Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma. El seu mandat va començar l'any 1700. Nascut com a Giovanni Francesco Albani en una família d'origen albanès lligada a la jerarquia eclesiàstica, va ser elegit papa sense haver estat bisbe abans.
Va lluitar contra el jansenisme i contra els cultes considerats pagans que a vegades practicaven els missioners per apropar-se a la població local (com a la Xina). Va intervenir en la Guerra de Successió Espanyola i va fundar diverses escoles d'estudis teològics.
Biografia Nascut el 23 de juliol de 1649 a Urbino (segons altres fonts a Pesaro), fill de Carlo Albani i Elena Mosca (ambdós nobles), va ser el primogènit de la família. Els Albani eren una família noble d'origen albanès, mentre que la seva mare Elena pertanyia a la família dels marquesos de Mosca de Pesaro, d'origen antic llombard (més precisament, de Bèrgam). Durant el pontificat d'Urbà VIII (1623-1644), l'avi del futur Papa va ocupar el càrrec de senador de Roma (a l'època de càrrec monocràtic). El seu pare estava relacionat amb el cardenal Gian Girolamo Albani. A l'edat d'onze anys Giovanni Francesco va ser portat a Roma i va ser inscrit al Col·legi dels Jesuïtes, on va realitzar tota la seva formació.
Va completar els estudis secundaris el 1660. Dotat amb un notable talent per a les llengües, va aprendre a traduir del llatí i del grec antic. De jove va traduir una part del Monòleg dels grecs, que consisteix en les comissions de l'emperador romà d'Orient, i unes homilies de Sofroni de Jerusalem sobre sant de Pere i Pau.Giuseppe de Novaes, Elementi della storia de' sommi pontefici, 1805, vol. XI, p. 3. Es va inscriure a la Universitat de Roma i es va graduar in utroque iure. Va obtenir el doctorat a Urbino (1668). En pocs anys la seva fama va fer que Cristina de Suècia el volgués per a la seva Acadèmia, gràcies a la presentació feta pel cardenal Decio Azzolino. Aquest ambient literari era freqüentat pels escriptors, poetes, pintors, músics més famosos de l'èpocaEn 1690, després de la mort de la reina Cristina, artistes i intel·lectuals que gravitaven al voltant del seu famós saló literari van constituir l'Acadèmia de l'Arcàdia, a la que també es va unir el cardenal Albani.
Jurista, el 1673 va elaborar els estatuts sinodals de Farfa i Subiaco. Va escriure el text que va ser aprovat i promulgat per Innocenci XII amb la butlla Romanum decet Pontificem (que conté la famosa condemna del nepotisme). Gràcies a la seva experiència i coneixement dels mecanismes de govern de l'Església, va ser també assessor d'Alexandre VIII Ottoboni (1689-1691) i d'Innocenci XII Pignatelli (1691-1700). Es va donar a conèixer, dins de la cúria romana, a més, com un home íntegre i lliure de corrupcions i nepotisme.
El papa Ottoboni el va consultar abans de la sanció de la cancel·lació de decisions de l'Assemblea Episcopal Francesa (Constitució Apostòlica Inter Multiplices, aprovada el 4 d'agost de 1690). Per la seva banda, el papa Pignatelli utilitzà el seu consell quan, immediatament després de l'elecció, havia de fer una cita a la part superior dels dicasteris de la Cúria Romana. El 1700, a requesta d'un dictamen pel rei espanyol Carles II (que no tenia fills propis) abans de respondre va escoltar el consell de tres cardenals, incloent Albani. El rei va donar la benvinguda a la proposta papal i fa la seva voluntat en favor de Felip d'Anjou, net del rei francès Lluís XIV.Giuseppe de Novaes, op.cit., p. 4.
Va ser ordenat sacerdot al setembre del 1700. Va participar en dos conclaves: el de 1691 i el de 1700, on va ser elegit.
El pontificat Els primers actes del nou pontífex van confirmar les expectatives del Sacre Col·legi. Va rebutjar tots els intents de la família per aprofitar-se del càrrec per tal d'ocupar posicions polítiques o religioses, o títols nobles i oficis públics.
Les relacions amb les institucions de l'Església El 1703 va aprovar la congregació religiosa de l'Institut de la Benaventurada Verge Maria, fundat per l'anglesa Mary Ward. El primer convent de la congregació havia estat fundat per la Mare Francesca Bedingfield el 1686, quan ésser catòlic a la Gran Bretanya era encara un crim. El 1706 va aprovar el nomenament del nou patriarca de l'Església maronita, Yaaqoub IV Boutros. Quan cinc anys després el patriarca va ser deposat, la Santa Seu es va mantenir ferma en la consideració de la deposició il·legal, fins que el antipatriarca Youssef Mubarak al seu torn va ser enderrocat. El 1713 Climent XI sancionà la reincorporació de Yaaqoub IV en les funcions patriarcals. A l'any següent es va enviar un elogi especial a la nació Maronita per la seva fidelitat a l'Església (18 d'agost de 1714). El 1710 es va reconèixer l'orde dels Germans de Betlem com un ordre regular. El 1719 es va confirmar amb dos breus els drets de primacia de l'arxidiòcesi d'Armagh. Durant el seu pontificat, van tenir lloc les conversions a la fe catòlica dels següents prelats: el patriarca Samuel de l'Església ortodoxa d'Alexandria (elegit el 1712), el patriarca Ciril VI de l'església ortodoxa grega d'Antioquia (elegit el 1694), el bisbe armeni de Xipre, l'arquebisbe Arutin, i arquebisbe grec de Tir i Sidó, Eutimi. A Escòcia, John Gordon, bisbe de Galloway, es va convertir al catolicisme i va afegir, Climent al seu nom de pila. Des de llavors se'l va anomenar John Clement Gordon.
Les relacions amb altres Esglésies cristianes Continuant amb els esforços del seu predecessor Innocenci XII, el papa va tractar de portar de tornada a la cleda de la catolicitat l'Església Ortodoxa Copta. Va enviar a Etiòpia un missioner franciscà davant del rei i de l'arquebisbe (aquest últim va ser designat pel patriarca d'Alexandria). Més tard van arribar els missioners franciscans, caputxins i carmelites al país, però van ser mal rebuts per la població.
Decisions en matèria de doctrina La repressió del jansenisme El 1702 el papa va suspendre el bisbe d'Utrecht Petrus Codde, convençut defensor del jansenisme, i el va reemplaçar amb un nou bisbe.
A França, es mostrà d'acord amb Lluís XIV, qui també havia decidit erradicar el jansenisme. El rei de França va presentar a la Santa Seu un conjunt de mesures que es van formalitzar el 1705 amb la constitució apostòlica Vineam Domini Sabaoth (17 de juliol de 1705). S'hi afirmava que el «silenci obedient» no pot ser una resposta satisfactòria a la Fórmula presentació dels jansenistes. Van ser condemnats les teories de Pasquier Quesnel, guia dels jansenistes després d'Antoine Arnauld. El 1693 havia imprès Le Nouveau Testament en français avec des réflexions morales sur chaque verset. L'obra contenia la traducció jansenista del Nou Testament. Climent XI va prohibir per primera vegada l'obra (breu Universi dominici gregis del 13 de juliol de 1708) i més tard el condemnà com herètic (butlla Unigenitus Dei Filius del 1713).John N.D. Kelly, Gran Dizionario Illustrato dei Papi, p. 698.
La condemna del jansenisme dividí l'església francesa entre els que acceptaven l'ordre papal, els anomenats «acceptants» i els que, en rebutjar la butlla papal, va fer una crida a un consell general, els anomenats «recurrents». En particular, quatre bisbes (els titulars de les seus de Senez, Montpeller, Boulogne i Mirepoix) van apel·lar al papa i invocar un concili general: tots van ser excomunicats (Pastoralis officii, 28 d'agost de 1718). Però van recórrer al poder civil. Va ser necessària la intervenció decidida del govern francès per portar tots els demandants al si de l'Església de Roma. Això va ser possible només amb la transformació de la butlla en una llei estatal. El 4 de desembre de 1720 la butlla Unigenitus Dei Filius va ser registrada pel parlament francès.
Finalment es va decidir tancar l'antic monestir cistercenc de Port-Royal des Champs, lligat al jansenisme. L'ordre va ser executada el 1708. A l'any següent, els religiosos que encara hi romanien van ser expulsats per la força el 29 d'agost de 1709.
Decisions en matèria litúrgica Controvèrsia des ritus malabars i xinesos Durant el seu pontificat es va intensificar la disputa entre els dominics i els jesuïtes en els ritus xinesos (controvèrsia dels ritus) i malabars. Mitjançant resolució del 20 de novembre de 1704 Climent va condemnar l'ús de tots dos ritus, donant raó als dominics. En particular, va ordenar als missioners que observessin íntegrament el decret de la Santa Inquisició de l'Índia i de la Xina.El decret (Cum Deus Optimus, 23 de juny de 1704) prohibia als missioners observar el "Ritu malabar" i a més prohibia celebrar matrimonis entre nens, pràctica molt seguida a l'Índia però contrària a la moral cristiana. Per executar el decret enviat especialment a l'Índia i la Xina (durant el regnat de l'Emperador Kangxi) un legat, el cardenal torinès Carlo Tommaso de Tournon.
El 7 de gener de 1706, el pontífex va reiterar aquesta decisió (butlla Gaudium in domino). La missió del llegat, però, no va assolir els resultats consolidats que s'esperaven: les diferències entre els missioners continuaven. Els jesuïtes a Pequín, poc satisfet amb aquest edicte, es van negar a aplicar-lo i van suspendre l'administració dels sagraments, amb l'argument que no era possible fer missió a la Xina arran d'aquestes prohibicions.
Al març de 1715 Climent XI va emetre la Constitució Apostòlica Ex Illa Die, que considerava com l'última paraula en la qüestió. Hi reiterava i confirmava totes les prohibicions del decret de l'any 1704, va exigir un jurament de lleialtat per part de missioners. Va enviar a l'Extrem Orient un nou llegat, Carlo Ambrogio Mezzabarba, per publicar la butlla amb tota l'autoritat de la Santa Seu.
El cardenal Mezzabarba va arribar a Pequín a final de 1720. Aquesta segona legació es va dur a terme amb més diplomàcia i va arribar gairebé a bon terme amb la famosa audiència el 14 de gener de 1721, en què semblava que l'emperador defensava totes les peticions de la Santa Seu. Però fins i tot llavors, la situació va empitjorar i el llegat va haver de tornar a Europa sense informar d'un èxit significatiu.
Altres decisions Climent XI va proclamar tres jubileus extraordinaris, amb aquestes motivacions: Per inaugurar el pontificat (Nadal de 1701) Per Pregar per la pau entre els prínceps cristians (2 de desembre de 1706); Per invocar l'ajuda de Déu als exèrcits venecians contra els turcs (31 de maig de 1715).
Amb la butlla Comissi nobis (6 de desembre de 1708) Climent XI va fer universal la festa de la Immaculada Concepció de Maria, que ja se celebrava a nivell local a Roma i en altres parts de la cristiandat. Per decret del 4 de febrer de 1714 es va dictaminar que se celebrés Sant Josep amb missa i oficis propis. El 3 de febrer de 1720 va declarar a Sant Anselm d'Aosta Doctor de l'Església.
Relacions amb els monarques europeus Al Sacre Imperi sobre la base de la seva experiència en dret civil i canònic, el 1700 Albani va haver d'avisar Innocenci XII la disposició testamentària per la qual el rei d'Espanya Carles II assignava la successió a Felip d'Anjou, net del borbònic Rei Sol francès Lluís XIV. El Rei d'Espanya va seguir el consell de la Santa Seu i, a la seva mort, Felip d'Anjou es va convertir en rei amb el nom de Felip V.