Juan Negrín López (Las Palmas de Gran Canaria, 3 de febrer de 1892 - París, 12 de novembre de 1956) fou un metge fisiòleg i polític canari i president del govern espanyol de la Segona República (1937-1945), ja a l'exili.
El cas de Negrín és atípic en la política espanyola. S'hi va incorporar tardanament després de llaurar-se una carrera d'investigador com a metge i professor de fisiologia, i dirigir una clínica privada a Madrid. Es va afiliar al PSOE l'any 1929 i va abandonar les seves activitats investigadores. A més, parlava diversos idiomes, cosa inhabitual a la classe política espanyola.
President del govern de la República des de 1937 fins a 1939, Juan Negrín va ser un dels personatges més controvertits de la Guerra Civil espanyola. "La figura de Negrín va ser objecte de debat aferrissat en el seu temps, després en la postguerra i, finalment, la controvèrsia va arribar a la historiografia. Demonitzat o enaltit, Negrín ha estat considerat tant un fidel servidor comunista de l'URSS, com el polític més lleial a la causa republicana per la seva fe en el triomf final, o ha estat definit com una espècie de vident que va saber predir la inexorabilitat de la Segona Guerra Mundial, motiu pel qual la seva política de resistència a ultrança ("resistir és vèncer") hauria desembocat en la victòria de la República, en cas que la guerra espanyola hagués durat cinc mesos més". Segons l'historiador Stanley G. Payne, després de la fi de la guerra no hi havia personatge més odiat. El PSOE, controlat per Indalecio Prieto, decidí la seva expulsió del partit el 1946, acusant-lo de subordinació al Partit Comunista d'Espanya i a la Unió Soviètica.«El PSOE rectifica 63 años después» en: El País. Publicat el 24/10/2009.
La figura de Juan Negrín ha estat reivindicada els últims temps per estudis com els de Santiago Álvarez, Manuel Tuñón de Lara, Juan Marichal, Ángel Viñas o Enrique Moradiellos, afirmant que es tracta d'un dels estadistes canaris més grans i més preparats en l'Espanya del .Enrique Moradiellos: Negrín. Biografía de la persona mas difamada del siglo XX. Barcelona. Peninsula, 2006, . Consultat el 25/4/2010 Manuel Tuñón de Lara: Juan Negrín López, el hombre necesario, 1996, Consejería de Educación, Cultura y Deportes del Gobierno de Canarias. Consultat el 25/4/2010 Altres autors, en canvi, com l'anarquista Francisco Olaya Morales o el revisionista Pío Moa, han expressat la seva disconformitat vers les gestions i decisions elaborades per Negrín,El_expolio_de_la_República. De Negrín al Partido Socialista, con escala en Moscú: el robo del oro español y los bienes particulares (2004). Barcelona, Belacqua. mantenient les acusacions que se li han fet tradicionalment.
Vida personal, família i primers estudis Fill primogènit de Juan Negrín Cabrera, pròsper home de negocis canari, molt ben relacionat comercialment amb Europa, i de Dolores López Marrero, natural de San Mateo,Es conserva la casa materna, on la família del futur polític estiuejaria amb freqüència, i que hi ha el projecte de convertir en un memorial. La seva família era molt conservadora i de creences catòliques molt sinceres. El seu germà va ser sacerdot claretià i la seva germana va fer els vots seglars. La seva mare acabaria instal·lant-se a Lorda després de la guerra.Diari El País: Negrín=Ciencia + Democracia. Publicat el 12/11/2006
Negrín va estudiar les primeres lletres a la seva ciutat natal, al col·legi privat “La Soledad”, i va obtenir les màximes qualificacions al batxillerat, a l'edat de 14 anys. El 1906 el seu pare el va enviar a estudiar medicina a Alemanya. Va començar la carrera als quinze anys, primer a la Universitat de Kiel (1907) i després a la de Leipzig (1908), vinculant-se al seu ja cèlebre Institut de Fisiologia i a la prestigiosa figura d'Ewald Hering. El 21 d'agost de 1912, a vint anys, va obtenir el grau de Doctor, amb una tesi sobre el tema Zur Frage nach der Genese der Piqûre-glycosurie.Publicada en el Pflügers Archiv für gesamte Physiologie des Menschen und der Tiere núm. 145, 1912, 314 ss. A més de donar a impremta durant els dos anys següents diversos treballs de recerca sobre Fisiologia, publicats en revistes alemanyes, alguns amb el seu mestre E. T. von Brücke, va treballar com a assistent numerari a la mateixa Universitat. Amb la mobilització dels seus superiors durant la Primera Guerra Mundial, va assumir noves responsabilitats docents, encara que no va arribar a acceptar el càrrec de "Privat-Dozent" que li van oferir: preferí tornar a Espanya.J. Corbella, “La relació de Juan Negrín amb l'Institut de Fisiologia de Barcelona”, Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, 22, 2007, 99-100, en A Alemanya va cursar també la carrera de Químiques gairebé sencera, i va aprendre anglès, alemany i francès, traduint, del francès a l'alemany, L'Anaphylaxie de Charles Richet. Poc després dominava també l'italià i el rus, i més endavant arribaria a conèixer deu llengües, cas força insòlit.
El 21 de juliol de 1914 va contreure matrimoni amb María Mijailova Fidelman, pertanyent a una acomodada família russa natural d'Ekaterimburg, que estudiava també a Leipzig. Dels cinc fills que va tenir el matrimoni van morir les dues nenes petites. Amb el temps, aquestes desgràcies motivarien el distanciament del matrimoni i l'entrada en la vida de Negrín de Feliciana López de Dom Pablo, una de les seves assistentes, que es convertiria en la seva companya.Resumen de la biografía por E. Moradiellos, 2006
Els fills mascles supervivents, Juan, Rómulo i Miguel Negrín Fidelman, no tornaren de l'exili, durant el qual sovint usaren Mijailov com a segon cognom.Diario El Mundo: Don Juan Negrín El gran, Juan o “Jr.” (Leipzig, novembre de 1914),Com s curiosidad, Juan fill va jugar en el Reial Madrid en les temporades 1934-35 i 1935-36 fou neurocirurgià que exercí a Nova York,Cf. “Médicos españoles en el exilio” va estar casat amb l'actriu Rosita Díaz Gimeno, i va representar els germans en les reclamacions a l'Estat espanyol per la confiscació de tots els béns del seu avi patern, resoltes el 1995.Cf. el Real Decreto de 1995 Rómulo (Madrid, 8 de maig de 1917) va ser aviador durant la Guerra Civil, va estudiar Enginyeria a Nova York i més tard es va assentar a Jalisco (Mèxic), fins a la seva defunció en 2004; els seus fills Juan Román i Carmen, del seu matrimoni amb la nord-americana Jeanne Fetter, per causa de la greu malaltia d'aquesta van ser educats durant 10 anys a París pel seu avi patern, fins que aquest va morir. http://www.laprovincia.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008072700_15_166902__Cultura-anonimo-ciudadano-Juan La Provincia. Diario de Las Palmas: El anónimo ciudadano Negrín. Publicado el 27/7/2008 El tercer fill de Negrín, Miguel, residí a Nova Jersey, on va morir l'any 2013.
Carrera acadèmica a Espanya Pels problemes derivats de la guerra europea, torna a Espanya a l'octubre de 1915, i amb data 22 de febrer de 1916, des de Las Palmas de Gran Canaria, sol·licita a la Junta per a l'Ampliació d'Estudis una beca per continuar els seus estudis a diversos centres de recerca nord-americans de Nova York i Harvard, raó per la qual és promogut per Santiago Ramón y Cajal perquè dirigís un nou Laboratori de Fisiologia General a Madrid, que per falta d'espai a l'Institut Nacional de Ciències, se situa en els soterranis de la Residència d'Estudiants, cosa que accepta.E. Garcia Camarero: Negrín, Ciencia y Exilio. Biblioteca digital del Ateneo de Madrid
El 1919, després d'un examen de revàlida que supera amb Excel·lent i Premi Extraordinari, li va ser convalidat el seu títol alemany de Llicenciat de Medicina i Cirurgia. A l'any següent realitza els cursos de doctorat i presenta una nova tesi: El tono vascular y el mecanismo de la acción vasotónica del esplácnico, qualificada d'Excel·lent; en ella, la seva teoria sobre les "substàncies receptives" es demostraria precisa, i anticipada en unes desenes d'anys. El 1922, després de la mort del professor José Gómez Ocaña el 1919, opositó a càtedra de Fisiologia de la Universitat Central de Madrid, que va obtenir per unanimitat. Des d'aquest lloc organitza un Laboratori de Pràctiques en la facultat de Medicina, mentre el de la Residència d'Estudiants ho enfoca cap a la recerca. La seva labor acadèmica i gestora a partir de 1923, quan és nomenat secretari de la Facultat, és àmplia i eficaç:
Però, sobretot, Negrín s'ocupa de crear una escola de Fisiologia de renom mundial. Va ser mestre, entre d'altres, dels més tard professors Severo Ochoa (guardonat amb el premi Nobel de Fisiologia i Medicina), José María García-Valdecasas i Francisco Grande Covián, que van poder beneficiar-se també de la impressionant biblioteca de Fisiologia que Negrín s'havia emportat d'Alemanya i es va dedicar a completar. Malgrat els seus coneixements, i segons testimoniatge d'alumnes com el mateix Severo Ochoa, "explicava malament" i "suspenia molt".Perez Peña (2005: 182-3).
Severo Ochoa en el programa Semblanzas (TVE, 1991) diu: "molt aviat em vaig sentir atret per la universalitat dels ensenyaments del professor Juan Negrín. Un magnífic professor, en aquells temps, que portava a l'Espanya transpirinenca una visió del que hi havia més enllà dels Pirineus: la ciència europea. Perquè ell s'havia format a Alemanya."
Després d'uns anys molt fecunds de docència i recerca científica de primera qualitat, va deixar la seva carrera per entrar en la política, encara que, segons va recordar F. García Valdecasas en ocasió del seu centenari: "avui dia multitud de científics destacats en tot en món (no puc entrar, com volgués, a parlar extensament d'ells) enllacen el seu llinatge vocacional amb el deixant deixat per Juan Negrín".["El Profesor Juan Negrín", 1996 http://www.raco.cat/index.php/Gimbernat/article/view/45096/54389], amb detalls sobre la seva obra científica i els seus deixebles Un dels hospitals més importants de les Illes Canàries, situat en Las Palmas de Gran Canaria, porta en honor seu (Hospital Dr. Negrín).
Carrera política en la Segona República Va ingressar al Partit Socialista Obrer Espanyol l'any 1929 de la mà d'Indalecio Prieto durant la dictadura de Primo de Rivera, i en les eleccions generals espanyoles de 1931 va obtenir l'acta de diputat per Las Palmas, que va mantenir fins a la seva excedència el 1934. Negrín no sentia gran interès per les teories marxistes. Mai va mantenir relacions amb els sindicats i pertanyia a l'ala "prietista" del partit. Professava un socialisme moderat i estava convençut de la necessitat d'implantar una educació laica a Espanya per fer progressar al país.
Durant el bienni social-azañista, només va exercir dos càrrecs parlamentaris: vocal suplent del Tribunal de Responsabilitats (7 de juliol de 1931) i vocal del Tribunal de Responsabilitats pel procés de Jaca (25 de juliol de 1933). També va ser membre de la Comissió Directiva del Grup Parlamentari Socialista i el va representar en les comissions parlamentàries d'Estat, de Pressupostos i d'Hisenda.Moradiellos (2006: 117-34).
El 4 de gener de 1934, en virtut de la Llei d'Incompatibilitats, va sol·licitar la seva excedència com a catedràtic, i se li van concedir dos terços del seu salari. No obstant això, pocs dies després, el 10 de gener, el ministre d'Instrucció Pública, Marcel·lí Domingo i Sanjuan, el va autoritzar a continuar amb la seva funció docent.
Després de la Revolució de 1934, va ser investigat per la seva presumpta participació en aquesta, i finalment la causa se sobreseí. De tal manera va seguir exercint com a vicepresident del grup parlamentari socialista, amb funcions de president, a causa de l'empresonament de Largo Caballero per la seva participació en el fallit intent colpista.Moradiellos (2006: 144-5)
Guerra Civil
Ministre d'Hisenda al govern de Largo Caballero (setembre 1936-maig 1937)
Negrín va ser nomenat ministre d'Hisenda al primer govern de Largo Caballero, creat el 4 de setembre de 1936, en representació del PSOE i com a membre de l'ala prietista.