miniatura|Un luopan o "brúixola de fengshui" El fengshui, feng shui o a vegades feng xui (en xinès 风水 o en sinogrames tradicionals 風水, en pinyin fēng shuǐ, literalment "vent-aigua") és una antiga tècnica xinesa d'origen taoista basada en la recerca de l'equilibri. Consisteix a situar els elements de l'entorn (els edificis, les estances i els objectes) de tal manera que es trobin en harmonia amb les forces de la natura. La designació original de la disciplina és Kan Yu (literalment: "tao del cel i de la terra), on es relaciona amb la circulació de l'energia vital (txi).
Atès que el fengshui no es fonamenta en evidències científiques sòlides i que presenta una gran diversitat de pràctiques sovint difícils de verificar, ha estat objecte de crítiques per part de diversos sectors, que el consideren poc racional, enganyós i no científic.
Història El fengshui es va originar a la Xina fa més de 5.000 anys. Actualment, el Yangshao i la cultura Hongshan proporcionen l'evidència més gran de l'origen del fengshui. Els seus orígens, també, van ser l'observació i el sentit comú. Els seus orígens es basen en llegendes, ja que no n'hi ha escrits històrics coneguts.
Fins a la invenció de la brúixola magnètica, el fengshui s'ajudava de l'astronomia per trobar les correlacions entre els éssers humans i l'univers.Sun, X. (2000) Crossing the Boundaries between Heaven and Man: Astronomy in Ancient China. In H. Selin (ed.), Astronomy Across Cultures: The History of Non-Western Astronomy. 423–454. Kluwer Academic. Els canvis de la natura, cicles i moviments de les estrelles en van establir les primeres bases.
A la Xina imperial el fengshui era un assumpte d'estat, per la qual cosa només les construccions imperials i d'alguns nobles hi tenien accés. Per aquest motiu rebia el nom d'"Aplicació de reis i emperadors". També s'aplicava el fengshui a la ubicació i orientació de les tombes (阳宅, yin zhai o casa dels morts), ja que es creia que influïa sobre la fortuna de la descendència del difunt.
A partir de la instauració de la república, el fengshui (juntament amb altres pràctiques tradicionals de la cultura xinesa) va ser pràcticament prohibit. És per això que l'actual Centre de difusió del fengshui no és a la Xina, sinó a Hong Kong, Taiwan i Malàisia.
Els xinesos utilitzaven les estrelles circumpolars per a determinar l'eix nord-sud dels assentaments i així poder alinear les parets. Per al fengshui també s'utilitzaven instruments que requerien rituals fets per un endeví per examinar el fenòmens del cel i ajustar el dispositiu.
Els exemples més antics dels instruments utilitzats per al fengshui són els astrolabis liuren (六壬), també coneguts com a shi. Els astrolabis més antics que s'han trobat han estat desenterrats de tombes que daten entre el 278 i el 209 aC.
Fonaments Segons els antics xinesos, la posició i l'orientació en l'espai són prioritaris i de màxima importància. La ubicació de la nostra residència, lloc de treball i els objectes i possessions amb què ens envoltem, poden afectar la nostra actitud. El fengshui ens ensenya que aquestes influències conformen el comportament i la perspectiva d'una persona cap al positiu o el negatiu, el favorable i el desfavorable, l'harmoniós o el perjudicial.
Fengshui significa "vent i aigua" i simbolitza el vent ascendint cap al cim d'una muntanya al mateix temps que l'aigua. Tots dos units, orienten les actituds i els actes d'una persona cap a l'èxit. Els orígens del fengshui es troben en l'astronomia antiga, el coneixement geogràfic i la saviesa popular xinesa.
Objectius El fengshui cerca harmonitzar l'energia de les cases o llocs de treball, edificis, habitacions en concret, etc. basat en la saviesa xinesa. Es diu que el fengshui permet conèixer la manera perfecte d'on posar els mobles. Estudia la relació entre els humans i la naturalesa, aprofitant les energies que flueixen i que puguin influir en el nostre benestar. En conclusió, el que cerca és l'orientació, la decoració i el disseny dels llocs on passem més temps de la nostra vida.http://www.slideshare.net/pranayamayoga/feng-shui-5857700 cian Cheng Jun y Adriana Fernandes-Gonchalves: Feng Shui chino Compass: Guía paso a paso. 1998:21
Teoria del fengshui La teoria del fengshui és cosmològica, es basa en conceptes abstractes taoistes de l'home i l'univers. Els xinesos antics creien que el txi (en xinès: 气 qi "força vital") entrava i sortia amb suavitat de totes les coses vives i no vives i que el seu resultat eren esdeveniments bons i positius. Aquesta teoria és el nucli del fengshui, del qual sorgeixen molts mites i històries populars.
L'esquema de pensament cosmològic abstracte es va barrejar després amb les creences populars, quan els antics xinesos van pretendre explicar tant les forces visibles com les invisibles de la terra i la influència complexa i misteriosa d'aquestes forces sobre el comportament humà.
Enfrontar-se als esdeveniments impredictibles de la vida no era l'objectiu principal que cercaven, el que més els va atreure va ser la recerca espiritual que servia per consolar-se en temps de tragèdia i penúries.
El txi i el sha El fengshui estudia la distribució del txi en un espai i cerca determinar on el txi és positiu i circula millor, perquè l'energia circuli correctament hauria de moure's en ones, també s'anomena sheng qi. Quan és negatiu anomenat sha o sha qi i l'energia no circula com tocaria, en aquest cas l'energia es mouria en línia recta.
El txi i el sha són dues forces terrestres que circulen per tota la Terra segons la mitologia xinesa. Es diu que el txi és el conjunt de forces vitals i naturals que sorgeixen per la combinació d'elements naturals i creuen que són energies que circulen per totes les cases i habitacions. En l'antiguitat, quan el txi no circulava com tocava per la casa es deia que afectaria les energies negatives als habitants d'aquella mateixa casa. I afirmaven que tota la naturalesa necessita el txi per a poder mantenir-se viva. Es determina com l'"alé de la vida", tot el contrari que el sha.
El txi és una força vital i l'energia primària de tot el que ens envolta, mentre que el Dao és un vapor original i font dels éssers vius. Hom afirma que tot està creat a partir del tao. El xinesos creuen que aquest vapor dona la vida, i en morir s'allibera en l'espai.
En el fengshui hi ha tres tipus de txi: el celestial, terrestre i vital.
-El txi celestial: És l'energia que manté unit l'univers, on es deriva l'astrologia, per això també és conegut com el Destí. La mitologia xinesa creia que naixem amb un destí que forma un 33% de la nostra vida i que no es pot canviar. Aquest es relaciona amb el clima, la llum solar, la pluja, efectes meteorològics, etc. i es diu que no és controlable per l'home.
-El txi terrestre: És el que origina les formes del nostre ambient, com ara muntanyes i rius.
-El txi vital: És la vida de l'ésser humà, el camp energètic que ens envolta i que va més enllà de la part visible del nostre cos. A la Xina, es creu que es pot millorar el nostre txi a través de mètodes com la meditació. Aquest també afecta els nostres pensaments. Millorar el txi millora el nostre benestar.
En definitiva, la interacció dels tres tipus de txi té influència en el nostre futur, segons la sort del cel, de la terra i dels humans.
Normalment cadascú pot percebre el txi a través de la seva percepció innata, per exemple, quan no podem dormir o estem incòmodes en un lloc.ax Knoll. "Las transformaciones de la ciencia en nuestra época". En Joseph Campbell (ed.). El hombre y la hora. Princeton UP, 1957, 264-306.
El Yin i el Yang miniatura|Taijitu, la forma més universal de representar el concepte Yin i el yang Totes les coses poden veure's en termes de dos tipus d'energia: passiva i activa, o yin i yang, que és un dels principis fonamentals del fengshui. El concepte de yin i yang presenta un panorama ampli per veure al món i la forma en què ho afecta. És possible ajustar les relacions amb altres persones i amb l'entorn per poder enfrontar-se a situacions favorables en comptes de desfavorables. Com a última instància, podrem utilitzar els nostres coneixements de yin i de yang per aprofitar més la vida amb el mínim esforç. Principis similars poden aplicar-se a la pròpia casa, a la dieta, a l'exercici físic, al treball i a les activitats recreatives. Tots aquests aspectes tenen el seu costat yin i el seu costat yang, i un pot fer que treballin al nostre favor o en contra nostra, d'acord amb les necessitats del moment.
El fengshui és una eina capaç de generar harmonia física als edificis, els ambients i les persones. La naturalesa d'aquest art es pot captar també en les antigues cultures grega, romana i aràbica. Aquesta antiga eina és no obstant alguna cosa nova per a la nostra arquitectura i la nostra cultura moderna. És un sistema que ajuda a expandir la nostra consciència per integrar-la amb la naturalesa. La debilitació dels sistemes ecològics està afectant ja la mateixa manifestació de la vida al nostre planeta. Aquest mètode antiquíssim, amb les seves solucions lògiques i il·lògiques, ens ensenya a crear ambients d'harmonia. Amb ell tenim l'oportunitat de complementar la nostra cultura moderna yang amb la simplicitat d'unes solucions procedents d'un passat remot yin, a fi de crear la unitat del tao.
Principis El yin i el yang s'oposen: Cada cosa té el seu oposat, tot i que aquest no és absolut sinó bastant relatiu, ja que res no és completament Yin o completament Yang. Per exemple, l'hivern s'oposa a l'estiu, encara que un dia d'estiu pot ser fred i viceversa. El yin i el yang són interdependents: No poden existir l'un sense l'altre. Per exemple, el dia no pot existir sense la nit. El yin i el yang poden subdividir-se alhora en yin i yang: Cada aspecte Yin o Yang es pot subdividir al seu torn en Yin i Yang indefinidament. Per exemple, un objecte pot estar calent o fred, però al seu torn allò que és calent (Yang) pot ser bullent (relativament Yang) o tebi (relativament Yin) i allò que és fred (Yin), pot estar fresc (relativament Yang) o glaçat (relativament Yin). El yin i el yang es consumeixen i es generen mútuament.: Quan l'un augmenta, l'altre disminueix. Però aquest desequilibri només és circumstancial, ja que quan l'un creix massa acaba per esgotar-se i l'altre pot, al mateix temps, reprendre el seu lloc i créixer. Per exemple, l'aigua líquida es transforma en vapor i s'eleva, però l'excés de vapor als núvols acaba per provocar la pluja: el vapor es torna líquid un altre cop i cau. El yin i el yang es transformen en els seus contraris: La nit s'acaba transformat en dia, un naixement comporta una mort. Malgrat això, aquesta transformació també és relativa. Per exemple, la nit es transforma en dia, però les dues coexisteixen als dos hemisferis de la Terra. En el yin hi ha yang i en el yang hi ha yin: Sempre estan units.
Mapa bagua El mapa bagua (en xinès: 八卦), també anomenat pakua, és un mapa energètic que segueix els principis filosòfics de l'I ching. La simbologia d'aquest mapa és molt emprada a les escoles de fengshui, encara que la seva manera d'utilitzar-lo difereix d'unes escoles a unes altres. El terme pakua significa «vuit trigrames» i està format per una figura octagonal que els conté, forma una figura anomenada cosmologia taiotista, el conjunt de punts i línies es presenta per un trijagramite, on cada un té la seva interpretació. A la Xina és molt emprat com a amulet, i es posa en els marcs de les portes i finestres perquè espanti els mals esperits i la mala sort. http://www.fengshuiplus.net/fselbagua2.htm . En castellà.
El mapa bagua d'un espai El mapa ba gua pot ser aplicat a qualsevol espai, des del macrocosmos de la casa al microcosmos d'una habitació o al detall d'una taula. Les quatre direccions bàsiques estan relacionades amb quatre grans constel·lacions, conegudes a la Xina com les quatre constel·lacions dels animals celestials: Est: Drac verd (equinocci de primavera) Sud: Fènix (solstici d'estiu)