del 6750 aC i foren trobades al jaciment de Kalat Jarmo (Kurdistan), així com les trobades a Tepe Guram i Tepe Serdam (Iraq), datades del 6500 aC.