miniatura|Manifestació antitaurina a Bilbao, l'agost de 2009. miniatura|La corrida d'estil espanyol arreu del món:
Nota: Alguns municipis han prohibit la corrida a països i regions on és legal. Les crítiques a la tauromàquia, sovint referides com antitauromàquia, agrupa totes aquelles mostres d'oposició a la tauromàquia i les crítiques formulades en contra d'aquesta, així com també a l'activisme que s'oposa a la utilització de bous en espectacles o festes. Es dirigeix principalment contra els que impliquen la mort de l'animal, com les corregudes de bous, però també contra altres activitats que poden ferir-los o lesionar-los, encara que aquest no sigui l'objectiu.
Pot referir-se a l'oposició militant encapçalada pels diferents moviments o associacions que avui dia demanen l'abolició de la tauromàquia o simplement una renegació d'aquesta. Aquesta oposició és d'ordre ètic i afecta el patiment i l'agonia del bou, assassinat al final d'un espectacle considerat per molts bàrbar, . fins i tot sàdic per alguns,Corrida interdite en Catalogne: un "exemple" pour ses opposants en France, sur lepoint.fr (consulté le 23 octobre 2010).Les Catalans donnent l'estocade à la corrida, sur leprogres.fr (consulté le 23 octobre 2010).Nouvelle proposition de loi anti-corrida, sur parismatch.com (consulté le 23 octobre 2010). amb l'ús especialment destructiu de piques i després, en menor grau, banderilles.
Des del naixement de les curses de braus - en el seu sentit modern - el fins a l'actualitat han despertat crítiques i desencadenat polèmiques, incloent prohibicions esporàdiques. Els arguments els seus detractors han canviat al llarg del temps, segons el moment històric, i ha tingut justificacions molt variades - religioses, morals, econòmiques, estètiques, polítiques i culturals, entre altres -.
Història miniatura|Manifestació anti-taurina a Saragossa La tauromàquia (anomenada 'fiesta' pels aficionats taurins) sempre ha tingut partidaris i detractors, tant entre els sectors populars com entre la classe política i intel·lectual. Segons informa Alberto de Jesús, «les festes dels braus han sofert al llarg de la seva existència nombrosos atacs dels governants polítics, opositors i fins i tot l'Església per intentar eliminar-la, fracassant qualssevol d'ells»«Los festejos populares en el siglo XXI», Alberto de Jesús, en Los toros de Cossío, vol. IV, pág. 663, Espasa Calpe, 2007.
Les crítiques a aquest tipus d'esdeveniments amb animals es remunten a l'antiguitat romana, amb les diatribes de moralistes com Ciceró contra els espectacles de circ amb feres. A elles van seguir les crítiques dels primers escriptors cristians i canonistes a les anomenades venationes, com Prudenci, Cassiodor, Sant Agustí o Sant Joan Crisòstom, que en general censuraven els espectacles públics amb feres (inclosos els toros braus), per arriscar frívolament la vida humana, postura d'ordre moral que es va prolongar més o menys en els mateixos termes durant l'edat mitjana i que va moure a diversos papes a promulgar prohibicions. Per exemple, la bula papal Salute Gregis (1567), de Pius V, que va prohibir els espectacles taurins. Gregorio XIII, el seu successor, va aixecar la prohibició vuit anys després a prec de Felip II. El motiu, segons compte Cossío, és que la prohibició causava perjudicis no a la festa, sinó a la mateixa religió catòlica espanyola: «era el principal [perjudici] el menyspreu que de l'excomunió feien els aficionats a córrer i veure córrer els braus» en plena època de la Inquisició.
Ja com a espectacle modern, el , les curses de braus han estat polèmiques i han sofert crítiques i fins i tot prohibicions. La nova dinastia arribada a Espanya (els Borbóns), i en general l'aristocràcia afrancesada, menyspreava aquests espectacles per considerar-los indignes i propis del populatxo, per la qual cosa Felip V va prohibir el seu exercici als seus cortesans (1723). Ferran VI sol va consentir les curses a canvi de les quals els seus beneficis es destinessin a obres de caritat com sufragar hospitals i hospicis. Alguns d'il·lustrats, com Jovellanos, s'oposen a aquests espectacles per considerar-los poc didàctics.
miniatura|Reial Cèdula que prohibia les festes de braus a Espanya (1805). Carles III d'Espanya, influït pel Comte d'Aranda, va prohibir les curses de braus el 1771. El poble, tanmateix, en va fer cas omís, i va continuar lliurant-se amb entusiasme a les noves figures del toreig, que Francisco de Goya va recollir en la seva sèrie de gravats sobre La Tauromàquia.
Alguns governants posteriors van intentar prohibir les curses: Carles IV va fer-ho el 1805. Després de la Guerra de la Independència Espanyola, al llarg del , sorgia amb freqüència en el Parlament espanyol el debat de la prohibició. L'última vegada va ser el 1877, quan el Marquès de San Carlos va proposar als diputats la prohibició de les curses de braus. Es va rebutjar la proposta, ja que es considerava que seria massa impopular: era l'època de Lagartijo i Frascuelo.
Igual com el poble espanyol, els seus intel·lectuals s'han dividit històricament entre partidaris i detractors de les curses de braus. Les crítiques d'alguns il·lustrats a la Festa, la van recuperar després els escriptors de la Generació del 98 que, al principi, la veien com a símptoma del retard espanyol. Un exemple notable d'aquesta època va ser l'escriptor antitaurí Eugenio Noel, que vinculava els braus al que denominava «crims de raça»: el pasdoble, «el cant jondo, i les canallades del ball flamenc que té per còmplice la guitarra, el gènere petit, aquest deliri de diversió, de festa, que caracteritza el nostre poble,» Per a l'escriptor madrileny, la Festa es reduïa a sang, crueltat i porqueria i, segons la seva opinió, era símptoma de la «llibertat del poble espanyol de poder fer el que li doni la gana». Una altra de les acusacions d'Eugenio Noel contra les curses és «la funesta qualitat de ser l'únic tret enterament nacional; només l'afició als braus uneix les regions i fa andalús a l'èuscar i extremeny al català i castellà a l'andalús».
Miguel de Unamuno, escriptor i filòsof espanyol, també s'hi va posicionar en contra declarant:
Félix Rodríguez de la Fuente, naturalista espanyol, va afirmar de la tauromàquia:
El 2016 un programa televisiu italià realitzà un reportatge sobre les festes taurines d'Almassora on un dels reporters les considerà absolutament de manera negativa. La Unesco va rebutjar considerar-la Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Els cavalls dels picadors Anteriorment, era molt comú que el cavall fos esbotzat. La propagació d'entranyes en l'arena quedava fora de discussió quan el cavall trepitjava els seus propis intestins. Davant la indignació del públic, els professionals taparen un flanc per protegir i per prevenir la deserció de l'arena.
Els cavalls dels picadors corren enormes riscos.Los caballos en la tauromaquia CAS International En quasi totes les curses alguns d'ells són ferits, sovint morts. El cavall s'empra exclusivament per muntar el picador i no té manera de fugir de la càrrega del brau. Si el cavall és tombat per la càrrega, la part no protegida queda exposada. A més, el motiu pel qual els cavalls mai renillen és perquè se'ls han tallat les cordes vocals amb la finalitat que quan són ferits no produeixin sons que el públic trobi desagradables.Animal (el documental). Ángel Mora. 2007
Per exemple, el 24 de setembre de 2000, una cornada va provocar que sortissin intestins a Floirac, a prop de Bordeus. Dos cavalls dels picadors van ser també morts en 1999 i 2001 degut a ferides similars a Aire-sur-l'Adour i Mont-de-Marsan.Cheval - Alliance Anticorrida Aquestes situacions també són comunes a Espanya, però no a Portugal, on els braus porten els pitons enfundats en cuir.¿Quién preguntó al caballo si quería salir? El Mundo
D'altra banda, per la por que el brau els provoca de manera natural, el cavall pot sofrir reaccions incontrolables. Per assegurar la seguretat del picador, se li administra a la seva muntura tranquil·litzants.
Actualitat miniatura|Brau després d'una cursa miniatura|Picador castigant al brau miniatura|Torero clavant una daga al cap de l'animal miniatura|Protesta antitaurina a Madrid miniatura|Mans ensangonades en una manifestació antitaurina a Catalunya
miniatura|Toro moribund En l'actualitat, són els defensors dels drets dels animals qui encapçalen la crítica a la celebració de les curses de braus.
Existeixen grups que consideren que el toreig és una pràctica de crueltat que atempta contra els drets dels animals, i que no pot ser considerada ni una manifestació cultural, artística ni deportiva. Los partidaris dels drets dels animals usualment consideren la tauromàquia una forma de tortura. Per a ells aquesta relació redueix el valor que s'assigna a la vida. Altres activistes[ (Defensanimal.org) - Videos: "Debate taurino en TV-UPV" (18/10/07) ] són radicals a l'hora d'abordar la qüestió de la tauromàquia.
Cada any People for the Ethical Treatment of Animals organitza elEncierro Humano: ¡Ponte en la piel del toro! tancament humà com una manifestació en el particular contra la cursa de San Fermín, i en el general contra totes les formes de tauromàquia que impliquin crueltat amb els animals.
D'altra banda, els defensors del toreig afirmen que el brau de lluita no existiria en aquesta època actual si no fos per les curses de braus en ser un animal no rendible econòmicament per a altres finalitats que no siguin la toreja i que el brau de lluita és l'últim descendent de la raça uro.TOROS por Todo Sobre España Toreo, Naturaleza Tanmateix, els crítics del toreig responen que el brau de lluita no és una espècie natural, sinó el producte de la selecció humana per obtenir justament un animal adaptat a les necessitats de la pràctica taurina. Alguns zoòlegs afirmen que la creació d'aquesta raça de braus és el producte de dos segles d'encreuaments amb la finalitat de buscar una raça més adequada per aquest espectacle, i ho comparen al procés realitzat per les persones que varen crear races de gossos amb unes característiques determinades amb la finalitat d'emprar-los en baralles de gossos."El toro de lidia es una aberración genética". 10/09/2007 La Vanguardia. Pàgina 72
També hi ha hagut intents recents de prohibir les curses en països com França, on hi ha l'afició al sud del país. La qüestió es va resoldre establint legalment que sol es podien matar braus en aquells llocs on es demostrés que són una tradició arrelada ininterrompudament (les places del sud-est i del sud-oest fonamentalment). Això va excloure ciutats com París on, encara que hi va haver curses de braus en època de l'Exposició Universal, després es van interrompre.
Algunes persones, incloent filòsofs com José Ferrater Mora o Jesús Mosterín, l'escriptora i periodista Pilar Rahola, i artistes com The Pretenders s'han oposat a les curses de braus, entre altres raons per considerar-les contràries a la sensibilitat més mínima. Alguns d'ells han preferit l'exaltació del braus com a animal lliure en el seu medi natural, o almenys el treure els elements del festeig destinats a ferir o matar l'animal. http://www.stevinsonranch.com/information/things4a.htm Els defensors de la tauromàquia addueixen que el brau de lluita viu en llibertat en el seu hàbitat natural i, sense les curses, no sol s'extingiria el toro brau, sinó el mateix ecosistema en el qual s'espavila (les deveses), tanmateix hi ha al·legats que refereixen que aquestes poden ser protegides per llei sense la necessitat de criar braus.