Xodos és un municipi valencià situat a la comarca de l'Alcalatén.
Confronta amb els municipis de Vistabella del Maestrat, Atzeneta del Maestrat, Llucena, El Castell de Vilamalefa i Vilafermosa.
Geografia miniatura|esquerra|Penyagolosa, vista del cim secundari. Es troba al vessant oriental del cim de Penyagolosa i és un dels municipis més elevats del País Valencià, amb una altitud de 1.063 metres sobre el nivell del mar. Està emplaçat dalt d'una roca, en un cingle de més de setanta metres.
Al terme de Xodos trobem algunes de les muntanyes més altes del país com ara el tossal del Marinet, amb 1.466 metres; i el cim més alt, Penyagolosa, amb 1.815 metres, on s'agermana amb els termes de Vistabella del Maestrat i Vilafermosa. Dins del seu terme naix el riu de Llucena.
Orografia
Cabeço Pelat Cabeço Roig Cantera de les Pomeres Cap de l'Esperó Cingla de les Estaques Collet de la Tia Bruna Collet del Mas de la Carrasca Collet del Mig Collet Roig Cova d'En Poma Cova de l'Aigua Cova de l'Hedra Cova de la Foç Cova de la Penya Cova de la Rebollosa Cova de la Roca del Migdia Cova de les Calgades Cova de les Ermites Cova de les Forques Cova de les Solanilles Cova de Pasqual Cova de Valentí Cova del Barranc Fosc Cova del Bou Cova del Cumxaratero Cova del Ferrer Cova del Mas de Lluís Cova del Pla de Valero Cova Negra Cova Plana
Cova Roja El Carril El Castell El Cerrito El Comptador El Marinet El Morral El Motllopla El Piló El Tossal El Tossalet Els Planillars Forat del Porc L'Estret La Cinglella La Clapissa La Llosa La Paredassa La Roca Les Coronetes Lloma Bernat Lloma de Dalt Lloma de Morratges Massís de Penyagolosa Moleta de Gargant Molló del Comptador Penyagolosa Pla de la Creu (del barranc del Torreter) Pla de la Creu (del mas de Marinet) Pla de la Lloma
Pla de la Vega Roca Blanca Roca de l'Àguila Roca de les Calcades Roca de les Escales Roca del Bou Roca del Falcó Roca del Migdia Roca del Roig Roca del Toll Roca dels Teixos Roca Noguera Roca Trencada Roques de la Rebollosa Roques de Palanca Roques Llises Tossal de Fraga Tossal de l'Albagés Tossal de la Carrascosa Tossal de la Noguereta Tossal de les Calgades Tossal de les Mallades Tossal de Sant Cristofol Tossal del Cabeço Tossal del Mas de Montoliu Tossal dels Pinarejos Tossalet de l'Erassa
Hidrografia
Barranc de l'Estepar Barranc de la Calderassa Barranc de la Font Barranc de la Font de les Ermites Barranc de la Fontassa Barranc de la Nevera Barranc de la Noguereta Barranc de la Rebollosa Barranc de las Peñas Barranc de les Calcades Barranc de les Solanilles Barranc de les Vallegueres Barranc de Palanca Barranc de Sant Miquel Barranc de Valentí Barranc de Xodos Barranc del Cerrito Barranc del Juncar Barranc del Mas de la Lloma
Barranc del Mas de Llach Barranc del Mas de Montoliu Barranc del Mas de Vela Barranc del Mas de Vicent Barranc del Moregot Barranc del Torreter Barranc dels Clots del Mas de Paulo Barranc dels Flares Barranc dels Forns Barranc Fondo El Fontanal Font de Gargant Font de l'Armilla Font de l'Arxivello Font de la Cova Font de les Ermites Font de Pere Vicent Font del Baciet Font del Cantal
Font del Mas de la Font Font del Mas de les Pomeres Font del Pi Font del Recuenco Font del Tejuelo Font dels Caminets Font Nova Font Roja Font Trobada Fonteta de la Valera Fonteta del Mas d'Ahicart Fonteta Lena L'Aiguatxa La Fontassa (de la casa dels Forestals) La Fontassa (del barranc Fondo) Les Fonts Pou de Baix Pou de la Carrascosa Pou de la Noguereta
Partides i paratges
Carrascal del Mas de la Font El Bovalar El Cabeço El Marinet El Mas del Miravet El Mas de Vela El Portellàs Els Telleros
Gargant L'Estepar La Banyadera Pou de la Pissuela Pou de la Rebollosa Pou de la Vega Pou de les Calgades Pou de Morratges
Pou del Llop Pou del Mas Cremat Ullal de la Roca Trencada Ullal de Salvany La Canadiella La Lloma La Lloma de Dalt La Solana
La Vega La Venta Les Carrasques Altes Les Foietes Les Voltes Roges Ombria d'Otrelles Racó del Mas de Paulo
Nuclis poblacionals
Baix la Roca Caseta de Ombria (de la roca del Toll) Caseta de Ombria (de Penyagolosa) Caseta del Pla de Valero Caseta dels Forestals Caseta Noguera Corral d'Edo Corral de les Ermites El Cabeço El Carrascal El Corralet El Masico (del barranc del Torreter) El Masico (del carrascal del Mas de la Font) El Planas El Pou de l'Assor Els Col·legials Els Posos Ermita de Sant Cristófol Gargant L'Estepar
La Cantera La Carbonella La Carrascosa La Crebada La Moleta La Noguereta La Rebollosa La Romera de Baix La Solana La Solaneta La Vega La Venta Les Calcades Les Mallades Les Roques Llises Les Solanilles Malusa Mas d'Ahicart de Dalt Mas d'Arminyá Mas d'Eduardo
Mas d'Otrelles Mas de Barranc Mas de Blau Mas de Caixó Mas de Cotna Mas de Griva Mas de Joan de Maciú Mas de Joan del Cabeço Mas de la Carrasca Mas de la Font Mas de la Lloma Mas de les Pomeres Mas de Llamba Mas de Llorenc Mas de Marinet Mas de Miravet Mas de Montoliu Mas de Morratges Mas de Palanca Mas de Paleta
Mas de Paulo Mas de Salvany Mas de Sanaija Mas de Sant Cristofol Mas de Sergio Mas de Vela Mas del Curro Mas del Porro Mas del Pou Mas del Roig Mas del Sabino Mas del Tio Celestino Mas del Torreter Mas del Tossal Mas dels Marianos Mas dels Oms Molí de Xodos Xodos
Història El poble és d'origen àrab i forma part de la Tinença de l'Alcalatén. Des del pertanyé, cedit en feu per Jaume I (1208-1276), al senyoriu dels Urrea. Ximén d'Urrea donà carta de poblament a dos repartidors cristians el 17 de juny de 1254, amb delme i primícia, i hi establí el fur d'Aragó. Posteriorment, passà als comtes d'Aranda i als ducs d'Híxar.
Demografia A data de 2022, Xodos tenia 120 habitants (INE).
Economia L'economia de Xodos és bàsicament agrícola i incorpora des de fa uns anys l'ajuda del turisme rural.
Política i govern Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 5 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 5 regidors de Compromís per Xodos (Compromís).
Alcaldes Des de 2022 l'alcalde de Xodos és Miguel Ferrer Alberich, de Compromís.
Monuments El Castell. Segle XI. Les restes del Castell de Xodos es troben en la part més alta de la població, sobre un precipici de més de 70 m d'altura. La població fortificada tenia encomanada la protecció, vigilància i defensa de la vall, una excel·lent via de comunicació natural. Actualment només conserva una part de les muralles, els fonaments d'algunes torrasses i la part inferior de la gran torre de l'homenatge. Situat sobre la roca, una gran protuberància del terreny que per la part de l'est es troba tallada a pic sobre la Vega. Malgrat no haver trobat cap escrit sobre l'origen remot, podem aventurar-ne la datació als segles i , en el període dels regnes de taifes, amb un origen mudèjar.
El Portal i l'Arxiu. De l'Edat Mitjana. El Portal i l'Arxiu conformen el conjunt defensiu que comunica la plaça de l'Església amb l'exterior de la primitiva fortalesa, de manera que el Portal constituïx l'entrada principal del recinte emmurallat. La part superior d'esta estructura, un edifici quadrangular de dues plantes a manera de torrassa defensiva, és l'Arxiu, que rep el nom perquè està dedicat a eixe menester.
Església de Sant Pere. Del . De construcció renaixentista, amb retocs posteriors, es troba dedicada a sant Pere, amb capelles consagrades a la Mare de Déu Morta i a santa Teresa. A l'interior es troben pintures que presenten motius de Xodos. Cal remarcar també el treball amb claus de la porta principal, que representa el pic de Penyagolosa, el Marinet i sant Cristòfol. El rellotge de la torre és de l'inici del , restaurat cent anys després.
Ermita Sant Cristòfol. Del . Petit edifici de planta quadrangular, de façana llisa, amb les parets pintades en blanc. Destaca la portada, en forma d'arc de mig punt i amb els carreus pintats en vermell. La porta és de fusta.
Ermita del Calvari
Festes i celebracions Festes Patronals. Se celebren les primeres setmanes d'agost en honor de Sant Cristòfol i el Cor de Jesús.
Cap de setmana de Pasqua. Se celebra l'1 d'abril
Romeria de Sant Joan. El 24 de juny se celebra la romeria fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa.
Sant Antoni. El 17 de gener és sant Antoni. La festa se celebra el cap de setmana, sovint el posterior, amb benedicció de cavalleries i repartiment del «prim» a tots els assistents.
Referències
Enllaços externs
País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. Carta de poblament de Xodos , de Cèsar Mateu i Beltran, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor. Publicada per la Universitat Oberta de Catalunya: versió en paper. Institut Valencià d'Estadística . Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat: municipis .