Bonaventura Frígola i Frígola (Castelló d'Empúries, 19 de novembre de 1829 – Barcelona, 3 de desembre del 1901Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1901, número de registre 14085. La inscripció indica clarament Frígola com a cognom, no pas Frigola.) va ser violinista, director d'orquestra i compositor.

Biografia Frígola nasqué a Castelló d'Empúries en el si d'una família de gran tradició musical, fill de Ramon Frígola i Carreras, músic, i Teresa Frígola i Foixà naturals de Castelló d'Empúries.Arxiu Diocesà de Girona. Castelló d'Empúries. Baptismes (1824-1841).Pàg.115 El seu germà BartomeuBartomeu Frígola i Frígola (Castelló d'Empúries, 1842 – Roses, 27 de juny del 1919) va ser professor de música. Resident a Roses des del 1907, fou regidor de l'ajuntament en el bienni 1910-1911 -professor de música i regidor de l'ajuntament de Roses-, i els seus cosins Bonaventura i Narcís Frígola i Fajula foren també músics reconeguts. Les primeres lliçons de música les va rebre a Castelló de la mà del mossèn Jaume-Joan Lleys i Agramont, alhora que aprenia violí amb el seu pare. El 1847 es va traslladar a Barcelona i continuà allà els seus estudis musicals.

Barcelona i París A Barcelona exercí de segon violí a l'orquestra del Teatre del Liceu mentre estudiava composició, tot i que no trigà gaire a esdevenir concertino. Tres anys més tard hom li oferí la direcció musical d'una companyia de ballet de París, on també actuà de violinista i director de diversos teatres. El 1851 aprofità l'estada a la capital francesa per ampliar la seva formació estudiant al Conservatori Nacional de París, que a partir del 1841 obrí les portes a estudiants estrangers autoritzats pel ministeri de Belles Arts; a banda de Frígola, en pocs anys hi passaren altres grans músics catalans com Isaac Albéniz, Gabriel Balart, Joan Bautista Pujol, Blai Maria Colomer entre altres).

Retorn i exercici de mestre de capella a Barcelona Tornant de França fou mestre de capella del monestir de Sant Esteve de Banyoles, i el 1854 de l'església del seu Castelló natal. Restriccions pressupostàries vinculades a la Desamortització espanyola, feren, que per guanyar-se la vida, viatgés de nou a França el 1858. Primer es trasllada a Le Havre, on escriví Cantata avec choeurs et soli (1868), i en el bienni 1880-1881 va reprendre els seus estudis al Conservatori de París.

L'any 1881 tornà a Barcelona on creà, juntament amb el pianista i editor Joan B. Pujol, un cicle de concerts amb una orquestra de 120 músics, que aquell mateix any faria dinou concerts al nounat Teatre Líric del banquer Evarist Arnús i de Ferrer, concerts que a vegades dirigí el mateix Frígola. El 2 de setembre del mateix 1881, va ser elegit de manera unànime per ocupar la plaça vacant de mestre de capella de la basílica de la Mercè de Barcelona, càrrec on obtingué força anomenada i que mantingué fins a la seva mort.

Entre els seus deixebles trobem el compositor Càndid Candi,a Castelló d'Empúries; a Barcelona formà el músic i fundador d'una nissaga musical Joaquim Cassadó i Valls, que el succeiria a la basílica en morir; i el gran tenor gironí Amador Famadas.

Obra La seva producció musical, de preferència destinada al servei de la Capella, responia a una estètica i a una correcció de formes ben definides i clàssiques». El corpus de composicions de Frígola està format sobretot per música eclesiàstica, però també escriví simfonies, suites per a orquestra i nombroses sardanes.

Algunes de les seves obres es conserven als fons musicals de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa, de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot i de la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries.

Llistat d'obres Alabanza a la santísima Virgen, per a cor a dues veus amb acompanyament d'harmònium o orgue Cantata avec choeurs et soli (1868) Cántico a la Santísima Virgen, per a cor amb acompanyament d'harmònium o orgue Deus meus, Deus meus (1889), salm Dolor, per a piano Dormid, mi buen Jesús. Dormiu, bon Jesuset, per a cor a tres veus amb acompanyament d'harmònium o piano Himno a la Santísima Virgen, per a cor a 2 veus amb acompanyament d'harmònium o piano Jesús á los pecadores. Jesús als pecadors, per a cor a tres veus amb acompanyament d'harmònium o piano. Amb lletra de Jacint Verdaguer Una lágrima: elegía (1886), per a orquestra Minueto (1881), per a orquestra de corda Missa (1886), dedicada a la confraria de la Minerva Missa (1888), a cinc veus, dos cors i gran orquestra Missa coral de Rèquiem (1882) Missa de Glòria (1888), per a gran orquestra Non Non, cançó de Nadal (1884), per a cor i solista Ojos azules: capricho, per a piano Parce Domine (1899) Peccantem me quotidie, responsori a tres veus amb acompanyament d'orgue o harmònium Pie Jesu: impromtu, per a veu i piano Piedad (1890) Piedad Dios Bondadoso (1887), per a tiple o tenor i cor Piedad Señor (1894) Plegaria: Aria coreada para soprano ó tenor con acompañamiento de violoncello, contrabajo y armonium Preludio y Salve, a dues veus amb violí, violoncel i harmònium o orgue Quinteto en Mi (1884), per a conjunt de corda Quinteto en La (1884) Rèquiem (1884), per a orquestra i cor Responsorio de difuntos (1883), per a tres veus i orgue o harmònium Rosario, per a dues veus amb acompanyament de piano o orgue Rupomain (1896) Salve, a dues veus i cor amb acompanyament de violins, violoncel i harmònium Salve, a dues veus amb acompanyament d'harmònium, arpa o piano salve, per a arpes Salve, per a violins Salve (1897), per a violins Salve Montserratina (1899) Salvum fac seguidillas, per a piano, veu i violoncel Simfonia en La, per a quintet instrumental stella matutina (1888), ofertori per a corn anglès, clarinet, fagot i instruments de corda Tota pulchra (1888) Veni sponsa christi (1901), himne Virolai de la Verge de Montserrat, per a cor, amb lletra de Jacint Verdaguer

Sardanes Nadal La pagesa La pastora La resurrecció dels morts La xarlatana

Sardana llarga (1894), instrumentada per a banda

Bibliografia Felip Pedrell Remembranzas de músicos ampurdaneses III: Buenaventura Frígola y Frígola, article a La Veu de l'Empordà (6.3.1915) Francesc Bonastre Els models simfònics, article a Recerca Musicològica XIV-XV (2004-2005), p. 57-76

Notes

Enllaços externs Bonaventura Frígola a l'IFMuC  Els models simfònics, de Francesc Bonastre Necrològica a La Vanguardia del 10.12.1901 Llista de sardanes

Referències

Categoria:Compositors de sardanes del segle XIX Categoria:Músics castellonins Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Mestres de capella catalans del sud contemporanis Categoria:Compositors de sardanes alt-empordanesos Categoria:Violinistes catalans del sud contemporanis Categoria:Compositors de sardanes del segle XX Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XX