Polònia

Polònia (), oficialment República de Polònia ( ), és un estat de l'Europa central. Limita amb Alemanya a l'oest, amb Txèquia i Eslovàquia al sud, amb Ucraïna, Belarús i Lituània a l'est, i amb el mar Bàltic i l'óblast de Kaliningrad, un exclavament rus, al nord. La superfície total de Polònia és de 312.696 km²;Główny Urząd Statystyczny, dane za rok 2018, stan na 01.01.2018Bankier.pl, Powierzchnia Polski wzrosła o 1643 ha és el 69è estat més extens del món, i el novè d'Europa. Polònia té una població de més de 38 milions d'habitants; és el 33è país més poblat del món.

L'establiment de l'estat polonès va tenir lloc amb l'adopció del cristianisme pel governant Miecislau I el 966 dC, data en què l'estat comprenia un territori similar a l'actual. Polònia va esdevenir el Regne de Polònia el 1025 amb la dinastia Piast, i el 1569 es va consolidar la Unió de Lublin amb el Gran Ducat de Lituània, que va formar la Confederació de Polònia i Lituània. La unió es va col·lapsar el 1795, i el territori va ser dividit entre Prússia, Rússia i Àustria. Polònia va recuperar la seva independència el 1918, després de la Primera Guerra Mundial, però la va perdre durant l'ocupació nazi i de la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial. Polònia va perdre més de 6 milions de ciutadans en el conflicte bèl·lic, i va aconseguir la seva independència com a república soviètica del Bloc Oriental. El 1989, el govern comunista es va col·lapsar, i Polònia és coneguda des d'aleshores, constitucionalment, com la Tercera República Polonesa. Polònia és un estat unitari integrat per setze voivodats. És membre de la Unió Europea, l'OTAN i l'OCDE.

Toponímia El nom de Polònia deriva dels polans, una de les tribus més fortes que habitaven els territoris de l'actual estat durant els segles  i . L'arrel del mot és incerta. Podria derivar d'algunes paraules poloneses com ara pole ('camp'), opole ('grup de pobles que pertanyen a un mateix clan', una unitat administrativa antiga), o plemię ('tribu').

Polska va ser el nom utilitzat pels polans per a referir-se al seu territori tribal a la conca del riu Varta. Durant el , els polans van subjugar i unir les tribus eslaves que habitaven entre els rius Oder i Bug en un sol estat feudal i, al començament del , el nom de Polska es va estendre per a referir-se a tot el territori polonès. Les terres que havien estat habitades originàriament pels polans van començar a ser conegudes com a Staropolska, o l'"antiga Polònia", i després com a Wielkopolska o la "gran Polònia", mentre que les terres que es van conquerir a finals del es deien «Polònia Menor».

Geografia física miniatura|esquerra|Llac a Gołdap El territori polonès està format, majoritàriament, per planes, que s'estenen des del litoral bàltic fins al sud, on apareixen les úniques muntanyes del territori. Les planes del litoral bàltic estan compostes de sediments marítims i al·luvions limitats al sud per un cinyell de turons glacials de poca alçària. Al centre de Polònia, es troben tres planes estratificades (les planes de Wielkopolska, Mazowsze i Podlàquia). Finalment, al sud es troben diverses elevacions asimètriques que assoleixen l'alçada màxima als Sudets i Carpats, on es troba el pic més alt, el Rysy, amb 2.499 msnm.

Els rius més extensos en són el Vístula (Wisła, en polonès), amb 1.047 km de llargària; l'Oder (Odra), que forma part de la frontera occidental polonesa, i amb una extensió total de 845 km; el seu tributari, el Varta (Warta), amb 808 km, i el Bug, tributari del Vístula, amb una extensió de 772 km. El Vístula i l'Oder desemboquen al mar Bàltic, així com molts altres rius de la Pomerània. Els rius polonesos han estat utilitzats en la navegació i el transport de persones i productes.

Polònia és un dels països del món amb més llacs, amb gairebé deu mil llacs de més d'una hectàrea de superfície. Els llacs més grans, amb més de 100 km², són el Śniardwy i el Mamry a Mazury i el Łebsko i el Drawsko a Pomerània. A més dels llacs dels districtes del nord (a Warmia i Mazury, Pomerània, Caixubis, Lubusz i Gran Polònia), també hi ha un gran nombre de llacs de muntanya al Tatras, entre els quals sobresurt el Morskie Oko. El llac amb una fondària més gran és l'Hańcza, amb més de 100 m, a Podlàquia.

miniatura|esquerra|El desert de Błędów El desert de Błędów és un desert situat al sud de Polònia, al voivodat de Silèsia, i s'estén al sud de la regió de Zagłębie Dąbrowskie. És l'únic desert del país i un dels cinc que es troben a Europa; és el més càlid dels que hi ha a aquesta latitud. Va ser creat per la desaparició d'una glacera que es va fondre fa uns milers d'anys; el gruix mitjà de la capa de sorra és d'uns 40 m, amb un màxim de 70 m. Els darrers anys ha començat a mostrar símptomes de retrocés.

Política i govern Estructura constitucional esquerra|miniatura|Seu del Sejm L'organització política de Polònia es basa en el semipresidencialisme, en què hi ha un president com a cap d'estat, segons la constitució de 1997. L'estructura de govern se centra en el Consell de Ministres encapçalat per un primer ministre, el cap de govern. El president nomena el gabinet, els membres del qual són proposats pel primer ministre, normalment de la coalició majoritària del Sejm. El president és elegit per vot popular per un mandat de cinc anys.

El poder legislatiu recau sobre un parlament bicameral integrat pel Sejm, la cambra baixa de 460 membres i el Senat de 100 membres. Els membres del Sejm s'elegeixen segons el mètode de representació proporcional i la regla D'Hondt. El Senat, per contra, s'elegeix segons un mètode complex d'escrutini majoritari plurinominal, en què molts candidats amb el suport més alt s'elegeixen en cadascuna de les circumscripcions electorals. Amb l'excepció dels partits de les minories ètniques, només els partits amb més del 5% dels vots nacionals tenen el dret a rebre escons al Sejm. El Senat i el Sejm, en sessió conjunta, es coneixen com l'Assemblea Nacional (Zgromadzenie Narodowe). L'Assemblea Nacional es pot formar per tres raons: quan un nou president presenta el seu jurament en començar el seu mandat, quan es presenta una acusació o censura de la gestió del president davant el Tribunal Estatal (Trybunał Stanu), i quan la incapacitat permanent del president per a complir les seves funcions és declarada. Fins a l'actualitat, només n'ha ocorregut la primera.

La branca judicial té un paper important en la presa de decisions nacionals. Està integrada per la Suprema Cort de Polònia (Sąd Najwyższy), la Cort Suprema Administrativa de Polònia (Naczelny Sąd Administracyjny), i el Tribunal de l'Estat. Amb l'aprovació del Senat, el Sejm també designa l'ombudsman, conegut com el "Comissionat per a la Protecció dels Drets Civils" (Rzecznik Praw Obywatelskich) per un període de cinc anys.

Subdivisió administrativa

Polònia es divideix en 16 voivodats, 379 comtats anomenats en polonès powiat (fins i tot 65 ciutats amb l'estatut de comtat) i 2.478 comunes.

400px|miniatura|Voivodats i comtats de Polònia

Voivodat Capital Superfície (km²) Població1 Województwo dolnośląskie(Baixa Silèsia) Wrocław 19.947 2.888.2322 Województwo kujawsko-pomorskie(Cuiàvia i Pomerània) BydgoszczToruń 17.972 2.068.2533 Województwo lubelskie(Lublin) Lublin 25.122 2 179.6114 Województwo lubuskie(Lubusz) Gorzów WielkopolskiZielona Góra 13.988 1.009.1985 Województwo łódzkie(Łódź) Łódź 18.219 2.577.4656 Województwo małopolskie(Petita Polònia) Cracòvia 15.183 3.266.1877 Województwo mazowieckie(Masòvia) Varsòvia 35.557 5.157.7298 Województwo opolskie(Opole) Opole 9.412 1.047.4079 Województwo podkarpackie(Subcarpàcia) Rzeszów 17.846 2.098.26310 Województwo podlaskie(Podlàquia) Białystok 20.187 1.199.68911 Województwo pomorskie(Pomerània) Gdańsk 18.314 2.199.04312 Województwo śląskie(Silèsia) Katowice 12.334 4.685.77513 Województwo świętokrzyskie(Santa Creu) Kielce 11.710 1.285.00714 Województwo warmińsko-mazurskie(Warmia i Mazury) Olsztyn 24.173 1.428.60115 Województwo wielkopolskie(Gran Polònia) Poznań 29 827 3 372 41716 Województwo zachodniopomorskie(Pomerània Occidental) Szczecin 22.892 1.694.178 l'1 de gener de 2006 Bydgoszcz és la seu del wojewoda; Toruń, el consell del voievodat. Gorzów Wielkopolski és la seu del wojewoda; Zielona Góra, el consell del voievodat.

Economia

Polònia té una de les economies més estables dels antics països comunistes. El 70% del seu comerç és amb països de la Unió Europea; importa sobretot maquinària tècnica per a la seva indústria, que suposa el 28% del seu PIB. Es concentra en els sectors de fabricació de vehicles i petroquímica.

El gruix de la riquesa polonesa prové del sector terciari, tot i que l'agricultura continua jugant-hi un paper rellevant. Un dels reptes contemporanis és fer-la més productiva, ja que continua depenent de latifundis i antigues inèrcies. Els productes que més exporta són la patata i els cereals. El seu banc central és el Banc Nacional de Polònia.

Infraestructures aèries

Geografia humana i societat Demografia miniatura|Evolució de la població polonesa entre el 1961 i el 2003 (dades de la FAO, 2005). Població en milers d'habitants Amb 38 milions d'habitants,Poland. People . CIA - The World Factbook. Data d'accés: 16 de setembre, 2008 en anys recents la població polonesa ha decrescut per l'emigració i una forta caiguda en la taxa de natalitat. Des de l'entrada de Polònia a la Unió Europea, un gran nombre de polonesos n'han emigrat cap als països d'Europa occidental, com ara el Regne Unit, Alemanya i Irlanda. La taxa de creixement poblacional és de -0,045%, la taxa de natalitat és de 10 naixements per cada 1.000 habitants, la taxa de mortalitat és de 9,99 morts per cada 1.000 habitants, i la taxa neta de migració és de -0,46 migrants per cada 1.000 habitants. L'esperança de vida en néixer és de 75 anys, i la taxa de fecunditat d'1,27 nens per dona.

Etnografia i llengua Històricament, Polònia va ser un estat multiètnic, la llar de moltes llengües, cultures i religions. Abans de la Segona Guerra Mundial, hi havia comunitats importants d'alemanys, ucraïnesos, i en particular de jueus, estimats en 3 milions tot just abans del conflicte bèl·lic. D'altra banda, hi havia minories poloneses fora del seu territori, en especial a Daugavpils (a Letònia), a Minsk (a Belarús), i a Kíiv (a Ucraïna).Poland. Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 16 de setembre, 2008 Tot va canviar radicalment després de la guerra: els canvis territorials i l'expulsió de les minories van fer de Polònia un dels països aparentment més homogenis del món. En l'actualitat, el 97% es considera ètnicament polonès, mentre que només l'1,23% va declarar tenir una altra nacionalitat en el cens del 2002 (a més, el 2,03% no va declarar cap nacionalitat). Les minories més grans en són els silesians, els alemanys, els ucraïnesos, els lituans, els russos, els jueus i els belarussos.

La llengua oficial és el polonès, una llengua eslava occidental. Fins fa poc, el rus era una llengua important i que s'estudiava com a segona llengua, però ha estat reemplaçat per l'anglès.

Religió miniatura|Església a Binarowa