, fou un poeta i patriota polonès, l'obra del qual marca el començament del Romanticisme en el seu país. És considerat poeta nacional a Polònia, Lituània i Belarús. Figura principal del romanticisme polonès, és un dels "Tres bards" de Polònia (en polonès: Trzej Wieszcze) i és àmpliament considerat com el poeta més gran de Polònia. També és considerat un dels més grans poetes eslaus i europeus i ha estat batejat com un "bard eslau". Destacat dramaturg romàntic, ha estat comparat a Polònia i Europa amb Byron i Goethe.
És conegut principalment pel drama poètic Dziady (La vigília dels avantpassats) i el poema èpic nacional Pan Tadeusz. Les seves altres obres influents inclouen Konrad Wallenrod i Grażyna. Tot això va servir d'inspiració per als aixecaments contra les tres potències Imperials que havien fet fora de l'existència la Commonwealth polonesa-lituània.
Mickiewicz va néixer als territoris particionats per Rússia de l'antic Gran Ducat de Lituània, que havia format part de la Confederació de Polònia i Lituània, i va ser actiu en la lluita per guanyar la independència de la seva regió natal. Després, com a conseqüència, de passar cinc anys exiliat al centre de Rússia, el 1829 va aconseguir abandonar l'Imperi Rus i, com molts dels seus compatriotes, va viure la resta de la seva vida a l'estranger. Es va establir primer a Roma, després a París, on durant poc més de tres anys va impartir conferències sobre literatura eslava al Collège de France. Va morir, probablement de còlera, a Istanbul a l'Imperi Otomà, on havia anat per ajudar a organitzar les forces poloneses per lluitar contra Rússia a la Guerra de Crimea.
Al llarg de la seva vida va lluitar per la independència de Polònia respecte de Rússia, on va estar exiliat des de 1824 per les seves activitats revolucionàries durant la seva època d'estudiant. Va escapar de Rússia, establint-se a Lausana. Els seus poemes aborden temes nacionalistes polonesos i presenten una imatge heroica, si bé melodramàtica, de l'ànima humana, i una visió byroniana de la llibertat i l'heroisme. Algunes d'aquestes obres els posà música en forma de lieder el seu compatriota Paderewski.<ref name="Enciclopèdia_Espasa">Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 5, pàg. 160” ()</ref> Les seves obres han estat traduïdes a la majoria de les llengües europees. En destaquen els poemes èpics Grażyna (1823) i Pan Tadeusz (1834), el drama Dziady (Els avantpassats, 1823), i el poema històric Konrad Wallenrod (1828), que és el relat d'una venjança patriòtica, de resultes del qual va haver d'abandonar Rússia i establir-se a París, ciutat on entaulà una amistosa relació amb el també poeta polonès Bohdan Zaleski.
Pan Tadeusz (fragment):Lituània! El meu país, sou vós com la salut, valorar-vos sols pot dir-ho qui us hagi perdut. miniatura|Escut del Clan Poraj El 1890, les seves restes van ser repatriades de Montmorency, Val-d'Oise, a França, a la Catedral de Wawel a Cracòvia, Polònia.
Biografia Primers anys miniatura|Mansió Zaosie, possible lloc de naixement Adam Mickiewicz va néixer el 24 de desembre de 1798, o a la finca del seu oncle patern a Zaosie (ara Zavosse) prop de Navahrudak (en polonès, Nowogródek) o a la mateixa Navahrudak, que llavors formava part de l'Imperi Rus i ara és Belarús. La regió es trobava a la perifèria de Lituània pròpiament dita i havia format part del Gran Ducat de Lituània fins a la Tercera Partició de la Confederació de Polònia i Lituània (1795). La seva classe alta, inclosa la família de Mickiewicz, eren polonesos o polonitzats. El pare del poeta, Mikołaj Mickiewicz, advocat, era membre de la noblesa polonesa (szlachta) i portava l'escut hereditari de Poraj; la mare d'Adam era Barbara Mickiewicz, de soltera Majewska. Adam era el segon fill de la família.
Mickiewicz va passar la seva infantesa a Navahrudak, inicialment educat per la seva mare i tutors particulars. De 1807 a 1815 va assistir a una escola dominicana seguint un pla d'estudis que havia estat dissenyat per l'ara desapareguda Comissió Polonesa d'Educació Nacional, que havia estat el primer ministeri d'educació del món. Era un estudiant mediocre, tot i que actiu en jocs, teatres i similars.
El setembre de 1815, Mickiewicz es va matricular a la Universitat de Vílnius, estudiant per ser professor. Després de graduar-se, sota els termes de la seva beca governamental, va ensenyar a l'escola secundària a Kaunas des de 1819 fins a 1823.
El 1818, al Tygodnik Wileński en llengua polonesa, va publicar el seu primer poema, Zima miejska ("Hivern de la ciutat"). Els anys següents veurien una maduració del seu estil del sentimentalisme / neoclassicisme al romanticisme, primer en les seves antologies de poesia publicades a Vílnius el 1822 i el 1823; aquestes antologies incloïen el poema "Grażyna" i les primeres parts publicades (II i IV) de la seva obra principal, Dziady (Vigília dels avantpassats). El 1820 ja havia acabat un altre poema romàntic important, Oda do młodości ("Oda a la joventut"), però es considerava massa patriòtic i revolucionari per ser publicat i no apareixeria oficialment durant molts anys.
Cap a l'estiu de 1820, Mickiewicz va conèixer l'amor de la seva vida, Maryla Wereszczakówna. No es van poder casar a causa de la pobresa de la seva família i d'un estatus social relativament baix; a més, ja estava compromesa amb el comte Wawrzyniec Puttkamer, amb qui es casaria el 1821.
Empresonament i exili miniatura|Saló literari de Moscou de la princesa Zinaida Volkonskaya, freqüentat per Mickiewicz
El 1817, mentre encara era estudiant, Mickiewicz, Tomasz Zan i altres amics havien creat una organització secreta, els Philomaths. El grup es va centrar en l'autoeducació, però tenia vincles amb un grup d'estudiants més radical, clarament independentista polonès, l'Associació Filaret. Una investigació de les organitzacions estudiantils secretes de Nikolay Novosiltsev, iniciada a principis de 1823, va provocar la detenció d'un nombre d'estudiants i exestudiants activistes, inclòs Mickiewicz, que va ser detingut i empresonat al monestir de Basilian de Vílnius a finals de 1823 o principis de 1824. Després d'investigar les seves activitats polítiques, concretament la seva pertinença a Philomaths, el 1824 Mickiewicz va ser desterrat al centre de Rússia. Poques hores després de rebre el decret el 22 d'octubre de 1824, va escriure un poema en un àlbum que pertanyia a Salomea Bécu, la mare de Juliusz Słowacki. (el 1975 aquest poema va ser musicat en polonès i rus pel compositor soviètic David Tukhmanov.) Mickiewicz va travessar la frontera cap a Rússia cap a l'11 de novembre de 1824, arribant a Sant Petersburg més tard aquell mes. Passaria la major part dels cinc anys següents a Sant Petersburg i Moscou, llevat d'una notable excursió de 1824 a 1825 a Odessa i després a Crimea. Aquella visita, de febrer a novembre de 1825, va inspirar una notable col·lecció de sonets (alguns sonets d'amor i una sèrie coneguda com a Sonets de Crimea, publicada un any més tard).
Mickiewicz va ser acollit als principals cercles literaris de Sant Petersburg i Moscou, on es va convertir en un gran favorit per les seves maneres agradables i un extraordinari talent per a la improvisació poètica. L'any 1828 es va publicar el seu poema Konrad Wallenrod. Novosiltsev, que va reconèixer el seu missatge patriòtic i subversiu, que els censors de Moscou havien ignorat, va intentar sense èxit sabotejar-ne la publicació i danyar la reputació de Mickiewicz.
A Moscou, Mickiewicz va conèixer el periodista i novel·lista polonès Henryk Rzewuski i la compositora i virtuosa del piano polonesa Maria Szymanowska, la filla de la qual, Celina Szymanowska, Mickiewicz es casaria més tard a París, França. També va fer amistat amb el gran poeta rus Aleksandr Puixkin i amb líders decembristes com Kondrati Riléiev. Va ser gràcies a les seves amistats amb moltes persones influents que finalment va poder obtenir un passaport i permís per sortir de Rússia cap a Europa occidental.
Viatges europeus miniatura|Adam Mickiewicz a l'Ayu-Dag, de Walenty Wańkowicz, 1828 Després de complir cinc anys d'exili a Rússia, Mickiewicz va rebre el permís per marxar a l'estranger el 1829. L'1 de juny d'aquell any va arribar a Weimar. El 6 de juny es trobava a Berlín, on assistí a conferències del filòsof Hegel. El febrer de 1830 va visitar Praga, després va tornar a Weimar, on va rebre una cordial recepció de l'escriptor, científic i polític Goethe.
Després va continuar a través d'Alemanya fins a Itàlia, a la qual va entrar pel pas de Splügen dels Alps. Acompanyat d'un vell amic, el poeta Antoni Edward Odyniec, va visitar Milà, Venècia, Florència i Roma. L'agost d'aquell mateix any (1830) va anar a Ginebra, on va conèixer el seu també bard polonès Zygmunt Krasiński. Durant aquests viatges va tenir un breu romanç amb Henrietta Ewa Ankwiczówna, però les diferències de classe li van impedir tornar a casar-se amb el seu nou amor.
Finalment cap a l'octubre de 1830 es va establir a Roma, que va declarar "la més amable de les ciutats estrangeres". Poc després, es va assabentar de l'esclat de l'aixecament de novembre de 1830 a Polònia, però no abandonaria Roma fins a la primavera de 1831.
El 19 d'abril de 1831 Mickiewicz va marxar de Roma, viatjant a Ginebra i París i més tard, amb un passaport fals, a Alemanya, passant per Dresden i Leipzig arribant cap al 13 d'agost a Poznań (nom alemany: Posen), llavors part del Regne de Prússia. És possible que durant aquests viatges portés comunicacions del carbonaris italians a la clandestinitat francesa, i entregués documents o diners per als insurgents polonesos de la comunitat polonesa de París, però la informació fiable sobre les seves activitats en aquell moment és escassa. Finalment, no va creuar maig a la Polònia russa, on l'aixecament estava succeint principalment; va romandre a la Polònia alemanya (històricament coneguda pels polonesos com a Wielkopolska, o Gran Polònia), on va ser ben rebut pels membres de la noblesa polonesa local. Va tenir una breu relació amb Konstancja Łubieńska a la finca de la seva família a Śmiełów. A partir del març de 1832, Mickiewicz es va quedar diversos mesos a Dresden, a Saxònia, on va escriure la tercera part del seu poema Dziady.
Emigrat a París miniatura|Mickiewicz, 1835 El 31 de juliol de 1832 va arribar a París, acompanyat d'un amic íntim i company ex-Philomath, el futur geòleg i pedagog xilè Ignacy Domeyko. A París, Mickiewicz es va fer actiu en molts grups d'emigrats polonesos i va publicar articles a Pielgrzym Polski (El pelegrí polonès). La tardor de 1832 va veure la publicació, a París, de la tercera part del seu Dziady (introduït de contraban a la Polònia particionada), així com dels Llibres del poble polonès i del pelegrinatge polonès, que Mickiewicz va autoeditar. El 1834 va publicar una altra obra mestra, el seu poema èpic Pan Tadeusz.Pan Tadeusz, la seva obra poètica més llarga, va marcar el final del seu període literari més productiu. Mickiewicz crearia altres obres notables, com Liryki lozańskie, 1839–40) i Zdania i uwagi (Thoughts and Remarks, 1834–40), però cap dels dos aconseguiria la fama de les seves obres anteriors. El seu relatiu silenci literari, començat a mitjans de la dècada de 1830, ha estat interpretat de diverses maneres: potser ha perdut el talent; pot haver optat per centrar-se en l'ensenyament i en l'escriptura i l'organització política.
El 22 de juliol de 1834, a París, es va casar amb Celina Szymanowska, filla de la compositora i concertista Maria Agata Szymanowska. Tindrien sis fills (dues filles, Maria i Helena; i quatre fills, Władysław, Aleksander, Jan i Józef). Més tard, Celina va patir una malaltia mental, possiblement amb un trastorn depressiu important. El desembre de 1838, problemes matrimonials van fer que Mickiewicz intentés suïcidar-se. Celina moriria el 5 de març de 1855.