El ful és la llengua del poble fulbe o fula (també coneguts com a peul o fulani), que forma part del grup nigerocongolès parlat a l'oest de l'Àfrica. És conegut també amb els noms de fula, fulani, fulbe, fulfulde, futa-jalon, pël, peul i pulaar.
Extensió i estatus El ful és parlat com a llengua materna pels fulbe i grups relacionats (com els tuculor a la vall del riu Senegal) de Senegàmbia i Guinea al Camerun i Sudan. També el parlen com a segona llengua diversos pobles de la regió, com el kirdis del nord del Camerun i nord-est de Nigèria. Es calcula que hi ha entre 10 i 16 milions de parlants nadius, agrupats en set dialectes diferents. S'escriu en l'alfabet llatí amb algunes lletres modificades per diacrítics. És llengua oficial a Senegal (Pulaar) i Nigèria (Fulfulde). A Guinea té l'estatus de llengua regional (Pular), on molts parlants són monolingües. I és llengua nacional a Mali (Maasina) i a Níger (Fulfulde).
Varietats Tot i que existeixen moltes varietats diferents del ful, es considera plenament una única llengua. Wilson (1989) manifesta que «els viatgers no troben impossible la comunicació en una vasta extensió de territori», i Ka (1991) conclou que malgrat la gran extensió i la gran variació dialectal, el fulfulde és fonamentalment una única llengua."...malgré son extension géographique et ses variations dialectales, le fulfulde reste une langue profondément unie." Ka, Fary. 1991. "Problématique de la standardisation linguistique: Le cas du pulaar/fulfulde." In N. Cyffer, ed., Language Standardization in Africa. Hamburg: Helmut Buske verlag. P. 35-38. No obstant això, segons l'Ethnologue ha calgut fer nou traduccions diferents de la Bíblia per fer-la comprensible a tots els parlants de ful, de manera que es tracten aquestes varietats com a llengües diferents.
Característiques lingüístiques El ful té un sistema pronominal de tipus al·literatiu. Els radicals són de tipus monosil·làbic tancat i es basen en una combinació de noms (fins a 26 classes) i temps verbals, modificats per infixos. El fonema inicial de la paraula pot canviar segons si està en singular o en plural.
Referències
Bibliografia
Wilson, W. A. A. (1989). Atlantic. a John Bendor-Samuel (Ed.), The Niger–Congo Languages, p. 81–104. (en anglès)
Categoria:Llengües atlàntiques Categoria:Llengües de Nigèria Categoria:Gàmbia Categoria:Llengües de Benín Categoria:Cultura de Burkina Faso Categoria:Cultura del Camerun Categoria:Cultura de Guinea Categoria:Llengües de Guinea-Bissau Categoria:Cultura de Mali Categoria:Cultura de Mauritània Categoria:Cultura del Níger Categoria:Cultura del Senegal