Plató (, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l'Acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates, i mestre d'Aristòtil. En comparació amb altres socràtics, és anomenat el socràtic major.
El seu treball més important va ser La República (en grec Politeia, 'ciutat'), en el qual subratlla la seva visió d'un estat "ideal". També va escriure Lleis i diversos diàlegs que tenen com a figura central el personatge de Sòcrates.
En els diàlegs del Timeu i el Críties es narra la "història veritable" o alétheia -segons les seues pròpies paraules- de la civilització Atlant i de l'illa Atlantis o Atlàntida. En el Timeu, esmenta també el que ara coneixem com els sòlids platònics.
Biografia La vida de Plató es coneix imperfectament. La biografia més antiga de Plató que ens ha arribat és De Platone et dogmate eius, escrita pel filòsof Luci Apuleu al . Les altres biografies de Plató—Diogenes, Olimpiodore el Jove, Filodemi (si es vol considerar que els fragments dels Academica no constitueixen cap biografia seua, de ser així cal doncs partir d'Olimpiodore el Jove) i altres autors anònims—foren escrites prop de cinc-cents anys després de la seua mort. Llevat d'algunes dades considerades com a certes, les informacions sobre la seua biografia han de prendre's sempre amb cautela. miniatura|363x363px|Arbre genealògic de Plató segons Diògenes Laerci
Naixement i context familiar No es coneixen exactament el lloc i la data de naixement de Plató, però se sap amb seguretat que pertanyia a una família aristocràtica i influent. Basant-se en fonts antigues, la majoria dels estudiosos moderns creuen que va néixer a Atenes, encara que Diògenes diu que va néixer a Egina, entre el -429 i el -423.
La genealogia dels seus avantpassats és incerta en quant a la branca del pare. Segons una tradició qüestionada, transmesa per Diògenes Laerci, el pare de Plató, Aristó, descendia de Codros, rei d'Atenes i, per tant, també de Melant, rei de Messènia.Diògenes Laerci, Vida de Plató, III* D. Nails, "Ariston", 53* U. von Wilamowitz-Moellendorff, Plato, 46 La família de la mare de Plató, Periccíone, sembla més ben establerta tot i que es vantava d'una relació amb Soló, el famós legislador i poeta líric atenenc.Diògenes Laerci, Vida de Plató, I Periccíone era germana de Càrmides i neboda de Críties, dues figures prominents dels Trenta Tirans, el breu règim oligàrquic que va seguir la caiguda d'Atenes al final de la Guerra del Peloponès (404-403 aC).W. K. C. Guthrie, A History of Greek Philosophy, IV, 10* A.E. Taylor, Plato, xiv* U. von Wilamowitz-Moellendorff, Plato, 47
center|miniatura|upright=1.5|Genealogia de la família de Plató.
A més de Plató, Aristó i Periccíone van tenir dos fills més, Adimantos i Glaucó, i una filla, Potone, mare d'Espeusip (el nebot i successor de Plató al capdavant de la seua Acadèmia). Segons La República, Adimantos i Glaucó eren més grans que Plató,Plató, La República, 2.368a* U. von Wilamowitz-Moellendorff, Plato, 47 però Xenofont, en els seus Records de Sòcrates, presenta Glaucó com a més petit que Plató.Xenofont, Records de Sòcrates, 3.6.1 Periccíone hauria tingut una primera unió, on va néixer Admantos, narrador de Parmènides. Segons la tradició de les grans famílies del seu país, Plató hauria d'haver rebut el nom del seu avi Arístocles. Es pensa doncs que Plató seria un sobrenom que vol significar "de grans espatlles", probablement atorgat per la seua forma física, considerada atlètica. Si més no, això és el que es desprèn d'Epictet de Hieràpolis.
Es deia que Aristó va intentar forçar Periccíone, però va fracassar en el seu propòsit; llavors, el déu Apol·lo se li va aparèixer en una visió i, de resultes d'això, Aristó va deixar en pau Periccíone.Apuleu, De Dogmate Platonis, 1* Diògenes Laerci, Vida de Plató, I Una altra llegenda explicava que, quan era un bebè, una vegada, mentre dormia, unes abelles es van posar als llavis de Plató: un auguri de la dolçor d'estil amb la qual discutiria la filosofia.Ciceró, De Divinatione, I, 36
miniatura|esquerra|Bust de Plató
Sembla que Aristó va morir quan Plató era un nen, encara que la datació exacta de la seua mort és difícil.D. Nails, "Ariston", 53* A.E. Taylor, Plato, xiv Periccíone, llavors, es casà amb Pirilampes, germà de la seua mare,Plató, Càrmides, 158a* D. Nails, "Perictione", 53 que havia servit moltes voltes com a ambaixador a la Cort persa i era amic de Pèricles, el líder de la facció democràtica d'Atenes.Plató, Càrmides, 158a* Plutarc, Pèricles, IV Pirilampes ja tenia un fill d'un matrimoni anterior, Demos, que va ser famós per la seva bellesa.Plató, Gòrgies, 481d and 513b* Aristòfanes, Les vespes, 97 Periccíone va donar a llum el segon fill de Pirilampes, Antifont, el germanastre de Plató que aparïx a Parmènides.Plató, Parmènides, 126c
En contrast amb la discreció sobre si mateix, Plató introduïa els seus familiars distingits als seus diàlegs, o els esmentava amb certa precisió: Càrmides té un diàleg que porta el seu nom, Críties parla tant en el Càrmides com en el Protàgores, Adimant i Glaucó prenen part important a La República.W. K. C. Guthrie, A History of Greek Philosophy, IV, 11 A partir d'aquestes referències i d'altres, es pot reconstruir el seu arbre genealògic, i això suggerix una quantitat considerable d'orgull de família. Segons Burnet, "l'escena d'obertura del Càrmides és una glorificació de tota la connexió [familiar]... Els diàlegs de Plató no són només un monument a Sòcrates, sinó també als dies més feliços de la seua pròpia família".C. H. Kahn, Plato and the Socratic Dialogue, 186
Data i lloc de naixement miniatura|Tercer volum dels Diàlegs, obra magna de Plató, traduïts tots al català en 21 volums per la Col·lecció Fundació Bernat Metge. A la imatge traducció de Joan Crexells publicada a Barcelona l'any 1928 El gramàtic Apol·lodor d'Atenes afirma a les seues Cròniques que Plató va néixer el primer any de la 88a olimpíada (427 aC), el setè dia del mes Targelió; segons aquesta tradició, el Déu Apol·lo va néixer aquest dia.Diògenes Laerci, Vida de Plató, II Segons un altre dels seus biògrafs, Neantes, Plató tenia vuitanta-quatre anys quan va morir. Si acceptem la versió de Neantes, Plató era sis anys més jove que Isòcrates i, per tant, va néixer el segon any de la 87a olimpíada, l'any en què va morir Pèricles (429 aC).F. W. Nietzsche, Werke, 32 Segons la Suda, Plató va néixer "a Egina a la 88a olimpíada, en el preludi de la Guerra del Peloponès i va viure 82 anys". Sir Thomas Browne també creu que Plató va néixer a la 88a olimpíada.T. Browne, Pseudodoxia Epidemica, XII Els platònics del Renaixement celebraven el naixement de Plató el 7 de novembre.D. Nails, The Life of Plato of Athens, 1 Wilamowitz-Moellendorff estima que Plató va néixer quan Diòtim era arcont epònim, és a dir, entre el 29 de juliol del -428 i el 24 de juliol del -427.U. von Wilamowitz-Moellendorff, Plato, 46 El filòleg grec Ioannis Kalitsounakis creu que el filòsof va néixer el 26 o 27 de maig del -427, mentre que Jonathan Barnes considera el -428 com l'any de naixement de Plató. Per la seva banda, Debra Nails afirma que el filòsof va néixer el 424/423 aC.
Diògenes Laerci esmenta que Plató "va néixer, segons alguns autors, a Egina, a la casa de Fidíades, el fill de Tales". Diògenes esmenta com una de les seues fonts la Historia universal de Favorí. Segons Favorí, Aristó d'Atenes, pare de Plató, i la seua família van ser enviats per Atenes per establir-se com a clerucs (colons que conservaven la seua ciutadania atenesa), a l'illa d'Egina, d'on van ser expulsats pels espartans després del naixement de Plató allà.Diògenes Laerci, Vida de Plató, III Nails assenyala, però, que no hi ha constància de cap expulsió espartana dels atenencs d'Egina entre el -431 i el -411.D. Nails, "Ariston", 54 D'altra banda, a la pau de Nícies, Egina es va deixar tàcitament sota el control d'Atenes, i no va ser fins a l'estiu del -411 que els espartans van envair l'illa.Tucídides. Història de la Guerra del Peloponès / Llibre 5 # 5:18|5.18 | Birth_place = * Tucídides. Història de la Guerra del Peloponès / Llibre 8 # 8:92|8.92 Per tant, Nails conclou que "potser Aristó era un cleruc, potser va anar a Egina el 431, i potser Plató va néixer a Egina, però res d'això permet una datació exacta de la mort d'Aristó (o el naixement de Plató)". Egina és considerada com a lloc de naixement de Plató per Suides també.
Educació Segons Diògenes, Denis, mestre d'escola, gramàtic, professor de lletres, va ser un dels mestre de Plató. Aquest darrer també va tenir com a professor de gimnàstica el lluitador Aristó d'Argos que li hauria donat el sobrenom de Plató. Hauria estat alumne de Teodor de Cirene, deixeble de Protàgoras, preceptor de Sòcrates i de Tetet, que li hauria ensenyat matemàtiques. Segons va deixar escrit Olimpiòdor, Plató hauria obtingut dos premis als Jocs Olímpics i als Jocs Ístmics en què hi hauria participat com a lluitador. Finalment, segons que diu Plutarc, Plató era molt bo en música. Hauria estat alumne de Dracó i de Metellos; sabem que la música era a ulls de Plató una peça mestra de l'educació. No hi ha cap mena de dubte que Plató ha rebut l'educació tradicional que correspon al seu estatut a la societat. El recorregut que en dona Diògenes revela d'una "il·lustració narrativa de les principals influències teòriques exercides sobre la persona de Plató". Fet que permet dir que la biografia de Plaó és inventada i concebuda posteriorment a partir d'obres seues. Apuleu fa saber que hauria estat influenciat en primer terme per pensadors iònics com ara Heràclit, Parmènides, Zenó i Anaxàgores i és amb la mort de Sòcrates que Apuleu s'adona a la doctrina de Pitàgores.
Espeusip, nebot de Plató, lloa la rapidesa mental i la modèstia que va tenir quan era nen, així com el seu amor pels estudis. A la seua joventut s'hauria interessat per les arts com ara la pintura, la poesia i el drama; de fet, s'ha conservat un conjunt d'epigrames que s'accepten d'hàbit com a autèntics i, la tradició, fa palès que hauria escrit o tenia interès a escriure tragèdies, afany que hauria deixat de banda un cop comença a freqüentar a Sòcrates, --caldria fer notar les dures crítiques que Plató fa de les arts a La República. També, segons es veu a la seua teoria educativa, sempre es va interessar per la gimnàstica i els exercicis corporals, i certes fonts fan saber que s'hauria dedicat a les pràctiques atlètiques; hauria participat així mateix a algunes batalles de la Guerra del Peloponès i de la Guerra de Corint, però no hi ha informació relativa llevat de mencions senzilles sobre l'afer.
Pel que fa a la seua primerenca formació intel·lectual, Aristòtil comenta que, abans de conèixer a Sòcrates, Plató ja hauria conegut Cràtil i, d'aquí, les seues idees sobre tot allò sensible es troba en esdevenir i, per tant, no és possible el coneixement científic; encara que després, induït per Sòcrates i el seu ensenyament i insistència en inquirir i definir què és cada cosa per poder parlar-ne amb propietat, es va convèncer que hi havia realitats cognoscibles i, per tant, permanents, tot decidint que no eren sensibles -l'àmbit d'allò que sempre s'esdevé i mai no és- sinó de naturalesa intel·ligible. Aquest és, segons que deia Aristòtil, l'origen de la teoria de les Idees, i la informació que ens proporciona, ens forneix elements per reconstruir una mica més bé l'itinerari biogràfic-intel·lectual de Plató.
Amb 21 anys, va passar a formar part del cercle de Sòcrates, el qual va produir un gran canvi en les seves orientacions filosòfiques. Després de la mort de Sòcrates, Plató es va refugiar a Mègara, on va començar a escriure els seus diàlegs filosòfics.