El fou un els clans més poderosos en Japó durant el període Sengoku. El clan s'inicià quan Ise Shinkuro començà a conquistar terres i a fer créixer el seu poder al començament del .
Després el seu fill va voler que la seua dinastia tinguera un nom més il·lustre i va escollir Hōjō, després de la línia de regents del Shogunat de Kamakura. Per tant, es va canviar el seu nom a Hōjō Ujitsuna i, pòstumament, aquell del seu pare a Hōjō Soun.
L'Hōjō tardà, de vegades conegut com lOdawara Hōjō degut al fet que la seua llar era el castell d'Odawara en la Província de Sagami, no està relacionat amb el clan Hōjō primerenc. El seu poder rivalitzava amb el clan Tokugawa, però finalment Toyotomi Hideyoshi va erradicar el poder dels Hōjō amb el Setge d'Odawara de 1590, exiliant a Hōjō Ujinao i la seua esposa Toku-hime (una filla de Tokugawa Ieyasu) al Mont Kōja, on Ujinao va morir en 1591.
Expansió L'expansió del clan Go-Hōjō té lloc en el context de les guerres civils de l'època Sengoku. Les elites guerreres, i en particular els shugo, deixaren les seves províncies per anar a Kyōto i participar en els conflictes generats pels problemes de successió del shōgun Ashikaga Yoshimasa. Aquest buit de poder a les províncies va ser l'ocasió per a nombrosos shugo-dai ("reemplaçants Shugo"), kokujin i ji-samurai de prendre el seu lloc i progressar dins de l'escala social.
És així que el clan Hōjō tardà aconsegueix dominar l'est del Japó en mig segle, i això fins a l'any 1590.
Dominació El poder dels Go-Hōjō tenia com a base la guerra però també el fet que havien sabut comportar-se com a veritables homes polítics. D'aquesta manera instal·len una petita reialesa en un context dins el qual el poder shogunal i el poder imperial són pràcticament inexistents.
No depenen de cap autoritat, fins i tot no són shugo. El seu territori els pertany totalment i hi implanten un sistema de cadastres, així com un embrió de legislació de 21 articles. La ciutat d'Odawara esdevé la seva capital i el clan hi fa construir el seu castell. Odawara-jō serà el castell més gran del període Sengoku fins a la construcció del d'Osaka en els anys 1580. Símbol de la longevitat i del poder del clan, els Go- Hōjō hi fan venir nombrosos mercaders I artistes de l'oest del Japó amb el fi de desenvolupar l'aspecte cultural del seu reialme.
Arbre genealògic (1432–8 setembre 1519) primer cap de clan , segon cap de clan, fill de Sōun, daimyō de Sagami (1515–21 octubre 1571), segon cap de clan, fill d'Ujitsuna, daimyō de Sagami, Izu i Musashi (1538–10 agost 1590), quart cap de clan, fill d'Ujiyasu, daimyō de Sagami (1562–1591), cinquè cap de clan, fill d'Ujimasa , fill d'Ujimasa, espòs de la filla de Chiba Kunitane, adaptat primer per Ujiteru, prengué el comandament del clan Chiba després de la mort de Kunitane , fill d'Ujimasa (1565–7 juny 1592), fill d'Usimasa, adoptat pel clan Ōta , més tard Ōishi Genzō (1540–10 agost 1590), fill d'Ujiyasu, daimyō de Mutsu (1541–19 setembre 1597), fill d'Ujiyasu, daimyō d'Awa, adoptat per Fujita Yasukuni (1545–22 març 1600), fill d'Ujiyasu, daimyō de Mino , fill d'Ujinori, adoptat per Ujinao , fill d'Ujiyasu , fill d'Ujiyasu Hōjō Ujihide, (1554–19 abril 1579), fill d'Ujiyasu, fou adoptat per Genari, després per Uesugi Kenshin i prengué el nom d'Uesugi Kagetora (1515–1587), fill adoptiu d'Ujitsuna, fill de Fukushima Masashige Hōjō Ujishige (1536–1578), fill de Tsunashige (1522–8 abril 1562) (+ 29 setembre 1531), fill de Sōun (1493–8 desembre 1589), fill de Sōun Hōjō Shinzaburo (+1561), fill de Genan
Algunes vegades, els cinc caps del clan Go-Hōjō són anomenats col·lectivament Hōjō Godai ("les cinc generacions de Hōjō")
Hojo tarda