Vestida per matar (títol original: Dressed to Kill) és una pel·lícula estatunidenca de thriller psicològic del 1980 escrita i dirigida per Brian De Palma i protagonitzada per Michael Caine, Angie Dickinson, Nancy Allen i Keith Gordon. La trama segueix una prostituta que presencia l’assassinat d’una dona i es converteix en l’objectiu principal de l’assassí. Nancy Allen va ser nominada al Globus d'Or a la millor actriu revelació. Es va doblar i subtitulat al català.

Argument Kate Miller, als cinquanta i frustrada sexualment, segueix una psicoteràpia. Sentint que la joventut se li escapa, sucumbirà a un desconegut que troba al museu.

Aquesta trobada el serà fatal: tornant a buscar l'anell que havia oblidat amb el seu amant, trobarà la mort a l'ascensor. Liz Blake, prostituta, ha vist l'escena al mirall de la cabina: una rossa ha lacerat Kate Miller amb una navalla d'afaitar.

Aquesta rossa no és encara una dona, sinó "una dona en un cos d'home" a qui el seu psicoterapeuta, el mateix que el de Kate Miller, nega el consentiment per a una operació de canvi de sexe.

Repartiment Michael Caine: el doctor Robert Elliott Angie Dickinson: Kate Miller Victoria Lynn Johnson va fer de substituta abdominal de Dickinson a l'escena de la dutxa (sense aparèixer als crèdits)

Nancy Allen: Liz Blake Keith Gordon: Peter Miller Dennis Franz: l'inspector Marino David Margulies: el doctor Levy Ken Baker: Warren Lockman Susanna Clemm: Betty Luce Brandon Maggart: Cleveland Sam Amalie Collier: la dona de la neteja Mary Davenport: la dona al restaurant Anneka Di Lorenzo: la infermera Norman Evans: Ted Robbie L. McDermott: l'home sota la dutxa Bill Randolph: taxi Sean O'Rinn: taxi del museu Fred Weber: Mike Miller William Finley com a veu de Bobbi (sense aparèixer als crèdits) Mark Margolis com a pacient mental (sense aparèixer als crèdits)

Producció Tot i reconèixer similituds amb les pel·lícules d'Alfred Hitchcock (en particular Psycho), Brian De Palma va afirmar que va tenir la idea de l'assassí veient un transsexual a The Phil Donahue Show (el programa va aparèixer a la pel·lícula).

Preproducció Es va considerar a Sean Connery per a Robert Elliott, però a causa dels seus compromisos anteriors, Michael Caine va acabar interpretant el paper. Originalment, De Palma volia que Liv Ullmann interpretés a Kate Miller, però ella es va negar a causa de la violència. Aleshores, va pensar que Angie Dickinson s'assemblava al paper i li va donar el paper. Nancy Allen es va sentir atreta pel personatge de Liz quan el seu marit De Palma va començar a desenvolupar-la, però s'ho va guardar per a ella mateixa, pensant que ell la rebutjaria. Va ser només quan estava filmant 1941 de Steven Spielberg que va rebre una trucada telefònica de De Palma dient-li que fes una ullada a Liz. Va acceptar el paper immediatament. Originalment, un personatge "directe i agressiu", Liz va desenvolupar un sentit de l'humor després de la seva aportació. Matt Dillon i Cameron De Palma (nebot de Brian De Palma) també estaven competint pel paper de Peter Miller. Keith Gordon va acabar guanyant el paper. El fet que Paul Mazursky estigués ocupat en una pel·lícula li va impedir interpretar el detectiu Marino, que finalment va ser interpretat per Dennis Franz. Susanna Clemm, que interpretava Bobbi, i De Palma «van elaborar unes ulleres que tenien un nas que combinava amb el de Caine».

Filmació miniatura|Museu d'Art de Filadèlfia Dressed to Kill es va rodar principalment a la ciutat de Nova York, tot i que l'escena de la galeria d'art es va filmar al Museu d'Art de Filadèlfia. De Palma va explorar el Museu Metropolità d'Art, amb l'esperança de rodar-hi l'escena del museu, però quan els funcionaris del museu es van oposar al guió, va optar per filmar-la a Filadèlfia. La pel·lícula es va rodar entre octubre de 1979 i gener de 1980.

El cos nu a l'escena inicial, que té lloc a la dutxa, no era el de Dickinson, sinó el de la model Victoria Lynn Johnson, guanyadora del premi a la mascota de l'any de Penthouse el 1977. Hi va haver un conflicte entre Dickinson i Ann Roth, la dissenyadora de vestuari de la pel·lícula. Roth volia que Dickinson portés un vestit gris en referència a Kim Novak a Vertigo, però Dickinson volia vestir de blanc, dient que "no esperaran que la sang vagi en una bata blanca". Finalment, Dickinson va guanyar la discussió. De Palma s'ha referit a l'assassinat a l'ascensor com la millor escena d'assassinat que ha fet mai.

Allen va tenir la idea que Liz jugués a la borsa després de trobar el llibre de Xaviera Hollander, The Happy Hooker . Durant la seva investigació, un psiquiatra li va parlar d'una de les seves pacients, una prostituta, "que va entrar a la seva consulta amb un abric de pell sense res a sota". D'aquí va tenir la idea de portar un lligacames negre sota l'abric a l'escena de seducció.

Allen va tenir la idea que Liz jugués a la borsa després de trobar el llibre de Xaviera Hollander , The Happy Hooker . Durant la seva investigació, un psiquiatra li va parlar d'una de les seves pacients, una prostituta, "que va entrar a la seva consulta amb un abric de pell sense res a sota". D'aquí va tenir la idea de portar un lligacames negre sota l'abric a l'escena de seducció.

Al voltant de la pel·lícula El títol original, Dressed to Kill , és una expressió anglesa que vol dir « elegant, ben vestit, de vint-i-un botó » però que significa literalment « vestit per matar», definició que pren tot el seu sentit a la pel·lícula... Representant típic d'aquesta sèrie de pel·lícules que van valer a Brian ser anomenat fill mandrós del gran Alfred Hitchcock, Dressed to Kill no és la còpia d'un alumne estudiós sinó un perllongament personal de l'obra del mestre. Al cim segurament, la seqüència de filatura al museu freqüentada pel fantasma de Kim Novak. El rodatge va tenir lloc principalment a Nova York. Pel que fa a les escenes del museu, els exteriors van ser rodats a Nova York, però els interiors són del Philadelphia Museum of Art de Filadèlfia. Brian De Palma desitjava que el paper de Kate Miller fos interpretat per Liv Ullmann, però l'actriu va refusar la proposició. El cineasta havia proposat igualment el paper de Robert Elliott a Sean Connery, que també va refusar a causa d'altres compromisos. Aquesta pel·lícula és una de les primeres a abordar la qüestió de la transsexualitat. Un extracte d'emissió televisada sobre el transsexualisme, després un debat és el pretext per parlar de penectomia i de vaginoplàstia, paraules que havien estat rarament escoltades en el cinema. Aquesta pel·lícula marca doncs una etapa important en la història de la representació de l'altersexualitat en el cinema. Convé citar que paral·lelament a aquesta pel·lícula, el 1980, William Friedkin en va estrenar una sobre un assumpte similar amb Cruising va encendre els grups homosexuals que volien oposar-se a l'estrena de la pel·lícula. Hi va haver protestes davant dels cinemes que projectaven aquestes obres, que donaven segons elles una mala imatge de la comunitat gai. Si la pel·lícula de Brian de Palma va ser un gran èxit, el de Friedkin va ser un fracàs comercial, tot i que és considerada avui com una gran pel·lícula. De Palma va escollir Pino Donaggio per la banda sonora de la pel·lícula, ja que volia una banda sonora sensual i eròtica, i sons emocionals, sensuals, femenins, abrasius i inquietants.

Premis i nominacions Premis Premi a la millor actriu per Angie Dickinson i nominació a la pel·lícula del millor film de terror, millor director i millor música, per l'Acadèmia de cinema de ciència-ficció, fantàstic i de terror el 1981.

Nominacions Globus d'Or a la revelació femenina de l'any per Nancy Allen el 1981. Premi al pitjor director, pitjor actor per Michael Caine i pitjor actriu per Nancy Allen, als premi Razzie el 1981.

Referències

Enllaços externs Crítica a DevilDead

Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1980 Categoria:Pel·lícules del 1980 doblades al català Categoria:Thrillers dels Estats Units Categoria:Pel·lícules de temàtica LGBT dels Estats Units Categoria:Pel·lícules ambientades a Nova York Categoria:Pel·lícules sobre la psiquiatria Categoria:Pel·lícules dirigides per Brian De Palma