Sus

miniatura|Una truja amb cinc garrins Sus és un gènere d'ungulats de la família dels súids. N'hi ha aproximadament 2.000 milions a tot el planeta, dels quals els porcs en són la gran majoria.Production, Supply and Distribution Online Query , United States Department of Agriculture, Foreign Agricultural ServiceSwine Summary Selected Countries , United States Department of Agriculture, Foreign Agricultural Service Són animals omnívors, que tenen fama de goluts, però normalment són intel·ligents i sociables.

Descripció i comportament Els sus tenen un musell, ulls petits i una cua petita, que pot ser arrissada, enroscada o recta. Tenen un cos gruixut, potes curtes i pèl bast. Tenen quatre dits a cada pota, i utilitzen els dos dits grossos del centre per caminar.Feral Pig / Hog / Pig / Wild Boar Hunting

Són omnívors, és a dir, s'alimenten tant de plantes com d'animals. Els porcs poden ser carronyaires i se sap que mengen qualsevol mena d'aliment, incloent-hi insectes morts, cucs, escorça d'arbre, cadàvers en putrefacció, deixalles i fins i tot altres porcs. En estat salvatge, són animals que mengen fulles, herba, arrels, fruits i flors. A vegades, en captivitat, alguns porcs s'han menjat les seves pròpies cries després d'estar sotmesos a un gran estrès. El sus típic té un cap gran amb un musell llarg reforçat per un os prenasal especial i per un disc de cartílag situat a l'extrem. El musell és utilitzat per excavar a terra per buscar menjar i és un òrgan sensorial molt sensible, una acció anomenada fotjar.

Les espècies de Sus tenen un conjunt complet de 44 dents. Les dents canines, anomenades ullals, creixen contínuament i són afilades pel fregament de les de dalt amb les de baix.

Els Sus als quals se'ls permet pasturar poden ser vigilats per porquerols. A causa de les seves capacitats de buscar aliment i el seu excel·lent sentit de l'olfacte, en molts països europeus se'ls fa servir per trobar tòfones. Els porcs són criats habitualment com a bestiar per la seva carn (carn de porc) i la seva pell. El seu pèl setaci també es fa servir per elaborar raspalls. Algunes races de porc, com el porc vietnamita d'Àsia, són criades com a animals de companyia.

La reproducció té lloc al llarg de tot l'any als tròpics, però els pics es produeixen al voltant de les estacions plujoses. Les femelles poden quedar prenyades a partir de 8-18 mesos d'edat. Si no crien, entren en estre cada tres setmanes. Els mascles esdevenen sexualment actius als 8-10 mesos d'edat. Una ventrada de cries sol contenir entre 6 i 12 cries. Un cop les cries són deslletades, dues o més famílies poden reunir-se fins a la propera temporada d'aparellament.

Evolució i fòssils Sus és el gènere que dona nom a la família dels súids (Suidae). El primer indici d'aquesta família data de l'Oligocè inferior del Congo-Kinshasa, al jaciment de Malembe.E. Dartevelle. 1935. Les premiers restes de mammifères du Tertiaire du Congo: La faune Miocene de Malembe. Comptes - rendus du Congres National des Sciences (Brussel·les) 1:715-720El. registre fòssil del gènere Sus es remunta al Serraval·lià, un estatge de l'època del Miocè.

Aspecte sanitari miniatura|Els ronyons d'un porc mort per febre porcina Les espècies de Sus són portadores d'una sèrie de paràsits i malalties que es poden transmetre als humans. Inclouen la triquinosi, Taenia solium, la cisticercosi i la brucel·losi. També se sap que els Sus allotgen grans concentracions de cucs ascàrides paràsits al seu tracte digestiu. La presència d'aquestes malalties i paràsits és un dels motius pels quals la carn de porc sempre s'ha de consumir ben cuita o curada. Alguns grups religiosos que consideren el porc impur es refereixen a aquests fets per donar suport al seu punt de vista.Marie Parsons. "Pigs in Ancient Egypt"

Els Sus són susceptibles a la bronquitis i la pneumònia. Tenen pulmons petits amb relació a la seva mida corporal; per aquest motiu, qualsevol d'aquestes dues malalties poden matar ràpidament un porc. Hi ha preocupació que els Sus puguin permetre que virus animals com per exemple grips o Reston ebolavirus infectin els humans més fàcilment. Algunes soques de grip són endèmiques en Sus (vegeu Grip porcina), i els porcs també poden contraure la grip.

Els Sus poden ser agressius, i les lesions causades per Sus són relativament comunes en àrees en què es crien porcs o on els Sus formen part de la fauna salvatge o feral.McClung, Robert M., "The New Book of Knowledge: Pigs"

Altres usos Els porcs, tant com a animals vius com a font de teixits post mortem, són models animals valuosos per les seves similituds biològiques, fisiològiques i anatòmiques amb els éssers humans. Per exemple, la pell humana és molt similar a la pell de porc domèstic, per la qual cosa s'ha utilitzat en molts estudis preclínics.

Els porcs són bons candidats no humans per a la donació d'òrgans a humans, ja que el risc de transmissió de malalties entre espècies es redueix per la considerable distància filogenètica dels humans. Estan fàcilment disponibles i el perill de crear noves malalties humanes és baix, ja que els porcs domesticats han estat en estret contacte amb els humans durant milers d'anys.

Referències

Bibliografia Funk, Stephan M., Sunil Kumar Verma, Greger Larson, Kasturi Prasad, Lalji Singh, Goutam Narayan i John E. Fa (2007). «The pygmy hog is a unique genus: 19th century taxonomists got it right first time round». Molecular Phylogenetics and Evolution, volum 45, pàgines 427-436

Enllaços externs

El porc negre, una raça autòctona de porc de les Illes Balears Races de porc, amb imatges