miniatura|Imatge d'una cursa de Ral·li miniatura|Imatge d'una cursa de Kàrting. Lautomobilisme és un terme que es refereix a la utilització l'automòbil en competicions esportives en què els pilots competeixen segons les normes establertes pels reglaments dels diferents tipus de fórmules i categories en circuits, en carreteres o pistes.
L'automobilisme és un dels esports més populars del món i algunes competicions, com per exemple la Fórmula 1 a Europa o la NASCAR als Estats Units, tenen més seguidors que molts altres esports. La quantitat de persones involucrades en el desenvolupament d'aquest esport és molt elevat. A més dels esportistes hi participen activament empreses, fabricants, enginyers i patrocinadors. Les millores en les diverses tecnologies emprades en motors, aerodinàmica, suspensió i pneumàtics, a més de millorar els automòbils de les curses són utilitzades posteriorment en el món de la indústria de l'automoció.
La Federació Internacional de l'Automòbil (FIA) és l'associació encarregada d'organitzar i dirigir l'automobilisme mundial.
Història Inicis miniatura|El comte Zborowski a Brooklands
Les curses d'automòbils començaren tot just després que es construïssin els primers cotxes de benzina. L'automobilisme va néixer a França. La primera competició mai organitzada fou disputada el 28 d'abril de 1887. Fou organitzada per l'editor cap de la publicació parisenca Le Vélocipède Monsieur Fossier, i consistí en una cursa de 2 quilòmetres entre el pont de Neuilly i Bois de Boulogne. Fou guanyada per Georges Bouton, en un cotxe que havia construït amb Albert, Comte de Dion, però com fou l'únic competidor que aparegué es fa difícil d'anomenar-la cursa. El 22 de juliol de 1894 fou organitzada per la revista, també parisenca, Le Petit Journal la primera cursa vertadera entre París i Rouen. El Comte de Dion fou el primer a arribar a Rouen amb el seu cotxe de vapor, però Panhard i Levassor fou declarat vencedor.
El 1895, un any més tard, es va celebrar la primera cursa real de la història que va fer el recorregut París - Bordeus - París. El primer a la línia d'arribada fou Émile Levassor però fou desqualificat perquè el seu cotxe no tenia els quatre seients requerits. El març de 1897 es disputà a Niça la setmana de la velocitat amb diversos tipus de curses, entre elles la primera pujada a un cim (Niça - La Turbie) i la primera cursa d'arrencada o sprint.
Als Estats Units la primera cursa es disputà a Evanston (Illinois) el 28 de novembre de 1895 sobre un recorregut de 87,48 km, que fou guanyada per Frank Duryea en 10 hores i 23 minuts.
A Catalunya l'automobilisme esportiu neix l'any 1906 quan es creà lAutomòbil Club de Barcelona, que el 1910 esdevingué Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC). En foren fundadors Enric Cera, Josep Suitas, Joan Ponsa, Joan Reynes, Josep Bertrand, Marcel·lí Jorba i el dibuixant i pintor Ramon Casas. La primera competició fou la Copa Catalunya (1908), organitzada pel RACC en el circuit Sitges-Vallmoll-Vilafranca. Del 1916 al 1920 es disputà la Volta a Catalunya.
Durant aquesta primera època es van estendre i popularitzar les curses sobre carreteres i entre ciutats. No seria fins als primers anys del que es van començar a disputar curses en circuits tancats. El circuit més antic del món és el Milwaukee Mile a West Allis, a l'estat de Wisconsin als Estats Units on s'han celebrat curses des de 1903. No fou expressament construït per albergar curses de motor, sinó com hipodrom. Tenia un recorregut d'una milla, al voltant d'1,6 quilòmetres.
Entre 1903 i 1914, es construiria un altre circuit a l'illa de Brunots, just al sud de Pittsburgh i al costat del riu Ohio. En aquest circuit, Louis Chevrolet guanyaria un campionat del món d'AAA l'any 1905 i el 1916 l'Universal Films Trophy entre altres trofeus. El 10 de setembre de 1907, Rex Reinersten patiria un accident que li provocaria ferides mortals. Brooklands a Surrey (Anglaterra), va ser el primer circuit construït amb el propósit d'albergar curses de cotxes. Es tractava d'una pista de formigó de 4 quilòmetres i 430 metres (no arribaria a les 3 milles) amb revolts d'alta velocitat. Brooklands va ser també un centre de la indústria de l'aviació, amb Vickers establint una fàbrica i aeròdrom durant la primera Guerra Mundial. El circuit de curses es va tancar el 1939 i es reconvertia en un centre de producció d'avions de l'insdústria de guerra. Els danys causats a la pista durant la Segona Guerra Mundial suposarien que la pista no es tornaria a reobrir mai més. La competició automobilística aniria a poc a poc estenent-se a altres parts de l'Regne Unit. A l'Índia, es va celebrar el 1905 la Motor Union of Western India, que suposava la primera cursa en el continent asiàtic. Es va córrer de Delhi a Mumbai, amb una distància de 810 milles (vora els 1300 quilòmetres) en un intent d'exposar a l'Índia l'automòbil i provar la seva conveniència per a l'ús diari.
El 1906 nasqué la Targa Florio (93 milles per Sicília) i a la ciutat de Le Mans es disputà el primer Gran Premi. 32 pilots competiren en un circuit de 105 km durant dos dies, amb una mitjana de 6 voltes per dia. El primer fou l'hongarès Ferenc Szisz sobre un Renault.
L'any 1909 es construiria el mític circuit d'Indianapolis, on el 1911 nasqueren les 500 milles d'Indianapolis.
De 1910 a 1950 El 1921 es disputà el segon Gran Premi a Europa a Catalunya, organitzat per Penya Rhin. Aquest mateix any també es disputà un Gran Premi a Itàlia. El 1922 es construí el primer circuit permanent a Europa continental, i tercer al món, a Monza. L'any següent es construí el quart circuit al món a Sitges, l'Autòdrom de Terramar.
L'any 1923, a la ciutat de Le Mans, es disputà per primera vegada les 24 hores de Le Mans. Tot i que encara no es parlava de Campionat del Món, durant aquests anys es disputaren a Europa cada cop més Grans Premis, 5 el 1927, 9 el 1929 i 18 el 1934. El Gran Premi de Mònaco es disputà per primer cop l'any 1929. Les principals marques automobilístiques eren franceses (Bugatti, Delage), italianes (Alfa Romeo, Maserati) i alemanyes (Auto Union, Mercedes-Benz).
El 1935 nasqué el primer Campionat d'Europa d'automobilisme que finalitzà el 1939 en esclatar la Segona Guerra Mundial.
Des de 1950 A París el 1949, la Federació Internacional (avui FIA) organitzà el primer Campionat del Món de Fórmula 1 per l'any següent. El primer Gran Premi de F1 es disputà al circuit de Silverstone el 13 de maig. El Mundial fou guanyat per Giuseppe Farina amb Alfa Romeo.
El juny de 1955 va tenir lloc l'accident més greu de la història de l'automobilsme durant les 24 Hores de Le Mans, l'anomenat desastre de Le Mans de 1955.
Des del primer campionat de Fórmula 1 de han estat moltes les competicions automobilístiques aparegudes arreu del món, com la Champ Car World Series el 1979 i la IndyCar Series el 1996 als Estats Units, o competicions menors com les GP2 Series (ex Fórmula 2 i Fórmula 3000) o la Fórmula 3.
El 1973 es disputà el primer Campionat Mundial de Ral·lis per a constructors i el 1977 per a pilots. L'any 1978, per iniciativa de Thierry Sabine nasqué el Ral·li Dakar, inicialment sortint des de París i més tard des de ciutats com Granada, Marsella, Barcelona o Lisboa. L'any 1992 la cursa finalitzà a Ciutat del Cap i els anys 2000 i 2003 a Egipte. Després de la seva suspensió l'any 2008 per motius de seguretat, el 2009 es disputà a l'Argentina i Xile.
La NASCAR, una de les competicions més populars dels Estats Units data de l'any 1949.
Circuits i pistes miniatura|Circuit Oval d'Indianapolis. miniatura|Un Volkswagen en un circuit de gel. Les proves automobilístiques es disputen en diversos tipus de traçats. Les competicions de monoplaces, prototips, turismes, dragsters, ral·licròs o autocròs, entre d'altres, s'acostumen a disputar en circuits. Els ral·lis es disputen en carreteres i els ral·li raids acostumen a disputar-se en pistes o zones accidentades fora de carreteres (camp a través).
Un circuit de motor és un camí tancat que els automòbils acostumen a recórrer de forma circular diversos cops, amb l'objectiu de donar el major nombre de voltes en un temps determinat o un nombre de voltes concret el menor temps possible. Els circuits poden ser d'asfalt, de terra o fins i tot de gel, segons la modalitat esportiva. Els circuits es poden dividir en:
Segons la disponibilitat del circuit: Circuits permanents: Són circuits construïts específicament per la pràctica dels esports de motor. Un exemple és el Circuit de Catalunya. Circuits urbans o temporals: Són circuits que utilitzen carrers o carreteres d'ús públic i que puntualment es tanquen per a disputar-hi competicions de motor. Un exemple és el Circuit de Mònaco. Segons la forma del circuit: Circuits ovals: És un circuit amb només quatre corbes en el mateix sentit. Són habituals als Estats Units. Un exemple és el Circuit d'Indianapolis. Circuits tradicionals: Són els més habituals, amb rectes i diverses corbes tant a dreta com esquerra de diferents longituds. Un exemple és el Circuit d'Estoril.
Les curses disputades en carreteres, com els ral·lis, poden ser sobre asfalt o sobre terra. Les carreteres públiques es tanquen al trànsit quan es disputa la competició.
Disciplines automobilístiques Monoplaces miniatura|Cursa de Fórmula 1 al Gran Premi dels Estats Units del 2003 disputat al circuit d'Indianapolis Els monoplaces (anomenats en anglès single-seater o open-wheel) són una de les formes més populars de l'automobilisme. Els vehicles són dissenyats especialment per a competicions de curses d'alta velocitat. Duen alerons i pneumàtics amples per a adherir-se al sòl el màxim possible, i les rodes no estan cobertes (d'aquí el nom anglès d'open-wheel, en català "roda oberta"). Són vehicles molt baixos, car ronden el metre d'altura, i hi ha solament lloc per a una persona (d'aquí el nom de monoplaça). A Europa i Àsia aquests vehicles solen ser anomenats Fórmula, i les competicions solen afegir un numèric en funció de la categoria, per exemple Fórmula 1. A Amèrica del Nord aquesta terminologia no se segueix (amb excepció de la F1). Algunes de les competicions són de caràcter internacional (com la F1) i d'altres són regionals (Fórmula 3 Euro Series) o nacionals (Fórmula 3 alemanya o Fórmula Ford britànica).
La Fórmula 1 és la categoria més popular, sobretot a Europa, on es corren la majoria de les curses (tot i que n'hi ha a la majoria dels continents). Es disputen al voltant de les 18 proves anualment. Aquesta competició és considerada el Campionat del Món, tant per a pilots com per a constructors. Els equips són generalment divisions dels grans fabricants internacionals, tot i que també es troben constructors independents. Destaquen constructors com Ferrari, Honda, McLaren, Williams, Toyota, Renault, BMW Sauber o Red Bull, que disposen de pressuposats de centenars de milions d'euros per a desenvolupar les últimes tecnologies que els permetin guanyar centèsimes de segon a la pista.
miniatura|Cotxe de Formula 3 a Hockenheimring, 2008. Aquest esport està entre els cinc més seguits arreu del món, juntament amb la Copa del Món de futbol, els Jocs Olímpics, la Super Bowl i l'Eurocopa de futbol. La Fórmula 1 és un dels esports més cars del món, amb equips amb pressupostos al voltant dels $400 milions anuals. La Fórmula 1, és amplament considerada el cim de les competicions de motor, i és un dels tres campionats del món premiats anualment per la FIA (els altres dos són el Campionat Mundial de Turismes i el Campionat Mundial de Ral·lis) i el més antic de tots tres. La principal diferència d'aquesta competició amb la resta es basa en el fet que els equips són realment constructors, és a dir, dissenyen i construeixen els seus propis xassís i aquests no poden ser subministrats a altres competidors. Els motors solen ser desenvolupats per les grans marques, i poden ser subministrats a un sol equip o a diversos d'ells.