nom amb que es coneixia, Maria Alexandrovna Romanov, duquessa de Saxònia-Coburg Gotha. Gran duquessa de Rússia casada amb un príncep britànic. Descendents seus són el rei Miquel I de Romania i la gran duquessa Maria de Rússia. Va ser la sisena filla i única supervivent d'Alexandre II de Rússia i Maria de Hessen i del Rin; va ser duquessa d'Edimburg i més tard duquessa de Saxònia-Coburg i Gotha com a esposa d'Alfred, duc de Saxònia-Coburg i Gotha. Era la germana petita d'Alexandre III de Rússia i la tia paterna de l'últim emperador de Rússia, Nicolau II.
Biografia La Gran Duquessa Maria Alexandrovna va néixer al Palau d'Alexandre a Tsàrskoie Seló el 17 d'octubre de 1850,Nelipa, Alexander III His Life and Reign, p. 22Gelardi, From Splendor to Revolution, p. 10 Va ser la sisena filla i l'única supervivent dels vuit fills del tsar Alexandre II de Rússia i la seva primera esposa, l'emperadriu Maria Alexandrovna (de soltera princesa Maria de Hessen i del Rin).Gilbert, Alexander II and Tsarkoe Selo, p. 40Mandache, Dearest Missy, p. 5 i, per tant, era germana del tsar Alexandre III de Rússia, tia del tsar Nicolau II de Rússia i de la princesa Helena de Rússia. En el moment del seu naixement, el seu avi, Nicolau I, era al tron rus i el seu pare era Tsesarevitx. El 1855, quan Maria tenia disset mesos, Nicolau I va morir i el seu pare es va convertir en el nou emperador rus. La Gran Duquessa va créixer com l'única nena amb quatre germans grans i dos de més petits. No coneixia la seva única germana, Alexandra, que havia mort abans que ella naixés.Zeepvat, The Camera and the Tsars, p. 25 La mateixa Maria gairebé va morir d'una malaltia de gola als set anys.Van der Kiste, The Romanovs 1818–1959, p. 57
La infància de Maria va transcórrer entre luxe i esplendor als grans palaus i finques rurals propietat dels Romanov.Sullivan, A Fatal Passion, p. 12 La residència principal de la família era el Palau d'Hivern de Sant Petersburg, amb seix-centes habitacions, amb una altra residència a Gatchina, seixanta-cinc quilòmetres al sud. A l'estiu, la família s'allotjava a Peterhof, un gran complex amb granges, cases rurals i diversos pavellons al golf de Finlàndia.Nelipa, Alexander III His Life and Reign, p. 32 Des de finals d'estiu fins a l'hivern, la família imperial es va traslladar a Tsarskoie Selo, la ciutat imperial, on els Romanov tenien el Palau de Caterina i el Palau d'Alexandre. A l'illa dels nens, situada en un estany al parc del Palau d'Alexandre, Maria tenia la seva pròpia caseta privada, prohibida als adults, que feia servir amb els seus germans com a caseta de jocs.Gilbert, Alexander II and Tsarkoe Selo, p. 41 El seu pare va afegir una granja, construïda per al seu gaudi quan tenia vuit anys.Gilbert, Alexander II and Tsarkoe Selo, p. 44
La Maria era estimada pels seus pares. La seva institutriu, Anna Tyutcheva (1829–1889), filla del cèlebre poeta Fiódor Tyutchev, va reflexionar que «tota la família adora aquesta nena» i que els seus pares «la cobreixen de petons i afecte».Julia P. Gelardi, From Splendor to Revolution, p.12 L'emperadriu Maria sentia una «adoració il·limitada» per la seva única filla supervivent. Alexandre II gaudia passant temps amb ella i la considerava la seva filla preferida.Zeepvat, The Camera and the Tsars, p. 94 Va dir a Anna Tyutcheva que «gairebé cada vespre vinc a donar sopa a aquest petit querubí. Aquest és l'únic minut agradable de tot el meu dia, l'únic moment en què oblido els problemes que em pesen». Quan s'avorria amb els seus estudis, irrompia al despatx del seu pare i interrompia les seves reunions amb els seus ministres.
La Maria tenia una relació estreta amb els seus germans. La seva institutriu va assenyalar que «no suporta que algú renya algun dels seus germans. Això la porta a un estat de veritable desesperació».Julia P. Gelardi, From Splendor to Revolution, p.10 L'emperadriu Maria tenia els pulmons febles i havia de viatjar constantment a Alemanya i al sud d'Europa per escapar dels durs hiverns russos.Zeepvat, The Camera and the Tsars, p. 28 Sovint s'enduia els seus tres fills petits amb ella en aquests viatges, així que Maria es va fer especialment propera als seus dos germans petits, Sergei i Paul.Gelardi, From Splendor to Revolution, p. 10Zeepvat, Romanov Autumn, p. 123
Envoltada només de germans, Maria va créixer com una noia mascle, amb un caràcter independent i una forta voluntat.Van der Kiste, Alfred: Queen Victoria's Second Son, loc 1991 «És absolutament genuïna i mai canvia davant dels desconeguts», va observar Anna Tyutcheva, i va afegir que «Està acostumada a ser el centre del món i que tothom se li cedeix».Gelardi, From Splendor to Revolution, p. 13 Tyutcheva va descriure la seva alumna com a «tossuda i inflexible», comentant que «no es pot tractar-la amb brusquedat ni raonar gaire amb ella».
Educació Educada a la cort russa de Sant Petersburg, desenvolupà un caràcter dur, distant i fred que al llarg de la seva vida es refermaria després dels assassinats del seu pare el tsar Alexandre II de Rússia, del tsar Nicolau II de Rússia i la seva família, dels seus germans: el gran duc Pau de Rússia i el seu fill i de la seva cunyada la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt, a més de la gran majoria de la família Romanov de Rússia.
Maria va ser educada a la cort russa sota l'estricte règim de la seva institutriu, la comtessa Alexandra Tolstaya.Wimbles, The Daughter of Tsar Alexander II, p. 45Zeepvat, The Camera and the Tsars, p. 89 Maria va ser la primera gran duquessa russa que va ser criada per mainaderes angleses i que parlava anglès amb fluïdesa. A més del seu rus nadiu, també va assolir un domini total de l'alemany i el francès. L'agost de 1867, mentre la família imperial era al Palau de Livadia, a Crimea, Mark Twain va conèixer Maria i els seus pares.Zeepvat, Romanov Autumn, p. 111 El famós escriptor americà la va descriure com "d'ulls blaus, modesta i bonica".Zeepvat, Romanov Autumn, p. 112 Com molts contemporanis, Twain va notar la influència que la jove Gran Duquessa tenia sobre el seu pare.Gelardi, From Splendor to Revolution, p. 18
Compromís Trobada amb el príncep Alfred miniatura|La Gran Duquessa Maria Alexandrovna i el Príncep Alfred al voltant de l'època en què es van conèixer, 1868 Durant una visita als seus parents materns, els prínceps de Battenberg, a Jugenheim l'agost de 1868, la gran duquessa Maria Alexandrovna, que aleshores tenia catorze anys, va conèixer el príncep Alfred, duc d'Edimburg.Abrash, A Curious Royal Romance, p. 389Van der Kiste, The Romanovs 1818–1959, p. 58Sullivan, A Fatal Passion, p. 13Papi, Jewels of the Romanovs: Family & Court, p. 93 Alfred, el segon fill de la reina Victòria, era un jove tímid i atractiu, amb una carrera a la marina britànica.Sullivan, A Fatal Passion, p. 14Van der Kiste, Alfred: Queen Victoria's Second Son, loc 2049 Estava visitant la seva germana, la princesa Alícia, que estava casada amb la cosina germana de Maria. El viatge d'Alfred arreu del món amb la Royal Navy el va mantenir allunyat, viatjant durant els dos anys següents.Sullivan, A Fatal Passion, p. 23 Maria i el príncep Alfred es van tornar a veure l'estiu de 1871, quan Alexandre II i la seva esposa van visitar de nou els Battenberg al seu palau. L'emperador i l'emperadriu anaven acompanyats per Maria, de disset anys, i els seus dos germans grans. Alfred també hi era, juntament amb el príncep i la princesa de Gal·les. Durant aquell estiu, la Maria i l'Alfred es van sentir atrets l'un per l'altre, passant els dies passejant i parlant junts. Tenien una passió comuna per la música; Alfred era un violinista aficionat entusiasta, mentre que Maria tocava el piano.Wimbles, The Daughter of Tsar Alexander II, p. 46 Tot i que desitjaven casar-se, no es va anunciar cap compromís i Alfred va tornar a Anglaterra. Els seus pares estaven en contra del partit. Alexandre II no volia perdre la seva filla, a qui estava profundament unit.Abrash, A Curious Royal Romance, p. 393 Va presentar la joventut de la seva filla com el principal obstacle i va suggerir un període d'espera d'almenys un any abans de prendre cap decisió definitiva.Abrash, A Curious Royal Romance, p. 390 L'emperador també es va oposar a un gendre britànic, a causa del sentiment antibritànic general a Rússia després de la Guerra de Crimea.Van der Kiste, Alfred: Queen Victoria's Second Son, loc 2059 L'emperadriu considerava els costums britànics com a peculiars i els anglesos com a freds i hostils. Estava convençuda que la seva filla no seria feliç allà. Tanmateix, la negociació matrimonial va començar el juliol de 1871, només per aturar-se el 1872.Van der Kiste, Alfred: Queen Victoria's Second Son, loc 2068 miniatura|Fotografia de compromís de la Gran Duquessa Maria Alexandrovna i el Príncep Alfred, 1873
Negociacions La reina Victòria també estava en contra del partit. Cap príncep britànic s'havia casat mai amb una Romanov; ella preveia problemes amb la religió ortodoxa de Maria i la seva educació russa.Van der Kiste, Alfred: Queen Victoria's Second Son, loc 2191 La reina considerava que Rússia era en general "hostil" envers Gran Bretanya i també sospitava dels moviments russos en direcció a l'Índia. Per tant, Victòria es va consternar quan va sentir que les negociacions oficials s'havien reprès el gener de 1873. Corrien rumors per Sant Petersburg que Maria s'havia compromès amb el príncep Nikolai Golitsyn, l'ajudant de camp de l'emperador, i la seva família estava ansiosa per veure-la establerta.Abrash, A Curious Royal Romance, p. 395Van der Kiste, Alfred: Queen Victoria's Second Son, loc 2127 Alfred es va negar a creure aquells rumors i estava disposat a lluitar per casar-se amb la persona que estimava. Per tant, la reina Victòria es va empassar l'orgull i no va dir res. Ambdues mares van continuar buscant altres parelles per als seus fills, però Alfred i Maria no volien ningú més. A Maria no li agradaven ni el príncep de Württemberg ni el príncep de Mecklenburg-Strelitz, que li van ser presentats com a alternatives.Abrash, A Curious Royal Romance, p. 392 Com que l'emperadriu no va aconseguir trobar un príncep alemany acceptable per a la seva filla, Alfred, l'emperadriu i la seva filla van reunir-se a Sorrento, Itàlia, a mitjans d'abril de 1873.Van der Kiste, Alfred: Queen Victoria's Second Son, loc 2148 La reunió no va anar com estava previst perquè Maria va tenir febre i Alfred només va poder passar poc temps amb ella.Abrash, A Curious Royal Romance, p. 397 Aquell any, hi va haver una disputa anglo-russa sobre la frontera afganesa.Cowles, The Romanovs, p. 198 Els ministres de la reina van pensar que un matrimoni podria ajudar a alleujar la tensió entre els dos països, encara que només fos posant els monarques en contacte més estret entre ells.
Matrimoni L'any 1874 es casà amb el príncep Alfred del Regne Unit al Palau d'Hivern de Sant Petersburg. La vida de la jove gran duquessa no fou fàcil a la cort anglesa; en primer lloc, pel caràcter reservat de la jove, en segon, per la voluntat del seu pare de garantir-li el títol d'altesa imperial, i en tercer, per la pressió del tsar perquè la seva filla tingués precedència a la seva cunyada la princesa Alexandra llavors princesa de Gal·les. Aquest feu predisposar la reina Victòria I del Regne Unit, bastant allunyada de la sumptuositat russa, contra la nova princesa.miniatura|Maria de Rússia amb el seu marit Alfred, Duc d'Edimburg i el seu fill gran.El matrimoni, conegut amb el títol de ducs d'Edimburg des de 1874, tingueren cinc fills:
SAR el príncep alfred del Regne Unit, nascut a Londres el 1875 i mort a Merano el 1899.
SAR la princesa Maria del Regne Unit, nascuda a Londres el 1875 i morta a Bucarest el 1938. Es casà amb el rei Ferran I de Romania a Bucarest el 1893.